divendres, 16 de maig del 2014

Terra Incògnita/El Vol de l'Home Ocell Pupurri al Montseny

A la vessant de les Agudes que  tomba entre Santa Fe del Montseny, i Sant Marçal, hi trobem uns panys de parets i unes arestes que ens transporten a l'alta muntanya però ben propera a casa nostra.
Les rutes que hi trobem no són massa concorregudes, la gent no hi té massa tirada, però totes elles valen la pena, si més no per gaudir d'aquest meravellós entorn.


Últimament hi hem fet alguna que altra visita, i a part de les rutes ja conegudes, hem trobat alguna ruta no ressenyada enlloc (almenys per nosaltres), que demostren que ja fa molts anys que ja s'hi escala.



Aquesta entrada al blog, la fem bàsicament per informar que EL NIU QUE TROBEM AL SEGON TRAM DE LA VIA TERRA INCOGNITA ESTÀ HABITAT PER UNA FAMÍLIA DE FALCONS, i que millor no escalar-hi fins que decideixin campar per lliures.



Ja que hi sóm direm que l'altre dia, amb la Maria, varem anar a fer la via, i un cop superat el primer tram, baixant per la canal, vàrem veure el falcó com sortía del niu.Per a no molestar-los, vam decidir de flanquejar per la feixa fins a mitja aresta de la via El vol de l'home ocell, i sortir per aquesta.



Dues vies totalment diferents. L'una ben equipada amb parabolts i on hi has d'apretar prou i l'altre, la clàssica de la paret, doncs equipada lo just i necessàri amb material de l'època per a apretar-hi igualment. Totes elles prou bones com per fer-hi una visita.



Per la del Vol de l'home ocell, millor portar-hi un joc de friends variat, i els tascons, per a no apretar el culet en excés en algun tram.





Un cop al cim, un regalet del cel. L'efecte Broken, que tant costa de veure se'ns apareix un moment, el temps just per deixar-lo inmortalitzat en una foto.



I el descens, com no, caminant, per la Font del Briançó, amb un paisatge de verds bestial, que fan que no ens cansem mai de venir a visitar aquest racó de món.



Salut i fins la pròxima!!!!!!!!

dilluns, 12 de maig del 2014

Banyos de Sol i Gómez-Xalmet a la Prenyada

Dies enrera, marxem amb la colla per intentar assaltar la Prenyada per diferents vies. En Ricard i en Ramon, per la Gomez-Xalmet, i en Toni, en Francesc i un servidor , per la Banyos de Sol. La Gomez-Xalmet ja la vàrem piar en els seu moment, i de la Banyos de Sol, no en teníem massa informació, cosa que ens donava un plus de motivació. A més al ser decisió d'última hora, doncs anàvem sense ressenya, encara millor....



De la via en direm que és una via exigent. El primer i últim llarg són els més durs en quan a dificultat, amb una entradeta fins la primera assegurança d'aquelles que ja et posen a lloc ràpidament, tot i que si busquem bé trobem un cap de buril un xic tranquilitzador. La resta, d'aquests dos llargs per a disfrutar escalant amb un equipament més que correcte.



Al nostre costat, els companys van comentant la jugada per la seva part. De tan en tan sentim com baixen tots els Sants del calendari amb algun renéc, cosa que demostra la nostra sobrada riquesa lingüistica catalana....



El segon i tercer llarg ja són figues d'un altre paner. Navegació pura i dura sense assegurances, amb una dificultat que disminueix respecte els altres llargs, però que et fot vibrar i pujar amb els ouets ben apretats a cada pas. Es pot posar algo, potser no quan vols, però la bona roca ajuda a anar mig tranquil.



En aquests llargs, lo millor per pujar tranquil, és fer anar un altre de primer... jajajajaja!!!!!



Parlant seriosament, una via molt bona, amb caràcter, i que ens va deixar els braços i el clatell ben escaldats, tal i com bé mana el seu nom. Moreno paleta a tot drap!!



Salut i a tibar-li fort!

diumenge, 4 de maig del 2014

Hiwatta a la Miranda de les Bohígues

Després d'enviar a l'atur el blog un temps, el tornem a activar i memoritzar les escalades que hem anat fent durant aquest llarg periode d'hivernació. D'escalades n'hem anat realitzant un bon grapat entre uns i altres, però el blog... això ja és un altre tema!!!
Començarem per la via Hiwatta a la Miranda de les Bohígues, on hi varen anar en Ricard, en Toni i en Marçal ja fa dies. Així ens ho expliquen.


1er. llarg -- V/ Ao -- La via està reequipada amb parabolts on trobem el primer a pocs metres
de començar. pugem recte i a mesura que ens acostem a l'extraplom tirem cap a
l´esquerra per esquivar-lo per la part més fàcil on comença el Ao (6b). A l'acabar l' Ao
uns passos de V ens porten cap a la R que està sota una bauma.



2on. llarg -- 6a/Ao -- Sortim de la R cap a l´esquerra i de seguida agafem l'A0 ( 6c ).
Aquesta part no és complicada però quan s´acaba l´artificial ens vénen uns
metres de 6a i V+ això sí amb molt bona roca on les assegurances cada vegada
estan més allunyades, però mica en mica al final arribem a la R amb molt
bon regust de boca per aquest llarg.



3er. llarg -- 6a / V+ -- La sortida de la R és molt fina fins arribar a xapar la primera,
després vénen uns passos més atlétics de 6a i seguim un petit diedre també
molt finet on a l'acabar-se hi trobem un bolt al costat esquerra per continuar
per la placa. Anem a buscar un buril super vell però que xapem amb moltes
ganes, i després d´això és posa més fàcil i podem anar a la R de la via Daniel
o acabar de pujar al cim.



  Molt bona via que amb parabolts fa una mica menys de por arriscar-hi, amb els burils
d´orígen segur que la cosa canvia molt.
Apa, salut i fins la pròxima!!!!!!!!