Agulla Dibona

Aquest pont de la diada, amb la tropa ens varem arribar fins al massís dels Ecrins. L'objectiu, l'Agulla Dibona. És una agulla que realment enamora a la vista. Erem en Jaume, en Gerard, en Ricard, la Isabel, en Dani i jo. Un cop aparcada la furgo al poble de Les Etages, s'agafa el caminet que marca cap al Refugi de Sorreiller. Són uns 1200 mts, de desnivell que deu ni do. Carregats amb tot l'arsenal tirem amunt, i a la que creuem un pont de fusta, ja veiem l'agulla ( foto superior). El refugi està just al peu de l'agulla.
La via que voliem fer, és la combinada Madier-Berthet-Boell, però una tempesta nocturna deixa la paret ben molla, i al matí, la Martina ( la guarda del refugi ), ens recomana que tal i com està el pati anem per la Voie du Nain ( via del Nan ) que està equipada amb parabolts i amb les reunions per rapelar. Aquesta via et deixa al coll de Clochetons, i a partir d'aquí ja puges al cim per la normal.
Seguint les indicacions donades per la Martina arribem a peu de via, i veiem que hi ha trams de la paret que regalimen, però decidim tirar amunt. La via consta de set llargs, però nosaltres en vàrem empalmar tres, i ens va sortir amb quatre llargs fins al coll. El Ll1, és una placa tombada que mica a mica es va posant dreta. Et trobes una reunió amb dos parabolts, però la vam saltar i empalmem el Ll2. Aquest és un pèl més dret, però amb canto per tot arreu. Amb l'unica cosa que s'havia de vigilar era amb mirar de no posar els peus als llocs molls per no relliscar. A l'entrada de la R2 hi ha un passet finet, però que surt bé. A sobre, recuperant a en Gerard i en Jaume i la segona cordada a punt de començar, i a sota en Dani començant la via.
Ens vam dividir en dues cordades de tres. En Gerard, en Jaume i jo, i en Ricard, en Dani i l'Isabel. Cal dir que a totes les reunions que varem fer, hi ha l'estatua d'un nan. A la foto de sota el nan de la R2.

Tot i que és una via bastant senzilla, els parabolts allunyen una mica, i amb els trams de roca molla que trobavem, s'havia de vigilar bastant. A partir d'aquí díriem que tret d'un passet del Ll3, tota la via té un grau de IV bastant mantingut fins al coll de Clochetons. A sota, en Gerard al Ll3.
A partir del coll, la cosa ja canvia. Es pot dir que deixem l'escalada paret, per l'escalada en cresta.
Primer fem un flanqueig per arribar a la bretxa Gunneng, i després amb dos llargs de corda s'arriba al cim.
El flanqueig, és molt aeri, i tot i no ser difícil, millor posar algun merlet per si de cas!!
Nosaltres, vam anar directes del coll fins a la R que hi ha a mitja cresta. La R està equipada per rapelar, i està situada un cop passat un diedre. En aquest tram, trobem algun pitó per assegurar-nos. abans de la R. A sota, en Jaume al diedre.

A partir del coll, cada cop hi ha més timba, i el paisatge és més impresionant. A sota, des de la R mirant en Dani i l'Isabel com fan el flanqueig.
El segon llarg de la grestan ens deixa a una altra R situada uns 10 mts abans del cim. En aquest tram també hi trobem algun pitó. A sota, en Jaume al Ll2 de la cresta, just a sota del cim.
Des de la R2, cal abançar uns metres per tocar el cim de veritat.
Aquí dalt, tot és molt dret!!! A sota l'Isabel i en Dani arribant a la R2, prop del cim.
El cim el vam tenir de fer per separat, ja que tots sis no hi podiem posar i ho varem fer de tres en tres. Al cim, no hi ha reunió, però es pot posar algun merlet.

A sobre en Jaume arribant al cim, i a sota, en Ricard al cim recupera a l'Isabel
Aquí ja regna la felicitat!!!!!!!!!! En Dani i l'Isabel,

en Ricard,
i en Gerard, en Jaume, i jo!!!!!!!!
Apa que no estavem contents ni res!!!!

Però ara tocava el descens. Primer desgrimpada fins a la R2 de la cresta, i després varem fer dos rapels, un des de cada R de la cresta. A sobre l'Isabel desgrimpant cap a la R2, i a sota, en Dani rapelant.
Un cop a la bretxa Gunneng, montem una corda fixa per fer el flanqueig més segur, i un cop fet el flanqueig, per tartera fins al refugi. A sota, en Gerard posant la corda fixa.
És una agulla preciosa, envoltada d'un paisatge meravellós. Realment quan la veus, t'impresiona.
El dissabte, ens vam llevar amb una forta nevada que ens va fer negar cualsevol altre activitat. O sigui que vam decidir de tirar avall. A sota, la foto de grup amb la Martina, de la qual mai oblidarem la seva simpatia i sobretot elseu somriure!!! Salut a tothom, i recordeu de passar per l'ombra!!!!!!!!!!!!!!!!

