diumenge, 14 de novembre de 2010

Via Amatista + La Frontera

Aquest dissabte, quedem en Joan, en Ricard, en Bruno, i un servidor. Tornem a Vilanova de Meià. Aquest cop la via escollida és la Amatista, inclosa al llibre de les 100 millors. Ja amb els croissants salvatges en propietat, i amb la panxa plena després d'esmorzar, avancem cap a peu de via. Cap de nosaltres l'ha fet, però arribar-hi, és prou evident. Només cal seguir un corriolet que avança per la canal que puja fins a peu de paret. Un cop allà, una fletxa ens marca l'inici de la via.


La via es troba totalment equipada amb parabolts i algun espit, amb 6 o 7 cintes es fa, però nosaltres portem els friends per si allò que de vegades... i de fet com que els portem els posem en un parell d'ocasions, però totalment prescindibles.




El Ll1 ja et posa a to. Molt vertical, inclús amb algun tram desplomadet, ens donen la venvinguda un altre cop per aquestes contrades. Això sí, hi ha molt bon canto, però s'ha d'anar tantejant, ja que està un pèl sobadet.



El Ll2, és molt curtet. S'inicia cap a l'esquerra, per anar a buscar un desplomet més espectacular que difícil. Amb uns cantos d'escàndol superem el tram, no sense tenir de fotre una bona apretada, i llavors ens trobem uns metres de placa que ens deixen a la reunió.



Fa un sol de pebrots, i la temperatura és boníssima. Quedem amb màniga curta.




De moment, la vía és boníssima, però el que no sabem és que el millor està per arribar.






A la R2 decidim de tirar pel següent llarg de la via La Frontera. Quin Llarg!!!!!!!!





Una placa molt vertical, ratllada per unes fisuretes, que ens fa gaudir d'una escalada sobre regletetes molt mantinguda. No hi ha cap pas més difícil que un altre, però és mantingut de collons. La clau està en els peus, que com que moltes vegades no es veuen les ratlles un cop passades, degut a la verticalitat, doncs pringues de mala manera. Està molt ben equipat, tot i que obliga a escalar entre els parabolts.







I finalment, el Ll4. Un altre llarg que no ens deixarà indiferents. Comença superant un dauet ( que el dia que salti... ), i ben vertical va pujant fins a trobar el sostret final, que superem amb uns passos força atlètics sobre cantos de somni. I ja veiem la R4 final.
Una via xulíssima, ben dreta i mantinguda, per disfrutar-hi de veritat. Això sí, millor venir sobrat de forces, que amb lo que tiba tot això... després tenim agulletes fins a mitja setmana!!






I com són les coses, que un cop al cotxe ens apareix en Gerard. No de la manera que ens hauria agradat, acompanyant-nos a l'escalada, sinó que per motius laborals seus. Gerard, que grans que sou, tu i els teus!!!!!!! Ara, el pròxim dia ens vens a veure tu al curro, eh???
Salut a tothom, i al loro que la palla va cara!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!








3 comentaris:

Mingo ha dit...

Felicitats, el tram de la frontera no el conec pero l'amatista es molt guapa i el primer llarg és força atlètic.

Bruno Planterose ha dit...

Buena! manda las fotos loco! abrazo

llembresku ha dit...

Eis xavalots!!!!!! Mingo, el Ll1, potser perquè ens va enganxar en fred, a part d'atlètic com tota la via, està un xic pulidet, cosa que la resta no. A part, és dret de collons i ben assegurat, però tenint d'escalar entre xapes, ens va fer anar amb peus de plom, i no de gat!!!!!!!! jejejejeje