dimecres, 26 de gener del 2011

Vies Argonautas a la Bola de Partió, i Lobo Estepario al Dumbo

Dissabte al matí, i fot un fred que pela. Ens reunim una bona colla de Xapoutot's, primer per esmorzar, i seguidament per passar una bona jornada ben glaçats!!!!!!!! Tornem a anar cap a Agulles, ja fa unes quantes jornades seguides que hi anem, però es que un cop allà, sempre mirem l'agulla del costat i diem: aquesta pel pròxim dia... i ésclar, el pròxim día arriba i ja hi tornem a ser. Doncs en Marçal i en Jose, decideixen anar a la via aresta brucs de la Bola de Partió, i en Lluís, en Font i un servidor, a la via Argonautas de la mateixa agulla.
La via comença just al peu de l'evident fisura per on hi puja la Santboiana. Des d'aquí els espits de l'Argonautas es veuen clarament que es decanten uns metres per llavors pujar-hi paralel.la. A la foto inferior, es veuen els itineraris aproximats de les dues vies, tal i com nosaltres ho varem trobar, amb les reunions corresponents. Està molt ben equipada però s'hi ha d'escalar, i en general la roca és bona, tot i que algun cantell va fer marxo.

 


El Ll1 és molt mantingut i vertical. És una tirada fineta, amb un parell de trams on s'hi ha d'apretar més que a la resta. Creiem que la graduació de l'única ressenya que hem trobat, està un pèl ajustada, i algun plus no li faria un lleig.
Entre que ja hem començat tard i que la rapidesa no és el nostre fort, doncs el sol va girant, i un cop a la R1 ja només ens toca de refiló. Iniciem el Ll2, però ens estem pelant de fred. Fem un mini flanqueig cap a l'esquerra i ens enfilem pel Ll2 de la Santboiana. Podriem dir, que des dels Ll2 i Ll3 de la Santboiana es pot xapar algun espit del Ll2 l'Argonautas. Passa molt propera, potser massa en algun tram. Amb aquestes que arribem a dalt glaçats. Mentre escalem, encara, però les esperes a les R ens deixen ben congelats. Un cop a la R2 anem a buscar el ràpel de la normal, que la Bola de Partió no es mou de lloc, i aquí envès de disfrutar, hi estem patint amb aquesta rasca. Ens trobem amb en Marçal i en Jose, i tots junts baixem fins al refugi, on hem quedat amb la resta de companys.
En definitiva, una via prou recomanable, però que sobretot al Ll2, hi has d'anar a buscar les dificultats expressament, ja que és molt escaquejable per la Santboiana.



Pel que fa a en Jaume, en Ramon i en Ricard, decideixen anar a probar una via al Dumbo, i ens n'expliquen el següent:
He buscat piades i no n'he trobat cap, i  de ressenyes tampoc



1er. llarg 6b --- 40m. equipat amb spits, fan falta 18 cintes i si vols xapar un cap de buril abans de la primera xapa fa falta una plaqueta. El 6b és obligadíssim i quan més amunt, els espits estan una mica més separats.
Gairebé no hi ha llocs on reposar, les preses que hi ha són petites i s´ha de jugar mé amb l´equilibri  que amb la força per pujar.




2on. llarg 6a ----35m la via va per la dreta de la R a buscar la primera xapa, per poder pujar a sobre d´una gran pedra i arribar a una bustia ( és més bona invertida ). No vaig sapiguer trobar el pas i després d´alguns intents vaig posar una vaga a la xapa per equilibrar el peu esquerra, després hi han uns passos molt finets i potser una mica expo fins que comença a baixar força la verticalitat.
Aquesta via comença just a la dreta de la Edelweis
Es una via força vertical i per que no recomanable , toca el sol fins mitja tarda i això és d´agraïr.
Després visita obligada al Harry i un bon refresc.



