Via GEDE a l'Agulla Gran del Pas del Princep

Després de moltes setmanes de no trobar-me amb els companys, puc tornar a sortir amb ells. Les ganes poden més que res més. La primera intenció és d'anar al Lloro, però una cordada ens ha passat al davant, i decidim de canviar de plans. Al final ens acostem a l'Agulla Gran del Pas del Princep. Volem fer la Gede, però en Ricard veu una línia de parabolts. Tornem a fer el que sempre els hi ha agradat. Posar-nos a una via sense saber-ne res. Però avui, el tret ens surt per la culata. Es posa els trastets, i cap amunt. Però amb els primers passos, ja es veu que això és xungo de collons. En un parabolt, hi posa un estrep i tot i això la següent xapa queda lluny. Collons que putes les passarem! I amb la motivació que porto avui! Al cinquè o sise parabolt veu que el següent allunya massa. Veu uns espits que pugen a mà dreta i decideix flanquejar fins allà (deu ni do amb el flanqueig), i a partir d'allà, per terreny força fí però més humà arriba a la R. Amb aquestes que en Jaume i en Josep es posen al Ll1 de la GEDE. Pujo el llarg que ha obert en Ricard, i ho passo malament de veritat. No faig ni un pas com deu mana, i quedo mort de seguida. A mida que arribo a la R amb en Ricard, veig clarament que avui no és el meu dia, i que més m'estimo de baixar, i que en Ricard s'uneixi amb la cordada d'en Josep i en Jaume. Aquí puc abandonar bé amb un ràpel, i els espero a baix.

El Ll2, una tirada d'artificial equipada amb burils i algun parabolt, que puja en flanqueig cap a l'esquerra fins una baumeta on hi trobem la R2.

El Ll3 puja per una fissura també equipada amb burils.

Des de baix, es veu una agulla preciosa, i la via , doncs és lògica de collons. Sense tenir la ressenya, s'endevina clarament el traçat.

En Jaume al LL4.

És ben bé que és una zona tranquila, des de que he baixat que no passa ni deu. Quina tranquilitat!!!! Decideixo anar a investigar i veure l'agulla des de diferents punts de vista. Amb aquestes que els companys arriben al cim.

Un cop al cim, el ràpel el troben a sota un ressaltet al darrera de l'agulla. Amb un ràpel, s'arriba a peu de canal. El que no veien, era la que se'ns acostava al seu darrera!!! Encara vam estar de sort i només van caure quatre gotes. Des d'aquí, veiem als companys del Lloro a l'ultima R, sota el bec.

Bé, un cop a casa veiem que la via que ens havíem posat amb en Ricard, és la Ei Tranqui. Salut a tothom i a passar per l'ombra!!!!!!

Via Nube Roja a l'Agulla de la Badada

Després d'unes setmanes de no tenir temps per res, tornem a la normalitat (esperem!!!), i actualitzem el blog. Amb unes quantes setmanes fent faltes d'assistència, la colla no ha parat ni un moment. Aquí en va una de les seves, la via Nube Roja a l'Agulla de la Badada.




Amb paraules escrites per en Ricard:
La vam fer l'estil antic, vam veure xapes i ens hi varem posar sense saber res de la via (desprès la varem trobar al bar, al llibre de la vessant nord.pag.339).

1er. llarg: marca A1-6b. el llibre posa portar dos ganxos per l'A1, evidenment no en portàvem i ho vam tenir que fer en lliure i Ao quan estavem prop de la xapa. Força dur el primer i sobre tot la roca es trencava tota i donava poquísima confiança, está equipada amb espits.

2ºn. llarg: marca 6a+, Ae. la paret es posa dreta i la dificultat és semblant al primer llarg i la roca continuava igual de trencada, la R está una mica amagada al final d'un petit diedre herbós que va en diagonal cap a l´esquerra.

3er. llarg marca V+ , si la roca fos bona sería el més tranquil, però només hi ha 2 xapes i la roca, menys als 4 primers metres, està molt malament.

