dimecres, 23 de març del 2011

Normal, Perez-Vergés + GAM, i Anglada-Guillamón + arribem al cim per on sigui, al Cavall Bernat

Dies enrera, en Bosch, un amic d'Arenys de Munt ens fa una proposició indescent. Té un company de feina que vola amb un aparell (ara no se quin nom ens va dir...), i que si un dia anava a pujar al Cavall Bernat, vindria pel cel, i ens faría fotos. En Bosch tot i no haver escalat mai ens fa la proposta d'intentar-ho. Nosaltres, en un llarg debat, ja que ens costa molt de convèncer per anar a escalar, li diem que quan ells vulguin, i el dia escollit va ser dissabte.



 Som un bon grapat, i ens repartim en tres cordades.


En Marçal, en Font, i en Bosch es posen a la normal. Ni en Font ni en Bosch han pujat mai al cim del cavall, i estan molt il.lusioinats. A part, en Bosch és el primer dia que es posa uns gats per tocar roca, així que poc a poc i bona lletra. Al final, amb l'ajut d'algun "pas d'ombros", van pujant mica a mica fins a arribar al costat de la moreneta.


Pel que fa a mi, em poso amb en Catà, que des del dia de la Filigrana i el famós pas del clau encimentat no es posa els gats. D'això ja fa quasi un parell d'anys, però al comentar-li que anavem al cavall no es va poder resistir. Doncs a treure el rovell... Ens posem a la Pérez-Vergés. La via ja l'havíem fet sencera, però avui l'intenció és d'un cop a sota la berruga decantar-nos i sortir per la GAM.


El Ll1, és un llarg molt disfrutón, on s'ha d'anar xino xano mirant aquí i allà per a escollir bé on agafar-nos. L'alegria entre les assegurances ( sobretot la primera ) ens fa anar ben atents en tot moment, però disfrutant a cada pas. Als poc metres abans d'entrar a la R1, la cosa s'enxerina i trobem uns passos més finets.
El Ll2, comença ben vertical però amb més canto. Aquí no val a entretenir-se, ja que les piles es van fonent mica a mica, i superada una baumeta, la cosa s'ajeu fins a la R2.
El Ll3, comença més ajagut, però no veiem cap assegurança. Anem fent metres, i veient que no trobem res prou sòlid per assegurar-nos, ens dirigim cap a una llastra molt evident a veure si hi podem posar algu. Doncs a l'alçada d'aquesta, a l'esquerra hi trobem la primera assegurança. Mirem amunt, i la següent està molt lluny. Mica a mica i gaudint de la placa arribem a la R3, no sense abans d'arribar-hi trobar uns passos prou finets i amb l'assegurança a can taps que ens posen els nervis a flor de pell. Aquesta tirada només té un parell d'assegurances. Xapem la R3 i ja ens dirigim a fer el flanqueig cap a la dreta ja per la via GAM. Amb uns bons Ao, i un ultim on hem de treure l'estrep arribem a la R de la GAM.


El Ll4 ( que fem ), ja de la GAM, puja per un diedre guapíssim, força vertical i amb bones preses que ens fan apretar i xalar-hi de valent. Està protegit als trams més durs, i a part s'hi pot posar algun friend gros, i alguna sabina.
Arribem a la R del cim de la berruga, i ja per la normal fem cim. Collons quina via més xula. A nosaltres aquesta combinació ens ha agradat moltíssim. En Jordi diu que ja s'ha tret tot el rovell, a veure si no deixa que se li torni a posar...


Amb un parell de ràpels ens posem a la base de la normal, i allà ens retrobem amb en Marçal, en Bosch, i en Font. Ens posem al solet i observem com van pujant en Ricard, en Jaume i en Lluís, per l'Anglada-Guillamón, però millor ens explica els fets en Ricard...



El primer llarg es fa per la canal entre els arbres, en Jaume el va empalmar amb el segon i com que no portava moltes cintes va tenir d'anar fent invents per xapar. En aquest llarg, fan falta plaquetes recuperables.


Al 3er. llarg vam començar uns quants metres en lliure però desprès tot en artificial fins el penúltim llarg.

