dimecres, 26 d’agost del 2009

Del Montnegre al Montblanc!!!!!!!!!

Aquest any, el destí escollit als Alps és el Montblanc. Amb la colla havíem pogut posar en comú una setmaneta de les vacances per intentar assolir el sostre dels Alps. Sóm en Toni,en Jordi, en Marçal (que ja l'havia assolit 10 anys enrera), un servidor, en Pau, i en Joan. El primer plantejament, és de pujar amb les tendes fins al Gouter, però a l'arribar a Chamonix temptem a la sort, i truquem al refugi. Tenim plaça per dormir dimarts i dimecres!!! De moment, la previsió del temps es bona per gran part de la setmana, i sembla que la cosa se'ns posa de cara.



Passem gran part del diumenge a l'Agulla de Midi aclimatant, o més aviat al.lucinant, amb el meravellós paisatge que ens envolta.


Veient com les cordades transiten per aquests mons de Déu, ens entra un mono que no vegis. Em sembla que falten dies a l'any si haguéssim de repetir totes les vies que vam anomenar!!


Al vespre, tornem al nostre hotelet, que s'ha de descansar per els pròxims dies.


I dilluns ja ens posem "manos a la obra". Pugem fins al coll de Grands Montets i ens passem el dia amunt i avall de la glacera. Més aclimatació de cara al Montblanc.



Primer contacte amb els piolets i els grampons sobre el gel de Chamonix. El paisatge és acollonant. I mica a mica, va arribant el dia, i els nervis comencen a fer acte de presència. Res que no es pugui calmar amb unes birres al vespre!!!




I finalment, arriba dimarts. Ens llevem d'hora i agafem el primer tramvia a Le Fayet, que ens deixa al Nid d'Aigle (2372m). Aquí comença l'aproximació al refugi Gouter.




Pujant per una espècie de torrent, passem la barraca de Les Rognes (2768m), i ja en pendent més fort arribem a l'alçada del refugi Tete Rousse (3167m), on trobem un punt d'informació del massís, i on ens pregunten si tenim reserva. I és que puja i baixa un grapat de gent.





Flanquegem una glacera, i arribem al punt més famós i perillós de tota l'aproximació, el Gran Coloir. Una canal que hem de travessar a la qual hi ha desprendiments constantment. Són uns 50m. que fem a l'ideia i vigilant que no baixi res de dalt.
A partir d'aquí, una llarga aresta força vertical, equipada amb cables a la part fina ens deixa al refugi Gouter (3817m). Hem trigat 5 hores, i ara ens queda tota la tarda per reposar.




Mirant des del refugi com la gent puja i baixa, de cop i volta sentim uns crits. Observem un gran desprendiment per la canal que l'escombra tota. Hi ha gent travessant-la. El cor se'ns encongeix, i amb la polseguera no veiem res. Per sort, no va passar res, però podria haver passat una gran desgràcia. Les grans roques rebotaven de costat a costat de canal com si res. Una loteria.





A les 8 del vespre ens fan posar en silenci. I és que ens hem de llevar a 2/4 d'1. A les lliteres fot una calda de mil dimonis. Entre això, els nervis, i que és mitja tarda, com collons voleu que agafem el son!!! Sortim una estona a fora. En toni ens comenta que no ho veu clar, i que prefereix quedar-se al refugi. Tot i que l'intentem animar, ell no canvia de parer. S'ha de respectar. Aquí no es pot forçar a ningú.
La vista des d'aquí cap a les valls és meravellosa. La nit estrellada. Sembla que demà ens farà un gran dia.




Amb aquestes que arriba l'hora. Ens vestim amb nervis, i no sabem si menjar, veure, o què collons fer. Són les 2 de la nit. Nosaltres a aquesta hora només estem acostumats als cubates!!!!!!Al final, mengem una barreta i tirem amunt. Sóm els primers que surten del refugi, i de les tendes que hi ha per sobre, veiem que en surten unes llumetes que ens ajuden a guiar-nos en la foscor. Tot i això, la traça està molt ben marcada, no té perdua. La nit, estrellada més no poder. Les condicions perfectes. Hem de fer cim.





