Pic de Bastiments

Molt bones a tothom. Aquest dissabte varem cambiar els peus de gat pels esquís. Vam fer una sortida conjunta el Grup de Muntanya d'Arenys de Munt, amb el Centre Excursionista de Calella. De fet hi havia gent d'Arenys de Munt, de Mataró, de Sant Cebrià, de Montgat, de Sant Pol, i fins hi tot un d'Arenys de Mar!!! La intenció era fer la travessa Vallter-Nuria, però entre una cosa i una altra, al final uns vam fer el Bastiments, i uns altres el Gra de Fajol. A sota, retrobament de tots els components de la colla al Coll de la Marrana.


I és que va ser una jornada molt llarga (jejejejeje!!!), i plena de sorpreses. No hi ha res com organitzar una sortida de manera que tot quedés ben lligat, com per què a mida que avança el dia es vagi entortolligant. De fet el que no va faltar va ser el fart de riure a cada moment. A sota, els Ramons (quins tiparros!!!!) arribant al coll.

I com no,en Jordi, el nostre estimat reporter incansable, que mai es cansa de fer fotos. Facis el que facis, quedaràs retratat.

El dia era molt ventat, i mica a mica es va anar tapant. A mida que pujavem d'alçada, entravem a la boira, que junt amb el vent, donava molta sensació de fred. Però un cop al cim, els Déus van pensar que tanta bona gent al cim mereixia una clariana, i efectivament, el cel es va obrir. A sota, companys carenant entre les boires.

La vista des del cim, simplement, espectacular!!!

A sota, uns quants d'Arenys de Munt. Amb aquests cossos, no és d'extranyar sentir: "Tios buenos!!!", a cada punt i moment.

Però tot no va acabar aquí, quedava la baixada. Un parell de terrabastades, podrien resumir un descens més que guapo. Collons, amb lo que costa pujar!!!!Aquí és on es nota qui talla el bacallà. Els companys, baixen com si res.
I pel que fa a la tornada amb cotxe... millor ho deixem per un altre dia!!!jejeje

Un dia molt llaaarg, i sobretot molt divertit. A veure quan ho repetim!!!!!

Lapònia a la Portella Superior

Disssabte, quedem amb en Jaume, l'Antonio, en Ricard i un servidor per anar a fer alguna via a Montserrat. En Ricard ens vol portar a una via que ell ja ha fet, i que ja fa temps que diu que hem de fer. La via és la Lapònia a la Portella Superior. De moment el dia és ben clar, deixem el cotxe a Can Maçana, i comencem a caminar en direcció al coll de les Portelles. Abans d'arribar-hi, trenquem a mà dreta per un corriolet que baixa resseguint el peu de paret, fins que arribem a una espècie de cova que s'endinsa Portella endins. Allà dins comença la via.


És un inici de via curiós i diferent dels que havíem fet mai fins ara. La via està equipada ( molt ben equipada ) amb parabolts als tres primers llargs, i llavors trobem espits al llarg final que ens porta al cim. De material només vam posar un alien verd a l'últim llarg, i els estreps al tercer llarg, i unes 17 cintes més o menys.

El primer tram del LL1 que va per dins de la cova sembla un pèl relliscós, però la proximitat dels parabolts ajuda a donar confiança a cada pas. Arribem al capdamunt fe la cova, però abans una espècie de canaleta ens fa fer uns passets molt disfrutons. I a la sortida de la cova fem uns passos en Ao ( en Ricard els passa en lliure ) que ens deixen a l'exterior, en una fisura diedre amb la roca un pèl trencada. Seguim amunt fins a trobar la R1. A sobre en Ricard dins la cova del Ll1, i a sota, ja a l'exterior del mateix llarg arribant a la R1.

El segon llarg puja recte amunt, i en tendència a l'esquerra puja fins a trobar la R2 al peu de l'esperó superior. A mig llarg trobem un ressaltet finet que es pot fer en Ao, i s'ha d'anar en compte a l'entrada de la R de no tirar pedres avall, ja que està molt descompost. Des d'aquesta R es pot sortir caminant. A sota en Jaume al Ll2, i si us hi fixeu al ressalt de l'esperó superior, en Ricard barallant-se per treure en lliure els passos d'artificial del Ll3.

El tercer llarg segueix per un tram amb molt bona presa, que guanya verticalitat a mida que tira amunt fins a desplomar una mica. Aquí fem tres passos amb els estreps, i ens posem en una placa vertical i molt fina que ens porta fins a la R3. En Ricard ho intenta en lliure, però a base de provar-ho, té de posar una cinta com a estrep en un pas. Jo aquí m'hi passo una bona estona. El canvi de passar dels estreps a la roca em costa un munt. Em començo a atavalar, i tot i la proximitat de les assegurances em costa molt decidir-me a fer el primer pas en lliure. Al final surt, però després d'una bona estona de poca desisió. A sota l'Antonio al tram fi d'abans de la R3.

I en Jaume reposant als passos d'artificial. Ell s'ho treu amb molta més dignitat!!!

Amb aquestes que sense que ens n'adonéssim el cel s`ha anat cobrint, i veiem una negror que puja, que no ens agrada gents. Avui pillem!!! A l'últim llarg, primer pujem un tram vertical amb bon canto i dos parabolts, i des d'allà seguim recte amunt passem un ressaltet, fins arribar a un mur vertical però amb preses d'escàndol que ens deixa al cim. Aquest últim mur està assegurat amb espits, i posem un alien verd a una fisura que trobem abans del cim. A sota, l'Antonio a l'inici del Ll4.

Cada cop tenim la cortina d'aigua més a prop, des del cim fem un ràpel des d'una argolla fins al coll de les portelles, i allà ens comença a ploure. Tornem cap al cotxe anant a l'ideia, i hi arribem prou eixuts. Encara hem estat prou de sort.

És una via molt, però que molt recomanable. Molt ben assegurada, i variada. I quan arribes al cim, la vista que tenim cap a Agulles és impressionant.

Salut i fins a la pròxima!!!!!

Colorantes Permitidos a l'Elefantet

Molt bones a tothom!! Aquest dissabte, en Jaume, en Ricard i un servidor, vàrem anar a una via que des de fa temps teníem a la llista, la Colorantes permitidos a l'Elefantet. D'ella en savíem que tenia l'equipació força antiga (burils i espits), i que tenia una aproximació ben curta. Això últim va ajudar molt a escollir-la, jejejeje!!!



Per arribar a peu de via, hem d'agafar el camí de les escales que des del Monestir puja cap a Sant Jeroni, i només començar, atravessem el torrent pel pont, fem un parell de girs, i a mà dreta ens queda una curta plaqueta i un corriolet que ens porta a peu de paret. Nosaltres però, ens vàrem equipar al bosquet, i vàrem pujar per una rampa fins a on es comença a enxirinar la placa. Allà vam fer la R0, amb la primera i segona assegurança, un buríl, i un espit.

El Ll1 puja per placa, d'aquelles d'anar fent però sense badar. És un llarg molt guapo i amb molta continuïtat. Pel que fa a les assegurances, el que havíem llegit de les ressenyes, es van alternant burils amb algun espit, tots ells en bon estat. A la R1 hi trobem tres burils i un espit amb malló units per un cordino. A sobre al Ll1.

El Ll2 és molt similar al primer. Més placa d'anar fent i no badar. Aquests dos primers llargs, si es comença de la primera assegurança de la via es poden unir, anant amb corda de 60m, però s'hi ha de portar una pila de cintes. A la R2 també hi trobem tres burils i un espit amb malló, units per un cordino. A sobre en Jaume al Ll2.

A partir d'allà fem un canvi de reunió molt evident, fins arribar a una placa un xic desplomada a l'inici, seguida d'una baumeta, i un tram molt vertical. A peu de placa hi ha un arbre que ajuda a xapar la primera assegurança, però en Ricard ho proba sense la seva ajuda. Collons, són uns passos de bloc duríssims fins arribar a la baumeta. Els passa tots en lliure fent algun repòs. Amb en Jaume ens mirem, i veient en Ricard, ja sabem que aquí les pessarem putes!! A sobre es veu en Ricard al tram de sota la baumeta, i el lleuger desplom que fa la placa.

