dimecres, 30 de setembre del 2009

Via GEDE a l'Agulla Gran del Pas del Princep

Després de moltes setmanes de no trobar-me amb els companys, puc tornar a sortir amb ells. Les ganes poden més que res més. La primera intenció és d'anar al Lloro, però una cordada ens ha passat al davant, i decidim de canviar de plans. Al final ens acostem a l'Agulla Gran del Pas del Princep. Volem fer la Gede, però en Ricard veu una línia de parabolts. Tornem a fer el que sempre els hi ha agradat. Posar-nos a una via sense saber-ne res. Però avui, el tret ens surt per la culata. Es posa els trastets, i cap amunt. Però amb els primers passos, ja es veu que això és xungo de collons. En un parabolt, hi posa un estrep i tot i això la següent xapa queda lluny. Collons que putes les passarem! I amb la motivació que porto avui! Al cinquè o sise parabolt veu que el següent allunya massa. Veu uns espits que pugen a mà dreta i decideix flanquejar fins allà (deu ni do amb el flanqueig), i a partir d'allà, per terreny força fí però més humà arriba a la R. Amb aquestes que en Jaume i en Josep es posen al Ll1 de la GEDE. Pujo el llarg que ha obert en Ricard, i ho passo malament de veritat. No faig ni un pas com deu mana, i quedo mort de seguida. A mida que arribo a la R amb en Ricard, veig clarament que avui no és el meu dia, i que més m'estimo de baixar, i que en Ricard s'uneixi amb la cordada d'en Josep i en Jaume. Aquí puc abandonar bé amb un ràpel, i els espero a baix.





El Ll2, una tirada d'artificial equipada amb burils i algun parabolt, que puja en flanqueig cap a l'esquerra fins una baumeta on hi trobem la R2.


El Ll3 puja per una fissura també equipada amb burils.



Des de baix, es veu una agulla preciosa, i la via , doncs és lògica de collons. Sense tenir la ressenya, s'endevina clarament el traçat.





En Jaume al LL4.





És ben bé que és una zona tranquila, des de que he baixat que no passa ni deu. Quina tranquilitat!!!! Decideixo anar a investigar i veure l'agulla des de diferents punts de vista. Amb aquestes que els companys arriben al cim.






Un cop al cim, el ràpel el troben a sota un ressaltet al darrera de l'agulla. Amb un ràpel, s'arriba a peu de canal. El que no veien, era la que se'ns acostava al seu darrera!!! Encara vam estar de sort i només van caure quatre gotes. Des d'aquí, veiem als companys del Lloro a l'ultima R, sota el bec.






Bé, un cop a casa veiem que la via que ens havíem posat amb en Ricard, és la Ei Tranqui. Salut a tothom i a passar per l'ombra!!!!!!








diumenge, 27 de setembre del 2009

Via Nube Roja a l'Agulla de la Badada

Després d'unes setmanes de no tenir temps per res, tornem a la normalitat (esperem!!!), i actualitzem el blog. Amb unes quantes setmanes fent faltes d'assistència, la colla no ha parat ni un moment. Aquí en va una de les seves, la via Nube Roja a l'Agulla de la Badada.




Amb paraules escrites per en Ricard:
La vam fer l'estil antic, vam veure xapes i ens hi varem posar sense saber res de la via (desprès la varem trobar al bar, al llibre de la vessant nord.pag.339).

1er. llarg: marca A1-6b. el llibre posa portar dos ganxos per l'A1, evidenment no en portàvem i ho vam tenir que fer en lliure i Ao quan estavem prop de la xapa. Força dur el primer i sobre tot la roca es trencava tota i donava poquísima confiança, está equipada amb espits.





2ºn. llarg: marca 6a+, Ae. la paret es posa dreta i la dificultat és semblant al primer llarg i la roca continuava igual de trencada, la R está una mica amagada al final d'un petit diedre herbós que va en diagonal cap a l´esquerra.


3er. llarg marca V+ , si la roca fos bona sería el més tranquil, però només hi ha 2 xapes i la roca, menys als 4 primers metres, està molt malament.
I a l'arribar al cim, encara ens quedava una bona aventura , quedava el ràpel, força curt per sort ,10m. però la savina i la baga que hi ha, són d'época, a la foto no es reflexa la realitat!!!!



1er llarg en Ricard, 2on llarg en Jaume i 3 llarg en Josep. En Ramon va decidir no pujar i fer fotos. Salut a tothom!!!!!!

diumenge, 6 de setembre del 2009

Amb les cames atropellades!!!!!!

Aquest dissabte, torno a deixar els estris d'escalada a l'armari. El motiu, una altra matxacada de cames per entrenar per la Matagalls-Montserrat. De fet no sé si és entrenament, o trinxamenta de cames! En definitiva, que quedem en Dorca, en Pau, en Roger i un servidor. Tots participarem a la Matagalls.




Ens dirigim cap a Queralbs, i l'intenció d'avui és fer una volta circular per les Gorgues del Freser, els cims de la Serra del Catllar, Bastiments, per la carena fins al coll de Noucreus, descens a Núria, i retorn a Queralbs. Aquesta ruta, l'any vinent la volem empalmar amb l'olla de Núria, creant així una dura jornada, "la gran anada d'olla!!!". Avui veurem què tal la segona part del recorregut.


Doncs dit i fet, des de l'inici ja comencem apretant les dents. Amb 2hores 15 min, ens plantem al coll dels Tres Pics. Carenegem fins al coll de la Marrana fent tots els cims. Pujem al Bastiments, i la sorpresa és trobar-nos al cim a la Marta, que ha vingut amb una colla d'amics. D'aquí ens dirigim al pic de Freser, a les pujades les cames comencen a queixar-se. Fem el pic de l'Infern, i arribem al coll de Noucreus. Ja només ens queda baixada.

Fem un ràpid descens fins a Núria que ens acaba de posar les cuixes a to. Aquí fem una paradeta. Una altra sorpresa, aquí ens trobem a l'Anna amb un company. I és que vagis on vagis sempre trobaràs algú d'Arenys de Munt!!!! Una Coca-Cola, que el cos ens ho demana a crits. La baixada de Nuria a Queralbs sens fa llarga de collons. Estem força petats, i per postres, alguna reblincada ajuda a que arribem a baix amb les cames molt atropellades.



En total, 34 Km, amb un desnivell acumulat de 6750m, amb 10 cims assolits. Tot això en unes 7 hores i pico. No vull imaginar-me com quedarem el dia de la gran anada d'olla!!!!!!!



Un dia força esgotador, però amb una gran companyia. I pel que fa a la Matagalls, dono per acabat l'entrenament. Un parell de setmanes de repòs, i a veure com va. Salut a tothom!!!!!!!!!!!!