Aquests dies de festes, entre fartanera i fartanera encara hem pogut fer alguna escapadeta. En una d'aquestes matinals, amb la Cristina varem decidir d' acostar-nos fins a Agulles, concretament al Cap del Guerrer que encara mai li havíem trepitjat el cim i per aquesta via.
Passejadeta tranquila fins a peu de via i amb aquesta meteo tenim el solet assegurat a partir de que superem l'ombra dels arbres. De seguida veièm l'inici de la via amb el primer ressalt amb parabolt i assegurança antiga.
La via es troba assegurada amb l'equipament antic, alternats amb espits i algun parabolt als passos més durs. Les R amb parabolts. Nosaltres hi hem colocat algun friend, tot i que prescindibles, però com que els portàvem i sóm xapoutot...
S'ha d'escalar entre assegurances quan la dificultat no obliga molt, i tot i que els passos durs estan ben protegits, hi ha alguna sortideta en lliure de les que posen les piles.
La roca hi és bona, a trams amb molt bon cantell i a trams amb aquella típica escalada de finura d'Agulles. Baja, una petita joieta oblidada que no sabem el perquè no es repeteix gaire.
Un cop al cim, la vista espectacular de la muntanya màgica, amb un solet primaveral de primera, i aquella tranquilitat que tant ens agrada.
Un ràpel de 30m pel costat nord ens deixa a terra, i corriolet avall cap al cotxe que encara ens espera una altra fartanera amb la familia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada