dilluns, 25 d’octubre de 2010

Aresta Arcarons i Francesc Casanovas als Plecs del Llibre

A mitja setmana ens truquem amb en Ricard. Aquesta setmana tinc una proposta, em diu. I la proposta era l'Aresta Arcarons. Ja l'havia intentat en una altra ocasió, però al no trobar una reunió, van decidir de baixar. I aquesta setmana estava mentalitzat que hi havia d'anar. Doncs quedem la Isabel, en Joan, en Ramon, en Ricard i un servidor per anar cap als Plecs del Llibre. És una zona de Montserrat que desconec totalment, no hi he estat mai, i a l'aproximació ja quedem meravellats amb aquest bé de Deu de paisatge. Amb la de vegades que visitem aquesta muntanya màgica, i sempre ens sorprèn amb algun racó que fa que no poguem deixar de visitar-la!!!!!!







Doncs anem al lio. Està clar que li tocarà tota de primer a ell, i ens proposa de fer una cordada de cinc, però no ens convenç. En Ramon i l'Isabel es queden amb ell. Aquests tipus de via, no són del meu estil. Estaría tant intranquíl a les reunions, que no la disfrutaria ni una mica, i amb en Joan decidim d'anar a la Francesc Casanovas. Pel que fa a la via en Ricard ens l'explica amb les seves pròpies paraules.



La veritat és que fa temps que en Ramón i jo li teniem ganes, després d´un intent fa un parell d´anys en que no vaig saber trobar la R3 i vaig tenir de desgrimpar el llarg, potser encara més. Aquesta setmana he mirat els blogs dels que la havien fet i em quedo amb la frase d´uns que la van fer al 2008, en aquesta via no et pots permetre caure on normalment no caus, i això em va venir al cap moltíssimes vegades gairabé a tots els llargs. Doncs aquesta setmana em sentia motivat per tornar a provar-ho i així vam quedar amb la colla.








1er. Ll.-- V, la primera xapa està una mica lluny, però és una trepada fàcil però sense baixar la guardia per alguna pedra suelta. La resta del llarg està ben equipat fins la R. que potser pels nervis que portava , no la vaig veure i l'avís dels companys de que em quedava poca corda va fer que rectifiqués l´error i desgrimpés fins trobar-la.







2on.Ll.-- 6a. Sortim en diagonal cap a la dreta a buscar un bolt i ens ve un tram força dret però equipat, després ve un troç sense res fins trobar un pitó i d´aquí fins la R. A sobre del pitó, hi ha una placa que no fa bona pinta, i vaig tirar per la dreta, força finet V+ i amb el cul ben apretat, amb sustillo inclós vam arribar a la R2.




3er.Ll.-- V+, Aquesta vegada sí que vaig trobar la R a la primera!! I és que portar la ressenya hi fa molt!! Només hi ha un bolt a la tirada i després d´ell s´ha d´anar en diagonal a l´esquerra a buscar uns forats grans on hi ha la R3.





4art.Ll.-- 6a. Sortim recte de la R i de seguida anem a buscar les xapes que ens queden a la dreta, força dret i ben asegurat, quan s´acaba el tram difícil, una altra excursió més tranquila fins la R4.



5è.Ll- IV, el més tranquil de tots, hi ha una gran placa una mica esquerdada i la passem per l´esquerra.




6è.Ll-- Ae. Hi ha un parell de bolts que podem xapar desde la mateixa R i fer un pas d´artificial , després un cop a la placa anem recte fins trobar un pitó i d´aquí fins el cim per un tram molt trencat, vigilant per no tirar pedres als companys.






A casi tots els llargs es pot posar algun alien o microfriend, però la majoria són més per tranquilitzar el cap que per aguantar una caiguda. No tinc cap dubte de que és una gran via , però no sé si val la pena tant de risc per fer-la, on amb una mica de mala sort et pots fer molt mal, encara que en aquet esport, ningú et diu quina via has de fer i quina no, cadascú asumeix el risc que vol sense donar explicacions.




Bé doncs, pel que fa a nosaltres, un cop ens separem de la resta de companys, ens dirigim cap al peu de via de la Francesc Casanovas. Un altre cop fem cordada amb en Joan. Trobem ràpidament el peu de via, inconfundible, i ja veiem el primer spit. Doncs direm d'aquesta via que val molt la pena la llarga aproximació per fer-la, molt ben equipada, però que t'obliga a escalar. En destaquem el Ll2, una placa vertical i molt mantinguda, d'aquelles que disfrutem i no volem que s'acabi mai, i l'últim llarg, prou mantingut a l'inici, amb un passet obligat d'aquells que t'ho fan pensar, i que el cordino que trobem a l'espit anterior al pas ens demostra que algú ja s'ho ha pensat massa. I la sortida del Ll3, un bombet que et fa fer un bon cop de gas, amb preses que no acaben de ser lo bones que voldríem. La resta de la via, més tranquila i disfrutona.




Un cop al cim, carenagem pels Plecs, fins trobar un arbre amb un grapat de cintes. Rapelem, i veiem que als companys encara elks queda una estona. Amb en Joan decidim de pujar al Montgròs, i ho farem per una de les varies vies equipades amb parabolts del 8 que trobem. Li comento a en Joan si vol anar de primer, mai hi ha anat en via llarga, i és que li fa cosa fer malament la R, però finalment accepta. Ho fa de collons, i el següent llarg també el fa ell. Se li ha acabat això d'anar de passeig, jejejejeje!!!!!!!!!! Llavors empalmem amb una altra via de parabolts blaus i amb un ensamble ens plantem al cim.











Collons quin paisatge!!!!! Montserrat, en aquests paratges és sinònim de pura tranquilitat. No veiem ni sentim a ningú. Decidim de baixar i trobar-nos amb els companys. Un cop amb ells, xerrant, i explicant-nos les batalletes, anem baixant i disfrutem del llarg camé de descens.








Un gran dia, aprofitat fins l'últim moment, que ens ha permès de conèixer una zona que per nosaltres era desconeguda, i que de segur que tornaremn a trepitjar, vés a saber per quina agulla intentar pujar.







Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!










7 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona per les vies, l'Arcarons, pel repte i compromís que comporta i la Francesc Casanovas per que és una gran via, que si no estés al costat de l'Arcarons seria molt més valorada.

joan asin ha dit...

Ei enhorabona dues vies amb estils diferents, l'Arcarons és una gran via, l'exponent d'una generació d'escaladors.

Gatsaule ha dit...

Llembrescu, l'Arcarons la vas fer o no? No queda molt clar en l'escrit.... Totes dues són molt bones, però ben diferents!

I el passet del tercer llarg de la Francesc Casanoves també em va fer suar de valent!!

RUMBA TEAM ha dit...

si nois....guapes vies!!!
Felicitats!
Dieu-li en ramón que jo la vaig fer amb el seu fill Eloi ja farà una bona colla d'anys! i realment i varem patir i disfrutar alhora, potser també per la poca experiència i varem arribar de palpentes al cotxe! Recordo com va tenir problemes en l'artificial (potser eren dels primers) i jo el subjectava desde el cim amb el propi cos i uns fils- ferros lligats a una minsa sabina...maremeva, quina suor!! jajaja
Salut a tots, Bernat Jover.

llembresku ha dit...

Ei nanos, gracies pels comentaris!!Jaume, no se si és molt o poc valorada, però la Francesc Casanovas és una via molt maca, tot i que la via més famosa del Plecs sigui l'Arcarons.
Joan, doncs s'ha d'anar molt bé de coco i fort de collons a les vies d'algun d'aquests membres d'aquesta generació que comentes...Gatsaule, no vaig fer l'Arcarons, amb en Joan varem fer la Francesc Casanovas, i sobre aquell passet, si és el que em penso, és a l'ultima tirada, i s'ha de mirar bé abans de fer-lo. És obligat, amb l'últim espit un trosset per sota els peus, però aquella sensació de cangueli semicontrolat és el que ens agrada, oi? Bernat, de segur que en Ramon mirarà el blog i veurà el teu escrit, però de tot i així li comentarem quan ens veiem. De totes maneres, com a fidel seguidor de blogs, veient les vostres entrades, em sembla que ja esteu prou cortits com disfrutar-hi en vies com l'Arcarons!!
Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!

esgarrapaparets ha dit...

¡¡¡¡¡ei¡¡¡¡¡ que soc aqui i us llegeixó no us paseu ni un pel.Bernat Rumba Heras ets un inconcient,ja m´explicaras si arribas a sacar,cosa posible,com i qui? t´auria baixat ¿potser nosaltres? crec que no es fá massa.
Una opinió molt meva es que aquesta via tindria d´estar tal cual es va obrir,no crec que fos com está,perdoneu pero algu ho avia de dir.

Mingo ha dit...

No acabo d'esbrinar si vas fer l'Arcarons o la Casanoves o va ser en Ricard que se la va currar de 1er i la resta vau copiar je je je.
El lloc és guapissim jo l'Arcarons la tinc pendent. Vinga Albert un saluduuuu