dissabte, 11 de setembre del 2010

Vies Estasen i Anglada-Guillamón a la nord del Pedraforca

Dissabte passat, una bona colla de Xapoutot's, quedem per anar a la nord del Pedraforca, que aquest any encara no hi havíem estat. Això és similar a fer un pecat. Sóm 8, i com no doncs ens repartim una mica. Uns es posen a l'Estasen, en concret en Ramon, que és l'únic que l'ha fet, en Marçal i en Lluís en una cordada, compartint via amb en Josep, la Isabel i en Dani. Llavors, en Ricard i un servidor ens posem a l'Anglada-Guillamón.







A mida que ens acostem a la paret, ens anem donant compte de la seva verdadera grandiositat. Al peu de la piràmide ens separem, i en principi quedem que ens trobarem al cim del Calderer si tot va bé.








Amb en Ricard ens posem de cara a la feina que ja veiem que en tindrem força. Ens encordem a la piramide i cap amunt. És per aquí, o per allà? Collons, tenim el peu de via als morros i no veiem clar com arribar-hi...






Els quatre primers llargs, són drets de collons. Van resseguint l'evident diedre en tot moment amb algun tram força exigent, sobretot al Ll2. Són uns llargs prou mantinguts entre V i V+ amb força autoprotecció.



Al tram d'artificial del Ll2, s'hi ha de posar algun friend entre tascó de fusta i tascó de fusta, i dels estreps, doncs en Ricard no se'ls va ni treure en tota la via, i jo vaig pujar utilitzant-los només en aquest tram de Ll2. De material portàvem un joc d'aliens, un de camalots fins al 3, i tascons, i al llarg de la via ho varem posar tot.





Un cop a la R4, venen un parell de llargs més ajaguts, que resseguint en tot moment el diedre, busquen els seus trams menys complicats fins arribar a una feixa molt evident. Són dues tirades molt llargues, d'uns 55 metres cada una, no cal dir que oju en xapar bé el que posem ja que el fregament és considerable. Per trobar la R5, cal agafar com a referència un punt on el diedre es divideix en dos brancals. Doncs la R, es troba just allà, uns metres a la dreta sobre una repiseta amb dos pitons que costen de veure a simple vista.





A partir d'aquí, la cosa ja va més del pal campi qui pugui, i pugem en direcció d'una ampla canal un centenar de metres senzills però on no val a badar, encintant algun pi, i llavors a má dreta veiem una evident xemeneia. Al seu peu hi trobem un spit rovellat com ell mateix on hi fem R. Fem la xemeneia, i sortint a mà dreta trobem una altra R.






Desgrimpem una mica, agafem una feixa, i al cap d'un moment ens trobem al davant d'un altre diedre. Tirem amunt i un altre cop ja per terreny ajagut anem a buscar l'aresta que ens porta al cim del Calderer. Varem trigar només per la via 7 hores.







Al cim ens trobem amb en Ramon, en Marçal i en Lluís que ja han arribat, i en Josep, en Dani i l'Isabel que estan a punt de fer-ho. En Ramon ens fa cinc cèntims de la via Estasen:








La gran clàssica per excelència al Calderer del Pedraforca, via catalogada de B.D d´uns 800mts d´escalada un xic enrebassada, doncs hi ha trams molt fàcils i que pots seguir per diferents llocs.










Alguna ment previlegiada, va senyalitzar tota la via en pintura verda. Per tan un dels components de la via, que era seguir l´itinerari mes lògic, s´ha perdut.










Després d'una gran ascenció com aquesta, ens queda el descens, que fem per l'enforcadura, explicant-nos les batalletes viscudes a cada via.











Una gran jornada, amb una gran companyia. Tot ens ha anat rodat!!!!!

Tots al cim del Calderer, més feliços que jo què sé... en aquests moments no es pot descriure el que et passa pel cap ( de segur que com sempre només bestieses, jejeje!!)










EP!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Que no hi ha el que fa la foto!!!!!!!!!!
Doncs apa, aquí va xaval, perquè després diguis que no surts!!!!!!!!!!!!














Grans vies, en una gran paret, amb una gran companyia!!!!!!!!!!
En aquesta vida tot és molt gran, sobretot si es fa amb una gran il.lusió!!!!!!!!!!!!!
Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!












diumenge, 5 de setembre del 2010

Pène Sarrière, cara est clàssica

Una altra de les escapadetes de les vacances va ser per anar a una via que en Ramon ja feia temps que ens deia: " és una clàssica de les que s'han de fer!!! ". Així doncs agafem amb en Dani, l'Isabel, en Ramon, un servidor, carretera i manta, i al vespre ens presentem a Gourette. El paisatge és preciós. Només pensar en l'escalada de demà en aquest paratge ja ens fa passar la nit amb aquell pessigolleig a la panxa que no ens deixa dormir tranquils.




