diumenge, 29 de juny del 2008

La travesia de los dioses

Aquest dissabte, només erem en Ricard, en Jaume i jo. En Ricard ens va proposar d'anar a fer una via que feia temps que no feia però que li agrada molt. La via es diu La travesia de los dioses, i està situada a la Roca dels Corbs. Mirant la ressenya al llibre de Montserrat Vertiente Norte, mb en Jaume ja vam veure que flipariem.
Què cal dir de l'aproximació? Doncs que a cop de vista sembla que és una zona poc transitada, diríem que gens transitada. Varem patir lo nostre per arribar a peu de via. Patíem per no trobar cap senglar, però de fet estava clar que ni els senglars passen per allà!!!!!
Un cop a peu de via, ens coloquem els trastos i cap amunt!! En Ricard comença al 1er llarg, i veient-lo a ell a patir, ja pensem que avui no serà un dia d'escalada disfrutona! Per fer la via fan falta unes 20 cintes express, i millor portar algun friend, nosaltres varem utilitzar l'elien groc, i el camalot nº1, més les reunions.

Tota la via està equipada amb burils, i claus, que realment els que no estem gaire acostumats, donen molt de yuyu, i pràcticament es pot fer tota en A0. A sota tenim la R1.
Quan ens va tocar a en Jaume i a mi, vam flipar de valent. El 1er llarg és duríssim. El vàrem pujar pràcticament tot agafant-nos a les cintes i a lo que trobàvem. A en Jaume se li va arrencar una llastra que no vegis. Quin susto!!!!!!!!! Mentre pujava aquest llarg vaig decidir que anomenaria aquesta via "puja a través de cagun deus!!!!!!"
Un cop arribat a la reunió i derrotat, amb en Jaume vam veure que per fer aquesta via anant de primer nosaltres encara duiem la L de novels.
Així que en Ricard, o més ben dit en Machine Ricard, la va fer tota de primer, i amb el mèrit de fer-la quasi tota en lliure, menys en un parell de passos.

A sobre en Ricard a la R2, i a sota en Jaume i jo a la R1. El segon llarg és un flanqueig que ja es deixa fer més bé, i allà ja ens comencem a treure el mal rotllo del 1er llarg.
A sota R2. El tercer llarg comença amb un flanqueig per anar a buscar una altra fisura molt vertical. Aquí en Ricard ens diu que hi ha bones bústies, ique tot i ser molt vertical, es deixa fer.
Va disfrutar com un nen petit!!!!!!!!!
Realment tenia raó. Es un llarg guapíssim però dur, i que si es va amb el grau consolidat, i bé de coco pels seguros que et trobes, molt disfutón. Aquí vam apurar al màxim, però vam tenir de fer algun A0.

A sota la R3. Aquest llarg, és molt similar a l'anterior. Molt vertical, i vas trobant preses i forats per anar fent.

Al sortir de la R, s'ha d'anar per la dreta, tot i que es vegi més clar per l'esquerra, ja que hi ha una filera d'espits més nous que pugen paral.lelament, i més temptadors.
Es ben bé que s'ha de felicitar en Ricard per portar-nos a aquesta via, i a aquest sector, ja que d'altra manera, no crec que mai ens hi passessim. A partir d'ara sabrem gaudir més d'una via ben equipada de parabolts!!!!!!
Foto cap a la R3, des de la meitat del quart llarg. Aquí es veu que l'equipació no està per tirar cohets, tot i ser bastant abundant.
Foto de la panoràmica que es veu des del cim de la via cap al Monestir.
Llavors es va a buscar el Gr que baixa cap a la casa de les aigues ( és el mateix que el de la Matagalls-Montserrat), seguint la carena, i cap el cotxe.
En definitiva, una via en la que dona a pensar tot el que ens falta per aprendre, i que hi ha racons guapíssims, on encara es pot estar ben sol. Això si, passeu per l'ombra, ja en tota la via no ens va tocar!!!!!!!!!
Fins a la pròxima!!!!!!!!!



