dimarts, 14 de desembre del 2010

Els Xapoutot a la Pastereta

 Aquest dissabte som una bona colla. Ens trobem en Jaume, en Ramon, en Ricard, en Bruno, el seu germà Nico, en Josep, i un servidor, i després del clàssic i obligat esmorzar, ens decidim de pujar cap a la Plantació. Fa temps que hi volíem anar, i encara tardarem a anar-hi, ja que a l'alçada de la Pastereta, un canvi de plans d'aquells que no saps ben bé perquè, doncs decidim d'arribarnos-hi tot i estar a l'ombra. No fa fred, la qual cosa ajuda a fer el canvi de plans.




Arribem a peu de via i ens repartim. En Josep, en Ramon, i en Jaume es posen a la via Pel teu somriure, cel. En Bruno i en Nico es posen a la Vilmambar, i en Ricard i jo a la Sac de paciència.




Amb aquests ultims anem pujant l'un al costat de l'altre, comentant les jugades. Mentre en Bruno disfruta d'una bona via molt ben equipada, nosaltres doncs disfrutem també, d'una curta gran via de dos llargs amb una roca excel.lent, i un equipament amb una mica d'airillo entre xapes. Això ja ens recorda la Trempat t'empaito!!!




Direm que la Sac de paciència és una via molt vertical i mantinguda en el seu grau, i que en un parell de trams ( un a cada llarg), hi ha unes excurcions entre xapes que et fan posar a lloc. Nosaltres varem posar els Camalots groc i vermell. La roca és boníssima, i amb tranquilitat i bona lletra és una via que tot i ser curta ens va deixar un molt bon regust.




Un cop a la R2, amb un ràpel ens plantem a terra, i decidim d'anar a probar el Ll1 de la Lletra Negreta, mentre no baixin tots els companys. Collons com les gasten per aquí. Aquí els parabolts també et fan escalar molt entre xapes, però la roca és excel.lent i hi ha molt bon canto. Doncs una altra tirada psicològica que no té desperdici. Molt recomanable si vas bé amb el grau, o anant de segon, jejejeje!!!!!!




 I finalment, amb aquestes que arriben els col.legues, i ja per finalitzar la jornada, en Bruno li fot un pegue a l'Asterixis, una via d'esportiva que el fa apretar de valent. Aquest pany de paret ens ha agradat molt, tot i que mirarem de tornar-hi més cap a l'estiu, ja que a l'ombra, i al desembre... ja ens ho diuen a casa ja que d'on no n'hi ha no en pot rajar!!!!!!!!



Una gran jornada, amb una millor companyia!!!!!!!!!!!!
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

diumenge, 12 de desembre del 2010

Via Trempat t'empaito a la Palleta

Dimecres tenim permís amb en Ricard per fer una matinal. Fa bon día, però a la nit a plogut. Quedem ben d'hora, fem un cafetó, i cap a peu de via falta gent. Decidím d'anar a la Palleta, a provar la Trempat t'empaito. De camí, ja quedem una mica xops per la mullena que hi ha, i només pensem que la roca estigui seca. Un cop a peu de via, les que sí que estan molles són de la Pere Segura en amunt. La Trempat t'empaito està seca. Mirant amunt, ja veiem que avui ens tocarà apretar de valent.




 Els primers passos ja són fins de collons, en fred, la roca freda, amb aquesta verticalitat, i el primer parabolt un pèl alt, doncs el resultat fan que quan t'adones ja estàs al mig del fregat. Però quan xapes el primer, res canvia, i sense respir, amb la mateixa tònica, vas fent metres passet a passet buscant el millor que trobes.
I així fins a la R1. Un llarg per recordar. Amb roca de primera, mantingut de pebrots, canto minúscul, i de mirar-s'ho molt. Mica a mica et va fonent, i a l'estar els espits amb una mica d'alegria entre ells, doncs es transforma en una escalada força exigent.



Mentre en Ricard em va recuperant, arriba una altra cordada, que quina casualitat, hem coincidit força en aquestes ultimes setmanes. Són en Ferran i en Pep, http://ferranzatir.blogspot.com/ , amb els que anirem comentant la jugada al llarg de la via.




 El Ll2, és molt similar al primer, però amb més bon canto i un pensament més ajagut. Tot i així hi ha un bombet amb uns passets una mica més finets. És un llarg per disfrutar, amb una escalada molt mantinguda, i la roca de primera, com en tota la via. Aquí els espits continuen amb cert "airillo", però que mai arriben a donar sensació de pànic.




Cal dir que les tres primeres assegurances de la via són parabolts, i la resta espits.




El Ll3, comença per l'esquerra amb un tram dret que passa per la dreta de la gran bauma que acull a l'ocellot (que deduïm que al no ser-hi deu estar al Mercat Medieval de Vic o al Mataró Park), i llavors ja per terreny més ajagut i en tendència a l'esquerra, amb un alejillo aquí ja més destacat que pot fer que perdem la via, ens porta a la R3, al peu d'un ressalt. I d'aquí, l'últim ressalt, amb possible caiguda a repisa, ens porta al cim de la Palleta.




Una molt bona via de placa, molt mantinguda i exigent, amb un equipament correcte, però que et fa escalar i no badar a cap llarg. Al meu entendre, millor no venir-hi justet de grau (del Ll1), si no volem patir envès de disfrutar-hi, ja que obliga molt. A l'arribar al cim, obrim el potet de piades, i veiem que la gran majoria de cordades puja a la Palleta per la via Tuaregs. I a l'altre costat, un munt de cordades fent l'Aresta Ribas.




