dijous, 19 de juliol del 2012

Vies Cerdà-Pokorsky i Gomez-Xalmet a la Prenyada

Aquest dissabte ens reunim una bona colla de Xapoutot's. Després d'un bon esmorzar i amb la panxa ben plena decidim d'anar a Sant Benet, i concretament a la Prenyada. Allà, i després d'una bona suada, ens repartim de tal manera, que tots fem les clàssiques pendents que ens falten a cadascú, però que mai anem a fer perquè la resta ja han fet...



Així doncs, en Josep, en Ramon,  i en Ricard marxen cap a la cara nord, a repetir la Cerdà-Pokorsky, que cap d'ells havía fet.




Aquí teniu l'enllaç de quan hi varem anar la resta. Així comparant les fotos veureu clarament qui es més guapo...


 

El dia està mig emboirat, i fa un airet que ens fa decidir per quedar-nos al vessant contrari al dels companys.



Amb en Jaume, i en Marçal, ens posem a la Gomez-Xalmet que mai haviem fet cap dels tres.



De la via no direm res que no s'hagi dit per aquest munt de blogs que corren per internet.



Fer esment al seu lògic i preciós recorregut, i a la seva amable dificultat, on en més d'un punt hi trobem la roca força polida degut al pas de les cordades. Tot i això es deixa fer bé.



La via està equipada, nosaltres però també hi varem colocar algun friend.



Una via que no pot faltar a la llista de repetides!!!



Un cop tots reunits un altre cop, uns bons riures, i cap avall que falta gent.



Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!

dimarts, 10 de juliol del 2012

Via Top-less a la Pastereta

Aquest dissabte teniem un viote en ment que tard o d'hora serà qüestió de fer-li una visita. I ho dic així per què un seguit de circumstàncies van fer que canviéssim el nostre destí i decidir-nos finalment per anar a gaudir de l'ombra de la Pastereta. Sóm en Jaume, en Ricard i un servidor. La via escollida és la Top-less, de la que n'hem tret la ressenya al blog Lanochedeloro, d'un dels seus aperturistes. Espero que ens la deixin...



La via, doncs totalment diferent al que hem anat fent últimament, però de tant en tant, tanta lluentor també mola,oi? La podríem considerar una via esportiva de diferents llargs. Molt ben equipada amb parabolts, permet apurar al màxim la dificultat sense patir en excés. Amb unes 12 exprés, i R es passa.



La via és guapíssima si el que us agrada és aquest tipus d'escalada. Amb un Ll2 guapíssim, d'aquells de bon cantell en general, però que tira un xic enrera, cosa que fa que les piles vagin fen figa mica a mica, i un final de Ll1 del mateix estil però més curt. El Ll3 és de tràmit per arribar fins al cim, però no per això s'ha de deixar de fer, que tant maco és un IV+ com un 6c...



La roca és bona de pebrots, i fins i tot hi ha cantos que fan mal!! Entre això, i que la majoria de cantells són prou bons, doncs fan gaudir l'escalada en tot moment. De fet, i sense ganes de buscar maranya, si escalem a diferents zones d'aquesta gran muntanya, ens n'adonem de la diferència de la graduació de la dificultat  de les seves vies a cada una d'aquestes zones.



En definitiva, una altra a la saca!!!
Ara a esperar dissabte vinent...
Salut!!!!


diumenge, 1 de juliol del 2012

La GAM al Bisbe

Aquest dissabte ens trobem amb en Ricard. Aquests ultims dies ha fet molta calor, i pel que sembla avui no en serà una excepció.  Portem diverses opcions en ment, i finalment ens decidim per anar a la nord de Frares, i més concretament a la GAM del Bisbe. Allà esperem estar acompanyats de l'ombra...



Aquesta via en Ricard ja l'ha repetit un parell de vegades, aquesta serà la tercera, però es que és complicadíssim trobar alguna gran clàssica que no hagin repetit alguna vegada els nostres estimats companys, que ja fa molts anys que s'enfilen per aquestes parets. Pel que fa a mi, la tenia a la llista des de fa molt de temps, però el respecte, i perquè no dir-ho, la por que fan aquestes parets i les seves vies, sempre em feien tirar enrera.




El dia ha arribat, si no ens hi posem, mai sabrem si ho assolirem,  i una barreja d'emoció, respecte, i cagalera, apareix a peu de via. Portem una ressenya d'aquestes tan ben fetes que corren per internet, però la lògica i el bon equipament que hi anem trobant fan que el recorregut sigui més que evident.



Primer de tot, volem treure'ns el barret davant els primers valents que s'hi van posar. Pujar per aquest paredot, intentant trobar el recorregut més assequible per progressar i resseguir aquesta impresionant aresta, havía de ser una aventura de les de veritat.



