diumenge, 17 de maig del 2009

Vies Resguarda'm del Guarda i CEC

Ja tornem a ser dissabte, i com no, toca anar a estirar els músculs. Quedem en Jaume, en Ricard i un servidor pes anar a fer un parell de vies que en Ricard té ganes d'ensenyar-nos. Ell, i la resta de colla que encara estan practicant esquí de muntanya, ens han ensenyat tot el que sabem del món de l'escalada, i nosaltres encara no hem repetit les vies que ells han obert. Però aquest dissabte això ha canviat. Les vies estan situades una a la zona dels Pallers ( via Resguarda'm del Guarda ), i l'altre a la Miranda de la Portella ( via CEC ), força properes l'una de l'altre. Per arribar a la zona, agafem la pista que passant pel pàrking de Vermell del Xincarró, ens deixa a l'inici del camí dels Pallers. Allà deixem el cotxe. Agafem el camí dels Pallers, i un troç avans d'arribar a l'Era dels Pallers, trobem un corriolet que surt a mà esquerra marcat amb fites i unes tímides marques vermelles. Aquest és el que agafarem després per anar a la via CEC.


Travessem l'Era, i ens posem dins el Torrent de les Bohigues, i just quan el creuem, la via ens queda a mà esquerra. Agafem un corriolet amb fites, i just abans d'arribar a la paret una corda fixa ens ajudarà a arribar a peu de via. A sota, la roca des del torrent.


Pel que fa a la via, la ressenya la trobareu aquí:http://http://www.kpujo.com/vies_noves/pallers_resguardam.html. Són dos llargs ben diferents l'un de l'altre. El primer, és una fisura semiequipada amb un parabolt, pitons, i dos ponts de roca, que es puja en artificial fins a la reunió. I el segon, una placa molt vertical a l'inici, i molt ben protegida amb parabolts.

Em donen l'honor de fer el Ll1. La primera assegurança és un parabolt. Hi penjo els estreps, i amb un tres i no res ja estic penjat com un xoriço del Vendrell....Per arribar al següent pitó ja em fa falta colocar algun friend. Quina sensació més guapa estar penjat d'un friend!!!


Aquesta és la tònica del llarg. Anar superant la fisura alternant friends i pitons. De friends, vam utilitzar un alien vermell, i els camalots del 0.4 al 2, amb algun de repetit. A la sortida de la fisura trobem dos ponts de roca, i amb un flanqueig a la dreta arribem a la R1.




Els frends entren a pinyó, i la fisura es deixa equipar força bé.




És un llarg guapíssim, que vaig disfrutar molt. Per què no dir-ho, era el meu estreno en artificial desequipat, i vaig comprovar que de veritat els frends aguanten!!! A sota en Jaume arribant a la R1.




Al Ll2, s'hi posa de primer en Ricard. Encara no l'ha repetit de primer, i en té ganes.






Comença força vertical i amb bona presa, llavors extraploma una mica, i ja va tombant fins a arribar a la reinió del cim.







Tot el llarg molt ben equipat amb parabolts. El descens el fem amb un rapel des de la R2 fins a peu de via. La via la van obrir per baix, entre en Ricard i en Josep. Una via molt variada i disfrutona, que de segur tornaré a repetir.









Després de la Resguarda'm del Guarda, anem cap a la segona missió del dia. La via CEC. La via, conmemora els 25 anys del Centre Excursionista de Calella. La van obrir entre en Ricard, en Roberto, i en Josep des de baix. La ressenya de la via la trobem aquí:http://http://www.kpujo.com/vies_noves/m_portella_cec.htm









L'aproximació la fem pel corriolet de marques vermelles que trobem un cop passada l'Era dels Pallers. És molt evident, i ens porta directament a la canal entre la Miranda de la Portella i la Roca dels Tres. Al capdamunt de la canal, a mà esquerra veiem els primers parabolts de la via.










Aquí s'hi posa en Jaume. El Ll1 és molt vertical i mantingut. Està totalment equipat amb parabolts, i fan falta unes 18 cintes.












Durant el llarg, trobem un parell de desplomets que és on trobem les màximes dificultats de la via ( 6b ), i la resta molt mantingut i dret ( 5+/6a).













Són uns 45 metres d'aquells d'aprofitar els pocs reposos que trobes. Tant en Jaume com jo hem de recorrer a algun Ao, però el pròxim dia que tornem.... és fàcil que els tornem a fer!!!












