La noia dels ulls blaus al Pic del Martell

            Tornem a actualitzar una mica el blog que ja ni recordem com funciona això.

Dies enrera, els companys es decideixen a visitar el Pic del Martell. Ells mateixos ens ho expliquen.

 En Dani i en Ricard es van posar a la Noia dels ulls blaus i en Josep i l´Isabel no en tenen ni ideia de la via que es van posar però al final van baixar del segon o tercer llarg per que era una autèntica selva.
 

 

 

 
1er llarg V+-- pertany a la via El primer viaje de Gulliver.  Comença superant un bloc que no ens va agradar molt i el vam esquivar pujant un parell de metres per la dreta i flanquejant després. Ens va semblar que el grau podia ser una mica més per que els passos son molt fins sobre una placa vertical . Tots els llargs estan ben equipats amb parabolts i no li calen possar res.

2òn llarg 6b -- és molt curtet (15m.) però intens. Sortim per la esquerra de la R i ens troben uns passos super fins sobre una roca bastant pulida, uns metres amunt la cosa canvia i pujem per una fisura vertical i dura on trobarem uns cantos molt bons per sortir.

3er. llarg 6b+ Flanquejem uns metres a l´esquerra de la R per anar a buscar unes plaques molt xules però que pel mig del llarg es possa dret i finet on buscar un lloc per posar peus ens torna gairabé missió impossible. Després d´això encara ens quedarà superar el sostret on trobem bon canto.

4art. llarg 6a -- sortint recte de la R, travesem entre uns arbres i anem a buscar un diedre cap a l´esquerra . La roca és bona i la fisura també . En el següent ressalt també hi ha uns passos una mica drets però amb molt bona pressa.
 

 

 

Salut i fins a la propera!!!

 

 

Vàries vies de la Paret del Pont de Montserrat al Pic de Sant Cugat

Fa tan de temps que no publiquem res, que sembla que segur que us penseu que no fotem ni l'ou... En el fons no aneu mal encaminats, però tot i això, algun privilegiat de la colla encara li queda temps per fer alguna sortideta... En Ricard ens passa les ultimes aventuretes passades porai...

Començarem per la més antiga de les que hem fet que és la via Anònymus a la Paret del pont.

La via es troba a l´esquerra de la Tamània a la que s'hi posen en Dani i la Isabel i está equipada amb parabolts.

1er llarg. V --- el llarg és força tranquil però les xapes no estan a tocar per això anem una mica amb compte, el pas més difícil està per entrar a la R per una petita llastra que se li pot posar algun alien per si volem estar més tranquils.

2òn llarg. IV+ ---  Molt traquill, sortim per la dreta de la R a buscar un pont de roca i més amunt hi ha un bolt, la R es troba passat unes savines on també hi ha una baga per xapar.

3er llarg. V+ --- La sortida de la R força dreta i després perd verticalitat, la R està sota un extraplom.

4art. llarg  6b /Ao/6a+ --- Agafem per la dreta del extraplom, ( per l´esquerra puja la via Zeleste ), els pasos son força atletics i fins la segona xapa  arribem bé , aquí fem un parell de passos en Ao i quan la paret deixa de tombar per la part dolenta tornem en lliure fins la R.
La via está euipada per rapelar.
 

Uns dies després, tenim l'oportunitat d'intentar anar a una via que fa molt de temps que en Ramon persegueix de fer-li una visita. La primera intenció era fer la via Ravier a La Forcanada a la Vall d´Arán, i cap allà que anem, després de fer un bon dinar al poble de Bossost, marxem cap a el parquing de L´Artiga de Lin on deixem el cotxe i quan tenim les motxiles a l´esquena comença l´aproximació que em escoltat que no serà planera. Dons quan estem apunt d´arribar i em deixat la part del camí més vertical,( crec que és IV grau ) el cel s´obre i comença a ploure el que no està escrit amb pedra inclosa, arribem una mica mullats fins al estany de Pois, on voliem fer vivac i comencem a buscar algun lloc on ficar-nos a sota però és imposible i decidim de baixar fins al parquing on hi ha un refugi lliure de l´Artiga de Lin. Després d´una llarga baixada arribem al refu i per fí una bona notícia, estarem sols i lo millor de tot... amb xemeneia i molta llenya al costat. Mentres  sopem i assequem la roba al foc, decidim d'anar demà a un altre lloc.