dimarts, 24 de juny del 2008

via Homedes al Pedraforca

El divendres 13 ( sort que no sóm supersticiosos) de juny, quedem amb la tropa al vespre per dirigir-nos cap al Pedraforca. Erem en Ricard, en Josep, en Dani E, en Dani G., l'Isabel i jo. Si us hi fixeu estan ordenats per edats!!!!! Un cop agafem la carretera que puja cap a Saldes ens parem a sopar, que estem desganats, més que res deshidratats, i un cop ben tips agafem el cotxe i cap al mirador del Gressolet falta gent. Allà decidim fer nit al costat del cotxe per l'endemà començar d'hora. Un cop tot muntat, abans d'anar a dormir decidim d'hidratar-nos una mica més ja que mai se sap en el que ens podriem trobar demà. A primera hora ja sona el despertador (eh Josep!!!!!!!), i comencem a desmontar la paradeta. I quina és la sorpresa? doncs que les tendes del decathlon es monten en 3 segons, però es pleguen en 3 quarts d'hora!!!!!Sort que per allà passava un que treballava al decathlon, eh Josep!! Un cop tots preparats, comencem l'aproximació, on ens adonem que la gasosa de la nit passada ens va fer mal. Vam deixar tot el camí d'aproximació ple de fites, per si venia alguna altra cordada que no es perdés!!A sobre podem veure una foto de l'aproximació amb el gat (el del pedraforca eh!).
Un cop arribats a peu de via, en Ricard comença (foto superior). De seguida ens adonem de que això no és com anar a fer vies equipades. Era la primera vegada que en Dani E, i jo anavem a escalar al pedra, i això de no veure xapes on poder-te assegurar, ni tant sols per seguir la via tallava bastant el rotllo!
Mica a mica el dia es va anar tapant, però tot i això va aguantar. Vam veure que per no perdren's haviem de seguir una mica la lògica del terreny ( sempre el més fàcil), però quan em va tocar a mi anar de primer, i jo no en tinc gents de lògica, doncs ens vam perdre per allà mig d'aquell rocàm. Sort que entre en Josep i en Ricard van trobar el bon camí i tot va tornar a la normalitat.
Es una via molt guapa, que creiem que es pot dividir en dues parts. Fins la meitat de la via és on hi ha un pél més de dificultat, i a partir d'allà es tracta d'avançar metres amb un grau de dificultat més assequible en general.
Un dels passos més guapos i impressionants de la via, va ser el flanqueig del planell dels diables ( foto superior). Tot i ser senzill, si el primer no hi posa algun seguro més, els que venen de segon passen amb el cul una mica apretadet! A totes les reunions hi ha un parabolt amb anella. ( foto inferior)
Decidim no pujar al gat, ja que sens faria tard, i sortim per la canal fins al collet del gat.
Un cop allà baixem cap a la tartera per anar a buscar el camí que ens tornarà cap al refugi i fins el cotxe. (foto inferior)
Un gran cap de setmana, amb una gran companyia!!!!!!Ens ho varem passar genial, però encara ens falta pujar al gat. Ens queda pendent!!!!!!Ah, i sobretot passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!

