dimarts, 29 de juliol del 2008

Dissabte passat, va ser una jornada tota estranya. Vàrem quedar amb la colla per anar al Montseny, uns fariem la via itzi, i els altres la terra incògnita. Erem en Josep, en Ricard, en Ramon, en Joan i jo. Amb en Joan haviem de ser a casa aviat per motius familiars, de que si no ni hauràn!!!! I vàrem decidir de no jugarnos-la i fer cas, i per això vam decidir d'anar a fer la via itzi, i els altres, la terra incògnita. Vàrem esmorzar a Vallgorguina, a ca la Lola (gran esmorzar amb allioli que ti cagues!!), i un cop ben farts cap a Santa Fe falta gent!!!
L'aproximació fins a peu de paret es fa per un corriol que puja pel costat dret d'un torrent, amb una pendent bastant pronunciada. Es travessen un parell de camins, i llavors tartera amunt fins a peu de paret. Fins aquí vam anar junts, ja que la seva via comença més a la dreta, i amb una despedida molt emotiva ( tots bufàvem que no vegis) amb en Joan anem de cara a la feina. A peu de via ens trobem dos nois que anaven a fer l'Airun, però no savíen que algú va treure els parabolts que havia posat l'equipador. Només portàven cintes express, i vam decidir de fer la itzi tots quatre reunint-nos a cada reunió per començar el següent llarg amb tot el material. Eren en Pere, i l'Ian, i són de l'Esquirol. Molt bona gent.



La via segueix una aresta que puja fins a l'avantcim de Les Agudes. Jo ja la vaig fer l'any passat amb en Lluis, i per això vam arribar directes a peu de via, ja que sinó et pots liar una mica amb un espits que hi ha una mica abans. Es una via ideal per iniciar-se en l'escalada clàssica, ja que els catxarros entren per tot arreu, i la dificultat no passa de IV+, tret d'algun resaltet al segon llarg on ja hi trobem tre claus.

La via està bastant desequipada tret dels passets més finets, on trobem alun clau, o algun espit. Les reunions estan equipades amb un sol espit, i totes s'han de reforçar, menys la tercera que si portem una cinta una mica llarga la podem ajuntar amb un altre espit que està un xic separat. Totes són molt còmodes. A partir de la tercera reunió es pot pujar grimpant fins a trobar el camí que puja pels castellets, fins al cim de Les Agudes

El descens el vam fer per la ruta normal que puja a Les Agudes des de la carretera. Està totalment marcat amb pintura vermella, i a mig camí trobem la font Martina, on hi rajava una aigua fresca i bona de collons!!En definitiva, una petita gran jornada!!!!Ah, i molts records cap a la gent de l'Esquirol!!!!

dijous, 24 de juliol del 2008

Les enfants de la dalle a la Dent d'Orlú

Divendres passat, després de la feina, ens vàrem reunir amb la colla per anar fins a la Dent d'Orlú. Erem en Ramon, en Josep, en Ricard, l'Antonio i jo. El plà era fer nit al pàrking, i així llevar-nos i ja tirar amunt. La primera parada va ser a Toses, on vàrem sopar en una terrassa que semblava que l'haguéssin posat espressament per nosaltres, i després ja fins al pàrking. Allà, i amb el permís dels llops, vàrem fer un vivac de collons!!!
L'aproximació es pot dir que no té perdua. S'agafa un caminet que hi ha just abans d'entrar al pàrking a mà esquerra, i que amb molt forta pendent arriba fins al peu de paret. Un cop allà, seguint la paret per la dreta et vas trobant diferents vies, totes elles amb el nom escrit en vermell, fins que arribes a la de "Les enfants de la dalle". Realment aquí ja arrives amb les piles posades.
Un cop a peu de via ens repartim en dues cordades, en Ricard, en Ramon i l'Antonio en una i en Josep i jo a l'altre. A la foto es veu en Ricard que ja comença al primer llarg, i a sota el primer llarg des de la R1.
A la que comences a agafar confiança, disfrutes de valent, ja que entre regletes, fisuretes i algun pas d'adherència, vas fent. Hi ha passos guapíssims, i tret en els trams d'adherència, es llegeixen bastant bé.
Això sí, els que anem justos en adherència, en algun tram ens caguem en tots els sants. I tot i que el grau és de V/V+ molt mantingut en tota la via, els llargs més difícils són d'aderència, i molt finets. Aquí és on es veu la finura!!!!!! Per exemple a sota en Josep en un tram de pura aderència.
Tota la via està equipada amb parabolts, i al ser una immensa placa es segueixen perfectament. Per regla general allunyen una mica entre ells, però en els trams que els necessites i són. A sota l'Antonio en començant en un llarg.
No vàrem acabar-la, ja que entre els llargs 12 i 13 ja estàvem petats i sota mínims de líquid per beure. I és que va fotre un solaio que no vegis!! Quina calor, i sense ni una ombra en tota la via. A sota es pot veure en Ramon en un dels llargs finets, i passant per l'ombra!!!
Així que en Ricard i l'Antonio des de la R12, i en Ramon, en Josep i jo des de la R11, vàrem decidir de tirar avall. Excusa perfecte per tornar-hi, però un dia que no faci tant de sol!!!! A sota en Josep baixant un ràpel.
Cal dir que totes les reunions estan equipades per rapelar amb dos parabolts, amb anella cadascun. A sota en Ramon i jo en una reunió esperant per rapelar.

