Vies Olga Frontera a Alòs de Balaguer, i Brothers Ruiz i del Curset al Montroig

Aquests últims dies hem pogut fer alguna sortideta cap terres de LLeida.

En una d'elles, amb en Quim ens decantem per anar a Alòs de Balaguer, a fer la Olga Frontera, una d'aquelles que teníem a la llista de fa moltíssim temps però que mai ens acabàvem de decantar en 

anar-hi.

De la via no en direm res que no s'hagi dit. Amb un Ll3 que tant sols per ell ja val la pena una visita a la via. Equipada, amb bona roca i un entorn més que tranquil ( no tant últimament pel que sembla....) la fan una via més que recomanable.

Cal dir que varem pillar una mica de mullena i pedregada a mitja via, cosa que recordarem per un temps... jejejejeje!!!! Tot i això amb el solet de després hi varem acabar de conya!!!

A una altra de les sortides ens arribem amb la Cristina al Montroig, a estrenar la nova guia que ens ha caigut a les mans últimament. Aquesta no era la intenció, i al només portar cintes i corda d'esportiva, consultant la guía ens decantem per la Brothers Ruiz.

Una via també prou guapa, amb una mica de tot. Algún flanqueig finet, trams verticals força atlètics, i un últim llarg made in Vilanova de Meià, per acabar-hi d'apretar.

La via està molt ben equipada per a no patir-hi en excés, i la roca és boníssima en general

El descens el fem caminant pel darrera fins al collet, i un cop allà i veient que anem bé de temps, decidim de posar-nos a la via del Curset.

Aquesta, també totalment equipada, amb roca potser un xic més a controlar, també ens va deixar un bon regust de boca tot i ser més curteta.

Mirant la guia aquí encara hi tenim màrro per dies!!! Llàstima que ens quedi tant lluny de casa!!!

Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

Via SAME a la Roca dels Arcs

Dies enrera ens reunim en Marçal, en Ricard, en Toni i un servidor per anar a escalar a Vilanova de Meià. Ara fa temps que no hi anem i amb el solet i la "caloreta" que diuen que farà avui ja toca! 

En Marçal amb en Ricard després d'una estona de dubtes d'on posar-se es decideixen d'anar a la Tàrrega 

Amb en Toni decidim de provar d'anar a la via SAME, que tot i només tenir-ne la ressenya copiada del bar, al llibre sempre m´havia cridat l'atenció, i no en teníem cap tipus d'informació. Doncs un cop a peu de paret, el primer que ja ens va costar una bona estona de cap aquí i cap allà, va ser endevinar-ne el peu de via.

Finalment des de baix ens sembla veure la R1, i tot i no veure cap assegurança que indiqui per on anar ens diem que cap amunt i falta gent. Aquí no cal dir que la roca no està gens sobada!! fins la R1 no trobem cap assegurança, i un cop arribats ens n'adonem que a mig llarg hauríem d'haver flanquejat un xic a l'esquerra, travessar el diedret i pujar per l'esperó. Llavors hauríem endevinat el camí de la via i trobat el buril que des de la reunió vèiem.

Aquest llarg ja ens indica de quin pal anirà la via. Via d'aventura total, llargs d'apretar, i a buscar-se la vida per assegurar-se i anar trobant el camí.

El LL2 comença ben vertical amb un buril a l'inici del sostret que nens marca per on anar, i al cap d'uns metres i que no es veu en trobem un altre. Tot i que es pot autoprotegir bé, la verticalitat fa que no et puguis entretenir massa.
A l'inici del LL3 és on falta el pitó que ja ens marca la ressenya del bar, i on realment t'hi jugues un bon castanyot, potser no de molta alçada però directe a la repisa. Hi ha uns passos força durs i obligats fins arribar a una fisura on ens podrem assegurar bé posant algun friend, i on ja hi trobem un tricam abandonat.
Un cop superat aquest tram amb passos atlètics i mantinguts, ens plantem al diedre, el travessem cap a l'esquerra, i amunt per placa fins la R3. En aquesta placa trobem els dos burils del llarg.

El Ll4 també comença picantó. Placa ben vertical amb cantell gens evident ens fa moure cap aquí i cap allà. Aquí els dos burils del llarg també estan allunyats de pebrots... Un cop superada aquesta, un tram que caminant ens porta al peu de l'ultima placa on fem la R4 en una savina.
El Ll5 va per una placa, ja per on volem per assolir el cim, on fem la reunió en una savina.

