Dies enrera quan varem anar a la Rampes invertides amb en Toni, quan tornavem amb el cotxe ens miravem ressenyes de quines vies podiem intentar fer a la Roca dels Arcs. Va venir a les nostres mans la via del Quatre, i el cuquet no ha marxat fins que el següent dia que hem coincidit hem decidit d'anar a mirar si ens en sortim.
Primer de tot, donem les gràcies a l'Edunz de Rocaineu per fer aquesta ressenya tan detallada del que ens anirem trobant durant la via. Ressenya totalment recomanable per a no encigalar-se més del just i necessari. L'hem posat aquí també per si algú com nosaltres es decideix a anar-hi.
Així doncs, ahir, i després de les típiques fartaneres nadalenques i amb els torrons i la carnassa al ventre ens trobem amb en Toni, en David, i un servidor per anar a veure què tal ens va aquest viot que puja serpentejant per tota la part central de la Roca dels Arcs.
La via comença just a l'esquerra de la Chica del Martini, en una evident fisureta que puja en diagonal a l'esquerra. No anirem explicant llarg per llarg ni pas per pas la via ni molt menys, però si que direm el que creièm que pot ser interessant o si més no per anar-hi en compte.
El segon llarg és el més difícil i amb diferència, però força equipat i no en el que hi ha més compromís. En artificial s'hi pot passar mig dignament als passos més durs, però s'hi ha d'apretar i molt, i sobretot anar en compte com es passen les cordes si no es vol arribar a la reunió tibant molt més del compte.
A partir d'aquesta R2, la resta de reunions les farem a les R de la veïna Chica del Martini, ja que estan a tocar de les de la del Quatre i amb parabolts. A partir del tercer llarg ja veièm com anirà la via. Flanquejar constantment cap aquí i cap allà buscant el que sembla més assequible (que no vol dir fàcil...) per a passar i amb un equipament escàs que fa equipar en gran part la resta de la via.
El llarg 3 comença amb un flanqueig a dretes per superar un sostret i tornar a esquerres a la vertical de la reunió. Aquí molt en compte per al flanqueig que li queda al que puji de segon, ja que el pas li queda desprotegit i amb un possible fregament de cordes no gaire maco en cas de caiguda. La resta de llarg, brutal de guapo.
El quart llarg, nova diagonal a esquerres fineta, i ressalt amb possible caiguda a repisa en cas de no encertar la seqüencia de bons cantells. Després anar fent fins la reunió.
Al cinquè llarg superem un nou sostret més facilet, també lleig en cas de caiguda, i deprés pugem en tendència a dretes. Per entrar a la reunió ho fem per els últims passos del llarg de la Chica del Martini, més ben protegits amb dos parabolts que no pas un parell de metres a l'esquerra amb un únic cap de burí que protegeix en cas de passar per la del Quatre. I en compte que s'hi ha d'apretar i de valent en aquest tram.
Sens està fent tard, i encara ens queden un parell de tirades. D' aquí en amunt, pugem en tendència a dretes i per terreny prou assequible, però a equipar, anem progressant fins a la reunió de la veïna El Señor de los Bordillos, i d'aquí, a buscar l'últim llarg del Musical Express per a sortir per la feixa.
Deunidó com les gasten aquetses vies! Arribem a dalt ben contents i cansats, i ara ja mirant altres vies que novament ens treuran la son. Una bona via per a finalitzar l'any com Déu mana!
Ah, i molt bon any nou a tothom!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada