Via Alba al Serrat dels Monjos

La via que vam anar a fer en principi era l´Aranya al serrat dels Monjos, però les úniques 8 persones que estavem al pàrquing de les coves de Collbató voliem fer la mateixa via, així que vam canviar i després d´unes recomanacions dels companys d´Argentona vam decidir anar a fer la via Alba.

 

La via comença uns 50m després de passar el Torrent Fondo.

1er. llarg 6a.    Comença per una placa una mica relliscosa per anar a buscar  un pitó que queda amagat cap a la dreta a uns 4m. per després anar cap a l´esquerra per tot l´esperó fins la R.

Equipat amb pitons i bolts de 8mm

 2òn. llarg 6a/ Ae    Els  primers metres fins arribar al extraplom, són finets però molt macos on tindrem que anar buscant l´equilibri sobre una roca una mica justa. L'extraplom es pot fer en A0 o bé ajudant-nos posant una baga al  peu al tram d'entremig,  la R ens vindrá de seguida  al costat d´un arbre sec.

 3er. llarg IV+        Sortim de la R cap a l´esquerra a buscar una placa i des d'aquí fins la R per terreny fàcil, compte amb el pitó que  hi ha abans de la R per que s'ens va sortir i el vam posar amb la mà.

 4rt. llarg  V+    Sortim per la dreta de la R.  per una placa fàcil però sense res, on hi entren alguns aliens, (mirant de no posar el peu sobre les herbes, son tentadores però inestables), per anar a buscar un diedre guapisim  abans de la R.
 

 5è. llarg IV    Sortim recte amunt a buscar l´únic bolt que hi ha a la tirada i amb molt de compte  de no tirar pedres avall, que en trobarem unes cuantes a punt de caure.

 Nosaltres vam decidir acabar aquí i no fer els 3 llargs que falten després de la feixa. La baixada la fem anant a buscar la canal del Torrent Fondo on trovarem cadenes i reunions per montar rápels.
 

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!

Via Bukanan a la Roca dels Arcs

Aquests dies de pont llarg, ens ho podem arreglar per marxar algun dia amb en Marçal i en Pep. La resta de la colla, o bé treballen el divendres (sap greu...), o bé no s'ho poden montar i surtiran per les seves. Amb aquestes que nosaltres ens dirigim cap a la Roca del Arcs. Per què no dir-ho, la seva part dreta, em té mig meravellat. Totes les vies que he tingut el plaer de repetir-hi m'han agradat moltíssim. 

Aquest dia toca repetir-ne una altra que en Ramon i en Josep ja van repetir en el seu dia, i que ens van dir que estava prou bé, la via Bukanan. Amb la ressenya original es va prou bé, però a tenir en compte que de l'equipament que hi marca, no en feu cas que en falta més de la meitat... A sota n'em dibuixat una amb el que hem anat trobant.

 De la via direm que ens ha agradat moltíssim. D'aventura total i a equipar en gran part, tot i que hi trobem alguna assegurança de l'època que més per fiar-nos'en ens marca el bon camí, ens permet pujar al capdamunt de la Roca del Arcs, resseguint als dos primers llargs una fisura prou marcada, que ens deixa a mitja paret, on amb tres llargs més per un seguit de plaques ens manen al cim.

Els dos primers llargs són els més exigents i verticals. Tot i que es deixen protegir mig bé, hi ha algun tram amb la roca a controlar, que et fan anar amb tots els sentits ben desperts.

Algun que altre troç de roca se'ns va quedar a les mans, però en general la roca hi és de primera.

A totes les reunions  hi trobem un parell de parabolts tret de la R4, on només n'hi ha un junt a una gran savina.

El Ll3, ens va sorpendre moltíssim trobar-lo equipat de manera totalment diferent a la resta de la via... Amb parabolts del 8, i equipat per a no patir, amb assegurances colocades a llocs, on la dificultat és molt menor que la que trobem desprotegida als llargs inferiors. Creiem que deu haver estat equipada posteriorment, o que fins i tot és una variant de la via original. Independentment d'això, puja per un parell de plaques en les que hi trobem aquelles fisures ratllades de somni amb la roca de primera, que ens fan disfrutar tant de cada pas.

A partir d'aquí, no hi trobem res més d'equipament en tota la via, tret d'un parabolt a la R4. Cal dir que al Ll4, la ressenya original marca pujar en tendència a la dreta, però observant-hi un regalet d'abandonament d'algú altre i un ressalt amb la roca força dubtosa, ens decantem un xic per l'esquerra, on trobem la roca en bones condicions, i fins i tot diríem que és molt més evident.