En canvi, en Ricard, s'ho passa amb l'elegància que el caracteritza. És un crack!!
A la R1, hi ha un pot amb una llibreta per veure l'opinió dels col.legues ( que esperem que ompliu de comentaris, o d'Euros!! ). La foto de sota se m'ha colat, és del ràpel de la Resguarda'm del Guarda.












Pel que fa al Ll2, la dificultat està concentrada en dos ressalts totalment esquivables i protegits amb dos parabolts, que ens porten al cim, on tenim una vista impresionant de la regió d'Agulles.
El descens el fem amb dos ràpels. Un de curt des del cim fins a la R1, i llavors un fins a peu de via. Una altra via totalment recomanable, amb un primer llarg alucinant.














Esperem que aneu a repetir les vies, i que hi disfruteu com ho hem fet nosaltres, ja que de motius per fer-ho no en falten. Molts records, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!















dimecres, 13 de maig del 2009

Isaac-Gabriel a Sant LLorenç de Montgai

Aquest dissabte ens reunim ben d'hora. En Jaume ens recull a en Marçal i a mi, i anem a buscar en Ricard. El destí d'aquesta setmana és Sant Llorenç de Montgai. No serem els únics, ja que en Gerard ja ens el trobarem allà. És la primera vegada que en Marçal i jo hi anem, i un cop allà, ens n'adonem que una de les coses que trobarem a faltar és el clàssic escalfament en l'aproximació. De fet es pot escalfar, però ràpid, ja que la via està a peu de carretera. Tot i això, no comencem a escalar sense abans omplir l'estómac amb unes llesques de pa amb tomàquet i la seva corresponent carnassa!!!!


En Marçal i jo ens posarem a la Isaac-Gabriel, i en Gerard, en Jaume, i en Ricard, a Viatge Astral. Les dues van força properes, i així ens podem anar controlant, jejeje!!!! Per veure la descripció de Viatge Astral, no us perdeu l'entrada que l'hi ha fet en Gerard al seu blog: http://neuifoc.blogspot.com/2009/05/viatge-astral-sant-llorenc-de-montgai.html, on es veu lo màquines que són els tres!!!! A sobre iniciant la Isaac-Gabriel.


Pel que fa a la Isaac-Gabriel, dir que és una via genial, i molt disfrutona. Els dos primers llargs estan força sobats, però a partir del flanqueig del tercer la cosa millora molt. Al Ll1, varem posar un camalot 0,75 entre el primer i el segon parabolt, ja que és força finet i dona una mica de iuiu, i la resta de llarg ja es fa més bé. A sobre en Marçal arribant a la R1.


Des de la R1, veiem els socis com es posen de ple al sostre del seu segon llarg. Quins cracks!!!
El Ll2 de la Isaac-Gabriel, té un tram d'adherència i un diedret vertical i molt fi, però molt ben assegurat, abans d'arribar a la feixeta de la R2.



El Ll3 és guapíssim!! el vaig disfrutar molt. Primer un ressalt potent només sortir de la R2, llavors un flanqueig senzillet però de no val a badar ( aquí vam posar un alien vermell ), i després una placa vertical guapíssima fins a la R3. Aquí vam posar un alien groc. A sobre en Marçal arrivant a la R3.




Des d'aquí, veiem en Ricard fent de les seves!!! I amb en Marçal deiem que els V+ són durs!!!!!!




El Ll4 també és guapíssim. Surt recte amunt i llavors segueix en tendència a la dreta. Aquí no confondre una línia de parabolts que segueix recte amunt!!! Passem una antiga R, i ja ens posem de ple a una fissura un pèl extraplomada i dura de collons. Lo que deiem amb en Marçal dels V+!!! Està molt ben assegurada amb claus parabolts i un espit. Aquí vaig tenir de fer un Ao!!! A sobre sortint de la R3.






El Ll5 comença amb un ressalt i ja es va ageient fins arribar al cim. Aquí fem R amb un arbre. Amb en Marçal ho recollim tot i ens esperem que arrivin els companys. Fent el trapasser pel cim, els veiem penjats a la seva ultima reunio. Mirats de lluny, semblen bons nois i tot!!!!!!!!






I què dir de la vista cap al poble!! És un lloc molt xulo que de segur que hi tornarem, ni que sigui per anar a passejar ( el més probable però és que sigui per escalar,jejeje!!)







I finalment arriven els companys, assedegats que no vegis. És el que té deixar l'aigua al cotxe! Això sí, quan hi vam arribar, ho vam agraïr. En definitiva, una via molt xula de les que s'ha de fer!!