Llavors es supera la baumeta, i es posa molt vertical, amb passos on has d'apretar molt, però més humans que a la part de sota la baumeta, i mica a mica es va ageient fins a la bauma on es troba la R3. A la R3 hi ha tres burils i un espit. A sobre en Ricard al Ll3 per sobre la baumeta.

Ens tocava a nosaltres. Intento no tocar l'arbre, però no puc. Hi poso el peu, i arribo fins a un bon forat per les mans. Aquí em bé el pas fort, i no arribo ni a la cinta de sobre!!!! Collons, ho intento unes quantes vegades però no puc. El pas és massa dur per mi. S'ha de fer un bloqueig, i pujar peus. El pas és clar però no puc. En Jaume em dona ànims des de sota. Al final poso una cinta per fer d'estrep i ho probo. Pels pèls arribo a l'expres de sobre i m'hi agafo amb les poques forces que em queden. Li dic a en Jaume que li deixo una cinta per si s'hi a d'agafar i segueixo amunt patint però sense A0 fins a la R3 amb en Ricard. Quan en Jaume arriba a la R3 felicitem a en Ricard. Està fet una màquina!!!! Deu ni dó quin llarg més dur!! A sobre pujant al Ll3, es veu on vaig utilitzar la cinta com estrep i la cinta que li deixo per en Jaume.

El Ll4 marxa cap a la dreta de la bauma, i llavors puja vertical. És fí de collons, i molt mantingut fins a la R4. Concentració màxima a cada pas. Aquí vàrem veure que les assegurances estàven posades més cap a l'esquerra d'on ho vam veure més clar per pujar. Un llarg guapíssim!!! A sobre a l'inici del Ll4.

El Ll5 comença amb una curta rampa que es va posant vertical fins a desplomar lleugerament. En Jaume s'hi posa i ho va treient mica a mica, fins que en un pas acaba les piles i no pot més. Decideix baixar, i deixar-ho per en Ricard. Aquí creiem que les assegurances també estan més cap a l'esquerra de les preses més clares. Fot un fred que pela, i un vent gelat de collons. En Jaume, es posa un Buff, i merda!!!! Li cau el casc paret avall!!!! Sentim un cop a la paret, i del rebot el veiem que va a l'alçada del bosquet de la R2. Collons!! i ara què fem!! Recordem haver llegit que a l'alçada de la R2 i atravessant repises, per un corriolet es pot abandonar, anant a petar al Pas dels Francesos. De baixada anirem a mirar si el trobem. A sobre, en Jaume al Ll5.

Amb aquestes que s'hi posa en Ricard, i com no, s'ho treu mica a mica. Aquest llarg és guapíssim. A l'inici desplomadet, però amb presa. Durant aquest tram no es pot badar ja que si no et fons de seguida. I després molt vertical però amb bona presa. Molt mantingut, fins que arribem al cim. A sobre en Ricard al Ll5.

Des del cim fem un curtet ràpel, pujem una rampa, i ja trobem el camí que ens portarà fins al Pla dels ocells. D'allà baixem pel Pas del Francesos, i agafem el corriolet que marxa a mà esquerra en un revolt. Al final, rotllo senglar arribem a la R2, i dit i fet. El casc estava allà!!! Baixem els dos llargs de via amb un ràpel, i ja tornem a ser a peu de via.

Una via molt, i molt guapa. Dura si es vol treure tot en lliure, però de fet molts passos es poden fer en Ao. Creiem (és la nostra opinió!), que la graduació de totes les ressenyes que hem trobat, està un pèl baixa respecte la dificultat que hem trobat. I pel que fa a les assegurances, cal dir que la via està molt ben equipada, i que l'equipació és molt antiga però està en bon estat. De segur que aquesta via si es reequipés, amb lo guapa que és seria la més repetida de la zona!!!!

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!

Mantecas a la Roca Alta

Dissabte quedem ben d'hora en Jaume, en Ricard i un servidor. Anem direcció a Vilanova de Meià. En Ricard fa molts anys que no hi va, i tan per en Jaume com per mi, és la primera vegada. De fet, és la meva primera visita al Montsec. Les ganes poden més que la son, almenys per alguns!!!! jejeje. La via escollida és la Mantecas a la Roca Alta, la qual tenia entreguardada des de fa temps, entre blogs i el llibre de les 100 millors.