En definitiva, una via d'aventura total, on ens hi hem fotut un bon tip d'apretar a cada llarg. Molt poc equipada amb burils, un parell a cada llarg, bàsicament per indicar el camí a seguir, i amb molt bon rocam en general. Les reunions les trobem equipades amb 4 burils  a totes elles en molt bon estat, però és molt recomanable portar mosquetons petits ja que sinó no entren a la plaqueta. Nosaltres hi hem passat posant de tot el que portàvem i de totes mides.

Salut i fins a la pròxima!!!

vies DivorciI Inminenti i Orgull Mapuche al Serrat de'n Muntaner

 Dies enrera, molt de fred i molt de vent. Amb la Cristina no tenim clar on anar a escalar per a no patir massa fred, i finalment anem a tiro segur i ens decidim pel Serrat del Muntaner.
Comencem pel Ll1 de la via Petit Nil per posar-nos a la feixa.

Allà ens posem a la via Divorci Inminent, on han desequipat els primers espits fins a la fisura on comença la diagonal a la dreta. Ara s´ha de començar per una via d'esportiva que han equipat un parell o tres metres a la seva dreta. La resta està equipada amb espits tot i que hi trobem parabolts de les vies esportives que la creuen.

Després ens posem a la via Orgull Mapuche. Avisar que dels pitons que marca la ressenya del llarg que comença a la feixa, no en queda cap. A nosaltres un se'ns va quedar a les mans, i l'altre ja no hi era. Es pot passar amb friends o tasconets petits, sense portar-ne et jugues un pinyoc important....
Salut i fins a la pròxima!!!

Vies Sol Rogent i Necronimicón a la Roca dels Arcs

Buscant temperatures més càlides, i amb unes ganes terribles d'escalar, ens ho arreglem per anar a fer el trepa en Toni, en Quim, la Cristina i un servidor. El lloc estava decidit de fa dies. Vilanova de Meià, i la Roca dels Arcs.

En Quim només ha escalat a Montserrat i poquet, i té ganes d'estrenar-se en el calcari. Què millor que fer-ho aquí, i en un bon "viot". La Necronomicón, és l'opció escollida per ells, que en Toni encara té pendent. 

Amb la Cristina decidim de posar-nos al costadet, així anem comentant la jugada amb els companys, i al bar Cirera i veient la ressenya ens decantem per la via Sol Rogent, que no hem fet i pinta prou bé.

De la Necronomicón no cal dir-ne gaire gran cosa que no sàpiga la gent. Hi ha un munt de ressenyes per internet. Probablement sigui una de les més repetides juntament amb la Camel, de la zona.

De la via Sol Rogent no en tenim informació. La ressenya del bar i un escrit on hi diu que està reequipada amb parabolts. Un cop a peu de via localitzem el primer, un xic enlaire.

El Ll1 ens recorda on estem. Primer tram amb algun pas finet obligat, i les assegurances amb airillo, fins que arribem al desplom. Veièm un parell de burils uns metres a la dreta, però la línia de parabolts puja directe pel desplom. No se pas si al reequipar la via en van modificar el traçat original o no, però tot i que hi trobem molt bon cantell en general, s´hi ha de tibar i molt!!

El grau d'aquest llarg el trobem un xic "collat de collons" segons el que marca la ressenya... però tot i això és guapíssim. Això sí, arribem a la R1 amb els braços inflats com en Popeye!

 El Ll2 és més tranquilet. Aquelles típiques plaques ratllades que t´ho fan mirar bé, però que alhora et fan gaudir en tot moment. Hi ha un pas prou finet abans d'entrar a la R2.

 El Ll3, una altra joia. Un desplomarro on a mida que vas fent trobes uns cantos espatarrants per anar tirant tot i que s'hi ha d'anar, i les piles mica a mica van fent figa. Aquí un no s'hi pot encantar, que això tira molt enrera, i entre xapa i xapa no s'hi arriba fent Ao.....jajajajaja!!!!

La sortida fins al cim l'acabem als dos últims llargs de la Camel. Collons com s'ha d'apretar a Vilanova!! Una molt bona via, amb molt bona roca en general, i molt recomanable si voleu apretar una estona. Equipada amb parabolts, tot i que nosaltres hi varem posar algun friend.

Un cop al cim ens reunim amb els companys i avall que fa baixada. Vilanova mai ens deixa indiferents!!

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

Via Grafitti al serrat dels Monjos

Aquest dissabte, quedem en Toni, en Ricard, i un servidor. Amb una previsió de molt de vent, no teníem molt clar on anar per a no patir gaire fred i finalment ens decantem pel serrat dels Monjos. Afortunadament ho encertem de plè i ens fot un dia de pebrots.

La via escollida és la Grafitti. Portem la ressenya de la via que ens ajuda a seguir la ruta correctament, ja que en aquest pany de paret lo més fàcil és confondre's i desviar-se per algun lloc que no toca si no tens clar cap on has d'anar.