Saut a tothom, i passeu per l'ombra, que el sol ja apreta!!!!!!!!!!!!!!!!








dimarts, 5 de maig del 2009

Terra de nòmades

Dissabte baixa en Gerard, i des de ja fa temps, en Ricard té una via entre cella i cella que vol esperar a repetir un dia que ell hi sigui. El dia ha arribat. La Terra de nòmades, ens espera. Fem dues cordades, en Ricard i jo, i els "cunyaaaaaos", o sigui en Gerard i en Jaume.


La via comença per una placa molt fina, potser el tram més fí de la via, i un cop superada, anem cap a la dreta a buscar una clara xemeneia, per la que continuem fins trobar la R1 en una repisa a mà dreta. A sota en Ricard a la placa inicial.


La via està equipada amb parabolts, i claus, però nosaltres també hi vam utilitzar els friends i algun tascó. A sota, en Ricard a la R1 des de mitja xemeneia del Ll1.


A sota pujant per la xemeneia, i en Gerard que ja deixa el tram inicial de placa per entrar-hi.



I aquí, a mitja xemeneia.



El Ll2, comença amb un tram de diedre un pèl extraplomat, llavors es continua ja per la fisura un pèl més tombada, i per entrar a la R2, es torna a posar dret amb uns passos força fins. A sota en Ricard a l'inici del Ll2.




A sota en Jaume al tram fi d'entrada a la R2.





El Ll3, és on has de mirar més on t'agafes i poses els peus. Aquí la roca està un pèl trencada i tot plegat fa que dubtis a cada pas. La via és molt vertical en tot moment, com es pot veure a sota. En Gerard al Ll3.






En aquest punt, en Jaume ens avisa de que tenim una altra cordada al darrera.







El Ll4, comença dur de collons. Equipat amb claus i un tascó, puja vertical que no vegis. Llavors tomba a l'esquerra amb uns passos durs que es poden fer en A0, i segueix amunt ja més tombat fins a la R4. A sota en Gerard arribant a la R4.








A partir d'aquí, la via fa un tomb radical. Si fins ara era vertical i mantinguda, a partir d'aquí s'ageu i disminueix la dificultat. El Ll5 segueix l'esperó fins arribar al capdamunt. Aquí no hi ha cap assegurança, però es pot enllaçar alguna savina. A sota al Ll5








I el Ll6, comença cap a la dreta per anar a buscar una placa que ja seguirem fins arribar a un arbre uns metres abans del cim, on farem la R6. En aquest llarg hi ha un espit en un tram més vertical per sota de la R6. A sota en Ricard i en Gerard al Ll6.












Collons quin tros de via. Molt i molt guapa. Ara entenc per que en Ricard li tenia tantes ganes. Això sí, s'ha d'estar força curtit, que el grau no perdona, i hi ha trams on no et pots auto-assegurar on voldries, i el coco hi treballa de valent!!! La felicitat que teniem queda ben definida a la foto de cim!!!!!










Pel que fa el descens el vam fer carenant fins a trobar el camí que baixa per la Canal de l'Artiga Alta. Un ràpel, i ràpid cap a casa , que avui n'hi fotarem un cabàs als del Madrid!!!!!











Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!














dilluns, 27 d’abril del 2009

Pic de Bastiments

Molt bones a tothom. Aquest dissabte varem cambiar els peus de gat pels esquís. Vam fer una sortida conjunta el Grup de Muntanya d'Arenys de Munt, amb el Centre Excursionista de Calella. De fet hi havia gent d'Arenys de Munt, de Mataró, de Sant Cebrià, de Montgat, de Sant Pol, i fins hi tot un d'Arenys de Mar!!! La intenció era fer la travessa Vallter-Nuria, però entre una cosa i una altra, al final uns vam fer el Bastiments, i uns altres el Gra de Fajol. A sota, retrobament de tots els components de la colla al Coll de la Marrana.


I és que va ser una jornada molt llarga (jejejejeje!!!), i plena de sorpreses. No hi ha res com organitzar una sortida de manera que tot quedés ben lligat, com per què a mida que avança el dia es vagi entortolligant. De fet el que no va faltar va ser el fart de riure a cada moment. A sota, els Ramons (quins tiparros!!!!) arribant al coll.



I com no,en Jordi, el nostre estimat reporter incansable, que mai es cansa de fer fotos. Facis el que facis, quedaràs retratat.


El dia era molt ventat, i mica a mica es va anar tapant. A mida que pujavem d'alçada, entravem a la boira, que junt amb el vent, donava molta sensació de fred. Però un cop al cim, els Déus van pensar que tanta bona gent al cim mereixia una clariana, i efectivament, el cel es va obrir. A sota, companys carenant entre les boires.



La vista des del cim, simplement, espectacular!!!


