dimecres, 25 de gener del 2012

Combinació a la roca dels Arcs, Camel i Slowhand

Aquest dissabte, en Gerard, en Lluís, i en Ricard es troben per anar a la que sembla la nostra segona residència, la roca dels Arcs. Ens ho comenten perfectament als seus corresponents blogs, i aquí en Ricard ens en fa un petit resum...



1er. llarg IV+  és una tirada força tranquileta però s´hi ha  d´anar en compte per estar una mica sobadeta. La 
                     entrada a la R per disfrutar...
 






2on llarg IV . per gaudir de tota ella, amb una combinaciò de llastres amb bon canto per disfrutar, ens em saltat
                    la R per fer-la en la bona repisa  de la R3






3er. llarg Slowhand 6b+ , en principi la nostra ideia era tirar per el llarg de 6a de la via Sol Rogent, per  apretar       una mica més, però en Gerard amb las ganes de tirar es va posar sense saber-ho a la Slowhand i no ens donem compte fins que ja estava a mig llarg, al final crec que ho varem encertar per que és un llarg per disfrutar de valent.





4art. llarg IV  Un llarg tranquil però amb trams que has de vigilar una mica  amb la  roca.
 





Salut!!!!!!!!

dilluns, 23 de gener del 2012

1er Open d'escalada esportiva de la sala Golem

Aquest dissabte, el podría considerar un dissabte diferent. La colla, uns esquiant, i els altres a Vilanova de Meià. Les propostes més que interessants, diríem que per a mi la segona més que irresistible, però no, avui no. Farem el cor fort, i deixarem la roca per un dissabte per escalar resina.



I la clau és que al Golem, la sala d'escalada del nostre petit gran poble, fan el seu primer Open d'escalada esportiva, i un esdeveniment com aquest, i a casa nostra no me'l vull perdre. Cal dir que és la primera vegada que participo en una activitat d'aquest estil, i és que la via clàssica és el que més m'empeny




Trobem escaladors de totes les edats, però els més jovenets són els que tiren més fort. Un espectacle veure'ls escalar.




Hi ha 43 vies de tots els graus i estils per barallar-nos tot el dia, i ja ens adonem que hi xalarem de valent. A l'entrada ens donen un paperet on hem d'anar anotant totes el que encadenem, que segons la seva dificultat puntuen més o menys.



El dia que em van comentar que organitzaríen aquest open, vaig dubtar de si hi participaría, ja que una de les coses que més m'agrada de l'escalada és el contacte amb la natura, la tranquilitat que s'hi respira, i sobretot el respecte cap a ella amb els companys. Doncs un cop acabat, i fent un anàlisi general veig que ha estat una molt bona experiència. En cap moment m'ha semblat que estigués competint de res, i el respecte i bon rotllo entre els participants ha estat la tònica de la jornada. Baja, que només he trobat a faltar la roca...



Com a bon clàssic, no repeteixo cap via, i si alguna se m'entrevessa, avall i a per una altra!!!! En canvi aquí li foten uns pegues a les mateixes que em deixen bocabadat de la motivació i ganes de superació que tenen alguns. Cauen a un pas... hi tornen, tornen a caure al mateix pas.... hi tornen, i així fins que surt.



El fet és que les hores van passant, i arriba l'hora de dinar. Una butifarra marca de la casa manté l'estómac a lloc, per a seguir apretant fins a les sis de la tarda, a l'hora que es dona per acabat el temps per a puntuar i em d'entregar els papers. A aquesta hora en Fèlix Obradó ens fa una xerrada sobre nutrició, mentre l'organització fa el recompte per veure els finalistes.



La final la formen sis competidors tant en categoria masculina com femenina, als quals els hi preparen dues vies. Aquí veièm que tal i com ens imaginàvem, la joventut serà la clara dominadora de la prova.



L'espectacle està servit, i anem veient com un a un passen pel plafó donant el millor que porten dins.



Les vies són duríssimes pels que no estem acostumats a aquestes històries, però ells pas a pas, van resolent els moviments fins que ja no poden més. Et quedes bocabadat del que són capaços de fer per superar passos  que semblen impossibles a simple vista!!



Al final, un vencedor i una vencedora, però el fet és que tots ells se senten guanyadors. I és que en cap moment m'ha semblat que hi hagués cap mena de rivalitat entre ells, ben al contrari, tots apoiant-se els uns als altres.



I ja per acabar, sorteig de material. No m'ha tocat res, però el que sí m'emporto és el bon record d'haver participat en aquest esdeveniment, i de veure i conèixer un munt de gent nova que es desviuen per aquest esport.



Això sí, la setmana vinent... toca via llarga!!!!!!!!!!!!!
Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!

dijous, 19 de gener del 2012

Cap a la Pastereta Est, que fa fred!!!!!!

Dissabte passat, es reuneixen un grapat de Xapoutot's per anar a mirar de trere`s el fred de sobre a Montserrat. El fred se'l van treure mentre estaven al bar, que a fora era difícil!!!!!!
Són en Jaume, en Josep, en Lluís, en Ramon i en Ricard. La zona escollida, la cara est de la Pastereta, i les vies, en Ricard i en Lluía a la Petit Four, i la resta a l'aresta Brucs. De pas es vigilen els uns als altres, que falta els hi fa !!!!!



Però millor ens ho expliquen ells:

 La via està a la Pastereta, ( cara E ) i és la via -Petit Four --
 
1er. llarg----  IV+ , per marcar l´inici de la via hi ha un parabolt , i el primer llarg s´enfila pel diedre on  hi ha una vaga a una savina per començar. Pugem per la placa amb bon canto i prou ben equipat, encara que sigui un grau fàcil, hi ha pasos quer t´ho has de mirar una miqueta per que la roca encara no està prou neta.
 