Les assegurances estan una mica antigues i vam fer servir friends de totes les mides. Fins i tot encara hi queda algun passet de plom. Ves a saber el temps que porta el " tio " allà i encara aguanta quan ens hi penjem com xoriços .


A l'últim llarg no vaig fer cas de la meva poca memòria que encara en queda de quan la vaig fer fa uns quans anys, i em vaig refiar de la ressenya que portava que marcava sortir per l'esquerra i no per la dreta de la R. i aquí va començar una petita odissea per poder sortir d´allà amb els mínims danys possibles i amb una mica de sort, i els companys que ens observaven des del coll i em guiaven entre el mar de pedra. Finalment vam arribar a la R. del capdamunt de la berruga i d´aquí a veure la moreneta.



A la foto de sota podem observar el llarg flanqueig que van fer els companys per sortir. Ens van fer passar una estona d'aquelles que no molen gaire, però d'aquestes coses se n'aprèn, i curteixen de valent. Si arribem a portar la camara de vídeo, de segur que surten amb en Calleja o a National Geographic, per lo salvatges que arriben a ser...
Per veure-ho amb un altre punt de vista http://fentelmiku.blogspot.com/2011/03/anglada-guillemon-al-cavall-bernat.html


En definitiva, una gran jornada que pot ser un referent, el dia del pare al Cavall!!
I a més, sis d'Arenys de Munt al cim del Cavall Bernat, en un dia!!!!! Històric!!!!!!!! Això ni els 3oo espartans ho van aconseguir!!!!!!!!!!
Apa, salut a tothom!!!!!!!!!

dilluns, 7 de març del 2011

Salvadó-Àlava i Ful de sac al Setrill, i Master & Comander


Aquest dissabte hem de ser d'hora a casa, que les pubilletes petites ( i les grans també...) tenen ganes de disfressar-se. Així que fem un ràpid esmorzar, i cap a Agulles falta gent. Som en Jaume, en Gerard, en Font, en Lluís, en Ricard, i un servidor. Tenim la via Ful de sac a la llista, i com que no ens hi posarem tots, doncs en Ricard amb en Jaume faran la Salvadó-Àlava, i en Lluís amb en Font la Master & Comander. Així doncs, ens posem en Gerard, i jo a la Ful de sac. Fem el previ sorteig de qui comença, i li toca a en Gerard,





La via comença amb uns metres en els que el coco hi fa gran part de la feina. Almenys en les condicions que vam trobar nosaltres. Roca molt humida, i amb un verdet en general que no dona gens de confiança enlloc. A part, a l'ombra fot un fred que pela, i la roca està freda de collons. Baja que sumant tots els factors, la suma és un fart de bufar intentant escalfar els dits arribant a la sensació de no saber que toquem. Feia temps que patíem tant de fred als dits. Doncs un cop superats aquests primers metres, arribem a una espècie de llavi on potser hi trobem els passos més finets, i on s'ha d'apretar més de la via. Un cop superat el llavi, per placa molt vertical i mantinguda ens plantem a la R1.




A partir d'aquí, doncs la via es torna més tranquila, amb molt bon canto, i molt bona roca. Les assegurances allunyen, però la qualitat de la roca, i el solet que ja ens toca, ens fa gaudir a cada pas. Tant al Ll2, com al Ll3, trobem les màximes dificultats en superar els dos ressalts, els dos amb uns passos molt xulos i de mirar-s'ho bé. Baja, en definitiva una bona via de placa per disfrutar. Pel que fa els companys, en Jaume i en Ricard, que pugen paral.lels a nosaltres, ens expliquen el que els hi ha semblat la Salvadó-Àlava


1 er. llarg 6a. En general es fa força bé, el handicap d´ahir va ser el fred i l´humitat que ho feia tot una mica més relliscós i els dits ben glaçats, i amb la distància que hi ha entre xapes feia que t´ho miressis tot una mica més.


2 on. llarg V. Molt tranquilet i no massa equipat però bona roca en general, només a l´entrada de la R hi ha alguna coseta suelta.
 

