Dies enrera quedem amb en Toni per anar cap a Vilanova de Meià. A la Roca dels Arcs ja hi tenim un bon grapat de vies fetes, bàsicament les més assequibles (que no vol dir fàcils...), i ara ja toca escollir-ne alguna d'on s'hi ha d'apretar una mica més, i l'escollida va ser la Rampes Invertides.
Al Cirera ens saludem amb en Joan Wenceslao i la seva companya de cordada, que precisament també van a la mateixa via, i que anirem compartint reunions i xerrades durant la via.
Pel que fa a la via direm primer de tot que és un viot guapo, guapo, on s'hi ha de tibar a cadascún dels seus llargs. Es diu que està molt polida, però nosaltres no ho hem cregut així, i no és per portar la contrària a la resta de comunitat d'escaladors eh! No hem trobat cap pas d'aquells que no es pugui fer degut a la patinamenta de la roca, però sobre opinions no hi ha res a dir....
El primer llarg ja ensenya el que ens espera per endavant. Un primer pas on apretar de valent i d'aquí en amunt, molta verticalitat, bon cantell, braços inflats, i fins la reunió. A l'entrada de la reunió la cosa s'afina una mica, i si hi sumem la petamenta de braços doncs arribem tous, tous a la R. Collons amb els V+...
La segona tirada potser és la més física. Només sortir ja demostra com són els 6a's de per aquí, i un cop arribes sota el desplom més marcat, allà ho acaba de demostrar. Aquí si que hi ha uns passos on s'hi ha de tibar de valent. De fet cada llarg demana lo seu, i en el tercer i el quart hi trobem més del mateix.
Pel que fa a l'equipament, la via està equipada tot i que s'hi ha d'escalar. On la cosa s'enmerda, està protegit, tot i que amb cert aire, que et fa escalar si o si. A la que la cosa es tranquilitza, i pels dos últims llargs, desapareix l'equipament i millor portar un grapat de friends. Les reunions són rapelables.
Un cop al cim, com sempre, ben contents gaudint del paisatge, i ràpid cap al bar a per la birra que avui ens l'hem ben guanyat.
Salut i fins a la pròxima!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada