divendres, 26 d’abril del 2013

Vies Pell Roja als Estalvis del Porró, i l'Arc dels Titius al Porró


Dies enrera, quedem amb en Toni per anar a la Plantació, a un parell de vies que es poden empalmar amb relativa comoditat, i que fa un munt de temps que teniem a la llista. Són la via Pell Roja als Estalvis del Porró, i l'Arc dels Titius al Porró.



Molt diferents l'una de l'altre, la primera equipada per a no patir on només ens faran falta cintes exprés i R, i la segona, doncs simplement una joieta on ja necessitarem els friends de diferents mides per a cosir la fisura del Ll1, i algun foradet del Ll2, sempre al gust de cadascú.



Una molt bona combinació si del que tenim ganes és d'escalar tranquils, i molt recomanable. Amb un rocam excel.lent, menys a les arribades als cims, on haurem de parar-hi més atenció.



De l'agulla dels Estalvis del Porró es baixa caminant per la canal que la separa del Porró, i d'aquesta última amb un ràpel des del cim cap al coll nord.




Salut, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

dimecres, 24 d’abril del 2013

Vies Navarro i Tàrrega a la Roca dels Arcs


Anem molt endarrerits amb les entrades al blog. Aquesta ja és de fa un munt de dies. Doncs ens dirigim en Josep, la Mercè, en Ricard, en Toni, l'Esther, i un servidor cap a Vilanova de Meià a mirar de disfrutar alguna de les grans vies que hi ha a la Roca dels Arcs. Cal dir, que ni la Mercè, ni l'Esther, hi havien escalat mai en aquests paratges, i en Toni doncs un cop i prou. Ens repartim uns a la via Tàrrega, i els altres a la Navarro. 

De les vies, no direm res que no s'hagi dit. Vies precioses, que per vegades que es facin, sempre agraden repetir. La llàstima, és que a mitja via la meteo es va girar, i el solet acollidor que ens acompanyava, va deixar pas a un fort, fred, i desagradable vent, que no ens va deixar acabar de disfrutar el que es mereixen les vies.
 


Tot i així, gaudim com sempre d'una paret que per més que la visitem mai ens deixa d'agradar, i sortim per dalt amb la cara ben fresqueta. Ara que comença a fer bo, de segur que hi tornarem i disfrutarem de les bones temperatures que ens acostumen a regalar aquests paratges. Fer esment a en Josep i companyía ( Els Visas) que es van marcar una bona via al nostre costat, i que varem anar comentant la jugada de tant en tant.



Salut i fins a la pròxima!!!!!

dijous, 28 de març del 2013

Màgic Line al Gorro Frígi


Ja fa uns dies, trobem un matí per poder sortir a escalar junt amb en Toni. En principi havíem d'anar a fer esportiva degut al nefast pronòstic meteorològic, però una venada d'aquelles que ens ve als que ens agrada la via larga quan fa temps que no la practiquem, doncs ens fa arriscar i temptar a la sort. En Toni no ha estat mai a la zona propera al Monestir, així que cap allà anem.



 Decidim de posar-nos a la Màgic Line, el motiu pel qual encara no sabem, però el nom ens va molar.... jejejeje



De la via direm que és molt guapa, amb trams i rocam boníssims, tot i que l'equipament que hi trobem doncs dona a estrènyer l'ullet de baix en més d'un punt. Nosaltres varem utilitzar només cintes exprés, però si es porta algun trastet, doncs de segur que es posa....



Una de les dificultats afegides de la via és trobar les assegurances, ja que han agafat el mateix color de la roca, si fa no fa com els parabolts verds de la veïna del Carles... Per això suposo que teníem la mateixa cua al darrera nosaltres, que uns companys que hi pujaven....



Fer esment a l'inici de la via, on una bona apretada d'aquelles que dius collons que pel costat vols dir que no aniríem més bé, al quart llarg per dret i guapo i de V grau com marca la ressenya, i al parabolt de la del Carles que et creues a l'últim llarg ( que no varem xapar tot i ser Xapoutot's ), i que et treu la mica de iuiu que mola per superar el ressalt final.



Apa, salut i a fondu!!!!!!!!!

dimarts, 26 de març del 2013

Via Directa Oscar, a Sant Llorenç de Montgai


 Aquest dissabte, en Pep, en Joan, i jo en Ricard, ens hem sortit una mica de la rutina i sense cap premeditació i després d´esmorçar  a l´Anna, vam marxar cap a Sant Llorenç de Mongai.
La via la va escollir en Joan Abril que ja l´havia fet l´any passat i li va agradar moltíssim i segons ell va fer de primer el segon llarg i li va sortir en lliure.



Dons una vegada a peu de via, és la mateixa aproximació que per la via ferrada, vam repartir els llargs, que en Joan creia que eren dos.( evidenment no portavem ressenyes )

El primer s´hi va posar en Josep, V+ . El primer tram la roca està una mica trencadeta i has de mirar molt on t´agafes, i després d'un tram finet, arriba a una R amb un parabolt, un parell de burils i un altre sensa xapa al costat d´una savineta.



