Pène Sarrière, cara est clàssica

Una altra de les escapadetes de les vacances va ser per anar a una via que en Ramon ja feia temps que ens deia: " és una clàssica de les que s'han de fer!!! ". Així doncs agafem amb en Dani, l'Isabel, en Ramon, un servidor, carretera i manta, i al vespre ens presentem a Gourette. El paisatge és preciós. Només pensar en l'escalada de demà en aquest paratge ja ens fa passar la nit amb aquell pessigolleig a la panxa que no ens deixa dormir tranquils.




Bé, en Ramon amb la seva esterilla portàtil sí que va dormir tranquil...



L'endemà ens despertem amb un dia radiant. Amb una horeta ens posem a peu de via. L'aproximació la fem pel GR10 que surt del poble, i un cop a sota la paret ens enfilem fins arribar-hi.




La via es troba totalment equipada amb parabolts, i realment és una disfrutada de les que es recorden per sempre. Els primers dos llargs, pujen per unes plaques i uns ressalts ( el primer en tendència a l'esquerra, i el segon ja recte amunt ), per anar a buscar descaradament la fisura que ratlla en diagonal de dalt a baix la paret.

Un cop a la fisura, ens venen tres llargs impresionants. Sembla que aquesta paret s'hagi fet espressament per a ser escalada. Festival de bones regletes, que ens fan disfrutar de valent a cada pas.

De fet la fisura no la toquem per res, tota la via puja per la placa de la dreta.

A mida que anem pujant, ens adonem perquè en Ramon tenia tantes ganes de venir.

De totes maneres hi ha algun tram amb la roca una mica dubtosa, però a nosaltres no ens va saltar res. I és que tens regletes per triar i remenar!!!! Al llarg de la via, trobem forces R que no varem fer. Nosaltres portavem la ressenya d'en Luichy i ens va anar perfecte.

Un cop a l'aresta, ens queda un llarg que comença per una fisura molt vertical, passes a l'altre costat d'aresta amb un pati de collons, i ja recte amunt fins al cim passant-nos una R penjada, i fent-la ja al pla del cim.

Un cop a dalt, ens quedem bocabadats del pati que tenim a banda i banda. Ens felicitem, i ara toca el descens, que el fem per un corriolet que mica a mica baixa amb alguna desgrimpadeta inclosa.

L'aresta sud, queda pendent per quan tornem... Realment ha de ser impressionant i adrenalínica!!!!!

En definitiva, una gran via, molt, però que molt disfrutona, i en un gran paratge. Llàstima que ens quedi tan lluny!!!! Gràcies a en Ramon, ja l'hem fet, i la borrem de la llista. De baixada amb el cotxe, un gran dinar, i una millor celebració amb una gran companyia. I és que després d'un gran desgast, no hi ha res com una bona hidratació... jejeje

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!

El Pistacho Asesino de Cavallers

Després d'unes curtes vacances al blog ( ell també se les mereix! ) l'actualitzem una mica amb el que hem anat fent alguns dels Xapoutot. Ja no se ni quin dia, quedem amb en Dani per fer una escapadeta al Pirineu. Ens posem en contacte amb en Ricard, i en Josep que corren per allà dalt, i decidim de trobar-nos per anar a Cavallers.




Mai hem escalat per aquesta zona, i buscant informació per aquí i per allà, triem la via Pistacho Asesino a la 4ª Agulla de Comalestorres. L'aproximació a peu de via ja ens posa les piles. Les cervesetes de les vacances ens passen factura.





Pel que fa a la via, doncs en Josep i en Ricard comencen per la Pistacho, i en Dani i un servidor per la Blues. Al Ll1, tan ells com nosaltres ja veiem que això de l'adherència ens farà apretar el culet a més d'un pas.





Ens trobem a la R1, i anem pujant juntets els quatre fins que com no liem les cuatre cordes com si féssim puntes de coixí. És que ens estimem tant!!!

Mica a mica anem trobant el gustillo a això de les fissures, diedres, i a l'adherència, i disfrutem cada cop més. La meteo no pinta bona a partir del migdia, i cada cop està més núvol. Això ens fa anar tirant sense entretenir-nos massa.

Cal dir, que la via, està equipada amb parabolts i espits a les R, i als llargs doncs no hi trobem gaire cosa, però amb un bon joc de friends i tascons l'assegurem al gust. Nosaltres portavem un joc d'aliens i els camalots fins al 2 i ho varem posar tot.

És un viot que et fa suar de valent, tant física com mentalment, però que al final, quan t'acostumes a aquest tipus d'escalada, el disfrutes al màxim.

