diumenge, 28 de febrer de 2010

I després d'uns petits grans canvis... al Castell de Subirats!!

Ja tornem a ser aquí. De fet, els Xapoutot sempre han estat al peu del canó cada dissabte, quasi sempre sortint a fer gel al Pedraforca, més detalls al blog d'en Gerard: http://neuifoc.blogspot.com/ El fet, és que després d'uns petits grans canvis, puc tornar a trobar-me amb la colla i sortir una estona a mirar de treure`ns de sobre el mono i el rovell que m'ha sortit als ossos durant aquest parell de mesos d'inactivitat. No és el millor dia, meteorològicament parlant, però quedem igualment amb en Ricard i en Dani petit per anar a Montserrat. Després d'esmorzar al Bruc, ja veiem que la cosa està xunga. Comença a ploure. Tot i això agafem el cotxe i tirem cap a la Vinya Nova. Potser és un ruixat de no res!!! ens intentàvem de convèncer l'un a l'altre. Però siguem realistes, això no para, i la roca està negada. En definitiva que en Ricard proposa un lloc per anar a fer esportiva que diu que fa anys que no hi va, i que potser amb l'estona de camí para de ploure i podem fer algo. Doncs cap allà anem. La zona, és el Castell de Subirats.



La pluja afluixa, i des del cotxe veiem les parets, o sigui que agafem els trastets i cap allà. No portem ressenyes ni res. Anem tirant fins a trobar unes vies mitjanament seques, i com no desplomades, però amb un tram de placa molla a l'inici. Ens hi posem. En Dani, monta la paradeta, i es posa amb la Nintendo sota la protecció del paraigua per les quatre gotes que encara cauen.





En Ricard s'hi posa, l'únic tram moll és la placa que hi ha per arribar al desplom, però decidit s'ho va treient no sense alguna patinadeta d'aquelles que et fan desconfiar a cada pas. El desplom diu que està sec, i que hi ha bon canto, però que s'ha de tibar una mica. Ell la treu de primer, i un cop a terra, i veient el tema decideixo provar-la de segon. Collons, a la placa ja flipo. Si que hi ha canto, però moll, molt moll!!! I amb el temps de no tocar roca i el rovell, el desplomet se'm fa etern!!!





Després provem la de l'esquerra, que es veu més dura a cop d'ull. Realment ho és. La placa molla, molt més fina, i el desplom, molt més dur i amb l'inici moll, a més a l'arribada a la R hi ha uns passets emprenyadors que ens fan arribar a la R ben morts. En Ricard la treu, i jo de segon i encara haig de fer algun A0 al desplom. Collons, ja estem petats, i només portem dues vies!! Però estem contents, almenys estem escalant.


Llavors veiem un diedre força sec a mà esquerra, i ens hi posem. Amb aquestes que arriba una colla, i se'ns posen al costat. Ells porten les ressenyes . Els hi donem un cop d'ull. Acabem de fer un 6a, i un 6c. No m'estranya que estiguem morts. La via del diedre guapíssima. I és que no recordava aquella sensació de tibar i trobar lo just i necessari en cada moment per seguir endavant disfrutant a cada pas!!!



Llavors ens posem més a la dreta a unes vies més curtes. De les tres fem la del mig, amb una entrada una mica a bloc però amb molt bon canto, i ja més tranquila fins a la R. I finalment, una via a l'esquerra d'aquestes, que puja per una placa primer, seguit d'un esperonet amb molt bon canto en tot moment.
Un cop a casa, busco informació del que hem fet, i trobo les ressenyes aquí http://skalada.wordpress.com/2007/03/20/subirats-sector-cinema/ Però el fet, és que tal i com pintava la cosa, al final, més bé o més malament hem escalat, i que el lloc és molt xulo i que tornarem però en sec, que de segur que encara mola més!!!!!!!!!




I aquí van els petits grans canvis... de fet, el millor que em pugui haver passat mai a la vida!!!
La Queralt!!!



Bé gent, salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!