Cutreclub a l'Agulla del Ninet

Dissabte ens tornen a sortir les coses de revés. Matinem molt per anar a x via. La nit abans, aquell rum, rum a la panxa degut als nervis, per x via. Tot el viatge amb cotxe xerrant de x via. Fem l'aproximació a x via. Arribem conjuntament amb un parell de companys que faran una altra via, però que té els primers llargs conjunts amb x via, però és que ja hi ha una cordada de tres a punt de començar x via!!! Collons, què fem? No ens agrada anar ni al davant ni al darrera de ningú, i és que la muntanya és molt gran. La cosa és que no portem cap més ressenya, i la zona no està com per posar-nos allà on no ens demanen. Decidim tornar al cotxe i anar a una altra zona. Un cop al cotxe ens apareix la pàgina on surt l'Agulla del Ninet. En Ricard ja hi ha pujat, però ni en Jaume, ni jo, hi hem estat mai. I farem la via Cutreclub, que llibre en mà pinta prou bé.



L'aproximació és la mateixa que per anar a la Ven Suri Ven, i un cop a peu de paret, tirar a mà esquerra fins que sens acaba el camí. Allà al costat d'un pi sec que després ens mirarem d'una altra manera, veiem un espit rovellat, i un altre a uns metres amunt. Demano permís per començar. Doncs amunt amb decisió, la roca dona una mica de cangueli, xapo el segon espit, i no es veu res més. La roca dubtosa, tirant a molt dubtosa. Vaig tirant amunt, i l'únic que veig és el pi a sota. Quin mal Karma!!!!!! La cosa s'ajeu i la roca empitjora a l'hora. Finlment fem la R1 a un arbre.




El Ll2 el fa en Ricard. Molt similar a l'anterior, però amb uns passos molt més finets i diguem que obligats, amb roca xunga. El pas crític, per nosaltres, està passat el segon espit, tot i que en Ricard troba un foradet a mà esquerra on hi entra un alien salvador. Llavors la cosa s'ajeu i la roca empitjora. En aquests trams, la via és un pèl exposada, ja que en qualsevol moment pot saltar una presa i fotret un meco considerable, ja que només hi ha espits als trams més difícils.





El Ll3 el fa en Jaume. Tot el llarg amb roca molt dubtosa, i només un parell d'espits.

El LL4 el faig jo. Tram molt vertical amb un canto espectacular, que ens fa disfrutar de valent, però que pensant amb la fiabilitat de la roca, i que ballen vàries xapes d'espits rovellats, doncs tu mateix. Llavors s'ajeu, i més del mateix. Fem R a un arbre.A la ressenya marca Ae, però en lliure és molt factible. Potser 6a+? Els colegues disfruten el tram al màxim.

El Ll5 el fa en Ricard. Un curt muret protegit amb un espit, que deuria haver estat la R, on realment et jugues un bon ostiot. Tots aquests llargs que hem fet fins ara són molt similars. Primer tram dret d'escalada, i després perd verticalitat fins al següent ressalt.
El Ll6 el fa en Jaume. Aquest ressegueix l'esperonet fins arribar al peu de l'Agulla del Ninet. Aquest llarg, tot i la dubtosa qualitat de la roca, és prou xulo.

I finalment, l'Agulla del Ninet. Em toca. Tirada neta, amb roca encara més dubtosa, però que s'aguanta. Hi coloco una savina, un tascó, un pont de roca, i un parell d'aliens.

Al cim, hi pujem d'un en un. Hi ha un parell de savines enllaçades entre elles que fan de R cimera.

Tot i no poder fer x via, avui, hem escalat una agulla d'aquelles que sempre recordarem.

Pel que fa a la via Cutreclub, doncs per vosaltres va, nosaltres ja l'hem fet. No crec que la repetim.

Un altre dissabte al sac, i esperant a veure quan hi tornem, que avui ens ha quedat un regust de boca una mica agre.

Salut a tothom, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!!

Un mundo para ellos+Gam+Schizo a la Prenyada, Boy-Roca a l'Elefant, i Normal a la Mòmia

Aquest dissabte quedem molt, però que molt d'hora per disfrutar de la fresqueta d'unes vies que en principi creiem que estan a l'ombra. Sóm en Jaume, en Marçal, en Ricard, i un servidor. Més tard queden en Ramon i en Xavier, que sincerament ens fan una demostració d'experiència, ja que són els únics que escalen a l'ombra. Crec que ens ho sentirem a dir uns quants dies!!!!!! Bé, doncs el que sí que tenim clar és, que xino-xano, ens dirigim cap a Sant Benet.