Baixem amb dos ràpels per la via Tuaregs. Dir que el segon ( des de la R2), és super just amb doble corda de 60, amb saltironet final per falta de corda!!!!!!! I ja de descens ens despedim dels companys, que encara estan liats a la via i que de segur que ens tornarem a trobar en alguna altra paret ( o al bar, jejejeje!!!).




Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!

dimecres, 8 de desembre del 2010

Vies Navarro, i A donde vas Vicente a la Roca dels Arcs

Aquest dissabte, el pronòstic del temps marcava fred rigorós. Però nosaltres teniem ganes d'escalar, i a més, en màniga curta. Un cop a la furgo, en Bruno, en Lluís, en Jaume, en Ricard, i un servidor, decidím d'anar un altre cop a Vilanova de Meià. Queda lluny de les nostres terres, però és que ens agrada tant!!! Un cop a mig camí, el termòmetre marca -6º, lo de la màniga curta... ja veurem.
Ens repartim, i en Lluís, en Jaume, i jo anem a la Navarro, que fa molt de temps que tenia a la llista de pendents, però l'escàs equipament, i la verticalitat de la zona sempre em deixaven amb les ganes.




L'inici, en màniga curta!!!!!!!!, collons a l'ombra fot una rasca de collons, i al solet estem com torronets!!! Doncs al que anàvem, l'inici no té pèrdua, té el nom gravat a peu de via. El Ll1, ens posa a lloc, i ens recorda on estem. No és difícil, però vertical, amb algun desplomet, i un canvi de placa que t'ho fa mirar. Hi trobem un cap de burí, i dos pitons, però s'hi pot posar una mica de tot. A nivell personal, recordo un passet just a l'entrada de la R1, que amb l'elasticitat que em caracteritza, doncs em va fer fer un pas de mà-peu, o més ben dit, acabar de pujar un peu amb  la mà, ja que l'entrecuix no donava més!!!!!!!! Ah, la R1, és amb dos burils que ballen les xapes, i un espit, i és incòmode de collons, per cordada de tres.
El Ll2, comença una mica psicològic, ja que tenim un tram que mica a mica va desplomant, desequipat fins la punta del desplom, on hi trobem un espit. S'hi pot posar algo, però no t'hi pots entretenir, que els braços no són alkalins ( com les piles ), i et jugues un bon meco. Un cop superat el desplom, placa guapa, de bon canto, i amunt fins a un evident desplom , on trobem la R2, molt còmode, amb dos espits amb una anella. Uns metres per sota aquesta R2, trobem un buríl.



El Ll3, és un flanqueig molt evident que fem quasi caminant en tot moment ( encordats!!!! ). Fem la R3 a una gran savina. El Ll4, comença com el segon, un tram deplomat, amb un espit a la punta del desplom. Hi ha bon canto.i s'hi pot posar algo també. Un cop xapat, un parell de passos prou llargs a molt bons cantos ens ajuden a superar el desplom, i ja per placa guapa primer, i més rampós després, en tendència a la dreta anem a fer la R4 a l'última gran savina que trobem.



El Ll5, és guapíssim. Una placa vertical, amb molt bon canto, que anem equipant al gust, i que ens porta a la cirereta final del pastís, un desplomet que ens obliga a fer les últimes tibades de la via.
Una gran via, que no ens ha deixat indiferents. Potser mirant les dificultats que marquen les ressenyes no cridi molt l'atenció, però realment és molt recomanable. Ara, portar tot el material que vulguis, que el pots posar a per tot arreu ( potser m'he passat ara!)!!jejejeje


L'arribada al cim, ens deixa amb un paisatge totalment diferent, o més ben dit, ens recorda que fot un fred que pela. Tot amb una fina capeta de neu, i amb algun tram de gel que ens fa baixar amb molt de compte, i algun cop de cul a terra!!!!!


 Pel que fa a en Ricard i en Bruno es posen a la A donde vas Vicente.
1er.llarg V+ : molt assequible i amb bon canto, a les ressenyes que portavem posava que hi faltava una xapa, però nosaltres no la vam veure i no la vam trobar a faltar, també hi ha molt on posar friends.
2on. llarg V+ : més o menys com l´anterior però potser una mica més vertical, amb un canto excepcional, només un pas que t´ho fa mirar una mica abans de la R.




3er. llarg 6a : amb diferencia el més dur de la via encara que la graduació només el marqui una mica per sobre dels altres, es tracta d´una placa molt fina i pulida amb les preses justes i el problema principal és on collons posar els peus per que s´agafin una mica per que tot relliscava molt i a més teniem d'esquivar
l'aigua que regalimava.



4art i 5è llarg V :molt tranquils, nosaltres ens vam saltar la R i vam anar fins l´altre que també té un V pel mig, aquí la roca no és tan bona i has de mirar una mica on t´agafes.





 Nosaltres vam rapelar per la via, perquè el cim estava amb neu i no volíem tornar al cotxe amb els peus mullats i alguna posible relliscada, vam fer 3 ràpels , l´únic que cal tenir en compte és d'evitar la R2 perquè només hi ha un químic amb argolla .

 

 En definitiva, un altre dissabte al cabaç, i el que és més important, una altra jornada amb una gran companyia, i un BIG croissant per la familia, que ells no escalen, però d'endrepar....
Salut, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!