Xapoutot's a les Bagasses

Aquest dissabte, quedem ben d'hora. Sóm en Jaume, en Josep, en Lluís, en Ramon, en Ricard, i un servidor. Ja fa dies que està decidit. Aquest cap de setmana toca la paret de les Bagasses. Per a alguns, és la primera vegada que hi escalem, així que no cal dir les ganes que en teníem, i la salíva que ens varem empassar mirant aquell troç de paret un cop arribats al parquing.

En Josep, i en Jaume, es volen posar a l'Anglada-Guillamón, i més o menys segueixen la ressenya que portàven fins que com no, es desvien i ja per terreny de ves a saber on, es troben una vintena de metres per sota de la feixa i amb un desplom al davant que no saben com superar. Doncs decideixen baixar, i ho fan amb uns ràpels des de savines que van buscant per la paret.

De fotos d'ells no en tenim, ja que no portàven camera, i a més estan buscats per la llei...jejejeje!!!!!!

En Ramon, amb en Ricard, es posen a la Vidal-Farreny. En Ricard ens en fa cinc cèntims:

1er. Per accedir al jardí, vam fer servir la via Anglada-Guillamón

2on. Ens vam equivocar de via ( i això que aquesta vegada portavem ressenyes ) i vam fer el primer llarg de la via Mescalina 6a. va ser aquí quan em vaig adonar de que el grau no coincidia massa.

3er. Una vegada en la R , vam mirar de posar remei i tornar a la via que voliem fer. Llavors vam agafar el camí més curt i vam flanquejar fins trobar la nostra via.

4art. IV sortin de la R per la dreta agafem un diedre fàcil i més o menys equipat fins la R. A gairabé tots els llargs podem posar-hi alguna coseta per reassegurar el que hi ha

5è 6a. Sortim recte de la R i de seguida flanquejem cap a l´esquerra, el pas marca 6a, però no el vaig saber veure i vaig tenir que fer Ao. la resta fins la R més tranqui.

6è. IV+ el primer tram equipat amb pitons , tenim que tirar més o menys recte i els trobarem, n'hi ha un, crec que és el 3er, que no es veu i l´altre queda lluny, però està un metre mes amunt una mica amagat, després anirem pel diedre de la esquerra, i trobarem una R a la mateixa canal, però no és aquesta, tenim que flanquejar a la esquerra una mica abans d´arrivar .

7è. V nosaltres vam fer la R a la canal i vam tenir que flanquejar cap a la esquerra per unes plaques molt fines i sense equipar fins arribar als seguros per sobre de la R bona. La entrada a la seguent reunió, amb la roca una mica trencada al flanqueig.

8è. Ae. IV L' artificial molt ben assegurat i una vegada al diedre , s'hi poden posar friends.

9è. V aquest és comú amb la via CADE , l' entrada una mica pulida però amb molta presa per agafar i la resta per disfrutar.

10è. IV+ la R està en una petita feixa ,la CADE tira cap a la dreta però la nostra segueix recte i després flanqueja cap l'esquerra uns metres per continuar recte per lloc fàcil, fins arribar a la feixa.

Aquí decidim acabar l'escalada perquè ens havíen dit que els llargs següents no valem molt la pena i decidim acabar aquí. Baixem caminant fins la carretera. Via molt recomanable però portar a sobre la ressenya i un joc de friends.

Pel que fa a en Lluís i a mi, la nostra intenció era fer la Cade. Fem les dues primeres tirades, i tot correcte. Davant nostre portem una cordada de tres. Els seguim, i a la R2, ells s'equivoquen, i nosaltres també... Una cordada que comença ens diu que no anem per la Cade, i que estem fent la Tutti Fruti. Collons, comencem bé! Decidim de seguir, intentant flanquejar per anar a buscar la Cade. Fem un flanqueig, i un llarg preciós de la via Cha Cha Cha, i ens plantem a sota el dau, Allà un altre flanqueig, ( el del passarell!!!! ) amb premi, i ens plantem ja a la Cade. Em perdut força temps però.

Un cop a la via, enfilem amunt. Pugem una fisura preciosa, i trobem un sostret molt ben protegit, un cop superat, flanqueig a l'esquerra per anar a buscar l'evident diedre, i a buscar la R que tenim al damunt. Aquests passos del desplom i el flanqueig, estran pulits com una mala cosa. No et pots refiar massa, o gens , d'on poses els peus. Això encara ens desanima més, ja que sabem que tothom diu que tota la via fins a la feixa està així de pulida. Doncs decidim de continuar per la via Supertramp i sortir per la falça feixa.

I així ho fem. Cal dir que l'últim llarg, el de la Supertramp, és dels que creen afició. Un diedre vertical, amb un parell de parabolts i la resta a equipar al gust amb friends i tascons mitjans-grans. Que maco que és escalar aquí quan la roca no està pulida!!!!! Quin ambientàsso!!!!! I sortir per la falça feixa doncs també té lo seu eh!!!

Una gran jornada per a un primer tastet de les Bagasses. De segur que hi tornarem. Potser la Cade, o potser la que sigui, però de segur que hi tornarem!!!!!!!

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!