dijous, 15 d’octubre del 2009

Sol Solet, Aresta Brucs, i Drac gos a can Jorba

Dissabte sóm en Jaume i jo. Quedem d'hora per mirar de fer alguna cosa llarga. Teniem ganes de la Punsola, però al veure el temps al matí vam canviar d'opció. Al final anem a Can Jorba. Voliem fer la Drac gos i per aproximar-nos, fer la Scabroni, i seguir fins el cim de l'agulla per la Bego-Kush.


A l'arribar a peu de via ens trobem una bona colla de gent. Uns faran la Scabroni, i uns altres la Bego. Collons, els plans un altre cop enlaire. Amb aquestes que ens queda la Sol Solet. Cap dels dos l'havia fet, i no en duiem ressenya, però sempre l'havíem sentit anomenar. Així que ens hi posem. Varem empalmar els dos primers llargs, i els dos ultims amb fregament de corda que t'hi cagues. La via molt xula, de grau assequible, però amb algun tram on els parabolts allunyen una mica.


Al cim de la Miranda de can Jorba continuem amunt per l'aresta brucs. Una via desequipada, tot i que anem trobant algun arbust on fer-hi savines. Trobem dues R noves, preparades per rapelar des del cim de l'Agulla cap al cim de la Miranda.


Una aresta senzilla però s'ha d'anar en compte amb la roca, ja que està força trencada.



Amb aquestes que ens plantem al peu de la via Drac gos. El Ll1, comença un xic raro. Primer espatarrat fins al primer burí, i llavors força fí fins a la R1. Ens mirem amb en Jaume, collons si el V és així, com serà el 6a+!! Per sort, a partir d'aquí la via fa un tomb. El Ll2, simplement brutal!!! Vertical, amb roca perfecte (uns forats que no vegis), i ben equipat. Què més vols!!!!



Al tram final del Ll2, trobem una bavaresa un xic desplomada molt guapa, on i posem un parell de frends. Amb un n'hi ha prou, alien vermell, però per si de cas, saps.




El Ll3, comença molt vertical i de bona presa, com gran part de la via. Disfrutada de cada pas que no vegis!!!!





És un escàndol. La roca és perfecte. I a més, molt ben equipada amb parabolts. No se si és molt freqüentada, però fer la llarga aproximació val molt la pena.







El descens, el fem amb un curt ràpel des d'un pi, i seguint la carena, arribem a una canal a mà dreta que baixem fins al joc de l'oca. Llavors, decidim de baixar caminant, i tornem a can Jorba pel camí de la Palomera.






Ens ho vam passar genial. En total, uns 350 metres d'escalada. La punta dels dits del peu, sense comentaris!!! Però a valgut la pena.








Salut a tohom!!!!!!!!!!!!!!!!!!!








4 comentaris:

Joan Baraldes ha dit...

Felicitats per l'activitat,

A on puc trobar la ressenya de la drac gos ?

salut

Mingo ha dit...

Albert la Sol solet és una via molt agradable de fer. L'altra no l'he fet però sempre n'he sentit bons comentaris. Felicitats per l'activitat.
Joan B crec que si va per la canal del joc de l'oca i la ressenya surt al llibre de Montserrat sud, si no els tens, puc scanejarte la ressenya.

llembresku ha dit...

Eis gent! Molt bones. Mingo, sempre havia sentit dir que la Sol Solet era una via per iniciació, molt senzilla, etc.. però a l'entrada, entre la primera xapa (spit), i la segona (d'aquí en amunt tot parabolts), vaig trobar que allargava força, no se si per entrar en fred, o confiat. Tot i això, ens va agradar molt tot el conjunt de vies que vam fer, sobretot la Drac gos. De segur que hi tornarem.
Joan B, nosaltres vam treure la ressenya de la guia de Montserrat sud. No vam trobar-ne cap per internet, a Kpujo i és però no gaire encertada. Si vols alguna informació més detallada, tu mateix, intentarem fer memòria!!! Això sí, te la recomano de totes totes.
Salut!!!!

Dalton's ha dit...

Joan B: Trobaràs una ressenya molt bona a ressenya.net.