Punsola Reniu al Cavall Bernat

Avui dissabte, tenim a gran part dels Xapoutot de vacances porai, així que quedem en Marçal i jo. Tenim més que clar on volem anar, de fet fa més d'un any que hi volía anar, però em feia molt de respecte. La via és la Punsola Reniu al Cavall Bernat. Matinem, i per un dia no esmorzem. Volem arribar d'hora a la via per anar tranquils sense que ningú ens apreti.


Pel camí de l'arrel quasi no xerrem. Els nervis i les ganes ens guanyen. Arribem a la cruïlla amb la canal del Cavall. I allà ens apareix imponent i meravellós el Cavall Bernat. Ens plantem a peu de via a les 8:30. No veiem a ningú per enlloc, i la meteo perfecte.






Així doncs amunt!! Començo de primer, de fet en Marçal ja em diu que no va bé de coco, i que vagi fent.

El primer llarg, tot i que les assegurances allunyen força, es deixa fer molt bé.

Anem fent, xino xano. El Ll2, comença semblant al primer, per anar a buscar una llastra amb la roca dubtosa. Trobem la R2 al capdamunt de la llastra. Sembla que hagi de caure d'un moment a l'altre! Tot i que amb l'equipament que hi ha es puja bé, es pot posar algun friend petit i mitjà. De fet, nosaltres els portàvem, i els hem posat a varis llocs, ja que la roca en alguns trams és més que dubtosa. El Ll3, ja comença més vertical, però mica a mica es va fent. També ressegueix una llastra amb roca d'aquelles que no dona gaire bon rotllo, i a la meitat del llarg, trobem un sostret amb molt bona presa, que es supera amb uns passos molt guapos.

El Ll4 comença força vertical, però aquí les assegurances ja estan més propreres. Fem algun Ao, ja que comencem a trobar alguna presa prou polida. I arribem al capdamunt de la llastra que també sembla que hagi de caure en qualsevol moment. A partir d'aquí, ja veiem que hem de treure els estreps. A la R4 amb en Marçal diem que collons quin viot que estem fent avui!!!!!!!!!

El Llr5 ja el fem en artificial. Tret d'un parell de passos, arribo a tots els parabolts de cinta a cinta sense els estreps. Això sí, fotent uns esbufegs que no vegis. De tant en tant, algun repòs amb la fifi, i domen domen fins a la R5. El Ll6 igualet que el cinquè, però més amunt. Aquí el pati ja comença a ser maco.

En Marçal puja amb els dos estreps xino xano. Ens ho estem passant pipa!! A més, estem sols a la via, amb un dia radiant. I finalment, el Ll7 comença amb un flanqueig d'uns passos que fem en Ao. Fem un canvi de vessant espectacular, i ja pugem recte amunt per terreny vertical amb bon canto. Quin final més genial!!!

Arribem a la R7. Això quasi ja està. Falta un ressaltet que superem i ens deixa a l'esperat cim, acompanyats de la Moreneta.

Collons quina via!!! Deu ni dó com les devien gastar els pioners per aquests paredots!!!

Al contrari de la via, al cim fa un fort vent que no convida a quedar-nos gaire estona, així que fotos de rigor i cap avall.

Fem un parell de ràpels per la normal i un cop a terra ferma arreglem el material. Mengem, bebem, i riem. No parem de parlar de passos concrets de la via. Encara estem alucinant.

En total hem estat 6 hores justes. A més ben sols. Carai, hem triat un gran dia!!

Ja de baixada per la canal, veiem la grandesa d'aquesta muntanya. És preciosa!!!!!!!!!!

I ja al camí de l'arrel, ben assedegats, decidim celebrar-ho amb una cocacola ben fresqueta al refugi. A mig camí, ens trobem un escurçó que ens priva el pas. El deixem passar. Sort que no hi era en Ricard!!!
Un cop al refugi amb la cocacola, xerrant amb una gent molt agradable de Manlleu, i comentant la jornada, arriba un paio que deu ser molt bo. Explicava a uns guiris que les havia fet totes (suposo que les vies), que no se quantes primeres tenia, i que el Cavall Bernat és per mariques. Amb en Marçal ens quedem amb la frase.

Doncs sense ànims d'ofendre a ningú, que bé que ens ho hem passat avui amb en Marçal fent el marica!!!
Apa gent, salut ( per uns més que per d'altres!!) i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!

vies Imma i Esther a Collbató

Abans de començar, VISCA EL BARÇA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! I QUE N'APRENGUIN!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Perdoneu però ho havia de fer. Doncs al que anàvem, dissabte quedem en Jaume, en Marçal, en Ramon, en Ricard i un servidor per anar a tibar-li una estona. En Ricard ens proposa d'anar a provar una via que han obert en Josep Moragas i la Imma Ribas. La via es diu Imma, i es troba just a la dreta del totxo Pinotxo, i de la via Esther. Té l'últim llarg amb artificial, i tenen ganes de si es pot, saber el grau en lliure. Cal dir que és la via que varen fer en Jaumegrimp i en Joan Asín, http://joanasin.blogspot.com/2010/05/cam-nou-barris-nova-via.html

Doncs després del clàssic esmorzar, ens encaminem cap a Cam Nou Barris. Arribem a peu de via, i al ser cinc, ens repartim en dues cordades. En Ricard i en Jaume faran la Imma, i en Ramon, en Marçal i jo l'Esther, que no hem fet encara.