A sota, uns quants d'Arenys de Munt. Amb aquests cossos, no és d'extranyar sentir: "Tios buenos!!!", a cada punt i moment.




Però tot no va acabar aquí, quedava la baixada. Un parell de terrabastades, podrien resumir un descens més que guapo. Collons, amb lo que costa pujar!!!!Aquí és on es nota qui talla el bacallà. Els companys, baixen com si res.
I pel que fa a la tornada amb cotxe... millor ho deixem per un altre dia!!!jejeje
Un dia molt llaaarg, i sobretot molt divertit. A veure quan ho repetim!!!!!




diumenge, 19 d’abril del 2009

Lapònia a la Portella Superior

Disssabte, quedem amb en Jaume, l'Antonio, en Ricard i un servidor per anar a fer alguna via a Montserrat. En Ricard ens vol portar a una via que ell ja ha fet, i que ja fa temps que diu que hem de fer. La via és la Lapònia a la Portella Superior. De moment el dia és ben clar, deixem el cotxe a Can Maçana, i comencem a caminar en direcció al coll de les Portelles. Abans d'arribar-hi, trenquem a mà dreta per un corriolet que baixa resseguint el peu de paret, fins que arribem a una espècie de cova que s'endinsa Portella endins. Allà dins comença la via.


És un inici de via curiós i diferent dels que havíem fet mai fins ara. La via està equipada ( molt ben equipada ) amb parabolts als tres primers llargs, i llavors trobem espits al llarg final que ens porta al cim. De material només vam posar un alien verd a l'últim llarg, i els estreps al tercer llarg, i unes 17 cintes més o menys.


El primer tram del LL1 que va per dins de la cova sembla un pèl relliscós, però la proximitat dels parabolts ajuda a donar confiança a cada pas. Arribem al capdamunt fe la cova, però abans una espècie de canaleta ens fa fer uns passets molt disfrutons. I a la sortida de la cova fem uns passos en Ao ( en Ricard els passa en lliure ) que ens deixen a l'exterior, en una fisura diedre amb la roca un pèl trencada. Seguim amunt fins a trobar la R1. A sobre en Ricard dins la cova del Ll1, i a sota, ja a l'exterior del mateix llarg arribant a la R1.


El segon llarg puja recte amunt, i en tendència a l'esquerra puja fins a trobar la R2 al peu de l'esperó superior. A mig llarg trobem un ressaltet finet que es pot fer en Ao, i s'ha d'anar en compte a l'entrada de la R de no tirar pedres avall, ja que està molt descompost. Des d'aquesta R es pot sortir caminant. A sota en Jaume al Ll2, i si us hi fixeu al ressalt de l'esperó superior, en Ricard barallant-se per treure en lliure els passos d'artificial del Ll3.



El tercer llarg segueix per un tram amb molt bona presa, que guanya verticalitat a mida que tira amunt fins a desplomar una mica. Aquí fem tres passos amb els estreps, i ens posem en una placa vertical i molt fina que ens porta fins a la R3. En Ricard ho intenta en lliure, però a base de provar-ho, té de posar una cinta com a estrep en un pas. Jo aquí m'hi passo una bona estona. El canvi de passar dels estreps a la roca em costa un munt. Em començo a atavalar, i tot i la proximitat de les assegurances em costa molt decidir-me a fer el primer pas en lliure. Al final surt, però després d'una bona estona de poca desisió. A sota l'Antonio al tram fi d'abans de la R3.




I en Jaume reposant als passos d'artificial. Ell s'ho treu amb molta més dignitat!!!




Amb aquestes que sense que ens n'adonéssim el cel s`ha anat cobrint, i veiem una negror que puja, que no ens agrada gents. Avui pillem!!! A l'últim llarg, primer pujem un tram vertical amb bon canto i dos parabolts, i des d'allà seguim recte amunt passem un ressaltet, fins arribar a un mur vertical però amb preses d'escàndol que ens deixa al cim. Aquest últim mur està assegurat amb espits, i posem un alien verd a una fisura que trobem abans del cim. A sota, l'Antonio a l'inici del Ll4.





Cada cop tenim la cortina d'aigua més a prop, des del cim fem un ràpel des d'una argolla fins al coll de les portelles, i allà ens comença a ploure. Tornem cap al cotxe anant a l'ideia, i hi arribem prou eixuts. Encara hem estat prou de sort.






És una via molt, però que molt recomanable. Molt ben assegurada, i variada. I quan arribes al cim, la vista que tenim cap a Agulles és impressionant.
Salut i fins a la pròxima!!!!!