diumenge, 8 de novembre de 2009

per Sant Benet...

Aquest dissabte la colla fa goig. Sóm en Jaume, la Isabel, en Dani, en Josep, en Ramon, en Ricard, i un servidor. Ja per començar, el clàssic esmorzar. Aquest cop tenim intenció d'anar cap a Sant Benet, i repartir-nos per allà. Arribem al Monestir i fot un aire fred de collons. Dona la sensació que avui pillem, però les ganes ens fan tirar amunt.



Uns voliem anar a la prenyada, i altres a l'elefant, però a l'alçada del refugi de Sant Benet, comença a caure alguna gota tímidament, i el temps no pinta massa bé. Canvi de plans. En Dani, l'Isabel, i jo, en una cordada, i en Josep i en Ramon ens n'anem cap a la Trumfa a fer la Trinxats, i en Ricard i en Jaume es posen en una via que troben a la Xirimoia.


Pel que fa a la Trinxats, una via molt disfrutona, amb bona roca en general, i amb algun passet d'aquells que et fa rumiar amb l'últim parabolt per allà baix, a l'entrada de la R1. El Ll2 molt xulo, però el tram d'entrada a la R1 (per a nosaltres), és el clau de la via. La llàstima és que és curta, i quan comences a apagar el mono de tota la setmana, s'acaba la via. Amb un ràpel des d'una savina a la cara contrària a la que hem pujat, arribem al camí que ens torna al refugi.


I la que varen fer en Jaume i en Ricard, doncs com els hi mola a ells, posar-se a una via sense tenir ni ideia de la dificultat que trobaran. El Ll1, puja fins a sota el sostre, on troben la R1. Dificultat ???, i assegurada amb parabolts. Al Ll2, passen el sostret amb estreps, uns passos més, i troben una R, que no fan. A partir d'allà s'acaben els parabolts, i fan R a la part dreta de la repisa de sobre. Un llarg més i arriben al cim de la Xirimoia.


Durant gran part de les vies ens anem veient i comentant el tema. Així que els anem informant del que no veuen per sobre seu.



Un cop acabem el ràpel, i veient que als companys encara els queda una estona, decidím anar cap a l'agulla de Sant Benet i fer una de les vies que segons el llibre de ressenyes, pinten xules. Sortim des de la repisa de sobre, ja que des de sota...hi ha ninos que no vegis!!!! I fem la via Mononucleosis. Una via xulíssima.




Amb aquestes que arriben els companys, i fem aturada i fonda al davant del refugi. Aquesta zona, Sant Benet, és genial. Bebem, i mengem una estona, i cap al Monestir fent carreres per les escales.





A mida que ha anat passant el dia, s'ha anat arreglant, però cap al tard hem vist un xàfec que anava passant més cap enllà de Sant Llorenç. Si arriba a passar per aquí... arribem com pops al cotxe!!





Salut a tothom, i sembla que a partir d'ara, ja buscarem més el sol.
Fins a la pròxima!!!!!!!!








1 comentari:

Mingo ha dit...

Felicitats colla. Per on va la via dels Trinxats?