I a l'arribar al cim, encara ens quedava una bona aventura , quedava el ràpel, força curt per sort ,10m. però la savina i la baga que hi ha, són d'época, a la foto no es reflexa la realitat!!!!

1er llarg en Ricard, 2on llarg en Jaume i 3 llarg en Josep. En Ramon va decidir no pujar i fer fotos. Salut a tothom!!!!!!

Amb les cames atropellades!!!!!!

Aquest dissabte, torno a deixar els estris d'escalada a l'armari. El motiu, una altra matxacada de cames per entrenar per la Matagalls-Montserrat. De fet no sé si és entrenament, o trinxamenta de cames! En definitiva, que quedem en Dorca, en Pau, en Roger i un servidor. Tots participarem a la Matagalls.




Ens dirigim cap a Queralbs, i l'intenció d'avui és fer una volta circular per les Gorgues del Freser, els cims de la Serra del Catllar, Bastiments, per la carena fins al coll de Noucreus, descens a Núria, i retorn a Queralbs. Aquesta ruta, l'any vinent la volem empalmar amb l'olla de Núria, creant així una dura jornada, "la gran anada d'olla!!!". Avui veurem què tal la segona part del recorregut.


Doncs dit i fet, des de l'inici ja comencem apretant les dents. Amb 2hores 15 min, ens plantem al coll dels Tres Pics. Carenegem fins al coll de la Marrana fent tots els cims. Pujem al Bastiments, i la sorpresa és trobar-nos al cim a la Marta, que ha vingut amb una colla d'amics. D'aquí ens dirigim al pic de Freser, a les pujades les cames comencen a queixar-se. Fem el pic de l'Infern, i arribem al coll de Noucreus. Ja només ens queda baixada.

Fem un ràpid descens fins a Núria que ens acaba de posar les cuixes a to. Aquí fem una paradeta. Una altra sorpresa, aquí ens trobem a l'Anna amb un company. I és que vagis on vagis sempre trobaràs algú d'Arenys de Munt!!!! Una Coca-Cola, que el cos ens ho demana a crits. La baixada de Nuria a Queralbs sens fa llarga de collons. Estem força petats, i per postres, alguna reblincada ajuda a que arribem a baix amb les cames molt atropellades.

En total, 34 Km, amb un desnivell acumulat de 6750m, amb 10 cims assolits. Tot això en unes 7 hores i pico. No vull imaginar-me com quedarem el dia de la gran anada d'olla!!!!!!!

Un dia força esgotador, però amb una gran companyia. I pel que fa a la Matagalls, dono per acabat l'entrenament. Un parell de setmanes de repòs, i a veure com va. Salut a tothom!!!!!!!!!!!!

Del Montnegre al Montblanc!!!!!!!!!

Aquest any, el destí escollit als Alps és el Montblanc. Amb la colla havíem pogut posar en comú una setmaneta de les vacances per intentar assolir el sostre dels Alps. Sóm en Toni,en Jordi, en Marçal (que ja l'havia assolit 10 anys enrera), un servidor, en Pau, i en Joan. El primer plantejament, és de pujar amb les tendes fins al Gouter, però a l'arribar a Chamonix temptem a la sort, i truquem al refugi. Tenim plaça per dormir dimarts i dimecres!!! De moment, la previsió del temps es bona per gran part de la setmana, i sembla que la cosa se'ns posa de cara.



Passem gran part del diumenge a l'Agulla de Midi aclimatant, o més aviat al.lucinant, amb el meravellós paisatge que ens envolta.


Veient com les cordades transiten per aquests mons de Déu, ens entra un mono que no vegis. Em sembla que falten dies a l'any si haguéssim de repetir totes les vies que vam anomenar!!

Al vespre, tornem al nostre hotelet, que s'ha de descansar per els pròxims dies.

I dilluns ja ens posem "manos a la obra". Pugem fins al coll de Grands Montets i ens passem el dia amunt i avall de la glacera. Més aclimatació de cara al Montblanc.

