dissabte, 9 d’octubre de 2010

Vies Sonata in blue al Trencabarrals i Santboiana a l'Agulla del Pla dels Ocells

Avui dissabte, quedem amb en Ricard i en Joan. No sabem on anar. Entre que quedem així una mica d'esquitllada, i la mala previsió de temps, no ho tenim clar i decidim tirar cap al monestir, a fer algo a prop del cotxe per si de cas. Un cop esmorzats, ens hem decidit. Cap dels tres hem pujat mai al Trencabarrals. En Ricard li té ganes, en Joan és la tercera via llarga que farà, i jo doncs ja em va més que bé.
No portem ressenyes ni res, però ens sona haver llegit d'una via que puja per davant amb burils, que potser prou bona. Doncs escales amunt, passem el Pla dels Ocells, i un cop passat el Trencabarrals, ens enfonsem pel seu peu en busca d'algun buril. Primer trobem una d'espits, una altra amb parabolts vermells ( que per cert les dues fan una bona pinta...), i ja més avall pujem un tram a l'estil Stallone, i ens trobem un buríl en una repiseta. Serà aquesta? Doncs amunt.


Al cap de res trobo una R amb varis burils pintats de blau. Collons quin llarg més curt. Decideixo seguir, i xino xano arribo a un gran replà on trobo la R2. Aquestes dues tirades són força tranquiles, però amb els burils no massa propers, i en algun tram costen de seguir. Davant nostre tenim el que recordàvem haver llegit. Una tirada que comença desplomada i que continua vertical fins al cim. En Ricard ho prova en lliure, però és dur de collons. Tot i que va fent passos, s'ha d'anar aturant a cada buríl a reposar. Llavors ja per terreny molt vertical diu que la cosa es tranquilitza ja fins a la R, uns metres sota el cim.





Ens toca el torn. Collons quin fart d'apretar que ens fotem amb en Joan. Amb els estreps i la fifi es passa míllor, i si ho dominéssim bé, ja seria l'òstia!!!!!!!!! Cal destacar el tram vertical d'aquesta tirada. Roca perfecte, canto a dojo, i no t'adormis que els buríls tampoc es toquen. Anant de segon, un plaer... De primer, pregunteu-li a en Ricard, jejejeje!!

Pugem uns metres fins al cim i trobem una instal.lació nova de ràpel. En Joan mai ha fet ràpel, i aquest serà el seu primer exàmen.


De fet el ràpel és genial. Aeri, i un tram volat. Carai, una bona via, curteta però bona. Un molt bon ràpel, i de nou estem al camí.




Què fem? Encara és prou d'hora, i llavors s'ens passa pel cap d'anar a provar de pujar a l'Agulla del Pla dels Ocells per una via que també havíem llegit per internet. El mal, és que no sabem ni on comença ni res, però algo trobarem, diem...
Pugem una rampa fins una R amb dos parabolts vermells amb anella i allà ens equipem. Veiem un pitó a una fisura-diedre a sobre mateix de la R, i cap allà em dirigeixo. La roca es veu dubtosa i un cop al pitó, no se si anar cap a la dreta o l'esquerra. Faig uns metres més i veig una xapa nova a la placa de la dreta. Llavors recte amunt, i en tendència a l'esquerra trobo un pitó amb un cordino vermellós. Pujo per la seva esquerra un ressaltet, trobo una altra xapa nova i ja cap a la dreta i sota el marcat ressalt trobo una altra R nova amb amb anelles. Un llarg molt xulo, tranquilet, però "al loro!!!" que la roca tot i ser bona, hi ha algun tram que fa yuyu.




Segueix en Ricard, de flanqueig cap a la dreta, i va trobant algun parabolt, espit, fins a una altra R. Aquesta tirada també és tranquila, però et fa estar atent en tot moment.





I finalment l'ultim ressalt, protegit amb un espit ens porta al cim. Un curt ràpel, i cap avall al bar a fer el gelat de rigor, que per cert serà l'últim de la temporada???
En definitiva, dues agulles més al sarró, i un gran dia, amb una bona meteo, i demà ja ho veurem.








Salut a tothom, i demà agafeu el paraigua!!!!!!!!!!!!!!!




4 comentaris:

Joan B ha dit...

Ei,
La via del Trencabarrals la vareu començar molt amunt, havieu d'haver baixat 20m més. Al peu de via hi ha 2 burils junts i la primera tirada està força bé. La darrera tirada, tot i la verticalitat, un cop has passat el tram d'A1, te unes preses que son de les millors que podem trobar a Montserrat !!
salut i a tibar

Jaumegrimp ha dit...

Un matí ben aprofitat! la Sonata in Blue sembla ser, com diu el Joan que té una roca excepcional, hi haurem d'anar.

Anònim ha dit...

Bones,
Soc la Montse, els que estàvem davant vostre a la Panxa del Bisbe, llàstima que no dugués jo la càmera, però han quedat prou bé les fotos que us va fer el meu company a pesar de la seva posició, estàveu de portada.
Us deixo el meu mail per a passar-nos les fotos (molimmolano@hotmail.com).
Bones escalades.

llembresku ha dit...

Ei Joan, és el que té anar sense ressenya... La via és molt xula, potser fins i tot es fa curta. L'últim llarg és molt guapo, però "al loro, eh", que no regala res, i les preses sí que són molt bones, però has de tibar de valent, eh! Jaume, a part d'una via guapa, també cal dir que rarament estareu acompanyats a aquesta agulla, diguem que no són molt transitades les vies d'aquesta agulla, almenys és el que ens va semblar a nosaltres.I Montse, moltes gràcies per les fotos! Salut a tothom!!!!!!!!!!