Bé, en Ramon amb la seva esterilla portàtil sí que va dormir tranquil...



L'endemà ens despertem amb un dia radiant. Amb una horeta ens posem a peu de via. L'aproximació la fem pel GR10 que surt del poble, i un cop a sota la paret ens enfilem fins arribar-hi.




La via es troba totalment equipada amb parabolts, i realment és una disfrutada de les que es recorden per sempre. Els primers dos llargs, pujen per unes plaques i uns ressalts ( el primer en tendència a l'esquerra, i el segon ja recte amunt ), per anar a buscar descaradament la fisura que ratlla en diagonal de dalt a baix la paret.


Un cop a la fisura, ens venen tres llargs impresionants. Sembla que aquesta paret s'hagi fet espressament per a ser escalada. Festival de bones regletes, que ens fan disfrutar de valent a cada pas.



De fet la fisura no la toquem per res, tota la via puja per la placa de la dreta.



A mida que anem pujant, ens adonem perquè en Ramon tenia tantes ganes de venir.





De totes maneres hi ha algun tram amb la roca una mica dubtosa, però a nosaltres no ens va saltar res. I és que tens regletes per triar i remenar!!!! Al llarg de la via, trobem forces R que no varem fer. Nosaltres portavem la ressenya d'en Luichy i ens va anar perfecte.






Un cop a l'aresta, ens queda un llarg que comença per una fisura molt vertical, passes a l'altre costat d'aresta amb un pati de collons, i ja recte amunt fins al cim passant-nos una R penjada, i fent-la ja al pla del cim.






Un cop a dalt, ens quedem bocabadats del pati que tenim a banda i banda. Ens felicitem, i ara toca el descens, que el fem per un corriolet que mica a mica baixa amb alguna desgrimpadeta inclosa.






L'aresta sud, queda pendent per quan tornem... Realment ha de ser impressionant i adrenalínica!!!!!






En definitiva, una gran via, molt, però que molt disfrutona, i en un gran paratge. Llàstima que ens quedi tan lluny!!!! Gràcies a en Ramon, ja l'hem fet, i la borrem de la llista. De baixada amb el cotxe, un gran dinar, i una millor celebració amb una gran companyia. I és que després d'un gran desgast, no hi ha res com una bona hidratació... jejeje






Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!









dimecres, 1 de setembre del 2010

El Pistacho Asesino de Cavallers

Després d'unes curtes vacances al blog ( ell també se les mereix! ) l'actualitzem una mica amb el que hem anat fent alguns dels Xapoutot. Ja no se ni quin dia, quedem amb en Dani per fer una escapadeta al Pirineu. Ens posem en contacte amb en Ricard, i en Josep que corren per allà dalt, i decidim de trobar-nos per anar a Cavallers.




Mai hem escalat per aquesta zona, i buscant informació per aquí i per allà, triem la via Pistacho Asesino a la 4ª Agulla de Comalestorres. L'aproximació a peu de via ja ens posa les piles. Les cervesetes de les vacances ens passen factura.





Pel que fa a la via, doncs en Josep i en Ricard comencen per la Pistacho, i en Dani i un servidor per la Blues. Al Ll1, tan ells com nosaltres ja veiem que això de l'adherència ens farà apretar el culet a més d'un pas.





Ens trobem a la R1, i anem pujant juntets els quatre fins que com no liem les cuatre cordes com si féssim puntes de coixí. És que ens estimem tant!!!


Mica a mica anem trobant el gustillo a això de les fissures, diedres, i a l'adherència, i disfrutem cada cop més. La meteo no pinta bona a partir del migdia, i cada cop està més núvol. Això ens fa anar tirant sense entretenir-nos massa.




Cal dir, que la via, està equipada amb parabolts i espits a les R, i als llargs doncs no hi trobem gaire cosa, però amb un bon joc de friends i tascons l'assegurem al gust. Nosaltres portavem un joc d'aliens i els camalots fins al 2 i ho varem posar tot.




És un viot que et fa suar de valent, tant física com mentalment, però que al final, quan t'acostumes a aquest tipus d'escalada, el disfrutes al màxim.