Chachi piruli a l'Elefantet

El dissabte 21, i sota un sol tremendu, varem decidir anar cap al monestir a fer la via chachi piruli de l'Elefantet. Erem en Josep, en Ramon, en Dani, l'Isabel, en Jordi i jo. Era l'estreno d'en Jordi en via llarga i què millor que fer-ho amb la moreneta ben a la vora! La via té dues entrades, l'original, i una variant que passa per l'esquerra, que es reuneixen al mig del segon llarg de l'original, o al tercer de la variant, i d'aquí segueix amunt. L'Isabel, en Ramon i en Josep varen començar per l'entrada original, i en Dani, en Jordi i jo, per la variant. Cal dir que és una via molt recomanable i que tret del segon llarg de la variant, i el tram de canal terrosa que hi ha abans de la R4, la via és molt disfrutona, això si, tots varem coincidir que els seguros allunyen un xic als trams més obligats de la via.
1er llarg via original: Canal emboscada fins arribar a repisa on comença una placa guapissima.
1er llarg variant: Llarg molt disfrutón i ben assegurat. Reunió amb 2 parabolts i mosquetó. Es pot fer com a llarg d'esportiva. Com a anècdota dir que quan estavem a la reunió un home que no ens va veure a sobre sens va posar a pixar a peu de via, i quan estava a mitja feina ens va sentir i se li va estroncar la pixera, i l'altre mitja feina se la va fer a sobre. Va ser molt bo!
2on llarg variant: Llarg de tràmit que uneix la R1 amb la mateixa placa que puja el segon llarg de la via original, a través d'un flanqueig amb un final una mica raro.
2on llarg via original: Placa molt maca i amb el grau molt mantingut.
3er llarg variant:Unes quatre o cinc primeres xapes molt fines per anar a buscar la ruta de la via original.
4rt llarg:Bombo inicial, i placa per anar a buscar l'inici de la canal.
5è llarg:Llarg de tràmit que puja per la canal fins que troba una altra placa guapíssima.
6è llarg:Placa duríssima fins a la meitat del llarg. No creiem que el grau de la ressenya sigui l'adient. A partir de la meitat si puges per la dreta dels parabolts trobes bons forats. Aquest llarg en Josep i en Dani se'l van currar de valent!!!!!! A sota es veu en Jordi apretant el cul ja per sobre la meitat del llarg.
7è llarg: Llarg de tràmit fins al camí.
A sota foto de la tropa al final de la via.
Una via recomanable de veritat, i ben a la vora del cotxe. A sota, foto de l'elefantet des del Monestir.


Fins a la pròxima, això si, sobretot passeu per l'ombra!!!!!!!!!



diumenge, 22 de juny del 2008

Pérez-Vergés al Cavall Bernat

El dissabte 29 de maig, la via escollida amb la tropa va ser la Pérez-Vergés al Cavall Bernat. El dia es va aixecar tapadot, però en general es pot dir que ens va respectar. Realment un cop al cim varem pillar catxo, i vam quedar negats, però això ja ho porta el plan!! `L'aproximació la varem fer des de Santa Cecilia i per la canal de cavall (foto superior pujant per la canal). A la colla erem en Ricard, en Dani, l'Isabel, en Ramon i jo.
Un cop arribats a peu de via, amb un accés de motivació vaig demanar de fer el 1er llarg. Collons quina caguera!!!!!!!Els seguros estan a can taps. El llarg es deixa fer, però mentalment penses no caiguis i no pensis on està l'ultima xapa assegurada. Adrenalina pura(a sobre foto desde la R1 mirant cap a la tropa, i a sota inici del 2on llarg, on es poden veure les p expansives i algun spit).

El segon llarg el va fer en Ricard. Està fet una machine!!Es un llarg molt vertical, i finet, i els seguros es van alternant entre spits i p expansives.Un llarg durillo!!(a sota la vista del sostre de la berruga desde la R2, i seguidament en Dani pujant el 2on llarg i l'Isabel i en Ramon a la R1).




El tercer llarg el va fer en Dani, que feia una temporada que no escalava, i deunidó! Potser és el llarg més facilet de la via, però només hi ha un parell de seguros que fan pensar't-ho de veritat, i amb una arribada a la R3 que et posa a to.
El quart llarg el va fer en Ricard. Està fet un toro. El primer seguro del sostre està un pèl enlaire i no vegis per arribar-hi. A partir d'aquí s'arriba de xapa a xapa, però apretant les dents de valent!! Amb un estrep es fa millor!!!( a sota, foto cap a la R3 un cop passat el sostre de la berruga)



I l'últim llarg el van fer conjuntament l'Isabel i en Dani. (A sota, foto del grup al cim amb la moreneta)





I el que deiem, per acabar una gran jornada, no hi ha res com acabar ben fresquets!!!I la baixada per la canal no vegis, com relliscava tot!!!
(a sota, en Dani rapelant sota la pluja)






A sota una foto que ens van passar uns companys que rapelaven la via. Per cert veieu alguna semblança amb la seguent????????















¨Fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!








dissabte, 21 de juny del 2008

primera proba


Això és una proba per veure si xuta el tema. A veure que us sembla.