A l'últim llarg, enllacem amb la via Tàrrega, i per l'última i disfrutona placa de roca genial, ens arribem fins al cim amb una tirada de 60m justos.

 En fí, una altra bona via si el que anem a buscar és gaudir de graus amables en general, però que ens faci vibrar en molts moments degut a l'escàs equipament, i ens permeti equipar-la prou bé. Nosaltres hem passat amb un joc variat de friends, tascons, cintes exprés, bagues per savines, i reunions.

Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!

Via Francesc Sardans Fàbregas al Timbaler del Bruc

Dissabte passat, i després d'uns mesos de no tocar roca, puc tornar a quedar amb els companys per a sortir. Avui però és un dia diferent. Amb en Josep, en Ramon, i en Marçal (que marxen cap Agulles a fer alguna Aresta Brucs) ens acompanyen en Pep i la seva filla Bianca, que s'estrenen en via llarga.
La intenció era acompanyar a la resta de la colla, però el temps insegur ens fa decantar per quedar-nos més propers a resguard, i de memòria recordo aquesta via, la Francesc Sardans al Timbaler del Bruc, que podria ser una bona opció per a disfrutar de la jornada.

 De la via no cal que l'expliquem fil per randa, ja que hi ha un munt d'informació per internet que l'expliquen més que bé. Només direm que es una via prou recomanable com per fer-li una visita, amb un Ll3 d'aquells d'apretar-hi les dents, i trams molt disfrutons a tots els altres.

 El que no agrada tant, és el poc respecte que té força gent vers la natura, i que parlant clar ho deixen tot fet un fàstic, A la foto superior es veu el que trobem en una fisureta a la còmode segona reunió de la via. La gent que foti el que vulgui amb la seva persona, però crec que almenys la merda que generin, que se l'emportin a casa...

En fí, una molt bona jornada amb molt bona companyía, i que esperem que no sigui la última via ni per en Pep, ni per la Bianca, que les noves generacions pujen molt i que molt forts!!!!!!!!

Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

Miranda de la Portella, via CADE

Dies enrera, queden en Marçal, en Ramon, en Josep, i en Ricard, per anar a Montserrat, tot i les males previsions meteorològiques. I és que qui no s'arrisca, està clar que no escala!! Ells mateixos ens ho expliquen..

 Bé, com que aquest mes  és el 55è aniversari d´aquesta via que millor que anar a repetir-la  acompanyat d´algú que feia molt que li tenia ganes, la previsió també és força dolenta, però aquesta via es força ràpida de repetir.

 1er. llarg A1/ V  --- comença en artificial per una bona fisura, ( un raspall de dents vermell marca la via). Després d´uns metres en artificial equipat, a l'arribar al pont de roca la via es torna més humana i es deixa fer en lliure amb bon canto, ens farà falta una plaqueta recuperable o algun tascó per escanyar.

2ón. llarg IV+  --- Per fer aquesta xemeneia, a nosaltres ens va anar bé començar escalant mig per l´aresta un parell de m. fins poder entrar millor dins la llastra. No hi ha assegurances però vam poder posar força bé un parell d´aliens grocs i  un altre blau. Una vegada en mig, vam anar pujant en diagonal fins la R.

 En Josep i Ramón van fer la Rabbit a la Portella Gran.

 3er. llarg  6a+ ?  Juntament amb l'anterior són el millor de la via. Comencem en diagonal cap a la dreta per anar a buscar un petit extraplom finet però assequible, aquest tram està força ben equipat però ens farà falta un tascó prim per llaçar l´última assegurança que no té plaqueta.

4art. llarg A0/6a --- La sortida de la xapa que hi ha és força rara però assegurant bé la ma dreta dintre de la fisura ens surt un passet curt però intens, després anem a buscar per l´esquerra un altre diedre de sortida que ens deixa al cim.
 
Rapel de 15m mirant cap el Dauet.

Ens retrobem amb els companys i cap al bar que falta gent, i encara no ens hem mullat!!!

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

La noia dels ulls blaus al Pic del Martell

            Tornem a actualitzar una mica el blog que ja ni recordem com funciona això.

Dies enrera, els companys es decideixen a visitar el Pic del Martell. Ells mateixos ens ho expliquen.

