dimarts, 10 de gener del 2017

Via Picnic al Serrat dels Monjos

Aquesta va ser l'últim dia de l'any. Ens trobem un grapat de Xapoutots per a sortir a escalar una estona, tot i que l'intenció és de fotre'ns un bon tiberi junts per a celebrar les festes. Així doncs, tenim poca estoneta per ser d'hora a taula.

                                

Ens dirigim cap al Serrat dels Monjos. En Josep amb en Ramon es posen a la via Estereotip, en Ricard  es queda a peu de via i pendre el solet, i en Toni, en Gerard, i un servidor ens posem a la via Picnic.


     

Via que tot i la dificultat amable et fot donar el callo escalant a cada llarg, amb poc equipament, tot i que es deixa protegir prou bé amb un bon assortit de friends, tascons, i tricams.


                                

La placa del Ll2 és boníssima, i al Ll3 hi trobem les màximes dificultats, amb uns passos que deunidó el que s'hi ha d'apretar per superar un ressalt. Estan protegits amb un pitó i un espit, però per sortir de l'espit hi tens una bona esbufegada. La resta de via, sense regalar res, d'anar-s'ho mirant i disfrutant a cada pas.


                                

Un cop acabada, anem a buscar el ràpel, ens trobem amb la resta de la colla i cap a taula hi falta gent.
Una molt bona via, per a dies freds i en què tenim poca estona per a escalar.


                                
 
Apa, salut i fins a la pròxima!
 
    
 

dissabte, 7 de gener del 2017

Vies Supertramp, Joan Freixenet, i Tutti Frutti a les Bagasses

    Molts dies enrera quedem una bona colla per anar a escalar a les Bagasses. Ens repartirem en tres cordades, i en tes vies diferents. Arribem a la font, i casi que amb la rasca i l'aire que fot ens ho pensem dues vegades abans de sortir del cotxe, però el dia semblava que sería bo, així que seguim amb els plans i a passar una estona de fred s'és dit.

                                     

En Ferran i la Regina mai han escalat aquí, i es posen a la via Supertramp. Aquesta paret sempre impresiona i a la via, tot i ser una de les clàssiques de grau assequible, no s'hi val a badar per a no despistar-se i embarcar-se en alguna de les seves vies veïnes degut al proper recorregut d'algunes d'elles.

       

En Toni amb en Joan es posen a la Joan Freixenet. La troben com una via de l'estil de les seves veïnes, amb plaques tècniques de regletes, amb passos obligats, assegurances justes i amb certa polimenta en els punts més difícils, potser menys en aquest cas per estar amb espits amb solera. El darrer llarg mereix una menció a part: espectacular. Pel que fa als altres sis, deixant de banda el primer i el tercer, tots són apretats i si no vas moooolt sobrat no t'hi passeges encara que sobre el paper tinguis el grau que indiquen més o menys controlat.

                                   

Els que hagueu fet vies del costat ja sabreu de què parlem. La vam trobar més obligada que la “Demasiado Lejos Para Ir Andando”, la “Smoking” o inclús que la “Colores”, potser pel fred que feia aquell dia. Del tot recomanable i ràpida d'escalar, nosaltres vàrem reforçar al punt amb un parell de friends mitjans. 



                                   

I en Jose i un servidor, després de veure que on volíem anar encara hi tocava l'ombra de plè i que n'hi havía per una estona, ens decidim de posar a la TuttiFrutti. La via comença just a l'inici de la xarxa metàlica de protecció de la via del tren. Empalmem el 1er i 2on llarg, i el 3er i 4rt sense masses problemes amb una dificultat assequible per a disfrutar.

                                   

Al 5è trobem una placa fineta molt ben assegurada, amb algun passet llimàt però que es deixa fer, i que et fot vibrar de collons. Al 6è llarg un tram vertical de mirar-s'ho seguit d'un ressalt amb un pas més dur, ens porta a sobre el dau, on ens ajuntem amb en Ferran i la Regina a la Supertramp, i d'allà a la falsa feixa.

      

Una molt bona jornada amb uns bons riures, i unes bones vies a una paret que et posis on et posis mai ens deixa indiferents, i és que totes les vies que de moment hi hem repetit ens han agradat.


