Dissabte ens trobem amb en Ricard, en Marçal, en Toni, i un servidor per anar a escalar a Montserrat. La via està mig decidida, la Primavera Marciana a la Miranda del Pas del Princep. En Marçal i en Ricard ja l'han fet, però tot i això hi volen tornar.
Deixem el cotxe i pugem pel torrent de la zona d'esportiva del Castell, la Cova de l'Arcada i després d'una horeta de suada assegurada arribem a peu de via. No sabem si és el millor accés o no, però al no venir mai per aquesta zona ens ha semblat prou bé.
A peu de via, primera sorpresa del dia.... En Ricard porta dos peus de gat del peu esquerra! Ens mirem i no sabem si riure o plorar. No sap com collons ha preparat la motxilla, i en culpa els Reis d'Orient....No sabem que fer, però diu que ho prova i a veure com va. La imatge és un xic còmica però ell escalant amb dos gats del mateix peu, se'n surt millor que nosaltres amb tal i com toca! Quin crack!
De la via direm que és prou bonica, on tret del Ll1 on s'ha de donar la talla escalant si es vol fer en lliure, la resta és d'una dificultat més que raonable tot i que amb assegurances distants i amb roca bona, però a controlar. Doncs alguna coseta se'ns ha petat a casi cada llarg.
Potser però el més llaminer de la via és la superació de l'espectacular sostre del Ll3. Nosaltres no és que siguem molt de fer artificials, i es nota en la lleugeresa i velocitat a l'hora de passar el llarg. Ens hi fotem un bon fart d'apretar i de riure per superar-lo! Va parir quan ens falta encara per aprendre! jejejeje
A la penultima tirada hi trobem un ressaltet amb caiguda tonta sobre repisa, i la resta d'anar fent fins arribar a la base del següent desplom on hi trobem la reunió. Un parell de passos més d'artificial, i ja cap al cim.
El cim amb unes vistes espectaculars de la sud, i és ben bé que aquesta agulla és un espectacular mirador de la zona, per quedar-hi embadalit una bona estona. El descens el fem a peu resseguint unes canals prou dretes en algun tram, que ens porten altre cop al camí d'aproximació.
3 comentaris:
Enhorabona la via es força bonica i el lloc supertranquil.
Tenia un col.lega moderno que quan se li gastava les puntes del peu de gat es canviava els peu de gat de peu.
Salut companys de comarca
Bones Mingo,lo meu va ser sense voler,però no crec que ho provi quan es gastin les puntes del peu de gat, és bastant incòmode. Salut i millors escalades.
Vaja amb els gats, aquests dies molta gent pringa...el company dissabte es deixa l'arnés!
Una via que fa temps que tinc a la llista, i és que aquest sostre em fa gràcia.
Publica un comentari a l'entrada