diumenge, 19 d’abril del 2009

Lapònia a la Portella Superior

Disssabte, quedem amb en Jaume, l'Antonio, en Ricard i un servidor per anar a fer alguna via a Montserrat. En Ricard ens vol portar a una via que ell ja ha fet, i que ja fa temps que diu que hem de fer. La via és la Lapònia a la Portella Superior. De moment el dia és ben clar, deixem el cotxe a Can Maçana, i comencem a caminar en direcció al coll de les Portelles. Abans d'arribar-hi, trenquem a mà dreta per un corriolet que baixa resseguint el peu de paret, fins que arribem a una espècie de cova que s'endinsa Portella endins. Allà dins comença la via.


És un inici de via curiós i diferent dels que havíem fet mai fins ara. La via està equipada ( molt ben equipada ) amb parabolts als tres primers llargs, i llavors trobem espits al llarg final que ens porta al cim. De material només vam posar un alien verd a l'últim llarg, i els estreps al tercer llarg, i unes 17 cintes més o menys.


El primer tram del LL1 que va per dins de la cova sembla un pèl relliscós, però la proximitat dels parabolts ajuda a donar confiança a cada pas. Arribem al capdamunt fe la cova, però abans una espècie de canaleta ens fa fer uns passets molt disfrutons. I a la sortida de la cova fem uns passos en Ao ( en Ricard els passa en lliure ) que ens deixen a l'exterior, en una fisura diedre amb la roca un pèl trencada. Seguim amunt fins a trobar la R1. A sobre en Ricard dins la cova del Ll1, i a sota, ja a l'exterior del mateix llarg arribant a la R1.


El segon llarg puja recte amunt, i en tendència a l'esquerra puja fins a trobar la R2 al peu de l'esperó superior. A mig llarg trobem un ressaltet finet que es pot fer en Ao, i s'ha d'anar en compte a l'entrada de la R de no tirar pedres avall, ja que està molt descompost. Des d'aquesta R es pot sortir caminant. A sota en Jaume al Ll2, i si us hi fixeu al ressalt de l'esperó superior, en Ricard barallant-se per treure en lliure els passos d'artificial del Ll3.



El tercer llarg segueix per un tram amb molt bona presa, que guanya verticalitat a mida que tira amunt fins a desplomar una mica. Aquí fem tres passos amb els estreps, i ens posem en una placa vertical i molt fina que ens porta fins a la R3. En Ricard ho intenta en lliure, però a base de provar-ho, té de posar una cinta com a estrep en un pas. Jo aquí m'hi passo una bona estona. El canvi de passar dels estreps a la roca em costa un munt. Em començo a atavalar, i tot i la proximitat de les assegurances em costa molt decidir-me a fer el primer pas en lliure. Al final surt, però després d'una bona estona de poca desisió. A sota l'Antonio al tram fi d'abans de la R3.




I en Jaume reposant als passos d'artificial. Ell s'ho treu amb molta més dignitat!!!




Amb aquestes que sense que ens n'adonéssim el cel s`ha anat cobrint, i veiem una negror que puja, que no ens agrada gents. Avui pillem!!! A l'últim llarg, primer pujem un tram vertical amb bon canto i dos parabolts, i des d'allà seguim recte amunt passem un ressaltet, fins arribar a un mur vertical però amb preses d'escàndol que ens deixa al cim. Aquest últim mur està assegurat amb espits, i posem un alien verd a una fisura que trobem abans del cim. A sota, l'Antonio a l'inici del Ll4.





Cada cop tenim la cortina d'aigua més a prop, des del cim fem un ràpel des d'una argolla fins al coll de les portelles, i allà ens comença a ploure. Tornem cap al cotxe anant a l'ideia, i hi arribem prou eixuts. Encara hem estat prou de sort.






És una via molt, però que molt recomanable. Molt ben assegurada, i variada. I quan arribes al cim, la vista que tenim cap a Agulles és impressionant.
Salut i fins a la pròxima!!!!!






7 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Guapa la via, eh?

Però us vau perdre el millor de tot: l'aproximació a peu de via rapelant per dins de l'avenc!

Mingo ha dit...

Amb la humitat que havia, el primer llarg devia estar guapo. Nosaltres vam veure la cortina d'aigua que s'atansava, però ja erem dalt. Després al cami vam veure gent a la Portella, que devieu ser vosaltres, llàstima si haguessim tornat per les Portelles ens haguessim trobat.

INDI ha dit...

La via te un començament curiós i diferent. Quan la vaig obrir la roca era una mica costrosa i vaig posar molts seguros, i despres de sanejar-la i netejar-la, més les repeticions que també fan feina, a quedat prou be, encara que potser ha quedat molt asegurada, peró al anar sol un es més poruc i fa el que pot.
Espero que l´hageu disfrutat.
Salut.

llembresku ha dit...

ei gent!! merci pels comentaris. Gatsaule, on està aquesta entrada a l'avenc?
Mingo, a aquest ritme de segur que algun dia coincidim ,jejeje!!!!
Indi, la via és guapíssima,l'inici i cad un dels llargs que segueixen, i amb el final apoteòsic, amb la vista que tenim de la regió d'agulles. Amb trams d'artificial que si vas fort pots apurar en lliure, i molt ben assegurada. Ideal per anar a disfrutar de l'escalada. Ens va encantar, i de segur que hi tornarem a anar!!!Felicitats!!

Gatsaule ha dit...

Llembresku! L'entrada de l'avenc és per dalt!!!! He, he, he,...

La veuràs fàcilment al costat del camí que baixa cap a la CADE de la Miranda de la Portella, són dos ràppels equipats, un primer per arribar a l'entrada del forat i el segon per dins i a les fosques.

llembresku ha dit...

t'asseguro que el pròxim dia que anem per allà el faig. Ha de molar catxo!! agafaré el frontal i a veure què passa!!!!gràcies pel consell!!!!salut, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!!

INDI ha dit...

Per trobar els ràpels lo millor es anar caminant fins aprop de la 2a R i baixant una mica aquesta canal a ma esquerre vorem el 1er. Per anar a la CADE es la seguent canal, no aquesta.
Salut i a tibar-li.