Només dir que a l'inici del Ll4 hi ha una llastra molt sospitosa que dona la sensació d'anar avall en qualsevol moment, i que just a sota hi ha la R3, i un tram del Ll3. També dir, que nosaltres per equivocació o no, varem fer el sostret del Ll7, i un cop xapat, varem flanquejar cap al diedre de la dreta, sortint per la via Dentrometidos. Simplement, espatarrant!!!! Ara que al pas del sostret et jugues un pinyo maco, eh!!!

En definitiva, una via molt recomanable, però oju amb l'adherència eh... jejeje i porteu-hi forces trastets que sempre són d'agraïr!! Però si pot ser que els puji el company de cordada fins al peu de via eh!!!

Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!

Spijoles, via Gran Diedre

En Ramon ens fa dentetes amb aquesta activitat que va fer fa poc. Aquí ens en fa cinc cèntims:

Clàssica escalada de granit al Pirineu,de 350 mts tot per diedres i xemeneies,via equipada però millor portar-hi pitons variats i també algun friend mitjà per anar fent l´escalada més segura així com també reforçar alguna reunió,si la fas com diuen els dibuixos surten 11-12 tirades de IV a V+, i per a mi hi ha algun pas que és V+ a la francesa. Escalada del tot recomenable per l'ambient, per el lloc on es realitza (és un 3000 mts) i perquè l´escalada i el grau es deixen disfrutar.
Ascensió feta per Pitu Santana i Ramón Cot el dia 6 d´Agost del 2010.
Fer l´escalada i baixar altre cop al cotxe per tornar a casa, per a mí va ser una jornada dura, el nostrte horarí va ser aproximació (1000 mts desnivell) 3 hores l´escalada 5hores i el descens jo crec unes 4-5 hores més, jo vaig estar moltes més hores de descens perquè tinc una edat, i els genolls que encara tenen més anys que jo.

I aquí unes fotos:

Salut, i fins a la pròxima!!!!!!!!

En falla una, doncs en fem quatre!!!

En falla una, doncs en fem quatre!!!

Aquest dimarts, ja de vacances, quedem amb en Dani per anar a fer una via a la cara nord. De fet ja fa temps que havíem quedat: El primer dia de vacances quedem i la fem... Doncs merda amb patates. La tempesta que hi va haver a la nit, i el xirimiri ja de camí amb cotxe ens fa desistir. A Santa Cecília veiem que les parets xorregen aigua, i el temps no pinta massa bé. Doncs què fem ara? Temps enrera amb en Ricard haviem proposat d'intentar tots els Gorros en el dia, doncs ja teníem destí. No portem ni ressenyes ni res, però ganes d'escalar moltes.


Pujem a peu, a quarts de vuit què vols!!!, i arribem al peu del Gorro Frigi ja estem amarats. Veiem una linia de parabolts verds molt temptadora, i per allà comencem.



Un llarg en Dani, i l'altre jo. La tònica del dia. Escalada disfrutona en tot moment. A mitja via trobem un tram més dret però amb molt bon canto.





Ja portem el primer!! Baixem pel camí normal de descens i un cop al capdevall de la canal ens desviem per un corriolet, amb escurçó inclòs, fins al peu de la Magdalena Superior. Allà veiem una altra via amb parabolts verds, doncs som-hi!!





El dia s'anava arreglant mica a mica, però la cara nord es veia ben ennuvolada.

Gran via aquesta!!!! Un parell de llargs ramposos que ens porten a un parell de llargs finals apoteòsics on s`ha d`escalar de veritat. Cal dir que el Ll3, té un flanqueig per arribar a la R, que deunidó!!!

Les vistes de Sant Benet són espectaculars, i el monestir es tapa i destapa constantment amb la boira.

Baixem amb un ràpel, i cap al capdamunt de les escales de Jacob. Aquí comença la via Apia. Aquesta ja la varem fer amb en Ramon i en Marçal. També està equipada amb parabolts verds.

Té un bombet a mitja via amb unes bústies que ni fetes expressament. Via per disfrutar a cada pas. Ja sóm dalt. Ràpel i cap al peu de la Gorra Marinera. Aquí anem més veuts. Veiem vies d`esportiva per tot arreu, i finalment ens decidim per una on veiem que recte amunt continuaven xapes.

Un llarg molt llarg, amb dos ressalts força finets, i un altre que trobem generosament massa equipat, ens deixen a una repisa amb una R. Per aquí varem baixar amb en Jaume i en Ricard el dia que vam fer la Sultains of Swing. En Dani es curra un llarg guapíssim, amb flanqueig aeri de la muerte, i un altre curt llarg ens deixa al cim.