Via delle Bocchette Centrali

Aquest estiu, amb en Joan i en Toni, varem decidir d'anar a visitar el massís de Brenta. Des de feia temps que teniem ganes d'anar cap a Dolomites, i disfrutar del seu paisatge espectacular. Només hi varem poder estar un parell de dies per causes de la meteo, però els varem aprofitar de valent!! A sobre, els tres a la plaça de Madonna di Campiglio.
El primer dia vam decidir d'anar a fer un dels trams més macos de la Bocchette, el central. Cal dir que la Bocchette és una via ferrata, o camí equipat, que travessa tot el massís de Brenta. Al ser tant llarga, es pot dividir en varies jornades i dormir als refugis que hi ha situats al massís. A sobre, de camí cap al refugi Casinei.
Ens varem llevar ben d'hora per arribar amb el nostre propi cotxe, i no tenir d'agafar el bus, fins al refugi de Vallesinella, i d'allà començar a caminar primer en direcció al refugi Casinei, i després al refugi Brentei. A sobre, de camí entre el ref. Casinei i el ref. Brentei.
Des del refugi Brentei, ens dirigim cap al refugi Alimonta, i d'aquest fins al coll on comença el tram de la Bocchette Centrali. A sota, de camí entre el ref. Alimonta i el coll on comença la via.

En total, des del ref, Vallesinella fins al coll són uns 1200 mts. de desnivell, però que es fan molt bé, degut al bon camí i l'impresionant paisatge que ens envolta. La via comença per unes escales verticals que ens porten fins una cresteta. Seguint la cresta ens porta cap a una repisa que ens dirigeix cap a l'altre vessant del massís. A sobre, inici de la via, i a sota, passant per la repisa.
La via, generalment segueix terrasses molt vertiginoses que si no fos pel cable, de segur que no hi passariem tant alegres!! Cal dir que està quasi tota equipada amb cable, i dic quasi, perquè hi ha algun tram que no n`hi ha, però en el que disminueix el risc de caiguda.
El paisatge és espectacular des de l'inici de l'aproximació, passant a ser al.lucinant al tram de via!!! A estones sens posaven les boires enganxades a la paret, donant una sensació indescriptible!!
Seguint la via ens dirigim cap al peu del Campanile Basso. Com canvia aquesta muntanya d'una vessant a l'altre!!!

Al peu de Campanile, tornem a canviar de vessant, i per més terrasses arribem al coll de Brenta, on a través d'unes escales, baixem ja a peu pla i a tornar cap al cotxe.
Hi ha algun tram, on hi ha taulons que fan de pas. Realment fa una mica d'impressió!!
A sota ja baixant de la via.
A nosaltres ens va fer molt bon temps, però ens imaginavem que si per mala sort alguna tormenta agafa algú a mitja via, no vegis quina por, ja que amb tant de ferro per aquí i sense escapatòria possible....
Una via fantàstica i que s'ha de fer almenys un cop a la vida. Totalment recomanable. Salut a tothom, i recordeu de passar per l'ombra!!!!!!!

Via Scavenger a la Palleta

Divendres al vespre, més aviat a mitja tarda, el mono comença a fer acte de presència. Ens comencem a posar en contacte amb la tropa per veure el que fem dissabte. Això ja no hi ha qui ho pari. Ni l'home del temps que amenaça pluges!!! Uns van a fer un barranc, l'altre vol fer esportiva, i finalment quedem en Jaume, en Ricard i jo per anar a fer via llarga. Després d'un bon esmorzar al Bruc, ens dirigim cap a la Palleta. La via escollida és la Scavenger. En Ricard ja l'ha fet, i diu que disfrutarem de valent!!!
La via, té 6 llargs, dels quals un es pot dir que simplement és un canvi de reunió. Són uns 150m. de via equipada amb parabolts. El Ll1, és el que talla el bacallà! Un 6b de placa vertical, d'aquells de no entretenir-se, ja que si no el tema comença a fer figa. A sobre en Ricard al Ll1.
La roca és genial, amb foradets i cantos, però de fàcil no en té res. Està molt ben assegurat, tot i que no us penseu que es pot fer de cinta a cinta!! Te l'has de currar i apretar força el cul. A sobre i a sota en Jaume i jo al Ll1
A mida que t'acostes a la reunió, la paret perd verticalitat, alhora que disminueix la dificultat.
El Ll2 és el més senzill de la via. Es puja per placa tombada fins arribar a un bosquet. Aquest llarg només té un parell de parabolts, i pots posar alguna savina arribant a la reunió. A sobre jo al Ll2.