Només dir que a l'inici del Ll4 hi ha una llastra molt sospitosa que dona la sensació d'anar avall en qualsevol moment, i que just a sota hi ha la R3, i un tram del Ll3. També dir, que nosaltres per equivocació o no, varem fer el sostret del Ll7, i un cop xapat, varem flanquejar cap al diedre de la dreta, sortint per la via Dentrometidos. Simplement, espatarrant!!!! Ara que al pas del sostret et jugues un pinyo maco, eh!!!






En definitiva, una via molt recomanable, però oju amb l'adherència eh... jejeje i porteu-hi forces trastets que sempre són d'agraïr!! Però si pot ser que els puji el company de cordada fins al peu de via eh!!!

Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!




dimecres, 4 d’agost del 2010

En falla una, doncs en fem quatre!!!

En falla una, doncs en fem quatre!!!

Aquest dimarts, ja de vacances, quedem amb en Dani per anar a fer una via a la cara nord. De fet ja fa temps que havíem quedat: El primer dia de vacances quedem i la fem... Doncs merda amb patates. La tempesta que hi va haver a la nit, i el xirimiri ja de camí amb cotxe ens fa desistir. A Santa Cecília veiem que les parets xorregen aigua, i el temps no pinta massa bé. Doncs què fem ara? Temps enrera amb en Ricard haviem proposat d'intentar tots els Gorros en el dia, doncs ja teníem destí. No portem ni ressenyes ni res, però ganes d'escalar moltes.


Pujem a peu, a quarts de vuit què vols!!!, i arribem al peu del Gorro Frigi ja estem amarats. Veiem una linia de parabolts verds molt temptadora, i per allà comencem.



Un llarg en Dani, i l'altre jo. La tònica del dia. Escalada disfrutona en tot moment. A mitja via trobem un tram més dret però amb molt bon canto.





Ja portem el primer!! Baixem pel camí normal de descens i un cop al capdevall de la canal ens desviem per un corriolet, amb escurçó inclòs, fins al peu de la Magdalena Superior. Allà veiem una altra via amb parabolts verds, doncs som-hi!!





El dia s'anava arreglant mica a mica, però la cara nord es veia ben ennuvolada.



Gran via aquesta!!!! Un parell de llargs ramposos que ens porten a un parell de llargs finals apoteòsics on s`ha d`escalar de veritat. Cal dir que el Ll3, té un flanqueig per arribar a la R, que deunidó!!!






Les vistes de Sant Benet són espectaculars, i el monestir es tapa i destapa constantment amb la boira.






Baixem amb un ràpel, i cap al capdamunt de les escales de Jacob. Aquí comença la via Apia. Aquesta ja la varem fer amb en Ramon i en Marçal. També està equipada amb parabolts verds.






Té un bombet a mitja via amb unes bústies que ni fetes expressament. Via per disfrutar a cada pas. Ja sóm dalt. Ràpel i cap al peu de la Gorra Marinera. Aquí anem més veuts. Veiem vies d`esportiva per tot arreu, i finalment ens decidim per una on veiem que recte amunt continuaven xapes.







Un llarg molt llarg, amb dos ressalts força finets, i un altre que trobem generosament massa equipat, ens deixen a una repisa amb una R. Per aquí varem baixar amb en Jaume i en Ricard el dia que vam fer la Sultains of Swing. En Dani es curra un llarg guapíssim, amb flanqueig aeri de la muerte, i un altre curt llarg ens deixa al cim.








De fet no entenem com hi pot haver llargs amb un criteri tant diferent en quant a l`equipament, un a continuació de l`altre.








Ja està!!! Hem fet el Gorro Frigi, la Magdalena Superior, la Magdalena Inferior, i la Gorra Marinera, en unes set hores. Comencem a tenir una mica la pipeta plena de tant d` escalar!!!










Un cop a casa, veiem que hem fet la via del Carles, la Ignasi Jorba, la Apia, i una variant final de la Directa Incierta. Segons les ressenyes del blog dels escalatroncs ( per cert gran blog, més que gran inmens!!!) sumant les vies ens surten uns 520 metres escalats, i 16 llargs. Per avui ja n`hi ha prou.
Ah!!! Per cert, dissabte vam fer la Stromberg amb en Joan, l`Isabel, en Ramon i en Josep, mentre que en Jaume i en Ricard en van fer una altra que veureu en capítols posteriors...jejeje
Salut a tothom, i bones vacances!!!!!!!!!!!