Fins al refugi Vallot, pugem amb força pendent, fent ziga-zagues. Una extranya sensació, caminar sobre el gel, encordats, en plena foscor, i només seguint les trepitjades que ens han deixat les llumetes del davant.
A partir del refugi Vallot, la cosa canvia. No veiem res, però veiem les llums dels frontals que van per davant nostre molt enlaire. Això se'ns posa dret de collons nois!!!!



Entrem al fil de l'aresta de les Bosses, i l'extranya sensació que teníem ara es transforma en una barreja de por, i eufòria. Ningú diu res, només avancem pas a pas. Hi ha trams en què només hi passen els dos peus, i com que no veiem el que hi ha als voltants (però ens ho imaginem!!), fa respecte. De cop i volta, la cosa perd pendent, i sense adonar-nos la claror del dia comença a fer acte de presència. Estem arribant al cim. Aquí l'extranya sensació es transforma amb il.lusió, tot i que encara no val a badar que l'aresta encara és fina de collons. No em vull arribar a pensar com deu ser això sense traça i amb boira!!!!






Per fi, el cim. El dia neix, i nosaltres estem al sostre dels alps!!! El nerviosisme que hem passat a l'aresta se`ns posa al pit en forma de bola de no se què. Corre alguna llàgrima. SÓM AL CIM DEL MONTBLANC!!!!!! En Toni avui no hi és, però de segur que algun dia hi serà. Per nosaltres és com si hi fós. Aquí dalt, penso amb l'Anna, la família, els amics... ( i la sogra!!!). Tot en molt poca estona. Fotos de rigor i avall va.






La baixada la disfrutem de valent. La sensació... sense paraules. L'aresta se'ns fa ample. Ens anem creuant amb un grapat de cordades, que mirant-los a la cara, veiem que neguitosos van a buscar l'il.lusió que nosaltres ja ens emportem.










En Pau, es troba realment fort, i un cop al Gouter s'encorda amb en Toni, i pugen fins al Dome de Gouter (4304m). En Toni ja té a les seves cames el primer 4000!! (pagarà cava!!)





Ara ens toca repòs al Gouter. Amb aquestes, que puja un noi català corrent amb un piolet i un casc. És en Jordi Martinez, que ens explica que s'està entrenant per l'UTMB. I tot seguit arriba en Kilian Jornet, però només amb una botelleta d'aigua. Ens explica que també s'està entrenant, i que dilluns ja hi va pujar. Quines màquines!!! Des d'aquí, els hi desitgem tota la sort del món a la UTMB.








La nit, espectacular, ens regala una petita tempesta amb uns colors de cel acollonants.
El descens des del Gouter, se'ns fa més còmode del que pensavem. Amb 3 hores ens plantem al Nid d'Aigle.
I com no, un cop a Chamonix, a celebrar-ho amb més birres!!! I a avisar a les families que tot ha anat bé. (Això, ho vam fer abans de les birres.)








Encara teniem un parell de dies de permís, això sí, vam decidir d'agafar-nos'ho més relaxadament. Al matí turisme, i a la tarda... esportiva, que ja tenia el mono!!!!






Ens passem la tarda escalant amb en Marçal, en Toni i en Pau, mentre en Joan llegeix, i en Jordi practica el seu altre gran hobby, la fotografia. Quan acabem d'escalar, ho tornem a celebrar.










Dissabte no teniem clar el que fer, però uns companys d'Olot ens comenten que van fer un circuit amb bicis llogades. Que no sigui dit, agafem les bicis i apa, com que no som vacilons ni res cap al circuit més llarg i amb més desnivell. És el que té ser d'Arenys de Munt. Vam quedar destroçats. Però res que no es pugui arreglar amb un Kebab i unes birres, típic de la zona.







I fins aquí, un somni, que a la fi ha pogut ser realitzat. Ara toca anar a dormir, i a veure on ens portarà el següent.









Salut a tothom, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!



















dimarts, 25 d’agost del 2009

L'Olla de Núria

Dimecres 12 d'agost quedem amb en Dani, en Dorca i un servidor. Avui canviarem la corda i el boudrier per les bambes i la motxilla per anar a fer una clàssica de veritat, l'olla de Núria.




