Esperó del Místic

Aquest dissabte torna tocar a escalar. Tornem a la nostra estimada Montserrat. Però tots tenim compromisos familiars que fan que tinguem d'arribar d'hora a casa, i per lo tant, tenim d'escollir una via propera al cotxe, que no haguem repetit, i que ens faci disfrutar al màxim. Al final, escollim l'Esperó del Místic. L'aproximació, la fem pel camí del camping, uns metres passat el barri que priva el pas als vehicles, trobem un pedrot a mà dreta amb un corriol molt marcat que ens porta a peu de paret. La R0 és un parabolt molt rovellat.




A partir d'aquí un flanqueig cap a l'esquerra per terreny ajagut ens porta al peu del primer ressaltet, on trobem el primer parabolt( per cert, nou de trinca, fa poc van reequipar la via). Aquí es posa dret, i alhora la roca es transforma en lo que serà la tònica de tota la via, espectacular!!!

La via ressegueix un seguit de plaques amb una roca d'escàndol. Al Ll2, tenim l'opció de triar una variant per la dreta ressenyada com a 6a+, i que també està equipada amb parabolts. Com que el llarg li toca a en Ricard, com no, aquesta és la escollida, i de veritat que no ens va defraudar. És una espècie de fisureta diedre molt vertical, però amb uns forats que fan trempar a cada pas. Collons quina tirada més bona. Sembla que s'hagués creat expressament per disfrutar!! Això sí, s'hi ha de tibar de valent. A la que comença a tombar, els parabolts allarguen força. De fet, podem dir que a tota la via, les assegurances allunyen força, però que les trobes quan fan falta, arribar-hi a xapar-les ja és una altra història... jejejeje. Bromes a part, la qualitat de la roca fa que a molts forats, en cas de mal rotllo de coco, s'hi pugui posar alguna cosa.

El Ll3 comença amb un flanqueig cap a la dreta, puja un ressalt, i tornes de flanqueig cap a l'esquerra per roca que cada cop sembla millor, resseguint una fisureta . A partir del segon parabolt del flanqueig segueix recte amunt ja fins a la R4.

Al Ll4, la cosa canvia una mica. Aquells foradots i grans cantos que anàvem trobant fins ara, desepareixen, i apareix una placa de presa més fineta, però amb la roca també bona de collons. Aquest llarg, a mí personalment, em va semblar el més finet. Mica a mica, pas a pas, arribem a la R4.

Aquí, només ens queda un bombo per arribar al cim de la via. Té un parabolt que podem xapar des de terra, la cual cosa implica que si caiem, piquem a terra. Per l'esquerra de la xapa, segons la ressenya és un 6b, i per la dreta V. Probo un parell o tres de vegades per l'esquerra, veig els passos, però no veig clar el sortir de la xapa. Al final ho passo amb un Ao com una casa. I com no en Ricard ho fa a la primera.

I per baixar, ho fem amb tres ràpels amb dues cordes de 60m. De la R5 a la R3, de la R3 a la R1, i de la R1 a terra. A la R1 ens trobem en Josep, que amb en Jaume havíen decidit de probar una altra via, i que al final després d'un llarg, han decidit baixar i posar-se a la nostra. Quedem que amb en Ricard anem a fer algo d'esportiva a la zona de l'esperó del Fra Garí, i que quan baixin, ens trobem per allà.

Dit i fet, ens posem a a via Esther que comença en una fisura, i continua cap a l'esquerra. Collons quin canvi. Això patina tot!!! A la ressenya marca V+, pero la sobamenta fa dubtar a cada pas. Amb aquestes que en Jaume ens crida. S'ha acabat per avui. Ells han baixat des de la R2, es feia massa tard.

I pel que fa a la resta de la colla, en Ramon, en Dani, i l'Isabel, aquest dissabte han anat als Cingles de la To. De camí a casa ens truquem a veure com ha anat la cosa, i ens recomanen que algun dia hi anem. Han fet la via Llop Solitari. L'han disfrutat molt. I a més han collit un cistell de bolets. Això ja no és tant creïble, ja que a les paraules se'ls hi fa dir el que es vol. Aquestes coses es demostren amb fets, i de fet espero que si és veritat ens convidin al tiberi!!!!

A sota, en Dani a la via.

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!