dilluns, 27 de juny del 2011

Via GEDE a l'Escorpí, i primer assalt a la CADE de l'Agulla del Centenar


Molt bones!!!!! Aquest dissabte teníem ganes de cara nord. Era la primera de la temporada, i teníem els ànims i la motivació pels núvols. Ens ajuntem en Ramon, en Ricard, l'Isabel, en Jaume, en Jose, en Marçal, i un servidor per anar uns cap a la nord de Frares i els altres a la nord d'Agulles. Les vies estaven més que escollides. En Ricard ja fa molt de temps que volia repetir la GEDE a l'Escorpí, i amb ell s'hi apunten en Ramon i l'Isabel. 



En Ricard ens en fa cinc cèntims:



1er. llarg IV+/V  -- Un diedre perfecte molt dret i semi-equipat però al que se li pot ficar
                               molta cosa.



2on. llarg IV+/Ae -- Continuem igual, potser una mica més fàcil el diedre i es pot equipar bé.
                                A l'entrada a la R fem Ao i a l´última xapa abans de la R s´hi ha de posar una plaqueta
                                recuperable. El pitjor la R, penjada.




3er. llarg A1/V --  És el que està més equipat però també el més difícil, hi ha trams amb roca
                            d´aquella manera i també fa falta una xapa recuperable. No vaig veure la R i vaig empalmar
                            amb el següent, no massa recomanable ja que les cordes tiben moltíssim i arriben justíssim
                            a la R. El tram de xemeneia força bé i es pot equipar una miqueta.



4art. llarg IV/IV+ --  Hi ha una pedra encastada 5m. per sobre la R i li posem una cinta i més amunt hi ha un
                                 buríl. Si encara no estem prou cansats, la R és d´aquelles que t´acabem de posar les                                                                                                   b                              cames ben adormides.  



5è.llarg IV+/V --- Portava tot el dia pensant en aquest llarg i com em va costar fer-lo fa mols anys, encara haviem de portar martell per posar pitons, i el fet que aquesta vegada no portava motxilla aquest cop l'he trobat "fácil", una mica agobiant al principi però es deixa fer bé si hi caps  dintre, si no li pregunteu a en Ramón.
Una molt bona via i del tot recomanable.




Corren les males veus, de que algun/a individu/a s'hi va deixar les tauletes abdominals en aquest últim llarg...



Pel que fa a la resta, ens dirigim cap a la CADE de l'Agulla del Centenar. Amb en Jaume ja la teníem la primera de la llista de fa temps, i un cop acabats els deures, ha arribat el moment. En Marçal, i en Jose s'apunten amb nosaltres, i decidim fer cordada de quatre. Mentre fem el Ll1, ja ens adonem que no anem pas bé. Un cop a la R1, decidim de rapelar. A aquestes vies no s'hi pot anar així. Almenys és el que creiem. Tornarem, i ho farem com Déu mana. Per cert el Ll1 IMPRESIONANT!!!!!! Un cop a terra coneixem en Quimi  ( Alone and free ) i un company,  que anàven a fer la via. Molts records per ells!!!!!!!



Finalment, ens dirigim cap al capdamunt de l'Escorpí a esperar els companys, i busquem un parell de vies per fer alguna agulla. En Jaume puja amb en Jose a la Torta, creuen que per la via Mataró, i en Marçal i jo, buscant buscant, trobem una línia amb espits i allà ens posem. Resulta ser l'Alta de la Miranda ( sort de la Bíblia!! ), i la via creiem que és la Dels Dijous fins la R1 ( a sobre del gran topí ), i continuant per la Adiskidek fins al cim. Realment vam tirar per allà on varem veure alguna assegurança, però fa de mal dir....



