Sant Llorenç del Munt, intent de via estenalles i via la que faltava

Aquest dissabte, només erem en Josep, en Ricard, i jo. Ens dirigim cap a Sant Llorenç del Munt, i més concretament a la Paret de la Falconera. L'aproximació és molt curta i no té pèrdua. Es deixa el cotxe uns quants revolts més avall del coll d'estenalles, al costat esquerra d'un revolt molt marcat a la dreta. Des del pàrking, seguim per camí passant per l'esquerra d'una agulla fins arribar a un bosquet on s'insinua un corriolet que baixa per una canal. L'agafem i un tros avall, flanquegem cap a l'esquerra on trobem una canal equipada amb cordes fixes. Del final de la canal cap a l'esquerra, ja comencem a veure les vies. Tot això en un quart d'hora més o menys. Doncs la via escollida era la Estenalles, que des del peu de via es veu un diedre molt marcat, amb spits i algun parabolt. A sobre en Ricard al Ll1.

De cop i volta, sentim a gemegar en Ricard que diu que el baixem corrent. Hi ha uns ruscos d'abelles ben bé dins la fisura del diedre, i el comencen a atacar. Per sort, és més lleuger que una mostela, i amb un plis plas baixa. Via fallida. Després de l'ensurt, ens dirigim més cap a l'esquerra on hi ha la via La que faltava. En Ricard, es posa al Ll1, i se'l treu amb una finura ja característica d'ell. Definitivament es treu l'espina de sobre!! (jejejeje). És un llarg finíssim on et trobes una mica de tot. Comences per una fisura, passes una panxa, i acabes per placa. Un llarg guapíssim però molt dur, ja que els parabolts tampoc es toquen l'un amb l'altre, tot i estar molt ben assegurat. A sobre en Ricard al Ll1.
El Ll2, és força més tranquilet. Comença amb un flanqueig cap a la dreta, per anar a buscar una espècie de diedret, passes alguna panxeta i després tornes a flanquejar cap a la dreta per passar una altra panxa. Aquí, la presa ja és més generosa, recordant una mica a Gorros. A sobre, jo al Ll2, i a sota en Josep i en Ricard. (Sembla que facin escalada sincronitzada!!)
Des de la R2, es pot veure una tirolina que et porta a l'altre pany de paret. Potser fa uns 10 mts. de llarg, però la veritat és que no es veu en molt bon estat. Els dos se la miren de reull, però en Josep segueix per la mateixa via. A sota en Josep iniciant el Ll3, i al fons la tirolina.
El Ll3, segueix la mateixa tònica que el segon, fins just abans de la reunió on trobem una panxa molt fina i una mica puta! A sota, en Josep al pas de la panxa (la seva no, eh!!!).
I com no, un cop assegurats per dalt, ell ho havia de fer. Tenia de passar la tirolina!! S'ha de remar un colló, ja que està molt destensada, i per anar bé, reequipar-la tota. La corda està un pèl recremada, i els anclatges ...A sota, en Ricard a la tirolina.

La via, en general és molt vertical, i les assegurances ( parabolts del 10), justes per no passar por. Totes les reunions estan equipades per rapelar. A sota jo arribant a la R3 amb la tirolina per sota.
El Ll4 és el més senzill de tots. Comença flanquejant a l'esquerra, per seguir ja recte amunt. Es posa una savina, i s'agafa un corriolet que et porta a una altre placa que en diagonal ja et puja fins dalt. Es fa reunió en un arbre. A sota en Ricard iniciant el Ll4.
En aquesta reunió varem trobar mig premi. Un peu de gat que vam deixar lligat a una branca.
I ja opcional, es pot pujar fins al cim per darrera amb una grimpada. Des d'aquí, es veu clarament el camí de retorn cap el cotxe, basicament perquè es veu el cotxe!! A sota, els Xapoutot al cim degustant unes galetones i unes barretes que no vegis!!!!
Una via molt recomanable, i que té la màxima dificultat amb diferència al Ll1.

Salut a tothom i recordeu de passar per l'ombra!!!!