El Ll3, és una mica punyetero. No per la dificultat que té, sinó que aquí varem trobar que les assegurances allunyen un pèl. Tot i estar molt ben posades ( als passos fins), si no vas bé de coco, aquí pots pillar catxo!! A sobre en Jaume iniciant el Ll3.
Aquí varem posar un frend en una fissura que hi ha abans d'arribar al primer parabolt. L'unic que varem posar en tota la via. La reunió està al bosquet que hi ha a la feixa del damunt. A sobre en Jaume currant-s'ho de valent i a sota en Ricard al flanqueig d'abans d'arribar a reunió.
Aquí tenim el llarg, que més aviat és el canvi de reunió. Es va pujant per la feixa amb molt de compte de no tirar pedres cap al torrent, fins a trobar la reunió. Cal dir que a totes les entrades de reunió d'aquesta via s'ha d'anar en compte de no tirar pedres avall. Les reunions són totes a peu pla, cosa que els peus agraeixen!! A sota fent el canvi de reunió.
A partir d'aquí, tenim al davant dos llargs guapíssims. El Ll5, segons marca la ressenya és un 6a, però si aquí li poses un +, ens sembla que tampoc li està de més. És un llarg vertical, amb canto i foradets que et fan apretar el cul de valent, però on hi vam disfrutar de valent. A sota en Ricard al Ll5.
I el Ll6, és més del mateix. Aquí fins hi tot hi ha un tram que desploma una mica, però amb canto generós. Tot molt ben equipat, això sí, però tampoc amb les xapes a tocar. A sota, apretant al Ll6. Un cop passes el tram més vertical, trobem un repla seguit d'un altre tram vertical, amb un parabolt. I ja fins a la reunió del cim. Cal dir que si caus abans d'entrar a la R del cim, et fots una bona galeta al repla!
A sobre en Jaume al Ll6, i sota en Jaume seguit d'en Ricard arribant a la reunió del cim.
El temps encara ens va respectar una mica, tot i que el Ll3 el varem pujar amb una fineta pluja, però un cop al cim ja va començar a ximximejar amb més ganes, fins al cotxe. A sota, els tres magnífics al cim.
El descens el varem fer en ràpel. El primer ràpel el varem fer per la mateixa via Scavenger fins a la R5, i llavors caminant per la feixa varem a anar a buscar la penultima reunio de la via Dersu Urzala. Això ho varem fer ja que haviem llegit que al primer ràpel de la Dersu Urzala, hi ha una llastra que a l'hora de recuperar les cordes és molt probable que si quedin enganxades. A sota al primer ràpel.
Realment ens va anr molt bé fer-ho d'aquesta manera. A partir d'aquí tres ràpels més per la Dersu (un d'ells amb un tram volat) i fins al torrent.

A sobre, iniciant el segon ràpel, i a sota el trem volat del tercer.
I llavors xino-xano, i amb molt de compte de no relliscar ja que tot estava moll, canal avall fins al cotxe. Una via molt guapa i no se si molt repetida, ja que a molts forats amb els dits i treiem terenyines, i amb la roca genial. Varem disfrutar de valent.
Una mica abans d'arribar al pàrking, vam trobar pel camí un metro i un encenedor trencats, que algú es devia deixar per terra quan anava a prendre mides de ves a saber què!! Si entre tots cuidem una mica més la muntanya, de segur que la disfrutarem molt més!!!

Salut a tothom, i recordeu de passar per l'ombra!!!!

Via tuaregs a la Palleta

Dissabte passat, mentre nosaltres estavem fent esportiva, la resta de la colla va decidir anar a fer via llarga. La via que varen escollir va ser la Tuaregs a la Palleta. A sobre la Isabel pujant el Ll1.
Eren en Ramon, en Ricard, en Dani i la Isabel. Es varen dividir en dues cordades, a l'una hi havia en Ricard i la Isabel, i a l'altre en Ramon i en Dani. A sobre i a sota la Isabel al Ll1, i en Ramon que comença a treure el cap per sota.

El Ll1, és molt dret, amb una roca excel.lent, amb bona presa i molt ben equipat. A sobre i a sota en Ramon al Ll1.

El Ll2, és molt semblant al primer, dret i ben equipat. A mida que el vas avançant, la dificultat va decreixent fins arribar a la reunió, això sí, amb els parabolts més separats. A sobre i a sota la Isabel al Ll2.
A sota, en Dani encapçalant la segona cordada al Ll2.
El Ll3, és el més senzill, però amb les assegurances més allunyades. La Isabel se`l va currar d'allò més bé, ja que té uns passos molt finets amb les assegurances separades.
El Ll4, té una sortida de reunió molt explosiva ( per amants del rocòdrom!), i a partir d'aquí va decreixent la dificultat. A sobre la Isabel, i a sota en Dani, al Ll4
La via es pot rapelar, però no en dos ràpels tal i com posa alguna ressenya, ja que en Ricard va fer curt de corda i es va tenir d'esperar enganxat a un parabolt a 4 metres de terra.

Una via que pinta molt bé, això sí, recordar que no es pot fer entre gener i juny per la nidificació de falcons.

Salut a tothom!!!