 En Dani i en Ricard es van posar a la Noia dels ulls blaus i en Josep i l´Isabel no en tenen ni ideia de la via que es van posar però al final van baixar del segon o tercer llarg per que era una autèntica selva.
 

 

 

 
1er llarg V+-- pertany a la via El primer viaje de Gulliver.  Comença superant un bloc que no ens va agradar molt i el vam esquivar pujant un parell de metres per la dreta i flanquejant després. Ens va semblar que el grau podia ser una mica més per que els passos son molt fins sobre una placa vertical . Tots els llargs estan ben equipats amb parabolts i no li calen possar res.

2òn llarg 6b -- és molt curtet (15m.) però intens. Sortim per la esquerra de la R i ens troben uns passos super fins sobre una roca bastant pulida, uns metres amunt la cosa canvia i pujem per una fisura vertical i dura on trobarem uns cantos molt bons per sortir.

3er. llarg 6b+ Flanquejem uns metres a l´esquerra de la R per anar a buscar unes plaques molt xules però que pel mig del llarg es possa dret i finet on buscar un lloc per posar peus ens torna gairabé missió impossible. Després d´això encara ens quedarà superar el sostret on trobem bon canto.

4art. llarg 6a -- sortint recte de la R, travesem entre uns arbres i anem a buscar un diedre cap a l´esquerra . La roca és bona i la fisura també . En el següent ressalt també hi ha uns passos una mica drets però amb molt bona pressa.
 

 

 

Salut i fins a la propera!!!

 

 

Vàries vies de la Paret del Pont de Montserrat al Pic de Sant Cugat

Fa tan de temps que no publiquem res, que sembla que segur que us penseu que no fotem ni l'ou... En el fons no aneu mal encaminats, però tot i això, algun privilegiat de la colla encara li queda temps per fer alguna sortideta... En Ricard ens passa les ultimes aventuretes passades porai...

Començarem per la més antiga de les que hem fet que és la via Anònymus a la Paret del pont.

La via es troba a l´esquerra de la Tamània a la que s'hi posen en Dani i la Isabel i está equipada amb parabolts.

1er llarg. V --- el llarg és força tranquil però les xapes no estan a tocar per això anem una mica amb compte, el pas més difícil està per entrar a la R per una petita llastra que se li pot posar algun alien per si volem estar més tranquils.

2òn llarg. IV+ ---  Molt traquill, sortim per la dreta de la R a buscar un pont de roca i més amunt hi ha un bolt, la R es troba passat unes savines on també hi ha una baga per xapar.

3er llarg. V+ --- La sortida de la R força dreta i després perd verticalitat, la R està sota un extraplom.

4art. llarg  6b /Ao/6a+ --- Agafem per la dreta del extraplom, ( per l´esquerra puja la via Zeleste ), els pasos son força atletics i fins la segona xapa  arribem bé , aquí fem un parell de passos en Ao i quan la paret deixa de tombar per la part dolenta tornem en lliure fins la R.
La via está euipada per rapelar.
 

Uns dies després, tenim l'oportunitat d'intentar anar a una via que fa molt de temps que en Ramon persegueix de fer-li una visita. La primera intenció era fer la via Ravier a La Forcanada a la Vall d´Arán, i cap allà que anem, després de fer un bon dinar al poble de Bossost, marxem cap a el parquing de L´Artiga de Lin on deixem el cotxe i quan tenim les motxiles a l´esquena comença l´aproximació que em escoltat que no serà planera. Dons quan estem apunt d´arribar i em deixat la part del camí més vertical,( crec que és IV grau ) el cel s´obre i comença a ploure el que no està escrit amb pedra inclosa, arribem una mica mullats fins al estany de Pois, on voliem fer vivac i comencem a buscar algun lloc on ficar-nos a sota però és imposible i decidim de baixar fins al parquing on hi ha un refugi lliure de l´Artiga de Lin. Després d´una llarga baixada arribem al refu i per fí una bona notícia, estarem sols i lo millor de tot... amb xemeneia i molta llenya al costat. Mentres  sopem i assequem la roba al foc, decidim d'anar demà a un altre lloc.

El lloc escollit és el Pic de Sant Cugat  a Sopeira , i la via La Cosa .

1er. llarg 6a --- els primers metres son els més difícils, tampoc estem massa acostumats a  aquesta escalada d´adherència i costa agafar confiança als peus. tots els llargs estan prou bé equipats amb spits però hi ha lloc per poder posar aliens si portem un joc.