El lloc escollit és el Pic de Sant Cugat  a Sopeira , i la via La Cosa .

1er. llarg 6a --- els primers metres son els més difícils, tampoc estem massa acostumats a  aquesta escalada d´adherència i costa agafar confiança als peus. tots els llargs estan prou bé equipats amb spits però hi ha lloc per poder posar aliens si portem un joc.

2òn. i 3er. llargs  IV+ --  Molt tranquils  i buscan la lògica de la via.

4art. llarg 6a --  molt bonic i vertical, amb passos obligats en adherència sobre preses  petites.

5è. llarg 6a ---- Molt semblant al anterior però en lloc de fer la R vam arribar fins al cim per un tram més dret i ben equipat.

Per baixar tenim que fer la cresta fins al coll i per darrera hi ha una instal.lació de rápel fins el camí que ens portará a la carretera.

Bé després de l´escalada ens toca buscar un lloc per passar la nit , i  com que la tarda s'estava posant força ennuvolada, millor que el lloc tingués  sostre.  El lloc escollit va ser al costat de la piscina municipal de Sopeira, després de preguntar a alguns veins que vam trobar i no van posar cap inconvenient en que passesim la nit sota uns portxos que hi ha al costat de la piscina i amb una font inclosa ben propera, ens disposem a sopar i com no podia ser d´altre manera va començar a ploure una altre bona tormenta.
 Al dia següent, el dia surt perfecte i ens n'anem a fer un esmorzar al bar del poble i aquí decidirem cap a on anar avuí. El lloc escollit a sigut la Paret de les Escales i la via Sacamolla, dons després d´un bon café cap allá que marxem.

1er. llarg IV+ --  molt tranquila i ben equipada, i sobretot res a veure amb l´escalada del dia anterior, aquí els cantos son molt bons .

2on. llarg  V ---  força dret però amb bona pressa, anem seguim  unes fisures que avuí després de la pluja estan una mica molles, però que no representen cap problema.

3er. llarg V -- També vertical com l´anterior però amb uns cantos  per anar tranquils  i el equipament és molt bó.

4art. llarg V+  --- Aquest ens mirem una mica millor alguns passos, però és molt assequible i no patirem massa ja que la roca és molt bona.

5è. llarg V+ --- Molt semblant a l´anterior amb una petita panxa ben equipada per no patir abans de la R.

En fi, que la Ravier tindrà d'esperar, però de segur que algun dia ens hi posarem...

Salut!!!!!!!!!!!!!!!!!

Mar de Pedra a la Miranda dels Ossos

De tota la colla, uns quants encara estan mig actius durant aquest mes d'agost. Serà que han acabat les vacances? jejeje. En fi, que en Ricard amb en Marçal es van dirigir a la nord d'Agulles a fer aquest viot. Ells mateixos ens en fan cinc cèntims.

1er. llarg  Ae/A1  Aquest és el més laboriós de tots amb diferència, hi ha molts passos d´ungla. Entre seguros com a molt n' hi ha dos de seguits per això és molt recomanable anar amb 2 ungles i 2 estreps. 

La R és completament penjada i força incòmode, i els forats per les ungles ja estan fets però al principi costen una mica de veure. Fan falta unes 25 cintes exprés .

2ón. llarg  Ae/A1  Més del mateix però sense tants passos d´ungla. També hi trobarem un parell d´espits sensa xapa, les plaquetes entren bé o s'hi pot escanyar un tascó. Abans d´entrar a la R tenim un passet de plom que sembla que aguanta prou bé.
 

3er. llarg  Ae/A1   Molt semblant al segon amb algun passet de ganxo i un parell d´espits sense placa. La R una mica més humana comparada amb els altres.

4art. llarg Ae/A1  IV+  En artificial , anem a buscar l'esperó de l´esquerra durant  uns 15m per acabar en lliure fàcil per una placa fins la R. Després de tant artificial, costa una miqueta començar a escalar en lliure, sort que és fàcil.

5è. llarg  IV  Es de tràmit per arribar fins el cim, però compte amb la roca que no és massa bona, sortim per la dreta de la R i buscant el camí fàcil ens n'anirem cap a l´esquerra fins el cim.