La via Esther comença per una rampa tranquileta, per encarar-se a un ressalt molt xulo amb uns passos força verticals però amb bon canto. Tot molt ben protegit amb parabolts. Ens saltem la R1, i per terreny més ajagut ens plantem a la R2, amb força fregament de cordes.

Pel que fa als comnpanys, es troben amb una tirada prou entretinguda, amb un tram enxirinat i amb passos finets, per arribar a la R1.

El Ll2, és un flanqueig per anar a buscar la placa que ens porta a la R3, comuna amb la R3 de la via Esther.

Doncs aquí ens reunim per intentar treure els diferents llargs en lliure. Per l'Esther, iniciem per una placa fineta, i un cop passada, el tram més xulo de la via!! Molt ben assegurat, vertical de pebrots i amb bon canto. Càgum la pila!!! Haig de fer un repòs al final del tram vertical, però és un llarg que hi tornaré. Molt xulo!!!

Els de sota ens van donant ànims ( o més aviat se n'enfoten de les nostres penúries!).

En Ricard, com no, se'l treu a vista, no sense abans fotre unes bones esbufagades. Diu que són uns passos extraplomats amb bona presa en general, tret d'algun. Per ell el gradua amb 6b/+. La gent ja dirà el què.

En Jaume també li fot, i s'atura a mirar les vistes, jejejeje!!!

Pel que fa als socis, van pujant, cadascú a la seva manera, disfrutant dels passos d'aquesta estupenda tirada.

Llavors amb un parell de ràpels ens plantem a peu de via, i com que encara tenim temps ens posem a fer esportiva al sector Pell Roja. Allà fem Seminolas (6a), Pytecus (6a+), El clan (6b), i finalment Borinot ensopit (6b+). Un sector molt xulo, amb vies per tots els gustos molt ben equipades.

I com no, de tornada, un gelat, l'endemà amb mal de coll, però feliç de veure com tornem a donar pel sac als blancs. Força Barça!!!!!!!!!!!!

Sultains of swing a la marinera

Dissabte ens trobem amb en Jaume i en Ricard sense un destí concret. Ens imaginem que tot estarà xop, i la meteo tampoc està per encigalar-se gaire. Així doncs que surgeix la idea d'anar a la part de Gorros, però a la part soleia a veure què tal està. De memòria recordo una ressenya dels escalatroncs ( per cert, gran blog!!!! ) d'una via que hi ha per aquell pany, que es veia prou xula. Doncs cap allà anem. A peu de via deixem quelcom que recollirem a la tornada, i ens preparem per iniciar una via que veiem amb les xapes platejades.



La primera xapa està prou amunt com per no fotre's de cap abans de xapar-la, ja que et jugues una galeta guapa. És un flanqueig d'anar fent, però amb la roca força trencada, que et fa anar atent en tot moment.





Un cop xapat el primer parabolt, ja vertical amb més bona roca, amunt fins a trobar la R1, a la dreta de la bauma. Cal dir que les reunions estan totes amb els espits antics i un parabolt nou, i són molt còmodes.

El Ll2, s'enfila per la dreta de la bauma per superar-la, amb uns passets finets però sempre ben assegurats, llavors la paret s'ajeu una mica i continuant en diagonal cap a l'esquerra, fins que trobem la R2.

El Ll3 comença de nou amb un flanqueig senzill però en compte a no caure, i llavors el tram més dur de la via. Molt ben assegurat però, tenim un muret molt vertical amb suficient presa per anar fent, això sí, sense entretenir-se.

Llavors es segueix recte amunt fins a la següent bauna on trobem la R3.

El Ll4 s'inicia de nou amb un flanqueig d'esquerres i uns metres d'aquí si que et jugues un bon meco, xapes, respires i continues amunt per la zona més lògica, fins ja prop de l'ultim ressalt al cim.

A partir d'aquí caminant fins al cim, on dubtem de per quin ràpel baixar, i l'encertem de ple!!!!

El ràpel volat ens deixa a una gran bauma, on a partir d'allà ja baixem caminant, per anar a buscar el que havíem deixat a peu de via.

El que era no ho direm, però....

Apa gent, salut!!! I bones truites!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Garrets-Eusebi a Sant Llorenç de Montgai, i marcant estil!!

Aquesta setmana quedem amb en Jaume i en Ricard per anar a Sant llorenç de Montgai. Divendres em truca en Nacho, el cosinet, que també s'apunta. Mai ha fet cap via llarga, i només ha escalat en roca un cop. L'hem de tractar bé, que sinó no tornarà!!!! A l'arribar al poble està tot xop, i al bar ens comenten que va ploure força el divendres. De fet fa mal dia, i sembla que hi tornarà. Però nosaltres tossuts, ens dirigim a peu de paret. Arribem xops com ànecs a peu de vies, i la roca es veu com regalima aquí i allà. Decidim de deixar les bambes a baix, ja que xopes no les traginarem, i com que ens sembla que es baixa rapelant...