 
Una jornada molt freda, però amb una gran companyia.
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!

diumenge, 16 de gener del 2011

San Isaias i aresta Brucs a la Bitlla

Des de que la setmana passada varem estar per aquestes contrades, que ja teníem clar que quan tornéssim, el nostre destí seríen la Bitlla, i la Bola de la Partió. I dit i fet, dels nou Xapoutot's que ens reunim ahir, set ens dirigím cap a aquests destins. En principi farem tres cordades, En Jaume amb en Ramon, en Marçal amb en Lluís, i l'Isabel amb en Font i un servidor. Havíem d'equilibrar una mica el pes de les cordades i l'orientació de les vies, per por de no tombar l'agulla...
En Lluís amb en Marçal faran l'Aresta Brucs, i el mateix Lluís així ens la descriu,



La via consta de dos llargs i un tercer de pocs metres i de segon grau que et porta al cim de l´ agulla .El primer llarg ens porta a una alzina on muntarem la primera reunió, la dificultat es baixa però cal tenir en compte que és una clàssica i cal anar molt tranquilet perquè en tot el llarg només trobarem un espit. Com que amb en Marçal som molt joves i estem verds varem retirar-nos a mig llarg, coses que passen, espero que només fos un mal dia,per sort venia amb nosaltres el Dr. Ramon que no es tant jove, però si que té l´ esperit d´ un xaval de quinze anys, i va pujar com un rallu!! Aquí ens trobem una altre cordada de les bones en Jaume que havia estat abandonat pocs moments abans (ell mai no ho faria) i en Joan Font que pocs moments abans havia estat rebutjar per altres cordades (no anem bé, les coses no es fan així)jeje!!!.




El segon llarg surt de la reunió cap a la dreta per una fisura on es fàcil col·locar-hi algun friend gros i mitjà, un cop superada cal anar cap a l esquerra fins a trobar un clau aquest últim llarg es veritablement molt bonic i molt recomanable, un cop a la reunió un “ tràmit “ fins a d´alt on i trobem una vista espectacular de la Bola de la Partió, la baixada la fem tots junts per una reunió que ens queda una mica a la dreta de la aresta ,cal recordar que no s´ ha de baixar la guàrdia a l ´ hora de muntar el ràpel perquè la via sempre acaba a baix!!!

una molt bona via i una excel·lent companyia, en resum un gran dia, gràcies Ramon per ensenyar-nos a escalar i a tenir l´esperit en forma!!!!


 
I és que ahir, un cop iniciada l'escalada per les tres cordades, hi van haver una serie de divorcis, i canvis de cordada dignes de ser retransmesos per un serial televisiu!!!!!!!! En Ramon, que anava amb en Jaume, es posa amb en Marçal i en Lluís, i en Font, que anava amb l'Isabel i un servidor, es posa amb en Jaume.
Amb aquestes que en Jaume puja per la dreta de l'aresta Brucs, fins a la R1 d'aquesta i ja continuant per ella.


I doncs am l'Isabel ens posem a una via de la qual no en tenim informació, tret de la ressenya que hem trobat per internet. La via és la San Isaias, i puja per l'esquerra de la berruga de l'aresta Brucs.



La via té línia molt lògica. Comencem  flanquejant cap a l'esquerra anant a buscar una gran llastra enganxada a la paret. Un cop a ella, superem un diedret amb la roca dubtosa, i un cop a sobre  la llastra trobem la R1(que ens fa pensar en el tipus d'equipament que ens trobarem al llarg de la via). Al ser un tram curtet, i endevinant la situació de la R2, decidím de no fer-la i continuar fins a la següent R2. Continuem per una placa d'aquelles d'oju no caiguis, que mica a mica es deixa fer, fins al llavi inferior de la berruga. Allà trobem un parell de pitons que segueixen en la tònica terrorífica de pensar que aquí no val a caure. Flanqueig cap a l'esquerra d'anar-s'ho mirant, trobem un parell de buríls més, i quan la fisura comença a enfilar-se amunt, tromem uns passos guapos de veritat. Vertical de pebrots, però amb bon canto. Un tram força atlètic i obligat, ens deixa ja al diedre on uns metres més amunt trobem la R2.



 Aquí la corda ens fregava molt, suposo que és millor fer la R1, i saltar-se aquesta per arribar a la R3, molt més cómode que aquesta. Aquesta R2, és força incòmode i penjada, i consta de tres burils molt deteriorats( que ballen tots), i es pot reforçar amb cintes llargues amb un parell més que queden per sota. Realment els burils aguanten un Ao, però una caiguda... fa de mal dir.