El descens el fem amb un ràel de 15m per la cara sud fins el coll, després grimpem una miqueta i baixem per la canal entre l´agulla de l' Arbret i l´agulla dels Ossos.
 

I bé, això és tot, que tot i que esperem que no sigui l'última via de la nord de l'any, amb el final de les vacances sembla com si comencessim de nou un nou curs, i aquesta aturadeta climberiana que sembla no tenir fi, doncs ens fa pensar més del compte on ens posarem a la pròxima!!!!!!

Salut!!!!!!!!!!

Integral Farigola indòmita i Stoc de Coc a Malanyeu

Ja comença a ser hora d'actualitzar una mica el blog, que les vacances toquen fí i aquí no hi ha ningú que foti ni brot... Bé doncs, aquests dies de vacances la gent a fet el que ha pogut, i entre els que són fora, i els que no, doncs algo hem escalat. Una de les sortides aprofitant que estàvem per la zona va ser a Malanyeu amb en Gerard. Sabem que no és la millor època, però si un és bo per torrar-se a la platja, també ho és per fer-ho a la paret.

 Varem començar per la via Stoc de coc, una de les més repetides de la zona. La via es troba totalment equipada, i gaudeix del típic bon rocam de la zona.

 Tots els llargs són bons, per a disfrutar-hi a cada pas. Destacar la llargada del segon, que et fa arribar a la R després de fer un bon grapat de metres amb un grau molt mantingut en tot moment.

 Nosaltres varem sortir per l'últim llarg de la Monges mascles, totalment recomanable. El descens el fem amb tres ràpels per la mateixa via. Aquesta via ens va agradar moltíssim, i com que encara era prou d'hora decidim de posar-nos a la que seria un "viote" que teniem apuntat a la llista des de fa molt temps, la Integral Farigola indòmita.

La Integral Farigola Indòmita comença al mateix lloc que la Stoc de coc, però amb lleugera tendència a l'esquerra. Els dos primers llargs són d'aquells d'anar-s'ho mirant, amb una dificultat molt similar a la de la Stoc de coc, però amb molt menys equipament. 

 Tot i que es pot completar l'equipament, cal anar en compte d'anar seguint la via correctament per a no encigalar-se porai... Una escalada de les guapes on hi treballen tots els sentits....

 El Ll2, comença més vertical però amb uns cantells de somni, i a mitja tirada es decanta flanquejant a l'esquerra fins al bosquet. En aquest flanqueig, en compte al que va de segon.... millor posar alguna assegurança pel mig, que s'hi pot posar. ( Nosaltres hi varem trobar un tascó abandonat que el vam deixar...)  Seguim per una espècie d'esperonet molt brut, fins que amb una curta travessa pel bosquet ens coloquem a la base de la següent paret.

 Aquest Ll3, és el llarg estrella del dia..... Collons quin llarg!!!!!!!!!Aquest ultim llarg es troba equipat correctament amb parabolts, tot i que no es pot fer en Ao... Molt mantingut, molt fí, i molt llarg, ens demanarà el millor de nosaltres si el volem encadenar. Arribem a dalt amb els peus demanant clemència!!!! Per baixar, del cim tirem uns metres cap a la dreta i tornem a buscar els ràpels de la Stoc de coc.
Una via amb caràcter que és una gran joia en aquesta paret.

Acabem la jornada amb un bon grapat de metres a l'esquena i un parell de molt bones vies a la butxaca. Hem escalat sols jejejeje.... i és que per aqui no hi corre massa gent amb aquest solano...
Un altre punt de vista el tenim aquí, al blog d'en Gerard.
Salut!!!!!!!!

Via Tapas sans Dalles a la Dent d'Orlú

L'estiu és sinònim de vacances. I amb l'arribada de les vacances, els Xapoutot, doncs tenim tendència a honrar una de les fugides més importants de la història de la humanitat,  la d'Egipte. Nosaltres no marxem d'Egipte però si de casa tan com podem, amb la qual cosa deixem de veure'ns durant un bon temps. 

La qual cosa no significa que deixem de fer activitats, aquí en teniu un petit exemple amb el viote que es van marcar els companys.
Doncs dies enrera, amb en Roger havíem mig quedat de fer una sortideta al Pirineu. També s'apunta el seu germà Xavier. Decidím d'arribar-nos a la Dent d'Orlú, i concretament a la seva cara est.