Varem fer uns 10 o 11 ràpels, ja que l'últim els vàrem empalmar. I recordar no passar-se cap reunió, ja que no s'arriba!!!!Je,je,je. A sota en Ricard en un dels ràpels.
Arribats a la R4 ens vam separar, i nosaltres vam baixar per una via paral.lela que si no vaig equivocat es diu Ramonatxo. Aquí sembla ser que totes les vies estan equipades amb parabolts. A sota en Ramon a l'últim ràpel.
I pel mateix camí de l'aproximació baixem fins al pàrquig mig assedegats. Un cop allà, una refrescadeta al riu ( n'hi ha que no tenen sensibilitat a la pell!!!!!! ), i cap a casa falta gent!! A sota la foto de grup amb la Dent d'Orlú de teló de fons.
Aquesta entrada hauría d'haver acabat aquí, però com que segurament no us hi heu fixat, fins al moment hi ha 13 fotos, i com que hi ha certa superstició amb aquest número, n'he posat una altra, que és el meravellós paisatge que tens en tot moment al darrera i que veus quan et gires. Simplement espectacular!!!
Aquesta la tenim pendent, no tots, excusa perfecta per tornar-hi!!!!!!!
Apa gent, records, i sobretot passeu per l'ombra!!!!!!!!


dilluns, 21 de juliol del 2008

Gorges du Llech

El passat dissabte 12, vàrem canviar la roca per l'aigua. Erem en Ramon, en Jaume, en Josep, la Mercè i jo. Díes endarrera s`havia proposat d'anar a baixar un riu, i el día havia arribat!!!! El riu triat era el Llech. Era l'estrena tan de la Mercè com meva, i teníem uns bons mestres.




Va ser una jornada genial, entre tubogans, salts, i un parell de ràpels ( un dels quals es pot dir ràpel-tubogan, ja que els mestres van deixar la corda a mitja casacada per acabar de baixar en tubogan).




A tots els trams varem disfrutar de valent, al salt de 9 m ( amb mal d'ullera inclòs), a la rentadora, a la lanzadera ( impressionant!!!!!!!!), i a un dels ultims salts on la Mercè li va recordar a en Josep, el bon pare que està fet!!!!




I al final en Ramon ens va deixar de pasta de moniato al saltar d'una repisa que només de mirar avall ja tallava la respiració!!!!

I de tornada ( com molt bé expressen les fotos de sota ), es veu clarament qui ens feia de guia per trobar el bon camí!!!! Després d'un dia esgotador, el bon pare, cau desfet al seient del cotxe, i és que l'edat no perdona!!!!!!!!!



I finalment aquí va un video en un dels tobogans del riu.













dilluns, 7 de juliol del 2008

Serrat d'en Muntaner i Agulla del Frare de Baix

Aquest passat dissabte erem una bona colla, i amb el solano que queia haviem de triar un lloc amb varies vies on hi toqués l'ombra. Erem en Ramon, en Ricard, en Josep, l'Alberto, en Roberto, en Dani, l'Isabel, en Jaume i jo. La zona escollida va ser el Serrat d'en Muntaner a la seva cara oest, que al matí ens deixaria reposar del sol.
Després d'un bon esmorzar al poble del Bruc, agafem els cotxes i cap al pàrking del Clot de la Mònica falta gent. Un cop allà, ens trobem amb uns coneguts de la colla, que molt amablement ens pugen les motxilles un troç de camí.
Ells també es dirigeixen a la mateixa zona que nosaltres. Un cop a peu de vies ens dividim en tres cordades. En Josep, l'Isabel i en Ramon en una, en Ricard, en Roberto i en Dani en una altra, i l'Alberto, en Jaume i jo a l'altre.
En Ramon, l'Isabel i en Josep es posen a la via " Los lunes al sol ".
En Dani, en Roberto, i en Ricard, a " L'ombra del vent ".
I l'Alberto, en Jaume i jo, a la via " TBO ", situada ja a l'Agulla del Frare de Baix. Com que la nostra via era més ràpida de fer, ja que només tenia dos llargs, quan vam baixar i al veure que els col.legues encara estàven "en plena faena", vàrem decidir fer una altra via a la mateixa agulla, la via " Shin-Chan ". En aquesta última el sol ja ens tocava de plè!!!!!!!!
I ja per finalitzar la jornada, beguda fresqueta i gelat a El Bruc, i cap a casa! Totes les vies molt ben equipades amb parabolts, amb una curta aproximació, i, amb ombra al matí. Ideals per un matí ben calorós.
Pel que fa a les fotos, hi ha un pupurri, i si mireu prim en algunes hi surten les tres cordades a l'hora.
Bé, i ara l'únic que falta és passar la setmaneta, i esperar que arribi el pròxim dissabte per veure què fem! Mentrestant però passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!!