Bàlsam del tigre i Terra de dinosaures a la paret Bucòlica

Encara queda dimecres de festa. Que gran que és Sant Martí!!!! Així que tornem cap a Oliana, però aquest cop sóm en Marçal, en Dani, i un servidor, que hem quedat amb en Gerard a Coll de Nargó. Avui toca la paret Bucòlica. Cap dels tres hi hem escalat, i en Gerard com a habitant de la contrada ens hi acompanyarà de bon gust. Així que després d'esmorzar, ens dirigim a peu de paret. Fot un fred que pela, i l'airet que bufa no ajuda gaire a escalfar els ànims.



Un cop a peu de via, en Dani i en Marçal es dirigeixen a la Terra de Dinosaures, i en Gerard i jo a la Bàlsam del Tigre. Les dues vies pugen paral.leles l'una a l'altre a molt poca distància, i en tot moment ens veiem i comentem les jugades amb els socis. Començo jo el Ll1, cal anar seguint els parabolts, i acostumar-se a aquest tipus de roca. Els primers metres trobem una espècie de còdols enganxats al calcari, que van de collons, i entre aquests, i foradets i regletes, fan que sigui una escalada realment disfrutona. Pel que fa als companys, en Dani comença, i se'l sent que renega del fred. Realment fa bastant de fred, i amb els dits gelats costa aferrar-se a segons quines regletes.

En Gerard li fot al Ll2. Comença amb una panxeta que el fa rumiar una estona, però com un gat es posa a sobre i amunt va. Comenta que és un llarg preciós. Em toca. Tiro amunt, i un cop sota la panxa no trobo la manera d'agafar-me a sobre. Al final, un pèl cap a l'esquerra trobo una savina tallada. L'agafo amb l'esquerra, faig força per aguantar l'equilibri i amb la dreta arribo a dalt. Déu meu quina bústia!!! M'hi aferro, pujo l'esquerra i amb un bot ja hi sóc de peus. A partir d'aquí, cada pas un festival!!!! Si es pogués descriure aquest llarg amb una paraula, aquesta seria orgàsmic!!!!!!! Vertical en tot moment, però amb unes bústies d'escàndol fins a la R2, fan d'aquest un llarg difícil d'oblidar.

Pel que fa als companys, en Dani continúa tirant. En Marçal fa temps que no escala, i no veu clar de tirar de primer. Als passos que no ho veu clar, en Gerard li comenta la jugada. I després diu que no se les sap de memòria!!!!!!

Aquestes vies amb un bon solet s'han de fer de collons. I la sort d'estar sols a la paret... quina sort aquesta penya que podeu sortir entre setmana!!

Al Ll3 li tiro jo. Comença amb un flanqueig ascendent cap a l'esquerra per roca dubtosa, tant dubtosa que se m'arrenca un bolo gegant i no me n'adono que ja estic rostros avall donant tumbarelles per terra fins que em tiben les cordes. Collons quin susto!!! I sort que no venia ningú al darrera, que el bolo a baixat com un projectil a peu de paret! Reposo uns minuts, unes rialles i torno amunt aquest cop mirant-ho tot amb quatre ulls. Passat el tram de flanqueig, arribem a un minisostret que es supera amb uns passos guapíssims de bavaresa. I llavors ja per placa estriada com la del Ll2 seguim amunt fins una repisa on fem la R3. El Ll4 li tira en Gerard. Comença amb un pas invertit, per superar un altre ressaltet, i ja per bavaresa de supercantos seguir amunt fins a la R4 que fem en un parabolt i un buríl. Aquí segons en Gerard ve el pas clau de la via. Li tira ell. Puja per una placa fins sota el sostre, i llavors anar a buscar algun canto a sobre per supara-lo. Aquest pas en Gerard se li entrevessa, però quan troba la seqüencia ho supera en un plis. Està fort el xaval!!! De fet ja ho va demostrar ahir.

Mentre els companys pugen a la nostra dreta. El pròxim dia que pugem ens intercanviarem les vies. La Terra de dinosaures també es veu xula que no vegis. De tant en tant se'ls escolta a dir algun renéc.
Amb aquestes que en Gerard arriba a la R5. Començo. Collons, aquesta placa és fina de collons. Les preses ja no són com les de baix. Millor per la dreta de la fisura. Arribat al sostre, flanqueig per preses invertides cap a l'esquerra a buscar la vertical del parabolt que protegeix el pas de sortida del sostre. Faig un primer intent, veig les preses però m'hi haig de penjar. Són tres passos de bloc,on s'hi ha de tibar de valent, i que si a més hi sumem que des de sota no es veuen, doncs tu mateix. A més l'últim pas el fas amb el parabolt als peus, i si falles, probablement toques terra.

I ja sóm dalt!!! Descens seguint el corriol fitat que ens condueix a la feixa i llavors per la canal fins a la carretera. Ara només ens toca anar a Coll de Nargó i menjar-nos la supercoca.

Què dir d'aquestes vies, doncs que per algo una està al llibre de les cent millors. Però el millor, la companyia, que de segur que encara en repetirem moltes del llibre ( o si més no ho intentarem!!!).

Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!