En Ricard i jo volem probar d'enllaçar el Contrafort i la Prenyada, unint les vies Un mundo para ellos, GAM, i Schizo. No en tenim moltes referències, per no dir cap, i trobar l'inici ja ens porta prou feina tot i estar al costat del camí. Just abans de començar, passen per allà en Joan i en Toni, els primers bloggers que coneixem en persona. Ells també ho fan bé, i van a buscar l'ombra. Doncs al que anàvem, els primers passos els fem enfilant-nos per un arbre, xapem el primer buríl, i després la feina és meva per enganxar-me a la paret. Amb un Ao com una casa em poso a la paret, i passet a passet xapo un altre buríl, miro amunt, i veig la R1 un bon troç amunt. Collons, com allarguen, però realment l'escalada és molt disfrutona i amb el canto suficient per anar fent, i sense adonar-me arribo a la R1.



Al Ll2 s'hi posa en Ricard. Un mini flanqueig cap a la dreta, xapa un buríl, i llavors vertical amunt, supera una panxa amb unes bones apretades de passos finets, i continua prou fi i vertical fins a la R2. Un llarg molt mantingut amb passos força potents, i amb els burils que de vegades costen de veure, que hi són eh!!, però que s'hi ha d'escalar entre ells.





En Jaume i en Marçal es posen a la Boy-Roca de l'Elefant, que en Marçal la té pendent.






Entre els uns i els altres, tenim mig Sant Benet ocupat. La zona és preciosa, i si per aquesta época us poseu al sol, us assegurem que no trobareu cua a cap via!!!!!

Em poso al Ll3. Un altre bombo força potent, però que quan trobes la presa bona... és lo màxim en disfrutamenta vertical!!!!!!! I mica a mica tires amunt. El següent buríl no es veu, però està uns metres per sobre el bombo. Te'l trobes quan hi ets a sobre. La cosa comença a perdre verticalitat, a l'hora que no veig cap indici de per on va la via. Tiro amunt. No trobo res. Estic perdut al mig d'un mar de roca, això sí quina roca!!!!!!!!!! Sense adonar-me'n tinc l'últim buríl xapat a pendre pel sac, i quan me n'adono, el cap comença a fer de les seves. Poso un parell de merlets, un tascó, trobo un parell de buríls més, i fins i tot algun plom. Arribo a la R3 ben amarat.

Llavors queda arribar al cim del Contrafort, fer una mini desgrimpada i pujar una rampa que ens porta a la R del llarg que farem de la via GAM. Li toca a en Ricard. Comença amb un bombo que et fa apretar lo seu, i amunt. A l'alçada d'una fisura diagonal en Ricard diu que hi ha un parell de pitons: Un fa por, i l'altre molta por!!!!! Gran frase!!!!!! Xapa els dos, segueix, troba un espit, i supera una llastra sospitosa per la dreta per arribar a la nostra R5.

Semblem els amos de la zona. Només veiem gent (molta gent!!) a Gorros.

En aquest llarg s'ha d'anar força al lloro ja que hi ha trams amb la roca un pèl dubtosa, tot i ser bona, però com que no hi ha res... A sota es pot mig veure la llastra.

I l'últim llarg, és la cirereta del pastís!!!!!! Està amb parabolts inox del 8. Surto de la R, cap a la fisura, xapo un parabolillu (quin plaer!!!!), tiro amunt, un parell de savines, i em poso a la placa de l'esquerra. Molt vertical, molt de canto, molt d'apretar el culet, o sigui molt de tot!!!!! Quin llarg més guapo.

I ja sóm al cim. Quina integral més bona!! Arribem al cim alhora amb en Jaume i en Marçal, i com no, amb el solano que no ens ha abandonat en tota la via!

En Jaume i en Marçal també van disfrutar lo seu a ple sol.

Aquí us passo l'enllaç de quan la varem fer, http://llembresku.blogspot.com/2008/10/amb-una-no-nhi-ha-prou.html

La foto inferior, amb zoom no té desperdici!!!!!!!!!!

I tot això sota la atenta vigilància dels que varen dormir més, varen esmorzar, i varen escalar a l'ombra!!!!!!!!! No ens queda ni res per aprendre!!! En Ramon i en Xavier, que varen fer la Normal de la Mòmia.

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!

Vies del Cabra i Simon

Aquest dissabte, és d'aquells dies en els que t'adones que després de menjar-se l'olla durant la setmana per anar a fer tal via, en un cúmul de circumstàncies, se'n va tot a pendre pel sac a mitja aproximació. Però com que tal via no es mou d'allà, i de vies a la llibreta de pendents no ens en falten, canvi de plans.



A més sóm set, i a més ens hem oblidat quelcom que ens obliga a només poder fer dues cordades. En Marçal, en Siscu, i un servidor, ens quedem a la Panxa del Bisbe a fer la Via del Cabra, que fa massa temps que ens la mirem i mai trobavem el dia, i els companys tiren cap a Gorros.