L'intensió és d'anar per feina, o sigui que agafem el mínim. Un parell de litres d'aigua, barretes energètiques, i un impermeable per si les mosques...


Aparquem el cotxe ben d'hora a la collada de Fontalba (2074m), i d'allà comencem en direcció al Puigmal (2910m). Ens hi plantem amb 1 hora i 6 minuts. Collons, que fort que comencem!!!!


Anem alternant colls i cims, sempre entre els 2600 i 2900 metres.




A l'alçada del Coll de Noucreus trobem un noi que també està fent l'olla en solitari, i a partir d'aquí ens ajuntem els cuatre.





A l'alçada del Pic de la Fontnegra decidim allargar l'olla fins al Torreneules. Les cames es comencen a queixar, però com que sóm tossuts de mena no els hi fem cas.






Del Torreneules, cap a l'alberg del Pic de l'Àliga, Núria, i a tancar l'olla cap a Fontalba.






En total, 8 hores de patejada per un entorn meravellós, i 17 cims a la butxaca.





Una gran jornada, amb una gran companyia...




però si de cas el pròxim dia només quedem per fer unes birres!!!!!! jejejejeje






Salut a tothom i passeu per l'ombra!!!!!!!!!






dimarts, 4 d’agost del 2009

Vagarrejant pels Gorros

Aquest dissabte som tres. La meitat de la colla estan porai, i els altres avui fan campana. Quedem en Marçal, en Ramon i un servidor per anar a trepar a Montserrat. La zona escollida és Gorros, i la primera intenció era fer la 98 octans i després la Stromberg, però a mida que passa el dia i la boira pixanera canviem de pensament.


El dia surt tapat, i amb una boira que deixa un regust més ferotge a la paret de la Magdalena superior. La 98 octanos, és una via que la tinc apuntada des de fa molt de temps, però sincerament, el Ll3 sempre m'havia fet molt de respecte.


Al Ll1, li tira en Marçal, al Ll2 en Ramon, que se'ls treuen quasi sense ni esbufegar, i finalment arriba el Ll3. A la R2, els dos em miren amb una cara de "pringa hippy!!!" que t'hi cagues. Un llarg molt vertical, fins i tot desplomat en un tram, però amb molt bona presa, que em va fer disfrutar, patir, esbufegar, suar, etc... però que vaig treure totalment en lliure i del "tirón"!!! Quines sensacions més bones un cop a la R!!!

Mirant avall veiem que una cordada es posa a la via veïna, i al Gorro Frigi, una altra cordada comença a fer els preparatius. Els nostres veïns, reequipen la Mingo Arenes.


Amb aquestes que en Marçal arriba a la R3. el mamonarro se l'ha tret neta i sense reposos. Se li ha acabat això de sempre anar de segon!!!!!!!!!!! A sota la cara que se li queda quan li diem que te de fer el següent llarg!!! jejejejeje.




I en Ramon, que com a bon espartà, xino xano, puja amb un estil i una tranquilitat que a molts ens agradaria!! No es va sentir ni un renéc!!!!! jejejejeje




L'últim llarg el fa en Marçal que com no se'l treu perfectament. Definitivament se li ha acabat anar de segon!!!!!!!!!!!!!!!!





La via és guapíssima, aèria, i molt ben protegida. S'hi ha d'apretar de valent, però tants les preses com l'equipació et fan disfrutar ( relativament!!!! jejejeje). De segur que no serà l'última vegada que la repeteixo.






Fem els dos ràpels i ens passem una estona mirant els nostres veïns, que ja arriben a dalt. Amb aquestes que recordo que a la Magdalena Inferior s'ha reequipat la via Apia, amb parabolts verds. Sabem que està al capdamunt de les escales de Jacob, i com que encara és d'hora, decidim de probar-la.







Quina via més disfrutona!!!!!!!!!!!! Això sí que és un plaer!!! A part, el dia s'arregla i surt un solet que ens comença a fer suar. La via és molt maca, la roca perfecta, i l'equipació... d'estreno!! De segur que ara es repetirà molt més que abans.







Amb aquestes que per avui ja n'hi ha prou. Salut a tothom, i bones vacances, que ara ens toca a nosaltres!!!!!jejejejeje