Pel que fa la via, resumir-la en una frase és simple: " Viote que t'hi cagues!!!! "
El Ll1, comença en una fisura molt marcada. La tirada és espectacular. Vertical i molt mantinguda, no dona repòs quasi fins a la R. En Ricard arriba a la R1 amb els braços com butifarres però amb la tirada sota el braç.






Quan ens hi posem amb en Jaume, ja veiem quin pau calça la via, i també arribem a la R1 força atrotinats.

El Ll2 comença amb un lleuger flanqueig cap a l'esquerra, per superar el sostret. En aquest tram
trobem un clau, i un parabolt que protegeixen el pas. A partir d'aquí, seguim ja recte amunt per anar a trobar la R2 al peu d'un marcat diedre. Des de que sortim del sostret, fins a la R2, no hi trobem cap assegurança, però es pot protegir molt bé amb friends.

El Ll3 segueix el marcat diedre fins al capdamunt, i llavors fa un flanqueig cap a l'esquerra per anar a buscar un altre diedre, on al seu final hi trobem la R3. En aquesta tirada no hi trobem cap assegurança, però en Jaume amb els amics hi fa meravelles!!!

El Ll4 comença amb un lleuger desplomet protegit amb un clau, i segueix amunt en tendència cap a l'esquerra per anar a buscar una placa força vertical protegida amb un parell de parabolts. Passada aquesta placa, trobem una repisa on hi ha la R4. Aquest llarg és preciós de veritat.

En aquest tipus de roca, estem totalment d'acord de perquè els friends es diuen com es diuen!! Les assegurances estan realment on fan falta de veritat, però es pot autoassegurar molt bé en tot moment amb els "amics"!! Ahir els amics treien xispes a cada llarg!!

En aquest llarg, no ens hem de confondre amb una línia de parabolts que segueix més cap a l'esquerra, a l'ultima placa que trobem per sota la R4. A sota en Ricard i en Jaume pujant el LL4.

El Ll5 segueix en tendència cap a la dreta per una placa protegida amb un parabolt, fins anar a petar a una repisa que seguirem fins a trobar la R5.

I finalment, el Ll6 que ens reserva la cirereta del pastís final!!! Segueix una fisura fins que al final comença a desplomar, i llavors es decanta pel desplomet cap a l'esquerra, on trobem els passos més durs de la via, i un cop superat aquest, recte amunt fins a trobar la R final.

El desplomet, està protegit amb dos parabolts i un clau, i per sobre d'aquest un altre clau. En Ricard se'l treu en lliure després d'un repòs abans d'afrontar-lo. Jo, el probo de segon, veig els passos marcats amb magnesi, em poso al mig del fregat, em quedo sense pila i no arribo a un canto salvador que em salvaria del marrón, i em quedo penjat com un xoriço del Vendrell!!! Quin iuiu!! Un cop penjat, em remunto, i el passo en A0. Arribo al cim rebentat!! A en Jaume li passa tres quarts de mateix!!!!

A estat una jornada excepcional. El sol ens ha acompanyat en tot moment. No ha fet gota de vent. I l'estreno del Montsec de segur que no l'oblidaré mai. Una via genial!!!

Però encara no estava tot. Quan arribem al cim de la Roca Alta, tenim una panoràmica genial del Pirineu. No hi ha ni un núvol!!! Aquí mengem i bebem ( aquarius!!! ) durant una bona estona, observant aquesta meravella de territori que tenim!!

Ja de baixada, no deixem de mirar la paret, i ens adonem que hi ha una cordada a la via Amadeus. Collons deu ni do amb la penya!!!! Aquesta queda pendent.... en somnis esclar!!!!!

Entre la via de la setmana passada, i aquesta, és impossible no tenir ganes de que arrivi dissabte vinent!!! Fins llavors, arreveu-re, i comenceu a passar per l'ombra, que el sol ja apreta!!!!!!