La via la trobem força exigent. Equipada amb espits als trams amb més dificultat, i en algun punt per seguir-ne bé el traçat. A la resta de la via cal autoprotegir-se, en general prou bé..

Les tirades més obligades són la cuarta i la sexta, on la dificultat és més alta i s'ha d'escalar prou entre les assegurances tot i no ser exposat. A cada llarg però hi haurem d'apretar lo seu.

Una via molt bona, amb molt bon rocam en general i on haurem de treballar-hi de valent a cada llarg.
Donar les gràcies a en Ferran i al seu company per les fotos que ens han passat!

Salut i fins a la pròxima!!!!

Via Nadal a Malanyeu

Fot molt de temps que tenim el blog ben descuidat. Els que segur que patíeu per nosaltres (segurament ningú...) ja podeu deixar de fer-ho, que seguim ben monos, sans, i amb els botons de les camises demanat clemència com sempre!!!!!

Així que dies enrera, amb en Gerard decidim anar a passar el dia esgarrapant una paret o altra. La previsió no és del tot bona per fred, però com a bons espartanus que intentem ser, i amb aquella bona fe que ens diu que de ben segur que no n'hi haurà per tant, decidim de trobar-nos a Malanyeu. Allà hi estarem ben arraconats i calentons, jajajaja!!! doncs, sí, ens varem cardar de fred....

Li teníem moltíssimes ganes de fa temps a la via Nadal, que l'Amadeu Pagès va obrir en solitari, i vam coincidir amb ell temps enrera el dia que la reequipava. La via la trobem equipada amb forces ponts de roca, algun pitó, i tres parabolts de progressió ( un al LL1, i dos al Ll2),  amb la R1 reequipada amb parabolts, la R2 en una bona sabina, la R3 amb un parell de burils, i la resta de via doncs a completar possant catxarrets com vulguis i puguis!!!

La via és boníssima. Molt mantinguda en els V, tot i que hi trobem algun tram amb un xic més de dificultat, però amb bon cantell, i amb alguna assegurança propera, o que s'hi pugui posar. El Ll3, és l'únic que no motiva massa, però els tres restants, són més que recomanables.

Aquests panys de paret, amaguen verdaderes joies, i aquesta via n'és una. El descens el fem carenant i anant a buscar una línia de ràpels que trobem més a l'esquerra.

Així doncs, tot i la rasca, ens emportem uns bons riures, i unes bones apretadetes al sarró, i de ben segur que ben aviat a tornar-hi

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!

Terra Incògnita/El Vol de l'Home Ocell Pupurri al Montseny

A la vessant de les Agudes que  tomba entre Santa Fe del Montseny, i Sant Marçal, hi trobem uns panys de parets i unes arestes que ens transporten a l'alta muntanya però ben propera a casa nostra.
Les rutes que hi trobem no són massa concorregudes, la gent no hi té massa tirada, però totes elles valen la pena, si més no per gaudir d'aquest meravellós entorn.

Últimament hi hem fet alguna que altra visita, i a part de les rutes ja conegudes, hem trobat alguna ruta no ressenyada enlloc (almenys per nosaltres), que demostren que ja fa molts anys que ja s'hi escala.

Aquesta entrada al blog, la fem bàsicament per informar que EL NIU QUE TROBEM AL SEGON TRAM DE LA VIA TERRA INCOGNITA ESTÀ HABITAT PER UNA FAMÍLIA DE FALCONS, i que millor no escalar-hi fins que decideixin campar per lliures.

Ja que hi sóm direm que l'altre dia, amb la Maria, varem anar a fer la via, i un cop superat el primer tram, baixant per la canal, vàrem veure el falcó com sortía del niu.Per a no molestar-los, vam decidir de flanquejar per la feixa fins a mitja aresta de la via El vol de l'home ocell, i sortir per aquesta.

Dues vies totalment diferents. L'una ben equipada amb parabolts i on hi has d'apretar prou i l'altre, la clàssica de la paret, doncs equipada lo just i necessàri amb material de l'època per a apretar-hi igualment. Totes elles prou bones com per fer-hi una visita.

Per la del Vol de l'home ocell, millor portar-hi un joc de friends variat, i els tascons, per a no apretar el culet en excés en algun tram.

Un cop al cim, un regalet del cel. L'efecte Broken, que tant costa de veure se'ns apareix un moment, el temps just per deixar-lo inmortalitzat en una foto.

I el descens, com no, caminant, per la Font del Briançó, amb un paisatge de verds bestial, que fan que no ens cansem mai de venir a visitar aquest racó de món.

Salut i fins la pròxima!!!!!!!!