De la R2 continuem pel diedre, posem un camalot vermell, i amb un passet tonto, sortim cap a la dreta, ja en plena aresta. De seguida trobem la R3, que fem més que res per comoditat, i comunicacíó. R3, porteu plaquetes recuperables. Molt cómode. A partir d'aquí, per l'esquerra de l'aresta Brucs, la nostra puja recte amunt amb un parell de ressaltets, dels quals el segon, finet de collons i protegit amb un buríl radioactiu uns metres per sota, que de segur que té més por de que no caiguis ell que no pas tu. D'aquí ja per terreny més tombat cap a la dreta en busca de la R2 de l'Aresta Brucs, que no fem ja que estava ocupada, ejem, ejem, i tirem fins a la R cimera. Realment, una vía molt maca, que ens ha fet posar l'adrenalina a tot drap, i que si no s'hi posa remei, de segur que quedarà en l'oblit de tots nosaltres. De segur que si s'arreglés es faría més. Bé que val la pena.


 Les vistes des del cim, simplement espectaculars. I descobrint, nous reptes que de segur que intentarem. Que guapo que es veu el Setrill!!!!!! I el Dumbo!!! És que totes les agulles són espectaculars!!!!!




 Baixem amb un ràpel d'uns 50-55 metres situat a la dreta de la R2 de l'aresta Brucs.



Bé, gent, ara fins la setmana vinent!!!
Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

Jimmy Jazz al Pedestal del Martell i Aresta Brucs+Stephanie a la Saca Gran

Dissabte som una bona colla. Això de que no hi hagi neu doncs afavoreix a reunir-nos un bon grapat de Xapoutot's. Un bon esmorzar, per uns més bo que per altres..., i la decisió està feta. Cap a Agulles falta gent. Allà ens repartirem, però més o menys ja està clara la cosa. En Ricard fa cordada amb en Bruno, i tenen ganes de provar la Jimmy Jaz al Pedestal del Martell. Però millor ens ho explica ell.



1er. llarg 6b super mantingut i amb preses petites i de tant en tant un canto bo per

             poder reposar. Molt ben equipada amb parabolts i la roca excelent, hi havia molta pols encara
                         pel reequipament i algunes preses relliscaven una mica però en general es fá bé.






              2on. llarg 6a una mica menys vertical que l´anterior però amb uns passos fins en els que

                                      has d´apretar de valent sobre presa molt petita.



Un cop al cim, com que van bé de temps, donc es dirigeixen a l'Estephanie de la Saca Gran, però a l'estar ocupada comencen per l'Aresta Brucs.
1er. llarg IV molt fàcil però tampoc pots badar i jugar-te una relliscada, hi ha un sol parabolt abans

                        de la R, però es pot posar algún friend i també hi ha una savina petita.
               2on llarg IV igual que el primer però la roca força millor i està una mica més equipat.




      3er. llarg Via Stephanie 6a molt curta però intensa, amb passos on vam apretar força i presa petitona,

                                a més tots els spits donen voltes i es fa una mica més dificil xapar.
                                                         Rapel de 20m. per la via normal



                                       I la resta de Xapoutot's... doncs TO BE CONTINUED...
                                                Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!

dimarts, 11 de gener del 2011

Vies Zen a la Carnavalada, Montpart a la Miranda de les Bohígues, Vacances frustrades a la Roca Dolça i Hallo Harry al Pingüí



Aquest dissabte, la resta de Xapoutots ens dirigim cap a la nostra estimada muntanya de Montserrat, i més concretament cap a Agulles. Sóm en Bruno, en Joan, en Lluís, en Font, en Marçal, i un servidor. Després de l'obligat troç d'entrepà, ens dirigím cap als nostres destins. A mida que arribem a les cruïlles que ens porten a les agulles escollides, en anem separant mica a mica. En Bruno, amb en Joan es dirigeixen cap a la Montpart de la Miranda de les Bohígues http://cordindekevlar.blogspot.com/2011/01/via-montpart-6a-100mts-miranda-de-les.html , i en Lluís i en Font van cap a la Carnavalada a fer la via Zen. En Lluís ens en fa cinc cèntims:

El dissabte nou de gener vam anar agulles, amb una idea clara al cap, però em vaig deixar enganyar pel Llembresku , que em va enviar a una agulla amagada entre les bessones i la bola del partió anomenada la Carnavalada ,li havien recomanat una via la Zen, però no teníem la ressenya. Arribem a peu de via amb en Joan ,la via es fàcil de trobar ja que hi ha una inscripció que així ho indica i una línea clara de parabols brillants que ens marquen el camí per on hem de tirar,el principi del primer llarg es una mica humit i la pedra te aquella miqueta de verdet que fa que els dos primers passets hagis d´ anar en comte.