Primer contacte amb els piolets i els grampons sobre el gel de Chamonix. El paisatge és acollonant. I mica a mica, va arribant el dia, i els nervis comencen a fer acte de presència. Res que no es pugui calmar amb unes birres al vespre!!!

I finalment, arriba dimarts. Ens llevem d'hora i agafem el primer tramvia a Le Fayet, que ens deixa al Nid d'Aigle (2372m). Aquí comença l'aproximació al refugi Gouter.

Pujant per una espècie de torrent, passem la barraca de Les Rognes (2768m), i ja en pendent més fort arribem a l'alçada del refugi Tete Rousse (3167m), on trobem un punt d'informació del massís, i on ens pregunten si tenim reserva. I és que puja i baixa un grapat de gent.

Flanquegem una glacera, i arribem al punt més famós i perillós de tota l'aproximació, el Gran Coloir. Una canal que hem de travessar a la qual hi ha desprendiments constantment. Són uns 50m. que fem a l'ideia i vigilant que no baixi res de dalt.
A partir d'aquí, una llarga aresta força vertical, equipada amb cables a la part fina ens deixa al refugi Gouter (3817m). Hem trigat 5 hores, i ara ens queda tota la tarda per reposar.

Mirant des del refugi com la gent puja i baixa, de cop i volta sentim uns crits. Observem un gran desprendiment per la canal que l'escombra tota. Hi ha gent travessant-la. El cor se'ns encongeix, i amb la polseguera no veiem res. Per sort, no va passar res, però podria haver passat una gran desgràcia. Les grans roques rebotaven de costat a costat de canal com si res. Una loteria.

A les 8 del vespre ens fan posar en silenci. I és que ens hem de llevar a 2/4 d'1. A les lliteres fot una calda de mil dimonis. Entre això, els nervis, i que és mitja tarda, com collons voleu que agafem el son!!! Sortim una estona a fora. En toni ens comenta que no ho veu clar, i que prefereix quedar-se al refugi. Tot i que l'intentem animar, ell no canvia de parer. S'ha de respectar. Aquí no es pot forçar a ningú.

La vista des d'aquí cap a les valls és meravellosa. La nit estrellada. Sembla que demà ens farà un gran dia.

Amb aquestes que arriba l'hora. Ens vestim amb nervis, i no sabem si menjar, veure, o què collons fer. Són les 2 de la nit. Nosaltres a aquesta hora només estem acostumats als cubates!!!!!!Al final, mengem una barreta i tirem amunt. Sóm els primers que surten del refugi, i de les tendes que hi ha per sobre, veiem que en surten unes llumetes que ens ajuden a guiar-nos en la foscor. Tot i això, la traça està molt ben marcada, no té perdua. La nit, estrellada més no poder. Les condicions perfectes. Hem de fer cim.

Fins al refugi Vallot, pugem amb força pendent, fent ziga-zagues. Una extranya sensació, caminar sobre el gel, encordats, en plena foscor, i només seguint les trepitjades que ens han deixat les llumetes del davant.
A partir del refugi Vallot, la cosa canvia. No veiem res, però veiem les llums dels frontals que van per davant nostre molt enlaire. Això se'ns posa dret de collons nois!!!!

Entrem al fil de l'aresta de les Bosses, i l'extranya sensació que teníem ara es transforma en una barreja de por, i eufòria. Ningú diu res, només avancem pas a pas. Hi ha trams en què només hi passen els dos peus, i com que no veiem el que hi ha als voltants (però ens ho imaginem!!), fa respecte. De cop i volta, la cosa perd pendent, i sense adonar-nos la claror del dia comença a fer acte de presència. Estem arribant al cim. Aquí l'extranya sensació es transforma amb il.lusió, tot i que encara no val a badar que l'aresta encara és fina de collons. No em vull arribar a pensar com deu ser això sense traça i amb boira!!!!

Per fi, el cim. El dia neix, i nosaltres estem al sostre dels alps!!! El nerviosisme que hem passat a l'aresta se`ns posa al pit en forma de bola de no se què. Corre alguna llàgrima. SÓM AL CIM DEL MONTBLANC!!!!!! En Toni avui no hi és, però de segur que algun dia hi serà. Per nosaltres és com si hi fós. Aquí dalt, penso amb l'Anna, la família, els amics... ( i la sogra!!!). Tot en molt poca estona. Fotos de rigor i avall va.

