dimecres, 11 de novembre del 2009

Sioux Connection

Com mola Sant Martí!!! Patró del petit gran poble d'Arenys de Munt. Gaudim d'un parell de dies de festa entre setmana, i això s'ha d'aprofitar. Dimarts quedo amb en Gerard, que em proposa una via que li han recomanat. La Sioux Connection, a la paret de Rumbau. Doncs dit i fet. Busquem informació, i tota posa la dubtosa qualitat de la roca, però ja està decidit, anem a veure què tal.



Per arribar-hi, agafem un camí que surt a mà dreta de l'Hostal Boix, en força bon estat, i circulem un bon troç, per sota la paret fins un petit pàrkig que trobem a mà dreta quan la paret comença a perdre alçada. Allà, i per una espècie de feixa penjada, hi ha el corriol que amb moltes fites ens deixarà a peu de via. No feu com nosaltres que ens vam equivocar d'entrada de corriol i vam trigar lo nostre a trobar pas per arribar-hi, jejeje.


Pel que fa la via, doncs a peu de via veiem els parabolts nous de trinca que brillen, i la roca... doncs d'aquella manera. El dia està força tapadot, però bona temperatura. El Ll1 puja força tombat, però amb un parell de ressaltets, per anar a fer la R1 a dins d'una bauma. La roca no és dolenta, la podríem qualificar de dubtosa.


El Ll2, és un festival. Després d'un passet tonto per sortir i flanquejar sobre la bauma, continua vertical amb unes bústies de collons. El llarg és guapíssim. Molt ben equipat, però s'ha de confiar amb la roca.
El Ll3, puja recte amunt i flanqueja cap a l'esquerra per anar a buscar la R3 dins de la bauma.


El Ll4 també és molt vertical. La roca aguanta, i l'abundància de parabolts ajuda a tenir confiança. La via és molt bona, i la roca tampoc està tant malament. De fet no se'ns va trencar cap presa, però fa pinta de que a altres sí.
El Ll5 és el més dur de tots, però es fa força bé en A0. Dic força bé perquè al tram d'Ae, als parabolts s'hi arriba justet sense estreps, però s'hi arriba. A la R5 hi ha un pati de collons, i és que portem uns llargs seguits molt verticals.


A partir d'aquí, tant el Ll6, com el Ll7, pugen ja per terreny més ajagut per assolir el cim de la via. El cim no té desperdici. Quina vista!!!!!!!!!!!!! La via ens ha sorprès de veritat. Una via molt recomanable. Molt ben equipada, en un paratge genial, i amb la roca no tant dolenta com sembla.





Pel que fa al descens, totes les reunions són rapelables, però nosaltres vam triar l'opció de crestejar carena avall, creuar el torrent, i trobem indicis d'un corriolet, que seguim avall fins a trobar el camí que ja ens porta al cotxe. Total una mitja horeta. Potser millor, i més ràpid que fer els cinc ràpels.





Des d'aquí felicitar al creador de la via, per aventurar-se a obrir recorreguts com aquest, i deixar que els disfrutem com ho hem fet avui amb en Gerard.
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!





2 comentaris:

INDI ha dit...

Com que al obrir-la vaig sanejar bastant la roca i netejar els trams més bruts i trencats, i a més, s´anat repetint una mica, la via cada cop està millor, fins hi tot s´han ajustat millor els graus, ja que al principi la graduava una mica més. Les repeticions cada cop se la troben millor, ja que al principi n´hi havia molts codols sospitosos.
M´en alegro que l´hagiu disfrutat
salut.

llembresku ha dit...

Indi, gràcies pel comentari, i per equipar recorreguts com el de la via. Realment, al començar a escalar-hi no dona molta confiança, però mica a mica, i veient que tot aguanta, cada cop la disfrutes més. Una via que ara, tal i com la vam trobar nosaltres, ja és més que recomanable.Salut!!!!!!!!!!