2ón llarg---- V+/6a ,  Aquet llarg és molt bò, amb una roca d´escàndol i força equipat per a no patir massa, encara que la cinquena xapa la tapa una petita herba i la primera opció és tirar recte, quan fás un parell de pasos ja veus que  queda a la esquerra. 
 


 Ràpel per la mateixa via amb cordes de 60m. Amb un de sol, però les cordes arriben que no sobra ni un pam. Les dues reunions estan equipades per rapelar.
 



Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

diumenge, 15 de gener del 2012

1r Open d'escalada esportiva GOLEM





El dia 21 de Gener de 2012 tindrà lloc a les instal·lacions de Golem el 1r Open d'escalada esportiva GOLEM.
Altra vegada desde GOLEM escalada & fitness promocionen la competició oberta 'OPEN' per tal d'apropar a tothom un dia de festa amb un esport que cada cop té més adeptes. Vies de tots els graus i morfologies equipades per grans escaladors ens asseguraran la diversió.
El preu de participació, 10 € per als socis de la sala Golem i 17 € per la resta de participants, inclou una samarreta de l'open, beguda, fruita i la participació del sorteig de material.
De 10:00 a 18:00 classificatòries
Tots els escaladors tindran 8 hores per intentar encadenar el màxim de vies possible. Cada participant tindrà un total de tres intents per via, cada cop que algú caigui en un pas contarà com a intent i s'haurà de baixar a terra per tornar a iniciar la via o canviar a una altre. El control es realitzarà mitjançant les cartilles de puntuació on cadascun dels participants anotara les vies encadenades i els intents que ha fet.
De 18:00 a 19:00
Una petita pausa per al recompte de les puntuacions i equipar les vies de la final on els millors lluitaran per emportar-se la victòria.
De 19:00 a 20:00
Celebració de la final de l'Open a dues vies que decidiran el guanyador/a.
A partir de les 20:00
Finalització de la festa i sorteig de material.
Nota Important:
Tots els participants hauràn de dur el seu propi material en perfecte estat per escalar amb total seguretat, i gaudir de la vetllada sense cap risc innecessari (la sala golem no deixarà cap tipus de material)
Pots inscriure't a la recepció de la Sala Golem o bé a través de la pàgina web http://www.salagolem.com/
Salut !!!!!!!!!!!

dimarts, 10 de gener del 2012

Vies Buenas Vibracones i Tàrrega a la Roca dels Arcs


Amb aquest pronòstic del temps, decidim de tornar a pujar cap a Vilanova de Meià. I és que escalar per aquelles contrades cada cop ens agrada més. El problema és que s'acaben les assequibles....jejejeje. Arribem amb alguns graus sota zero, però de segur que quan comenci a escalfar en Gregori acabem amb màniga curta!!


Sóm en Ricard, en Gerard, en Lluís, i un servidor. Acabem de passar les festes nadalenques i entre torrons i carn d'olla anem ben farts, res que no es pugui arreglar amb un bon esmorzar al Cirera... I com no, allà ens hi trobem una colla de puretas, que sembla que ens persegueixin o a l'inrevés...jejejeje!!!



Així que escollim les vies. En Gerard amb en Ricard es posaran a la Buenas Vibraciones, que entre que un s'hi va baixar, i que n'hi han fet bona propaganda...ehem,ehem... doncs cap allà hi falta gent. I en Lluís amb un servidor ens posem a la Tàrrega, que cap dels dos tenim a la llista, i així vigilarem als colegues que no facin malifetes!!!!



Pel que fa a la Buenas Vibraciones, ja en vam fer la piada aquí, de quan la varem fer fa 15 díes. De fet alguns varem tancar l'any i hem iniciat aquest amb una vintena de metres de diferència!!!!! Però tot i això esperem que en Gerard en faci una de millor per contrastar impresions!!!



Què dir de la Tàrrega que no s'hagi dit? Doncs probablement res. I és que és una via que si te la mires al llibre de ressenyes potser no sigui la que et crida més l'atenció, però que un cop t'hi poses, veus el greu error de no haver-t'hi posat mai abans.



Una via amb caràcter, la primera de la paret, amb només quatre pitons com a assegurança a tota la via, els quals trobem on han de ser, ni més ni menys, tot i que el bon rocam que trobem ens permet autoprotegir-nos força bé a base de friends, tascons i savines. Totes les R les fem a savines.



Hi ha qui diu que és fàcil, però al nostre entendre aquesta no és la paraula. És una vía amb prou compromís com per a no anar-hi pensant que la repetirem xiulant. En aquesta paret no n'hi ha de víes fàcils...



Al igual que la Buenas Vibraciones, l'escàs equipament pot provocar una encigalada d'aquelles que posi els pèls de punta, els que en teniu!!



Una via maquíssima, molt vertical als tres primers llargs, però amb molt bon cantell, que ens fa disfrutar de cada pas.



La roca no la trobem gens polida per lo clàssica que és la via, en comparació a altres que em fet del mateix estil.



Tal i com esperàvem, escalem les vies amb un solet d'escàndol, i una temperatura que ens recorda la primavera. Amb màniga curta!!!!!!!!!!



Un cop al cim, ja ens tapem que l'airet que baixa, l'únic que ens pot provocar és un bon costipat!! Aquesta ja la tenim al pot, ara ens queda baixar fent-la petar amb els companys per acabar d'assaborir una bona jornada.



Tots ben apretadets... però sin mariconeo eh!!!!!!!!!!!



Salut i fins a la pròxima!!!!!!!