La baixada la disfrutem de valent. La sensació... sense paraules. L'aresta se'ns fa ample. Ens anem creuant amb un grapat de cordades, que mirant-los a la cara, veiem que neguitosos van a buscar l'il.lusió que nosaltres ja ens emportem.

En Pau, es troba realment fort, i un cop al Gouter s'encorda amb en Toni, i pugen fins al Dome de Gouter (4304m). En Toni ja té a les seves cames el primer 4000!! (pagarà cava!!)

Ara ens toca repòs al Gouter. Amb aquestes, que puja un noi català corrent amb un piolet i un casc. És en Jordi Martinez, que ens explica que s'està entrenant per l'UTMB. I tot seguit arriba en Kilian Jornet, però només amb una botelleta d'aigua. Ens explica que també s'està entrenant, i que dilluns ja hi va pujar. Quines màquines!!! Des d'aquí, els hi desitgem tota la sort del món a la UTMB.

La nit, espectacular, ens regala una petita tempesta amb uns colors de cel acollonants.

El descens des del Gouter, se'ns fa més còmode del que pensavem. Amb 3 hores ens plantem al Nid d'Aigle.
I com no, un cop a Chamonix, a celebrar-ho amb més birres!!! I a avisar a les families que tot ha anat bé. (Això, ho vam fer abans de les birres.)

Encara teniem un parell de dies de permís, això sí, vam decidir d'agafar-nos'ho més relaxadament. Al matí turisme, i a la tarda... esportiva, que ja tenia el mono!!!!

Ens passem la tarda escalant amb en Marçal, en Toni i en Pau, mentre en Joan llegeix, i en Jordi practica el seu altre gran hobby, la fotografia. Quan acabem d'escalar, ho tornem a celebrar.

Dissabte no teniem clar el que fer, però uns companys d'Olot ens comenten que van fer un circuit amb bicis llogades. Que no sigui dit, agafem les bicis i apa, com que no som vacilons ni res cap al circuit més llarg i amb més desnivell. És el que té ser d'Arenys de Munt. Vam quedar destroçats. Però res que no es pugui arreglar amb un Kebab i unes birres, típic de la zona.

I fins aquí, un somni, que a la fi ha pogut ser realitzat. Ara toca anar a dormir, i a veure on ens portarà el següent.

Salut a tothom, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!

L'Olla de Núria

Dimecres 12 d'agost quedem amb en Dani, en Dorca i un servidor. Avui canviarem la corda i el boudrier per les bambes i la motxilla per anar a fer una clàssica de veritat, l'olla de Núria.




L'intensió és d'anar per feina, o sigui que agafem el mínim. Un parell de litres d'aigua, barretes energètiques, i un impermeable per si les mosques...

Aparquem el cotxe ben d'hora a la collada de Fontalba (2074m), i d'allà comencem en direcció al Puigmal (2910m). Ens hi plantem amb 1 hora i 6 minuts. Collons, que fort que comencem!!!!

Anem alternant colls i cims, sempre entre els 2600 i 2900 metres.

A l'alçada del Coll de Noucreus trobem un noi que també està fent l'olla en solitari, i a partir d'aquí ens ajuntem els cuatre.

A l'alçada del Pic de la Fontnegra decidim allargar l'olla fins al Torreneules. Les cames es comencen a queixar, però com que sóm tossuts de mena no els hi fem cas.

Del Torreneules, cap a l'alberg del Pic de l'Àliga, Núria, i a tancar l'olla cap a Fontalba.

En total, 8 hores de patejada per un entorn meravellós, i 17 cims a la butxaca.

Una gran jornada, amb una gran companyia...

però si de cas el pròxim dia només quedem per fer unes birres!!!!!! jejejejeje

Salut a tothom i passeu per l'ombra!!!!!!!!!