dissabte, 16 d’octubre de 2010

Combinada Migranya profunda+LLeida a la Roca dels Arcs

Avui tornem cap a terres lleidatanes. Aquest cop decidim anar a Vilanova de Meià, a la Roca dels Arcs. No sé què té aquest paratge, tot i que normalment nosaltres les hi passem força canutes, que ens crida de tornar-hi de tant en tant. Potser és com en dies com avui, que semblava que pel camí amb el cotxe el cel estava ben tapat i que ens fotríem de fred, i que a la paret hi feia un sol espatarrant. Avui, és ben bé que hem estat per sobre dels núvols!!!!!Anem en Josep, en Ricard, en Joan, i un servidor. Mirem ressenyes, i finalment ens decidim per la Migranya Profunda.




Ens posem en Joan i un servidor, i en Ricard amb en Josep. Doncs a peu de via ja veiem que avui tornarem a patir. Això és molt dret! Bé mirem l'inici, i veiem varies línies amb espits. Començo per la que ens sembla que és la via. Hi ha canto per donar i per vendre, però a l'inici, fins que no porto un tram, vaig amb el ... al ...!!! De cop s'acaben les fisures horitzontals, i en ve una de vertical però sense xapes. De fet no en veig cap més fins uns metres a l'esquerra i per sobre aquesta fisura. Vaig pujant, poso el camalot lila, l'alien vermell, flanquejo, xapo l'espit i a uns metres per sobre veig la R, on per cert, es mouen les tres xapes. Ja hem trencat el gel, però no ns lliga res. Finalment creiem que he fet el Ll1 de la via El plaer de ma vida. En Ricard, inicia el que deu ser el Ll1 de la Migranya un cop ens adonem de que no anem pel bon camí. A la foto de sota es veuen les dues tirades.


El Ll2 comença amb un desplomet guapíssim amb molt bon canto, i llavors d'anar fent fins la R2.

I al Ll3 comença el bacallà! Anem a buscar un altre sostret, però aquí la cosa ja canvia. Un cop el superem anem a parar a una placa d'aquelles on s'ha de tibar de regletes petites i que et van fonent a cada pas. Sumant els llargs de baix, arribo a la R3 fet caldo. La via és guapíssima, però molt física, i nosaltres no hi estem del tot acostumats a aquest tipus d'escalada.


Decidim de continuar per la Lleida, que amb en Josep ja hem fet. Doncs iniciem el Ll4, i el tram de 6b+ el fem amb artificial que per cert està pulit de pebrots. Ens plantem en un diedre molt vertical que anem superant amb compte. Hi trobem un parell de pitons, però el complementem amb un parell de camalots. Un cop al segon pitó, flanqueig a l'esquerra, i trobem la R4 al peu d'una gran savina.




El Ll5, comença amb un altre diedre ben vertical per sobre la savina, i a la que podem en sortim per l'esquerra per una minirepisa i en diagonal amunt (aquí trobem l'única assegurança que hem trobat al llarg, un pitó) anem a buscar una altra gran savina, on hi montarem la R5. A partir d'aquí, amb un parell de llargs més per terreny força evident ens deixen al cim.




Aquestes vies et deixen un gran sabor de boca, te les has de currar de valent, i a més ens ensenyen quin peu calçàven els pioners d'aquest esport per aquestes contrades. Avui hi havia força gent per la paret, i és que feia una temperatura molt bona.

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!


3 comentaris:

Mingo ha dit...

Felicitats Colla, està bé aquesta combinació. Si els escaladors som una mica masoques ens agrada anar allí on patim, je je je
Salut

queralt ha dit...

I nosaltres amb croissant gegant!!!gràcies papa!!!

llembresku ha dit...

Ei gent,
Mingo, és que potser patir no és la paraula, anem amb el cagarret al cul, però disfrutem mai!!
I Queralt, d'aquí uns anys ja veuràs com quan anem plegats per aquestes vies... ni hi pensaràs en els croissants gegants... llavors el que hi pensarà seré jo, jejejeje!!!!!!