Bé doncs, ja tornem a tenir deures, però aquests els farem de bon gust. Un plaer passejar per aquests corriols i canals tant poc transitades. Només per això, ja va valdre la pena la jornada.
Salut a tothom, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!!!!!

dilluns, 20 de juny del 2011

Via Queralt-Ona a la Pedra d'Esparraguera

Des de fa temps, molt de temps, que amb en Jaume comentàvem que ens agradaria obrir una via. I encara ho deiem més des del neixament de les nostres respectives pubilletes. Però havía de ser una via amb una línia evident, i que no es posés per terreny proper a altres vies. Això, a Montserrat cada cop és més difícil, ja que per sort ( o per desgràcia ) tenim vies per tots els gustos. Vies clàssiques, vies llargues equipades a l'estil esportiu, vies esportives, i moltes d'elles es barregen a mateixos trams de paret, mostrant així diferents estils i époques de l'escalada de casa nostra. Doncs amb aquestes, que un dia escalant amb en Ricard la via Directa Americana al Drú, ens fixem amb l'impresionant placa que hi ha la part dreta del capdamunt de la Pedra d'Esparraguera. El primer que se`t passa pel cap és que ja hi deu haver algo, però rapelant no hi veiem res.
Anem tirant avall, i veiem que hi ha un parell de plaques a sota, i per les llastres de la segona deduïm que aquí no hi ha res. Un cop a terra, anem a xafardejar, i la línia és prou evident i decantada de vies properes. Ens pica el cuquet, i amb una sèrie de trucades, ens diuen que la podem obrir quan volguem. Els de la colla ens la deixen per en Jaume i per a mi. De vegades, petits detalls et fan adonar del valor que té estar amb una colla com la que tenim.




Amb aquestes que ens posem per feina. Sóm uns novatos en el tema. Carreguem amb ple de trastos, friends, tascons, pitons, taladre, etc... Collons com pesa tot plegat!!!!!!! Sort que no ens queda lluny. De camí, pensem com ho deuríen fer els pioners en aquestes parets. Ells sí que devíen ser espartans de veritat. Ara, un cop acabada la via, encara ens adonem més de l'admiració que es mereix la gent que va començar a escalar aquestes parets. Bé, la via ens ha quedat si fa no fa com surt a la ressenya de sota. Cal dir que els graus són posats segons la nostra opinió i la d'en Josep i en Ricard, que aquest dissabte han fet la primera repetició i ens  han ajudat a acabar de netejar-la i polir quatre detalls. Segons l'opinió de les següents repeticions es poden rectificar sense cap tipu de problema.




Per arribar a la via, des del Monestir, agafem el camí que puja cap al càmping, el passem, travessem el barri, i uns metres més amunt, en un rebolt trobem un gran bloc a la dreta. D'allà surt un corriol força fressat que ens porta cap a peu de paret.
El Ll1, comença finet per arribar a un bon llavi. Seguidament, al ressalt que el segueix trobem els passos més durs de la via els quals podem superar amb artificial. Llavors en tendència cap a la dreta superem un altre ressalt, que ens porta a la R1. Bona roca, menys a la part de l'entrada a la R1.



El Ll2 semblava el més brut de tots, i realment netejar-lo bé ens ha costat la nostra feina, però ha quedat un llarg guapíssim i mantingut.



Comença per placa, i aquí diversitat d'opinions, uns amb passos de diedre, i els altres per la placa només coincidim en que la cosa està fineta de collons. A part, la roca aquí no dona molta confiança, però tot està sanejat, i ben protegit, tot i això al loro, que fa de mal dir. En lliure surten uns passos guapíssims. Llavors passem un ressalt herbós, i ens posem a una placa digne de disdrutar a cada pas. D'aquí a la R2 recte amunt.



Roca de primera a la placa, i bona a la part de la placa de baix en aquest Ll2. Escalada mantinguda només trencada pel ressalt herbós.




I el Ll3, la cirereta del pastís. Per aquesta placa hem descobert la via, i realment no ens ha decepcionat. Tram vertical i bon cantell als primers metres, i genial escalada de placa disfrutona fins que arribem a una sabina, on ja per terreny més a vigilar superem els últims metres de la via.