     
 
 Apa, salut i fins a la pròxima!
 
 
 
 

dijous, 5 de gener del 2017

Vies Ocells de Niló al Serrat Alt, i Super Gosa a la Paret Xurulla

Doncs ja tenim la primera escapadeta de l'any i les primeres vietes al sarró. Amb la Cristina tenim un dia i mig per poder fer una sortideta, així que truquem a en David i la Pilar, que ja fa dies que volten, i decidim de trobar-nos a Àger. Passem des de la Panadella fins ben a la vora del poble amb una boirada de por, però a les parets del Cap de Ras i als Puntals hi toca de plè el sol. Un cop allà, amb el mar de núvols sota els peus, el paisatge és descomunal.

              
                                

En David i la Pilar faran la via Fanal Nocturn, i la Cristina i un servidor ens decantem per la pista més cap a la dreta mirant la paret, passat el gran bloc de pedra, fins que ja veièm per on va la via Ocells de Niló, que és a la que ens volem posar. Portàvem les ressenyes d'en Luichy, com sempre boníssimes, i una altra ressenya amb un dibuix molt clar amb la foto per trobar la via, que li hem agafat a en Jose.


                                   

La via ens ha agradat moltíssim. Hem portat un joc de friends des dels aliens fins al camalot 2, un joc de tasconets, uns tricams, i una dotzena de cintes, i hem anat prou bé. Ens ha semblat una molt bona via d'aventura, on anem trobant alguna assegurança a cada llarg sigui per marcar el recorregut, o per protegir algun pas, ni molt menys els més difícils que hem trobat, i on es pot protegir prou bé part del recorregut.


                                     

La dificultat força mantinguda i bona roca en general tret d'un tram al segon llarg. Potser els trams més obligats que ens ha semblat, són a la primera placa del Ll1, i a la segona placa del Ll4, tot i que si vas buscant bé el camí, no surt més difícil que el que marca la ressenya.


        

Totes les reunions estan amb un espit i un parabolt, menys la tercera que fem en una savina i un Camalot 0.75, i la del cim, que fem en uns arbusts. De ben segur que la R3, a part d'un bon pont de roca que hi ha un xic a la dreta, s'hi pot posar algun friend més gran que el 0.75, però aquest era l'únic que ens quedava al sarró quan hi hem arribat.


                                

Ens ha anat molt bé portar un bon grapat de cintes llargues, que a part d'enllaçar alguna savina que trobem, la via fot alguna S, i sense allargar-les el fregament pot donar prou pel sac.


      

Un cop al cim, gaudim d'aquest mar de núvols que tenim a sota els peus, i ens adonem que si anem a l'idèia encara podem fer una vieta a la paret Xurulla que ens ve de pas a la baixada.


      

I dit i fet, i amb el temps justet ens posem a la via Super Gosa, de la que no tenim informació tret de la ressenya, altre cop d'en Luichy, i que deixa prou bé.


                                    

Aquesta via ens ha acabat de fer disfrutar i molt el dia. Molt i molt guapa. Molt mantinguda, i tret de per arribar a la primera assegurança, la roca és boníssima. A l'inici i fins allà no és que sigui dolenta ni molt menys, però hi ha algun tram on s'ha de fer alguna apretadeta amb la roca dubtosa, i que t'has de protegir prèviament.


                                     

Amb el material que portàvem hem passat molt bé. Via de placa semiequipada, i molt disfrutona, on cal seguir la ressenya i les bones preses per a no fotre's en un fregat degut al poquet equipament, però que es deixa protegir prou bé.


                                     

Cal dir que el segon llarg deu fer uns 37 o 40 metres màxim, i que l'últim és curtet. No se si es podríen empalmar, sortint una via amb dos llargs llarguíssims boníssims. Aquests dos llargs ja els fem amb el solet a la baixa i a l'ombra, i quan sortim a dalt carda un aire glaçat de por! 


       

Ja de baixada ens entretenim amb les últimes llums del dia, enbadalits amb aquest bé de Déu de paisatge, i a retrobar-nos amb els companys, comentar la jornada i fer la cervesa que tant ens hem guanyat!


       
 
 
 Apa, salut i fins a la pròxima!