Anem actualitzant el blog cada vegada que hi pensem, tenim una via xula per posar-hi i tenim una estona. Això no vol dir que la colla no surti a escalar preferint passar els dissabtes a l'Alcampo no, sinó que tot al contrari, els que poden sortir, s'estan marcant uns viots ben ferms...
Bé, anem al lio, aquest dia amb en Toni tenim permís per sortir a escalar, i després de mirar diferents racons i vies, ens decantem per Àger, i més concretament a la via Burundanga, de la que ja corre força informació per internet, i la deixen prou bé.
Aparquem a la pista a l'alçada de la via, i recte amunt amb força pendent ens plantem a peu de via. Trobem l'inici de la via fàcilment, just uns metres a l'esquerra de la via Fanal Nocturn. Podríem dir que la Burundanga li passa força propera en algun tram, resseguint l'esperó a la seva esquerra que es veu ben bé des de la pista.
Pel que fa a la via, ens ha agradat moltíssim. Rocam boníssim a l'estil Vilanova de Meià, i amb un tercer i quart llargs mantinguts de collons, que per si sols ja li valen una visita.
Equipada amb parabolts on s'hi ha d'escalar a cada llarg. Té un parell de trams que hem trobat força compromesos, un a l'inici del Ll2 amb roca dubtosa i fins superar un desplomet amb un pas més que obligat, i l'altre a l'inici del Ll6 on et jugues un bon castanyot i els turmells. Nosaltres hem sortit pel penúltim llarg de la Fanal Nocturn, a un parell de metres a la dreta... doncs l'inici del sisè llarg no és que ens motivés gaire a fotre'ns l'òstia tonta del dia. La resta de via, equipada amb alegria però no com per fer-s'hi mal. Hem portat un joc variat entre aliens i camalots, i n'hem anat utilitzant a diferents llocs.
També direm que ens hi varem cardar de fred, degut a un aire glaçat que bufava i el cel mig tapat en tot moment. També que tan sols varem veure una colla que sortien caminant per la feixa en tot el dia, així que tranquilitat màxima en aquest fantàstic racó.
