dimarts, 24 d’abril del 2012

Fiasco a la CESA, i Yeti a la Mòmia

Ja fa dies que només sortim amb en Ricard. No sabem que collons li passa a la resta de la colla, que sempre s'escaquegen... En definitiva, que torna a ser dissabte i tornem a quedar amb en Ricard. Decidim de quedar-nos a la nostra segona residència, Montserrat, concretament cap a Sant Benet que fa dies que no ens hi acostem, i més concretament a la Mòmia.



La via escollida era la Yeti, però amb un canvi de plans d'últim moment dels que ens agrada fer a nosaltres, un cop a peu de via de la CESA, decidim de canviar de plans i posar-nos'hi. L'últim cop que vam visitar la Mòmia, a la veïna Pirinaic, varem veure aquell segon llarg, i em vaig perjurar que tard o d'hora el visitaríem.




Portavem una foto de la ressenya del llibre de Rocktopo. Hi fem un cop d'ull, i amunt!!! Comencem i el Ll1 ja ens crea els primers mals de ventre... Des de terra veiem un espit del dia en diagonal a la dreta força amunt,  creiem que la via va per allà, i cap allà ens dirigim. Un cop allà, superem un ressalt, i recte amunt ens dirigim fins al següent espit. A partir d'aquí veiem l'altre força amunt, i la roca, sense ser dolenta, es veu crostosa. Mirant cap aquí i cap allà per si podem posar alguna cosa, veiem un parabolt uns metres més cap a la dreta, i cap allà ens dirigim.





Evidentment, que ja sabem que no anem per la via que volíem, però ara el que importava era arribar a la R1, que veiem a la dreta d'una espècie de baumeta allargada força amunt. Un altre ressalt amb la roca igual de crostosa, uns metres més d'aquells de val més no pensar, xapem el següent parabolt, tornem a marxar cap a l'esquerra que ho veiem més clar, uns metres més sense pensar, xapem un espit de la via d'abans, i amb un bon flanqueig arribem a la R1. Mirem amunt.... Collons, fot mitja por.... Al segon parabolt es separen dues vies, a l'esquerra la Kung-Fu ( on ja hi ha un cordino d'abandó al tercer bolt...), i a la dreta la CESA ( que també té un mallon d'abandó al tercer parabolt...). En Ricard s'hi posa, però no aconsegueix superar aquell tram. Jo, la veritat, entre el que he patit al Ll1, que en principi marca V+, no em veig amb cor de posar-me en un 6b obligat... Així que decidim de baixar, una mica amb el cap cot... això sí, de segur que hi tornarem!!!! Feia molt que no baixavem d'una via, i que no sentiem aquella espècie de sensació de derrota, o no se com dir-ho, però de fet, si no es proba, mai se sap si ens en sortirem, i aquest cop ens va sortir el tret per la culata!!!!! l'espina la tenim ben endintre, però de veritat que tard o d'hora ens la treurem...



Així que encara és d'hora, i ens decidim per anar a la que en principi anàvem, la Yeti. Aquesta via puja pel braç esquerra de la Mòmia fins a la feixa de descens, en un parell de llargs. Des d'allà la volíem empalmar amb la Valor. Doncs dir que la Yeti ens ha sorprès amb majúscules. Segons el llibre de ressenyes esmentat anteriorment de Rocktopo, li posen un parell d'estrelles i diuen d'ella que és una via mantinguda en el 5b amb un pas de 6a per superar la panxa que trobem al Ll1.



Doncs per nosaltres, creiem que s'hi ha d'anar amb el V+ ben calçat, i tot i que la via està equipada correctament, els parabolts estan a aquella distància que sense ser exageradament lluny, et fan ballar el cap en més d'una ocasió. Això sí al pas de 6a que diuen, estan més que correctes. 




 Al Ll1, trobem una escalada típica de placa de Montserrat, d'anar mirant on t'agafes i on ho faràs, i al Ll2 una guapa xemeneia, ens permet arribar a la feixa des d'on baixem pel descens normal de la Mòmia.
Amb aquestes que un cop a la feixa veiem uns núvols no gaire engrescadors que ens envaeixen, i que entre una cosa i una altra, sens ha tirat el temps a sobre, doncs decidim de deixar la Valor per un altre dia, baixar al refugi de Sant Benet a fer un bon cafè amb llet, i baixar tranquilament cap al cotxe tot gaudint de les jovenetes guiris ( majors de 18, eh...) que trobem pel Monestir.



                                         


 Una molt bona jornada, on ens quedem amb la frase del dia:
" Si cada via que fem sortim per dalt, quan tindrem el plaer de repetirla per fer-la a vista?"
D'això a casa en diuen excuses del malalt...
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!


diumenge, 15 d’abril del 2012

Via el Beicon del Dàtil

Aquest dissabte, tot i la mala predicció meteorològica, amb en Ricard quedem per acostar-nos a Montserrat, a veure si podem fer alguna cosa. Com deia en Guardiola, si ens llevem ben d'hora, ben d'hora, potser encara fotarem algo.... Dit i fet. A quarts de nou entrem al bar, on ja hi trobem una colla de Pureta's que són més puntuals que nosaltres. La fem petar una estona, esmorzem i cap a Agulles falta gent. Tenim la via escollida, però a mida que ens hi apropem, el vent glaçat, ens fa desistir i canviar de plans. Collons, sense ressenyes, i fent ús de la poca ( o nul.la ) memòria que tenim, recordem haver vist una filera de parabolts nous al Dàtil. La idea, després d'improvitzar era fer aquesta i després la Jimmy Jazz, però al final....