Doncs amb aquestes que fem cordada de quatre, comença en Ricard, amb una tirada tranquila, amb roca mediocre, i a més molla. A la que la paret s'ajeu, troba una R amb espits, que decideix fer. Més amunt es veu més dret, i aquí s'està comode de collons. Amb aquestes que pugem en Jaume i jo, i un cop a la R1, en Ricard assegura en Jaume mentre jo recupero a en Nacho. I amb aquestes que arriben un parell de xicotes que volen fer la Martineti. Fent broma amb les bambes que tenim a peu de via, ens comenten que es pot baixar caminant, i collons, nosaltres amb les bambes a baix!!! Se'ns ofereixen per pujar-les, tres parells de bambes amb uns mitjons que semblaven de Xernòvil!!! Moltes gràcies Esther i Anna!!!!!!!!!!!! De fet pugem tota la via xerrant i fent xerinola.





Amb aquestes que en Jaume arriba a la R2, en una tirada que li ha costat lo seu. Força vertical, i mantinguda, i amb alguna presa molla. Hi ha alguna llastra que s'ha d'evitar, i una altra que li passes ben bé per sobre. En general la roca és prou bona, però s'ha de mirar on t'agafes.





En Ricard fa el Ll3, mentre recupero a en Nacho que puja el Ll2. És un llarg molt disfutón, amb un pas xulíssim en una espècie de bombo abans d'arribar al cim. Arribem junt amb les pubilles al cim, i baixem pel corriol fins arribar al cotxe. Com que és d'hora, decidim anar a fer una mica d'esportiva, i ens comenten que passat Camarasa, hi ha un sector a peu de carretera que està prou bé. Doncs ens despedim d'elles, i cap allà falta gent.

És un sector com els que li agraden a en Jaume, a la foto de sota es veu com pateix durant l'aproximació!!! jejejeje. Mirant per internet, ens sembla que el sector es diu "marcant estil".

Allà fem un parell de vies que ens posen els braços i sobretot els dits a to. La primera comença per una placa vertical fins arribar a un desplom amb uns forats d'escàndol, però amb passos prou llargs com per deixar-nos petats fins que veiem el canto salvador, i un altre cop per placa amb forats fins a la R.

En Ricard la fa a vista, en Nacho i jo en tope rope ens hem d'aturar a reposar al sortir del sostre, i en Jaume la fa també sense reposar.

Un cop amb la corda per dalt, fem la de l'esquerra, que està assegurada amb tres espits i prou!! És similar a l'anterior, però al desplom, fins veure la miniregleta clau, ens petem de mala manera. Aquesta és molt més dura, i tot i conèixer el pas, ens costa de fer.

No sabem ni les vies, ni els graus, ni amb seguretat el nom del sector, però s'hi estava de collons!!! Amb ombra dels arbres ( que sense adonar-nos havia quedat un dia espectacular), el riu al costat, i una roca amb uns forats d'escàndol.

Total, un molt bon dia, en una zona que si estigués més a la vora de casa, segur que hi repetiriem més.

Salut a tothom i comenceu a passar per l'ombra!!!!!

Anglada-Guillamon a la Cadireta

Aquest dissabte queden en Ricard i en Jaume per com és de costum anar a tibar-li una mica. Fa molt de temps que anant de camí cap Agulles, ens mirem la Cadireta, i sempre deien: Aquesta és una de les que s'ha de fer. Doncs cap allà falta gent.



Què dir d'aquesta via que no s'hagi dit o comentat? Doncs és igual, nosaltres en farem cinc cèntims.




En algun lloc posa que la via està reequipada però no en la seva totalitat, només han canviat moltes xapes però encara en queden de velles.






Ll1. Artificial, només un parell de passos fins xapar la primera que està una mica amunt i després tot artificial amb algún passet llarg, el tram de les dues últimes xapes en Ricard el fa en lliure ( V+? ) hi havia bona presa.

Ll2.Artificial, potser les xapes están una mica més aprop però hi ha una xapa trencada i s´ha de fer algún invent, molts parabols del reequipament els van tenir que apretar amb la má. A la xapa trencada, en Jaume hi va posar un tascó escanyant-la una mica.

Ll3. Artificial, el sostre, potser el mllor de la via, també hi ha una xapa vella per plaqueta massa gran i hi escanyem un tascó.

Passant el sostre...

del pal paparazzi...

i agafant-s'ho amb calma que això s'ha de disfrutar.

I en Jaume treient el cap del sostre...

I més penjat que un xoriço!!!

Ll4. Artificial als 4 primers metres i després en lliure fàcil fins el cim. Els primers seguros són dels antics i també fan falta 3 plaquetes recuperables.

En Jaume a l'últim llarg, al tram d'artificial.

Potser és una via amb molt d'artificial, però és una via que s´ha de tenir a la butxaca i veure com se les gastàven els pioners.

I finalment els dos sanganus, protagonistes de la jornada.

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!