La via ressegueix una evident fisura durant els seus primers tres llargs, i quan aquesta acaba es posa de ple a les atrevides plaques que ens ofereix aquesta aresta, i amb quatre llargs més ens deixa al cim.



Està molt ben protegida en tot moment amb parabolts i algun que altre detall de l'època, tot i això és recomanable portar  un joc de friends variat, i algun tascó per escanyar un espàrrec de parabolt que trobem sense xapa, estreps, una vintena de cintes exprés i el mocador ( per eixugar les babes...).



Tret de les dues primeres tirades, on hi trobem la roca una mica dubtosa en algun tram, la resta és espectacularment bona, i a les plaques ja ni en parlem....



Pel que fa a la dificultat, doncs dir que s'hi ha d'apretar de valent... Potser el Ll1 sigui el més assequible de la via. Tret del Ll4 que vam fer integrament en A0 ( amb una sortida de la reunió d'aquelles que et posa les piles per arribar al primer parabolt...), i el ressalt final, la varem anar fent tota en lliure, i ens fa de mal dir la seva dificultat obligada, però el que està clar és que és una via molt mantinguda en el V+/6a/6a+ i potser una miqueta més si ho comparem amb les graduacions d'altres zones de la muntanya.



Fer esment a la bellesa i finura de la cinquena tirada, sense desmerèixer cap dels altres llargs, però collons quin llarg de placa!!!!!!!!!!



Tenim el pati assegurat durant les cinc primeres tirades, ja que la seva verticalitat és total. A partir d'aquí s'ajeu un xic però la sensació d'alçada és present fins dalt del cim. A més, el paisatge és simplement preciós.



Pel descens, fem un ràpel d'uns 50 metres ( a cop d'ull..) per la vessant contraria que ens deixa al camí de les marques blaves de la zona dels alts Frares.



Decidim de caminar fins al Coll de Port, i buscar l'ombra i verticalitat  que ens donen les grans parets de la zona nord de Frares. Allà observem com una cordada està al tram final de la que sembla ser la Barrufets del Frare Gros. Aquesta paret impresiona de valent....



Tornem a passar pel peu de via. Quina gran via que hem escalat avui!!! Marxem amb un molt gran regust de boca, i ara ja toca anar pensant en la proxima...



Salut!!!! Ah, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!!


Via Carreras- Nicolau a L´agulla de les vuit hores o Llastra del Dau

Dissabte passat, els Xapoutot ens tornem a separar. De fet no seguint literalment el significat de la paraula "separar", ja que esmorzem i fem la cerveseta de final d'escalada junts. El fet és que uns ens decantem cap "al lado oscuro" i en Josep, en Ramon i en Ricard a escalar una gran via. Ells mateixos ens ho expliquen...



 Carreras- Nicolau a L´agulla de les vuit hores o Llastra del Dau
 



La veritat és que no se com posar-te la piada del dissabte passat... El primer llarg marca A2 i va sortir en lliure, li posaré el grau que em sembli a mi.





1er. llarg 6a...  La via va ser reequipada fa uns anys però encara hi queden alguns tacs de fusta i pitons. En aquest llarg, agafem per la xemeneia una mica estreta on la roca no és massa bona però millor del que sembla a primera impresió. Es troba força equipada i no cal posar res però si portem per posar que sigui C2 o C3.





2on. llarg V...  Aquest comença amb bon canto fins encastar-nos a la xemeneia, més ampla que la part de sota. En aquest llarg hi vam  posar un camelot del 3. A l´últim tram abans d'entrar a la R trobem un pitó en un tram que es posa dret i més amunt  hi ha un espit però si anem encastats d´esquena a la llastra potser no el veurem.





3er. llarg  6a...  Aquest llarg pertany al 3er. de la via CADE de la Miranda de la Portella. El pas més fort és superar un petit extraplom que ens queda a  uns  metres de la R. Ben assegurada però a l´útim espit  li falta la xapa i ens farà falta un tascó per escanyar.





4art. llarg A0-IV...  La sortida de la R és força fina i hi trobem un bolt que serà l´unic en aquest llarg , després de superar aquesta fisura anem a buscar per l´esquerra un altre petit diedre-xemaneia que ens portará al cim.
 






Descens: Rapel de 15m. en direcció al Dau.





Ultimament li hem mig agafat el "gustillo" a això de refregar-nos l'esquena a la roca... Com que no ens agrada fer règim, almenys llimem la panxa!!!!!!





Una altra de les vies on segurament tampoc hi farem cua!!!!





Salut!!! i passeu per l'ombra!!!!!