Arribem a peu de via. Deixem les motxilles, i ens hi posem. Intentem tot el que podem en lliure, i de fet, surt tot, menys un pas on hi fem A0. Collons quin llarg més guapo!!! D'aquells que arribes a la R amb un mal de puntes de peus que flipes!!!!!!! Entre el fred que fot, i lo que hi has d'apretar....



Amb en Ricard, coincidim en que sería 6b i un pas d'Ao que no hem sabut treure en lliure. El llarg està molt ben equipat amb parabolts.



A partir d'aquí, la via fa un tomb... Trobem tres parabolts seguits sortint de la R, i un altre a la quinta punyeta abans d'arribar al cim. No hem sapigut veure cap R més tret d'unes antigues que trobem de pas, i amb 60 metres de corda arribem al cim.



Bé, una mica abans del cim....



Fa un fort vent glaçat al cim, i amb prou feines ens escoltem entre nosaltres. A part s'ha tapat de mala manera, i el tema apunta a que plourà. Decidim de marxar i donar la jornada per acabada.



Arribem a peu de via per recollir els trastets i un parell de cordades de companys s'hi posa pujant com Déu mana, amb estreps, i sense patir cap mica... I és que cadascu puja com vol!!!!!!!!!! En definitiva, una jornada que ens ha deixat amb més ganes d'escalar, però que en el fons, ens ha deixat disfrutar d'un cim que encara no havíem assolit mai.



Tornem al bar, que en el fons és on s'hi està més bé, i allà ens hi trobem en Joan Asín amb una colla, on comentem la jornada.
Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!

diumenge, 1 d’abril del 2012

Via integral Puerta de la Roca + nova via "Segur que és per aquí?" a la Plantació

Aquest dissabte ens trobem amb en Ricard per anar a fer una via que ja ens voltava pel cap des de fa dies. Per sorpresa nostra, coincidim al bar amb en Josep i la Tere, que marxen a fer la Teresina, i esmorzem plegats fent-la petar una estona. Un cop ben tips, amb en Ricard, agafem el camí del Clot de la Mònica i cap a la Plantació falta gent. La intenció es posar-nos a la integral Puerta de la Roca.



Només hi hem estat un cop a la Plantació, i per intuïció, arribem a peu de via. Tal i com havíem llegit el peu de via era brut,  i la roca, plena de molsa doncs no es veu massa bona, però segur que més amunt millora... Tampoc veiem cap assegurança, però com havíem llegit que n'hi ha poques... Res,  que ens hi fotem i anar fent metres anem veient que la via no es repeteix massa, per no dir gens... Posem algun friend, i seguim... portem cap a una trentena de metres i res... collons, em sembla que l'hem liat.... arribem a un ressalt vertical, posem un friend que queda mig bé, i amb un cop de gas ens posem al cim de l'agulla que queda just a sota de la Roca de Sant Martí, (just on comença la integral Puerta de la Roca) amb una sola tirada d'uns 40-45 metres amb una dificultat força mantinguda d'entre el IV/IV+, amb uns possibles passos de V a l'últim ressalt.... sense comentaris. Hem obert la nostra primera via "clean" que en diuen, només amb algun friend, i fent la reunió cimera a una savina. Aquesta via la bategem amb el nom " Segur que és per aquí?" i sincerament, no crec que es repeteixi gaire, a no ser que alguns altres iluminats com nosaltres s'equivoquin i s'hi tornin a posar, que ves a saber si no és el cas....



Un cop al peu de via de la bona integral Puerta de la Roca, ens adonem de l'error comès... i ens hi posem decidits. La via puja en dos llargs al cim de la roca de Sant Martí, i posteriorment, amb tres més la roca de Sant Cugat.



Direm que a grans trets és una via per a disfrutar-hi de valent, tot i que la distància entre assegurances ens fa anar ben atents en tot moment.



 A la segona tirada, del tram de la roca de Sant Cugat direm que és on trobem els passos mé durs i obligats de la via, on t'hi jugues una bona galeta. Aquí, hi ha un tram amb les assegurances molt distants, on hi és complicada l'autoprotecció, i et fa posar els nervis a flor de pell.




També a l'inici de la tercera, amb un sostret només sortir de la R, hi trobem uns passos prou durs, tot i que hi trobem més bon cantell.


La roca és de primera qualitat en gran part de la via, i ens permet d'autoassegurar-nos prou bé. Nosaltres hem passat amb 8 o 10 exprés, joc d'aliens  i de Camalots fins al 2, i R. Una via molt recomanable, on en gran part hi hem trobat uns cantells que en més d'un dia enyorarem!!!!



Avui, amb la calor que feia, ja ens hem adonat que no trigarem gaire a estrenar la cara nord, que amb aquest solet que fa, ja hi ha estones en que l'ombra s'agraeix.




Apa, salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!