El Ll2, una tirada d'artificial equipada amb burils i algun parabolt, que puja en flanqueig cap a l'esquerra fins una baumeta on hi trobem la R2.
El Ll3 puja per una fissura també equipada amb burils.
Des de baix, es veu una agulla preciosa, i la via , doncs és lògica de collons. Sense tenir la ressenya, s'endevina clarament el traçat.
En Jaume al LL4.
És ben bé que és una zona tranquila, des de que he baixat que no passa ni deu. Quina tranquilitat!!!! Decideixo anar a investigar i veure l'agulla des de diferents punts de vista. Amb aquestes que els companys arriben al cim.
Un cop al cim, el ràpel el troben a sota un ressaltet al darrera de l'agulla. Amb un ràpel, s'arriba a peu de canal. El que no veien, era la que se'ns acostava al seu darrera!!! Encara vam estar de sort i només van caure quatre gotes. Des d'aquí, veiem als companys del Lloro a l'ultima R, sota el bec.
En Jaume al LL4.
És ben bé que és una zona tranquila, des de que he baixat que no passa ni deu. Quina tranquilitat!!!! Decideixo anar a investigar i veure l'agulla des de diferents punts de vista. Amb aquestes que els companys arriben al cim.
Un cop al cim, el ràpel el troben a sota un ressaltet al darrera de l'agulla. Amb un ràpel, s'arriba a peu de canal. El que no veien, era la que se'ns acostava al seu darrera!!! Encara vam estar de sort i només van caure quatre gotes. Des d'aquí, veiem als companys del Lloro a l'ultima R, sota el bec.
Bé, un cop a casa veiem que la via que ens havíem posat amb en Ricard, és la Ei Tranqui. Salut a tothom i a passar per l'ombra!!!!!!