dissabte, 30 d’octubre del 2010

Roca Gris i Roca de Ponent a la Vinya Nova

Aquest dissabte tenim l'intenció de pujar cap a la Plantació. Sóm en Dani, l'Isabel, en Marçal, en Lluís, en Ricard i un servidor. Però veient com pinta el temps fem un ràpid canvi de plans i decidim de quedar-nos a la Vinya Nova. Tirem torrent amunt, i ens repartim. En Dani i l'Isabel faran l'Esparraguera, en Lluís i jo la Koyaniskatsi empalmant-la amb la Mickey Mouse, i en Ricard amb en Marçal la Mares del sur.
Doncs comencem per aquests ultims. Com no, no portem ressenyes i a peu de via es confonen. I fan la Bajo el signo de Capricornio http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=646. Es deixen la càmara al cotxe així que no hi ha fotos. Però millor ens ho expliquen ells mateixos.
1er. Ll.--- V , molt tranquilet i fàcil
2on. Ll.--- 6a+, els primers metres molt drets, amb bona presa, després marxa cap a la dreta i una vegada xapat el 3er. bolt, recte fins la R.
3er. Ll.--- 6a. Una placa molt xula amb forats, i més o menys bones preses.
4ar. Ll.--- IV, potser el més perdedor, la primera xapa casi no es veu, sortim de la R per la dreta i ens enfilem a sobre d´una llastra, d´aquí podem xapar, i una mica més amunt veurem l´altre xapa, després recte per una petita panxa i quan la superem ens trobarem un pitó, pujem en diagonal cap a l´esquerra i a l´alçada del seguent bolt, flanquejem 5m. a esquerra fins la R.
5è. Ll.--- 6a. Molt guapo i per disfrutar encara que tenim que apretar perquè no regalen res, sortim de la R pel diedre i a l´alçada de la primera xapa ens canviem a la placa , potser és el pas més dificil, després es deixa fer fins la R.
Aquesta via no arriba al cim però s'hi pot pujar bé desde la R5, després ens toca desgrimpar fins la R per rapelar. La via està preperada per rapelar. Nosaltres hem fet 2 ràpels, el 1er. fins la R2 , amb corda de 60m. i a tope de corda , vigileu de no deixar escapar el cap de la corda que tindrem d' estirar. 2on fins el terra.
Pel que fa a en Dani i l'Isabel, fan l'Esparraguera a la Roca Gris. La gran clàssica del sector, que només avui l'han fet tres cordades!! Tampoc en tenim fotos.


I en Lluís i jo, ens fiquem a la Koyaniskatsi. Al no portar ni ressenyes ni tenir-ne informació, hem dubtat tota l'estona fins empalmar-la amb la Mickey Mouse.
Doncs comença en Lluís, amb uns passos finets i amb la roca un pèl humida, i protegits amb parabolts amb certa alegría i colocats d'una manera peculiar (amb la xapa horitzontal) a tota la via, que no deixa d'acabar de que les cintes es posin del tot bé. Llavors ja per terreny més tombat arribem a la R. Començo el Ll2. Aquí ja és més vertical però hi trobem molt bon canto. Un llarg molt disfrutón!!




Un cop a la R2, tenim dubtes. Veiem una fisura desplomada a la dreta que fa una pinta de ser dura de collons, i a l'esquerra un parabolt com els de la via que anem seguint. La placa que continua per sobre d'aquest és dreta de collons, fins i tot desplomada en algun tram, i no es veu cap assegurança més. Decidim que ho probo, i és un gran encert. La roca és espectacular. Xapo el parabolt, pujo sobre una minirepisa i veig un altre parabolt més amunt. Anem bé, però allunyen de collons. Encinto un molt bon merlet, segueixo, xapo el parabolt, i aquí ja no es veu res més. Un altre tram molt dret, trobem una fisura que protegim amb un parell de friends, i recte amunt. Trobo un pitó. Fisura amunt poso un alien, i ja empalmem amb la Mickey Mouse. Xapo un parabolt i arribo a la R. Gran llarg!!!!!!!!! Molt desprotegit i mantingut, però amb la roca excepcinal, et deixa posar algo de tant en tant.




Des d'aquí ja veiem a en Dani i l'Isabel a l'ultima R de l'Esparraguera. Continuem per la Mickey, i aquí, la roca es torna més fineta, i amb l'aire que corre entre els parabolts et fan anar concentrat en tot moment. Ja a l'última tirada, intentem el pas del desplom, però no surt de cap de les maneres, i l'escaquejem pel diedre de l'Esparraguera fins que podem tornar a la Mickey.


El descens el fem anant a buscar els ràpels de l'Urquiza-Olmo. Una molt bona via, molt mantinguda i obligada, que ens fa escalar de veritat. Cal portar-hi friends variats per anar més tranquils.




Salut a tothom, i bona castanyada!!!!!!!!!!!!!!!!!



4 comentaris:

Jose ha dit...

Bones vies ambdues!

Naltros al la R2 de la conyastaky no vam veure el Bolt i ens vam anar per la fisura....amb tres micros es pot protegir (potser un linkcam tb es podria fer servir a un forat) i sur uns 15m de 6a+ (mes o menys) amb bona roca. m'en recordo arribant al bolt de la mickey mouse d'abans de la R i gairebe fer-li un monument.... es lo qe pasa cuan vas sense resenyes i a piñon

Bones escalades

Jose

llembresku ha dit...

Ei, molt bones Jose!
Nosaltres a l'arribar a la R, també varem tenir el dubte d'anar per la fisura, ja que hi havia una anella al seu inici, però realment es veia dura i sense cap assegurança més. Però al veure el parabolt... doncs entre parabolt i pitó, en cas de dubte... cap al parabolt!! Un llarg super guapo, però no s'hi val a badar.
Salut!!!!!!

Roque ha dit...

Molt bones, he estat una temporada "fora de servei" però ja m'he posat al dia. Enhorabona per les darreres sortides, de totes em quedo amb el gran diedre Spijoles, des que vaig veure una foto la tinc a la llista.
Molts records.

baf ha dit...

Albert chamigo, te dejo mi mail, un abrazo: lostfingers@gmail.com