dilluns, 26 de gener del 2009

Agulla de l'Arbret

Molt bones a tothom!! Aquesta entrada l'hauria d'haver fet la setmana passada, ja que l'activitat la vam realitzar dissabte dia 17 de gener, el que passa és que per motius que no venen al cas ( no és vagarrería, eh!!), no he pogut posar-me una estona davant l'ordenador.


Doncs al que anàvem, dissabte 17 de gener, ens reunim en Jaume, en Ricard, en Catà i jo per anar a fer unes vies que vam entreguardar el dia que vam anar a la Filigrana. De fet aquell dia ens varem posar deures per tot un any!!! Les vies eren a l'agulla de l'Arbret, i de camí cap allà, veiem que ales parts altes de la muntanya encara hi ha força neu. De fet a l'ombra fotia un fred que no vegis!!
En Marçal, en Catà i jo, ens posem a la Om Mani Padme Hum (collons amb el nom!!), i en Ricard i en Jaume a la Vicenç Soto. A l'ombra fot un fred que pela, i l'airet no hi ajuda gaire. A sobre, en Marçal al Ll1 de la Om...

Aquesta via, és molt tranquileta, i està molt ben equipada. És ideal per un dia com avui. Arribem a la R1 quasi sense tacte als dits!!! Collons, això fa mal de veritat!!! Sort que a partir de la R1 ja ens comença a tocar a estones una mica el sol!! A sobre en Marçal a la bauma de la R1.


La sortida de la R1, és potser la zona més dificultosa de la via. Més que res perquè es posa un pèl vertical, però té unes preses que no vegis. El tram més disfrutón de la via, sens dubte!!! Amb aquestes, que des de sota sentim veus que ens sonen. Són en Jaume i en Ridard que deixen la Vicenç Soto per un altre dia. Massa fred. Queda pendent per un altre dia.





En una agulla del costat, veiem unes cabres prenen el sol. Transiten per les pendents amb una tranquilitat digne d'enveja!!!



A sobre, en Catà a la sortida de la R1.
Després, la via va perden verticalitat, fins arribar a l'arbret característic que dona nom a l'agulla. Nosaltres però, vam fer la R2 abans de l'últim repetxó abans de l'arbret.
A sobre en Ricard e la R2 recuperant en Jaume, amb les Bessones al darrera.





Des de l'arbret seguim amunt uns metres per anar a buscar l'insatació de ràpel, que queda encaixonada en una fissura, que fa que ens ho mirem per arribar-hi.








Nosaltres vam baixar amb dos ràpels. El primer és un pèl emprenyador a l'inici, i quan li trobes el truquillo ja acabes la fissura. A sobre en Jaume al primer ràpel.





I el segon ja és net fins a terra. A sobre en Ricard al primer ràpel, de de la reunió intermitja.
Una jornada tranquileta sempre va bé, i més si al vespre ens espera un bon entrecot amb tota la colla!!!jejejeje
Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!

















dissabte, 10 de gener del 2009

Via Petit Guifré al Serrat d'en Muntaner ( rodolí!!! )

Dissabte dia 3 de gener, i després d'haver passat les menjaruques nadalenques més fortes, i amb una sensació de fart d'olla, i de com si no poguéssim arrossegar aquest cos que ens han otorgat, amb en Marçal decidim d'anar a escalar. La resta de la colla, uns a fer esquí de muntanya, i els altres a buscar gel ( que al final del dia troben, dins d'un got de tub amb whisky). La nostra primera intenció, era anar a Agulles, però veien com es presenta el dia, i de com regalima gran part de la paret de Montserrat, ens decidim pel Serrat d'en Muntaner, i la via Petit Guifré, que des de peu de via es veu seca. La via consta de tres llargs, i comença a una feixa a la qual es pot arribar caminant, o bé fent el primer llarg de la via Divorci inminent, o el de la Orgull mapuche (aquesta ultima pinta de collons per un altre dia, queda pendent!!). Ens decidim de començar a escalar aquí, i envalentonat i amb un mono que no vegis, a fer el Ll1 de la Divorci inminent. Quan em trobo a la placa fineta de 6a+, és quan torno a retrobar-me amb la crua realitat, se'm baixa el mono i comencen a baixar Deus i osties! No em sento els dits i això és fi de collons!!! Està molt ben assegurat i ho passo de cinta a cinta. Collons quina rasca a les mans!!!! És ben bé que ens ha d'agradar escalar eh, per sortir dies així!!!

Llavors ja ens posem a la via Petit Guifré. I de quina manera que comença la via!!! Quin llarg!! Quina placa més guapa!! Aquí disfrutem de valent!! D'aquells d'anar fent i anar-s'ho mirant. Realment preciós!!!
A sota en Marçal al Ll1 de Petit Guifré.


El Ll2, comença amb un bombet, que si no li trobes el pas enganya una mica, i després per placa fins una altra bombo que fem en A0, i després altre cop disfrutant fins a la R2.




A sota en Marçal al Ll2.




I l'últim llarg de la via que pots escaquejar perfectament per la dreta ( al lloro amb la roca que està molt trencada!!), o si puges seguin les assegurances, que surten uns passos d'aquells que quan hi ets no vols que s'acabin mai! D'aquí les ganes d'escalar encara que faci mal dia!!!!




Baixem amb dos ràpels fins al peu de via i tornem caminant per la feixa fins a trobar el camí cap al cotxe.







Una jornada boníssima, i una via molt disfrutona. Quin primer llarg!!! Dies després el recordo i disfruto com allà!! Això encara fa que tingui més ganes de tornar a escalar!!!! Quin mono!!!








Apa gent!! Records a tothom, i fins a la pròxima!!!