 El descens el fem amb tres ràpels per la via. Des d'aquí donar les gràcies a en Moisés, el qual ens ha tunejat el pot de registre deixant-lo una mica com Déu mana, i que hem deixat a la R1. I com no, donar les gràcies als companys de colla per ser com són i fer-nos passar unes grans jornades. I sobretot, donar les gràcies a les pubilletes de casa (les grans també!!) per fer-nos sentir cada dia més feliços, i deixar-nos fer (o no...) això que tant ens agrada fer, escalar!



Salut a tothom, i esperem que us agradi la via!!!!!!!!!!!!!

dilluns, 6 de juny del 2011

Tard o d'hora havía de passar, hem begut a galet!!!!!!!!


Dissabte quedem una colla per anar a tibar una estona. No fem gaire cas a la predicció meteorològica, quantes vegades en MiniMolina i companyia ens han fet tirar enrera d'una gran jornada a la vertical!!!! Sóm en Josep, en Jaume, l'Isabel, en Dani, en Marçal, en Dani petit, en Ricard i un servidor. Ens dirigim cap a la zona del Monestir, i ens repartim uns cap aquí i altres cap allà. Amb aquestes que tant els que vam tirar cap aquí i els que van tirar cap allà, vam pillar catxo...



Les fotos parlen per si soles... Això és la via La Canaleta de les Ninfes. No podem donar molta informació de la via, només dir que la varem trobar relliscosa....



I no mola de tant en tant pillar d'aquesta manera!!!!! Encara és l'hora que ens mirem, i ens fotem un fart de riure, xops com ànecs, i dient que potser li hauríem d'haver fet cas al del temps.... En fí, que qui no s'arrisca no pisca, i aquest finde, ens ha tocat!!!!!!!
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!

diumenge, 5 de juny del 2011

Via Balconets de Sau, Cingles del Pla de Dalt, Tavertet

Dissabte passat, hi ha forces faltes d'assistència a la colla. Tot i això ens reunim en Josep, l'Isabel, en Font i en Ricard per anar cap a Tavertet. Bé , com no haviem estat  mai per aquestes terres, i parets tan xules, portavem  ressenyes i plànol de com arribar a peu de via, però tot i això, evidenment ens vam perdre. Encara i així vam trobar el peu de via força més ràpid del que esperavem i va ser on ens vam adonar que la roca no era tan dolenta com semblava de lluny, era pitjor... Però com que hem vingut a escalar, ens posem per feina. Per arribar a peu de via, primer ens arribem fins al poble de Tavertet, i agafem la carretera sense asfaltar que porta al Pla del Castell, una mica abans d'arribar a una casa deixem el cotxe al costat d´una senyal de fusta on comença el camí de baixada :"canal del castell". La via escollida ha sigut la " Balconets de Sau " que es trova completament equipada.



1er.llarg.  A0e/6a+  ------ Són necessàries un parell de plaquetes i estreps, pràcticament es fa tota en artificial meny un parell de passos abans del flanqueig.



2on.llarg.  A0e/V+  ------- Va tot per un diedre terrós amb alguna sortida en lliure mig en xemeneia.



3er.llarg. A1e/IV+  -------  Aquí  les panxes són una mica més extraplomades, però està força equipat amb espits i " P", només l'entrada a la R és bastant sorrenca.




4art.llarg. A1e/6a  --------  L'artificial és més de lo mateix, però hi ha sortidetes en lliure fàcil sobre roca pèssima.  ( trobem a faltar molt montserrat!!!!!!!)



En aquet punt, la roca canvia del tot però vam decidir sortir per la feixa que hi ha per anar a buscar el camí d'aproximació, perquè encara queden tres llargs entretinguts i no anem sobrats de temps.




Malgrat que la pedra no és la millor del món, tots vam sortir encantats amb la via i segur que tornarem a fer-ne alguna altra per allá.




Apa, salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!