El primer llarg (50m V)molt bonic i amb bona roca,al no portar la ressenya de la via vaig tirant amunt seguint la línea de parabols que van tirant cap a la dreta ,passo a uns cinc metres de la primera reunió de la aresta brucs i no apareix la nostre,jo amunt desprès del segon ressalt apareix al R,però soc conscient que me posat a la aresta brucs.
El segon llarg (25m IV/-IV)molt bonic i amb una roca excel·lent ,amb poca dificultat ,seguint ara la aresta brucs ,la segona reunió esta sota la panxa i es veu des de lluny .
El tercer i últim llarg (15m V)es fa sortint cap a la dreta, sortint del flanqueig hi ha dos passets una mica mes delicats ,però amb decisió i sense contemplacions et porten al final de la via.
Per baixar es pot destrepar una mica per darrera on hi ha un parabol amb una anella on es pot fer un petit rapel.
Resultat , una via molt bonica amb molt bona roca per passar una bona estona.
Aquest es un croquis xungo del que vam fer agafeu la bona voluntat.




Doncs amb en Marçal ens dirigím cap a la roca Dolça, a fer la Vacances frustrades, i a continuació empalmar-la amb la Hello Harry al Pingüí. Trobem el peu de via de la Vacances frustades, amb unes xapes verdes ben visibles des de terra. Comença en Marçal, i com bons espartans, no hi ha res com escollir una via a l'ombra en ple gener!. Per sort fa un dia de collons, i no fa gens de fred.
El Ll1 és un llarg força tranquilet i molt ben protegit en tot moment. Cal dir de no confondre's amb la R1 de la via Maria Lluïsa, ja que la nostra R1 està un pèl a l'esquerra d'aquesta, amb dos pitons i parabolts units per un cordino, també just a sota el ressalt final.
El Ll2 comença amb un ressalt molt vertical amb bona presa... que intentem en lliure, però que entre la motxilla, els torrons, i la carn d'olla d'aquest Nadal, no surt ni de broma. Probem un parell de vegades, però s'hi ha d'apretar fort, i al final amb Ao ens en sortim la mar de bé.



Un cop al cim, caminant ens dirigim al peu del Pingüí, on farem la Hello Harry. Amb aquestes que arriben en Josep i l'Esther que faràn l'Aresta brucs, i anirem comentant la jugada en tot moment. Comença en Marçal.
El Ll1, inicia recte a xapar el primer parabolt, i llavors llarg flanqueig evident cap a la dreta per sota la bauma fins a la R1. Aquest llarg potser fa més yuyu a la vista que no pas mentre el vas fent.



El Ll2 segueix amb uns metres de flanqueig a la dreta, i continua molt vertical amb bona presa, fins que de sobte, a la que sembla que s'ajeu, desapareix la presa, i en un oarell de passos es posa fi de collons. Tot això molt ben equipat, podent-ho fer en Ao. Llavors ja més tranquil fins la R2. Llarg molt disfrutón.




El Ll3 comença tranquil, i va a buscar l'evident ressalt on trobem els passos més durs de la via. Realment no desploma tant com a la foto de sobre, però amb el pes del cul, així ho sembla un cop allà!!!!!!! Llavors en compte per arribar a la R3 cimera, ja que en aquest tram la roca està un pèl trancada. Tota molt ben equipada amb parabolts, i els passos més durs es poden resoldre amb Ao. Molt bona via, en un entorn de somni.



Fem un curtet ràpel pel darrera de l'agulla, conjuntament amb en Josep i l'Esther, amb els que arribem junts al cim, i baixem per la canal entre la Vespa i el Pingüí. Al capdevall ens trobem a en Lluís i en Font, amb els que decidim que per avui ja n'hi ha prou.
Una gran jornada, i cal dir que hi havia moltíssima gent escalant per la regió. Es veien cordades a per tot arreu.
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!

dilluns, 10 de gener del 2011

Picant gel al Pedra

Aquesta setmana un grapat de Xapoutots decideixen d'anar a picar gel. En Josep, en Jaume, i en Ricard es dirigeixen cap al Pedraforca a veure què tal està la cosa.


En Ricard ens ho descriu així:
 Varem poder picar una mica encara que hi feia caloreta, i la canal del Verdet estava molt justa però

ens hi vam ficar, per treure el mono de començar la temporada, la columna del verdet estava a terra i és l´única que no vam fer.


Així doncs a esperar que arribi el fred, que sinó tindrem d'anar a picar el gel del congelador de casa!!!!!!!!
Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!