De fet no entenem com hi pot haver llargs amb un criteri tant diferent en quant a l`equipament, un a continuació de l`altre.

Ja està!!! Hem fet el Gorro Frigi, la Magdalena Superior, la Magdalena Inferior, i la Gorra Marinera, en unes set hores. Comencem a tenir una mica la pipeta plena de tant d` escalar!!!

Un cop a casa, veiem que hem fet la via del Carles, la Ignasi Jorba, la Apia, i una variant final de la Directa Incierta. Segons les ressenyes del blog dels escalatroncs ( per cert gran blog, més que gran inmens!!!) sumant les vies ens surten uns 520 metres escalats, i 16 llargs. Per avui ja n`hi ha prou.

Ah!!! Per cert, dissabte vam fer la Stromberg amb en Joan, l`Isabel, en Ramon i en Josep, mentre que en Jaume i en Ricard en van fer una altra que veureu en capítols posteriors...jejeje

Salut a tothom, i bones vacances!!!!!!!!!!!

Vies que s'han de fer...

Aquest dissabte només tinc el matí. Així que quedo amb un nou probable Xapoutot, en Joan, que fa quatre dies que escala i encara no ha provat mai la via llarga. També és d'Arenys de Munt, i això ja diu molt d'ell. La via escollida, és una d'aquelles que s'ha de fer un dia o altre. Quan passàvem pel seu peu de via, sempre deia: collons, encara no l'he fet, però mai trobàvem el moment. Doncs aquest dissabte era el dia, i la via, la Cerdà-Riera a la Saca Gran.



Què dir d'aquesta via que no s'hagi dit!! Doncs que s'ha de fer. Nosaltres vam passar amb el material que hi trobem, tot i que es poden posar friends mitjans-grossos al Ll1, i algun de petit al flanqueig del Ll3.




En Joan es va viciar de mala manera. Tranqui que ja pringarà algun día, jejejeje... De fet les primeres escalades hauríen de ser com aquesta, d'anar fent, i disfrutona al 100x100!!! Així tens ganes de tornar.

Amb aquestes que em truca en Marçal. Estan a la Portella Petita amb en Ramon, en Jaume, en Ricard, i la jove promesa de la colla, en Dani!!! Qui deia que avui no ens veuríem!!!!!!!

Doncs res, que amb en Joan baixem fins al Pas de les Portelles, i els hi fem un book fotogàfic que no tenen prous calers per pagar-nos'el.

Ells com sempre segueixen la tònica de buscar l'ombra... jejejeje.

En Dani tirant al pas crític de la via. Primer el van provar tots, inclús en Ramon i en Ricard i no el van passar ni en Ao... En Dani el passa en un plis plas!!

Quina colla!!! De fet aquesta, la Gam, també és una d'aquelles que s'ha de fer, i encara no l'he fet!! Queda apuntada.

En Ramon geient a l'última R. Sembla que estigui a una trona o a un ...

Un curt ràpel i sense adonar-nos'en, al bar. Això no falla!!

Bé gent, bones vacances als que en fagin, i als que no... doncs a disfrutar igualment!!!

Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!

Integral Senda dels Angels a la Portella Gran

Dissabte queden en Jaume i en Ricard. La intenció és de fer una via a l'ombra, i tornar aviat a casa. I la via escollida és la Integral Senda dels Angels a la Portella Gran.



A continuació en Ricard ens en fa cinc cèntims del que els va semblar.

1er. llarg V+ Ae. La vam poder apurar en lliure però amb un parell de descans i de caigudes. Molt dura l'entrada a la R, i la resta del llarg molt fí, amb presa força petita. No estic segur de quin grau pot ser en lliure però més o menys 6b o 6b+.

2on. llarg Ae-V+ --- La sortida de la R és força dura, però pujant els peus podem arrivar a una molt bona presa dins la fisura, després dels primers 5 metres és més fàcil i anem a buscar una gran bauma per fer la R. En lliure podria ser 6a.

3er. llarg------V -Ao(6a) sortim per la dreta de la bauma i anem seguint els parabolts, el pas clau està una mica abans de la R , és un petit flanqueig i anar a buscar el següent seguro és molt finet(6a o Ao).

4art. IV+ Molt curtet però bastant disfrutón amb molt bon canto.

Feia algun dissabte que li tenien ganes, i a la que han pogut, l'han fet.

Ràpel, cap al cotxe i cap a casa amb la feina feta.

Salut a tots i fins la pròxima.