El segon llarg que pensàvem que era de 6a, m'hi vaig posar jo, i una vegada al petit extraplom i apretant com mai, no parava de pensar en com s´ho havia fet en Joan l´any anterior per treure això en lliure, però com que no volia ser menys que ell,  vaig anar a muerte i ho vaig poder fer en lliure, i la resta del llarg més humà, sense cap problema. La qüestió és que quan en Joan va arribar a la R li va venir la memòria i resulta que aquest llarg no era el que ell havia fet sinó que era el següent i això que em fet, era artificial. No sé quin grau pot ser però els primers metres són molt forts.




Al tercer llarg s´hi va posar en Joan , 6a+ . Aquest llarg és la cirereta del pastís, val la pena el patiment d´abans només per fer aquesta tirada. Molt vertical i amb bones preses menys el pas del 6a+ que tot es torna molt petit i finet.

La via está molt ben equipada i amb parabolts que en el pas d´artificial es barregen amb burils vells. També està equipada per rapelar. I de tornada cap el cotxe sempre podem agafar uns quants espàrrecs per una bona truita.






Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!

dimarts, 5 de març del 2013

Tiet Ru & Llembresku on Ice!!!!!!!!


 La setmana passada, quedem amb en Roger per fer una escapadeta on sigui, d'excuses per fer-ho en tenim un grapat. La primera és tornar-nos a veure que fa un munt de temps que no ho fem, la segona fa de mal dir, i  la tercera doncs per passar una bona jornada amb bona companyia. Ens decidim per acostar-nos al Pedraforca a picar gel, que el tema està catxondu, i quan el tema està catxondu, millor no deixar-lo escapar...



Passem una bona matinal. Ara fem aquesta, ara l'altre, i després la tornem a fer. Hi ha gent per a tot arreu, però tot i això l'ambient és de gran tranquilitat.



El gel en general està en bones condicions, tot i que si no ve fred, en algun tram aviat justejarà una mica.



Fer esment dels tres valents que pujaven amb bambes pel cami del Verdet, i que tot i la neu i el glaç del camí  i les advertències de que potser era un xic arriscat, van tirar amunt... Venga va que es fácil!!! deia el del xandall de l'exèrcit.... No hace falta dessir nada mas!!!!!!!!


 
I com que les decisions més bones es prenen al bar, doncs a fondu cap allà! Una gran jornada en un paratge que mai ens deixarà de tenir meravellats, i amb una gran companyía on els riures i les patacades no hi van faltar!!!!!!!
 


Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!

dilluns, 4 de març del 2013

El Clau de Sant fèlix i el Balcó de la Codolosa


Diumenge passat, feia un dia mooooolt fred. Amb en Toni no teníem clar on anar, bé, a escalar, ja que teniem claríssim que primer tocava esmorzar al lloc de sempre. Allà ens assentem al costat d'en Josep, amb el que ens presentem allà mateix, i que finalment ens ajuntem per escalar junts. Ens proposa anar a la Codolosa, i nosaltres que no hi hem estat mai doncs ho acceptem de bon grat.



Ens posem a la via El clau de Sant fèlix, oberta recentment. De la via direm que té un segon i un tercer llarg que ens van agradar prou, i la resta són de tràmit. El que no entenem, és aquest munt de vies que es toquen pràcticament les unes amb les altres, i reunions que es podríen més que evitar ja tinguent-ne una just a pocs metres al costat. Ei sense ànims de polèmiques eh!!!!!



 Un cop finalitzem la via, caminem uns metres per arribar-nos fins al peu de la via del Balcó de la Codolosa. Aquesta via consta d'un parell de llargs amb un canvi de reunió al mig.



 
Tots dos són prou guapos, per fer-hi una visita. Les vies estan totalment equipades amb parabolts, i només ens faran falta exprés, i reunions. El descens el fem caminant. 
 
 
 
Salut i fins a la pròxima!!!!!!!! 

dijous, 7 de febrer del 2013

Via Bon Voyage al Setrill

El dissabte, la resta de la colla marxen novament cap a Agulles. Tot i el vent, es decanten per anar a reser del Setrill, i concretament la seva via Bon Voyage. Així ens ho expliquen....


 1er. llarg V+ --- Aquest llarg ha estat reequipat amb espits però tampoc estan per tirar cohets. El grau em va semblar que està super ajustat, crec que podria ser algo més del que marca la ressenya, però això es un altre tema i no acabariem mai amb les discussions... Només posar-te a la paret veus com anirà el tema, el llarg està equipat però això no deixa que vaig anar patint per la posibilitat de caure sobre aquestes xapes. Practicament s´ha d'apretar a tota la tirada sobre tram vertical i pocs llocs on reposar.



2on llarg V+ ---- Els primers metres són els més difícils , vaig tenir de fer Ao per arribar a la segona xapa, la resta és una mica més humá i per fer l´últim muret de sortida no vaig veure per on anava la via i vaig tirar recte on hi trobem un parell de bolts.



Ràpel , desgrimpem uns metres per la cara nord fins un bosquet on trobarem en un arbre l´instalació. 35m.



Apa, una altra aventureta al sarró, i ja esperem la pròxima...
Salut!!!