Ens decantem per una de les més clàssiques i freqüentades de la paret, la Tapas sans Dalles.

La via es troba equipada, i tot i que fins que no t'acabes d'acostumar a aquest tipus d'escalada d'adherència creus que amb força aire entre assegurances, un cop li agafes el rotllo, veus que ho està  correctament. Amb cintes exprés i reunions farem.

De la via direm que en gran part ressegueix plaques i més plaques partides per algun minisostret que li dona el puntillo al tema. No és d'una dificultat molt elevada tot i que hi trobem un parell de trams que hi haurem d'apretar una mica més l'ullera...

Així doncs, jornada ben complerta... Bona companyia, viote al sac, cim que mai havia trepitjat, i una nova zona coneguda per a noves visites!!!!

Ara queda fer-ne alguna a la sud... però això ja arribarà!!

De les vistes ni en parlem... sobren els comentaris!!! Quin mirador més espectacular que és aquesta muntanya!!!!

I per celebrar-ho... un bon tiberi a l'ombra que de sol ja en comencem a estar ben farts!!!!!!!!!

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!

Vies Cerdà-Pokorsky i Gomez-Xalmet a la Prenyada

Aquest dissabte ens reunim una bona colla de Xapoutot's. Després d'un bon esmorzar i amb la panxa ben plena decidim d'anar a Sant Benet, i concretament a la Prenyada. Allà, i després d'una bona suada, ens repartim de tal manera, que tots fem les clàssiques pendents que ens falten a cadascú, però que mai anem a fer perquè la resta ja han fet...

Així doncs, en Josep, en Ramon,  i en Ricard marxen cap a la cara nord, a repetir la Cerdà-Pokorsky, que cap d'ells havía fet.

Aquí teniu l'enllaç de quan hi varem anar la resta. Així comparant les fotos veureu clarament qui es més guapo...

 

El dia està mig emboirat, i fa un airet que ens fa decidir per quedar-nos al vessant contrari al dels companys.

Amb en Jaume, i en Marçal, ens posem a la Gomez-Xalmet que mai haviem fet cap dels tres.

De la via no direm res que no s'hagi dit per aquest munt de blogs que corren per internet.

Fer esment al seu lògic i preciós recorregut, i a la seva amable dificultat, on en més d'un punt hi trobem la roca força polida degut al pas de les cordades. Tot i això es deixa fer bé.

La via està equipada, nosaltres però també hi varem colocar algun friend.

Una via que no pot faltar a la llista de repetides!!!

Un cop tots reunits un altre cop, uns bons riures, i cap avall que falta gent.

Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!

Via Top-less a la Pastereta

Aquest dissabte teniem un viote en ment que tard o d'hora serà qüestió de fer-li una visita. I ho dic així per què un seguit de circumstàncies van fer que canviéssim el nostre destí i decidir-nos finalment per anar a gaudir de l'ombra de la Pastereta. Sóm en Jaume, en Ricard i un servidor. La via escollida és la Top-less, de la que n'hem tret la ressenya al blog Lanochedeloro, d'un dels seus aperturistes. Espero que ens la deixin...

La via, doncs totalment diferent al que hem anat fent últimament, però de tant en tant, tanta lluentor també mola,oi? La podríem considerar una via esportiva de diferents llargs. Molt ben equipada amb parabolts, permet apurar al màxim la dificultat sense patir en excés. Amb unes 12 exprés, i R es passa.

La via és guapíssima si el que us agrada és aquest tipus d'escalada. Amb un Ll2 guapíssim, d'aquells de bon cantell en general, però que tira un xic enrera, cosa que fa que les piles vagin fen figa mica a mica, i un final de Ll1 del mateix estil però més curt. El Ll3 és de tràmit per arribar fins al cim, però no per això s'ha de deixar de fer, que tant maco és un IV+ com un 6c...

La roca és bona de pebrots, i fins i tot hi ha cantos que fan mal!! Entre això, i que la majoria de cantells són prou bons, doncs fan gaudir l'escalada en tot moment. De fet, i sense ganes de buscar maranya, si escalem a diferents zones d'aquesta gran muntanya, ens n'adonem de la diferència de la graduació de la dificultat  de les seves vies a cada una d'aquestes zones.

En definitiva, una altra a la saca!!!
Ara a esperar dissabte vinent...
Salut!!!!