Aresta Idíl.lica

Molt bones a tothom!! Aquest dissabte, quedem amb en Jaume, en Ricard, i en Gerard per anar a visitar terres properes a casa d'aquest últim. Ens trobem amb ell a Oliana, on esmorzem ( això d'anar amb la panxa buida tanta estona, no mola gens!!!!). Ens te una via reservada que no ens deixarà indiferents. La zona on ens porta és les moles de Sant Honorat, i més concretament a l'Agulla dels tres ponts. A l'anar amb el tot terreny d'en Ricard, podem arribar fins al coll de Mu (jejeje!!!), i així ens estalviem l'aproximació des de l'Hostal Boix. Des del cotxe ja veiem la vista espectacular de la zona, a la foto de sobre. En quan a la via, la aresta Idíl.lica, que segons en Gerard, diu que té el ràpel més bonic de tot Catalunya!!! A sota, es veu el perfil de tota l'aresta.

Una R amb dos burils ens marca el peu de via. Per començar, uns metres d'aquells d'apretar de valent per escalfar. Aquí hi ha ressenyes que marquen Ae, o n'hi ha que marquen 6a. En Ricard s'ho treu en lliure com si res, i segueix amunt ja per placa més tombada, es salta una R, i segueix fins la següent. Em toca el torn de segon. Ho intento en lliure, i a l'hora d'apretar, m'adono que aquesta roca dona menys confiança que l'òstia. Al final, i veient que s'em posaven els braços com butifarres, i que tot just estavem a l'inici, m'agafo de la cinta. Deu ni do quin inici! Al darrera meu comença en Gerard, i així anem més o menys tots junts. A sota arribant a la nostra R1.

LLavors la via continua per l'aresta, ja força ajeguda fins a un repla on fem la R2 en una savina. Aquí s'ha d'anar em compte de no tirar pedres als companys amb el fregament de les cordes. La vista que tenim al davant, és impresionant!!!

Atravessem el replà que fa l'aresta, i anem a buscar una marcada fissura que es veu a continuació. Al seu peu fem la R3. Deu ni do amb el següent llarg. A les ressenyes marca V, Ae, V+. La fisura comença vertical, passant a molt vertical, desplomada, i molt vertical!! Deu ni dó. En Ricard ho treu en lliure fent un repòs al mig del desplom. Des de sota es veu com apreta de valent. Els ultims metres, ja per sobre el desplom, no hi troba cap assegurança, i ho complementa amb un alien vermell, i un merlet. A sota es veu abans del desplom.

Al veure les assegurances properes al desplom m'hi poso en lliure, deixant els estreps al boudrier , i les passo més putes que Caín!! Quin fart d'apretar!! Tot i que hi ha presa, no dona gens de confiança. Per sobre el desplom continua molt vertical, i sense assegurances. Deu ni do quina sortida en lliure. Deixo l'alien per en Gerard i continuo fins a la R4. A sota en Gerard passat el desplom.

El Ll4 nostre, també comença amb uns metres d'Ae, i llavors es va ajeient fins a la R. A sota al Ll4.

Llavors, un ultim llarg ens deixa al cim, on fem R en una savina. A sota en Gerard arribant al cim.


Foto de Xapoutot al cim!!!

Encara ens queda el millor de la via!!! Primer fem un curt ràpel des d'una savina, que ens porta fins una instal.ació a peu pla. Aquí els nervis estan a flor de pell!! Ens queda "el ràpel!!!" Primer baixa en Ricard, i de cop se sent : iuhuuu!!! I de molt avall :lliure!!! em toca. Quins nervis!! Baixo uns metres per una especie de canal i de cop... el buit!!! Òstia!!!! Quina impressió!!! El cor es dispara, però mola un colló!!! Quina passada. Baixem ben be a plom, uns 40 metres, pel centre d'una cavitat amb tres arcades gegants. És preciós.

A sobre en Gerard al ràpel.

A sobre i a sota en Jaume gaudint d'aquest meravellós ràpel!!

Un cop a baix, els cuatre, mirem amunt, i segons anem mirant les formes de la roca, ens donem conte de lo bonica i femenina que és la natura, jejejeje.

Llavors, baixem per la canal, una mica bruta, i amb dos ràpels més ens presentem a peu de via.

Una via totalment recomanable, amb un descens millor. Donar les gràcies a en Gerard per portar-nos a aquest solitari indret que desconeixia totalment, i a tots perquè gràcies a dies com aquest, la vida es viu millor!!!!

Adeu a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!