2òn. i 3er. llargs  IV+ --  Molt tranquils  i buscan la lògica de la via.

4art. llarg 6a --  molt bonic i vertical, amb passos obligats en adherència sobre preses  petites.

5è. llarg 6a ---- Molt semblant al anterior però en lloc de fer la R vam arribar fins al cim per un tram més dret i ben equipat.

Per baixar tenim que fer la cresta fins al coll i per darrera hi ha una instal.lació de rápel fins el camí que ens portará a la carretera.

Bé després de l´escalada ens toca buscar un lloc per passar la nit , i  com que la tarda s'estava posant força ennuvolada, millor que el lloc tingués  sostre.  El lloc escollit va ser al costat de la piscina municipal de Sopeira, després de preguntar a alguns veins que vam trobar i no van posar cap inconvenient en que passesim la nit sota uns portxos que hi ha al costat de la piscina i amb una font inclosa ben propera, ens disposem a sopar i com no podia ser d´altre manera va començar a ploure una altre bona tormenta.
 Al dia següent, el dia surt perfecte i ens n'anem a fer un esmorzar al bar del poble i aquí decidirem cap a on anar avuí. El lloc escollit a sigut la Paret de les Escales i la via Sacamolla, dons després d´un bon café cap allá que marxem.

1er. llarg IV+ --  molt tranquila i ben equipada, i sobretot res a veure amb l´escalada del dia anterior, aquí els cantos son molt bons .

2on. llarg  V ---  força dret però amb bona pressa, anem seguim  unes fisures que avuí després de la pluja estan una mica molles, però que no representen cap problema.

3er. llarg V -- També vertical com l´anterior però amb uns cantos  per anar tranquils  i el equipament és molt bó.

4art. llarg V+  --- Aquest ens mirem una mica millor alguns passos, però és molt assequible i no patirem massa ja que la roca és molt bona.

5è. llarg V+ --- Molt semblant a l´anterior amb una petita panxa ben equipada per no patir abans de la R.

En fi, que la Ravier tindrà d'esperar, però de segur que algun dia ens hi posarem...

Salut!!!!!!!!!!!!!!!!!

Mar de Pedra a la Miranda dels Ossos

De tota la colla, uns quants encara estan mig actius durant aquest mes d'agost. Serà que han acabat les vacances? jejeje. En fi, que en Ricard amb en Marçal es van dirigir a la nord d'Agulles a fer aquest viot. Ells mateixos ens en fan cinc cèntims.

1er. llarg  Ae/A1  Aquest és el més laboriós de tots amb diferència, hi ha molts passos d´ungla. Entre seguros com a molt n' hi ha dos de seguits per això és molt recomanable anar amb 2 ungles i 2 estreps. 

La R és completament penjada i força incòmode, i els forats per les ungles ja estan fets però al principi costen una mica de veure. Fan falta unes 25 cintes exprés .

2ón. llarg  Ae/A1  Més del mateix però sense tants passos d´ungla. També hi trobarem un parell d´espits sensa xapa, les plaquetes entren bé o s'hi pot escanyar un tascó. Abans d´entrar a la R tenim un passet de plom que sembla que aguanta prou bé.
 

3er. llarg  Ae/A1   Molt semblant al segon amb algun passet de ganxo i un parell d´espits sense placa. La R una mica més humana comparada amb els altres.

4art. llarg Ae/A1  IV+  En artificial , anem a buscar l'esperó de l´esquerra durant  uns 15m per acabar en lliure fàcil per una placa fins la R. Després de tant artificial, costa una miqueta començar a escalar en lliure, sort que és fàcil.

5è. llarg  IV  Es de tràmit per arribar fins el cim, però compte amb la roca que no és massa bona, sortim per la dreta de la R i buscant el camí fàcil ens n'anirem cap a l´esquerra fins el cim.

El descens el fem amb un ràel de 15m per la cara sud fins el coll, després grimpem una miqueta i baixem per la canal entre l´agulla de l' Arbret i l´agulla dels Ossos.
 

I bé, això és tot, que tot i que esperem que no sigui l'última via de la nord de l'any, amb el final de les vacances sembla com si comencessim de nou un nou curs, i aquesta aturadeta climberiana que sembla no tenir fi, doncs ens fa pensar més del compte on ens posarem a la pròxima!!!!!!

Salut!!!!!!!!!!