3 er. llarg V. Comença dret però no massa complicat i desprès cap a la dreta per esquivar la panxa que tenim devant, desprès sense dificultat fins la R.


4 art. llarg IV. Crec que es pot empalmar amb el d´abans, però per evitar fregament de la corda i poder escoltar-nos vam fer R. Aquest llarg és de tràmit i bastant fàcil.



Un cop al cim, fem una desgrimpada cap al darrera que ens deixa en un bosquet penjat on trobem la savina des d'on rapelarem fins a terra.
 

Pel que fa en Font amb en Lluís, que des del cim hem vist, ens ho expliquen aquí http://fentelmiku.blogspot.com/





I ràpid cap a casa que ens esperen!!!!!!! Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

dimecres, 2 de març del 2011

Gel a Ceillac i aventures i desventures a casa nostra...

Aquest cap de setmana, els Xapoutot ens desperdiguem per arreu del món. En Dani, l'Isabel, en Ramon, un company seu, en Toni Ramon, en Josep, i en Ricard, marxen cap a Ceillac. Els cinc primers a fer esquí de muntanya, i en Josep amb en Ricard a escalar amb gel. No els hi agrada fer dentetes als que no hi han pogut anar, i per això el dilluns a primera hora ja ens truquen per explicar-nos lo bé que s'ho han passat, i  ens passen totes les fotos. I que no mola el companyerisme...



En Ricard ens comenta les dues cascades que van fer, millor dit escalar, ja que quan van arribar ja estaven fetes... sense comentaris....



La primera via que vam fer dissabte va ser :

Les Formes du Chaos III - 4 : 300mts.
Es la més llarga , té nou llargs però anavem per feina apuravem tota la corda quan era possible.
Ens va agradar moltíssim a tots dos i vam disfrutar com nens petits, es bastant assequible i totes les reunions estan a la roca amb spits.




Per baixar ens vam equivocar i vam agafar el sentit contrari a on teniem la baixada i com no, ens vam trobar desgrimpant i fen ràpels pel bosc penjat que teniem a l´esquerra, fins i tot vam trobar un abandono d´algú que va pasar abans que nosaltres ves a saber quan. La direcciò bona és cap a la dreta caminant a buscar l´inici de la via Easy Rider.




El diumenge era el dia de tornada i la previsió a la carretera era de molt de transit així que vam quedar amb els companys que marxavem a fer ski de montanya que tots al cotxe cap al migdia .






La via escollida va ser la - Y i vam fer la variant de l´esquerrra. II - 3 200mts.

Com no voliem fer tard vam anar per feina i estirar la corda a tope saltant-nos reunions fàcils i ens vam posar al cim en dues hores . La via és una mica més fàcil que l´altre però té uns ressalts molt disfrutons i verticals.





El lloc de totes totes recomanable. Hi ha varis llocs per dormir, nosaltres vam estar al Refuge de la Cîme , petitó però super agradable fins i tot amb música en directe per sopar,( hi ha un piano al menjador ) i la dona quel porta i la seva familia super agradables.



Baja, que s'ho van passar malament els nois!!!
Pel que fa als que ens vam quedar, doncs quedem al bar amb en Gerard, en Jaume, i en Font, que aniran a escalar, de fet van fer la via del camí de l'alsina. I la Queralt, en Juanjo ( un molt bon amic que mai havia estat a Montserrat!), i un servidor anem a fer una volta. Tot i el mal dia que feia, hi havia unes quantes cordades entre els Gorros i Sant Benet. Una d'elles, els Puretas, que tampoc paren mai!!!!!!



Un cop a casa, em passa a buscar en Lluís, que afortunat en un sorteig, li toquen un parell de forfaits i vols amb helicopter per veure l'espectacular competició de El Dorado, que feien a Andorra. Però això millor ho explica ell http://fentelmiku.blogspot.com/2011/02/el-dorado-per-un-cop-que-em-toca-alguna.html
Doncs res, que el cap de setmana ja se'ns ha acabat, pero el pròxim ja el tenim a mig camí.
Salut a tothom i fins a la proxima!!!!!!!!!!!