Què dir de la via, doncs que és guapíssima. Podríem dir que són tres llargs molt mantinguts, amb roca de primera, i molt ben assegurats amb parabolts, per continuar amb un parell de llargs més fins al cim per terreny tombat.





En Siscu s`estrenava en via llarga, i al final ens comenta que això d`esperar tant a les R és molt aborrit. És un friki!!!!!

Amb els colegues sempre ens tirem fotos els uns als altres però mai de tant lluny. A les distàncies llargues, nosaltres guanyem!!! jejejejejejeje

Així que en Ramon, en Jaume, en Ricard i l`Antonio fan la Simon a la Magdalena Superior. Una via en la que ens comenten que han disfrutat molt, i que hi hem d`anar. Doncs una altra per la llista.

Es reparteixen els llargs com poden, i finalment arriben al cim.

Ens tornem a trobar al peu de la Panxa del Bisbe, i decidim anar cap al bar que ja fot una calda de mil dimonis. Ningú hi posa pegues.

Una altra via al cabaç, però el que queda clar és que haurem de tirar cap a l`ombra, que el sol ja fa de les seves!!!!!!!!!!

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Via Wagner al Sentinella i Alta Tensión

Avui només sortim amb en Ricard. La resta de la colla s'han rajat de mala manera. En principi volíem anar a la nord, però la previsió dubtosa de la meteo ens fa canviar d'opinió i decidim fer algo a la vora del cotxe per si de cas. Doncs, 1 hora ens porta arribar al peu del Sentinella, a tocar del cotxe!!!!. L'intenció és fer primer la Wagner, i després la GEDE. Doncs li demano a en Ricard de començar, així el llarg més dur li toca a ell. Des de peu de via ja veiem els primers parabolts. La via està molt ben assegurada amb parabolts, i tots els llargs són mantinguts de pebrots.

El Ll1(V+) comença tranquil, per anar a buscar un mur més vertical però amb bon canto. Aquí les alkalines ja comencen a ratejar, però superat el tram vertical, la cosa s'ajeu, i trobem la R1 a la dreta d'una altra R d'espits. La nostra té tres parabolts, dos d'ells amb anella. Puja en Ricard, i en un moment ja comença el Ll2(6b). Aquí la cosa es posa vertical de debò, però la proximitat de les assegurances convida a intentar-ho en lliure. Ho treu a vista no sense fer alguna esbufegada, ja que costa força encertar quin és el bon canto o forat.

Em toca. A la que em poso a la vertical veig que aquí les passarem canutes. Mica a mica va sortint, però les piles es van acabant. A mig llarg, hi ha un pas que se m'entrevessa. No em surt, i vaig fos. Crido en Ricard que em pilli, que reposo. Torno a provar-ho i què va. Al final Ao que t'hi cagues i amunt. Després la cosa es torna més humana i arribo a la R2.

El Ll3(6a) em toca. Començo mica a mica, mirant aquí i allà, i va sortint una titada genial amb suficient canto per anar fent. Cal dir que en tota la via la roca és excepcional. Mica a mica la cosa es va posant vertical fins arribar a un bombet on trobem els passos més durs del llarg. Hi ha bon canto, però s'hi ha d'apretar i l'esforç fet fins al moment passa factura. Un altre cop, Ricard pilla`m que reposo!!! Collons quin estat físic més deplorable!!! Llavors amunt i fins al cim. Podem rapelar la via, però en Ricard diu de fer cim, i baixar pel rèpel de l'altre costat que és molt xulo.

Un cop al cim, escrivim al pot de piades, ràpel xulíssim i ja tornem a ser al peu del Sentinella. Bebem una mica, i observem que el cel s'està tapant. Diem de deixar la GEDE per un altre dia i li proposo d'anar a fer una via que l'any passat varem intentar amb en Marçal. La via Alta Tensión que està situada just davant de la Granota. De camí avall, a l'alçada de la Panxa del Bisbe, en unes vies d'esportiva, ens entrebanquem amb un mosquetó. No el deixarem per un altre i ens el quedem. Jejejejeje!!!

Ja estem a peu de via. El cel està ben tapat. Aquí si plou, estem més a la vora del cotxe. El LL1(V), és un diedre molt disfrutón equipat amb espits, i algun pitó. La R1 la trobem just a sota del sostre.

En Ricard es posa al Ll2(6a), equipat amb buríns en bon estat. Cal dir que totes les assegurances estan pintades de color blau. Tot el flanqueig es prou fí, i trobem la R2 a la sortida del sostre. Tota l'estona veiem una gran cortina d'aigua. Aquí no plou, però el cel està insegur. Em toca. A la que haig de fer un Ao, ja no em pu deixar anar de les cintes. M'atabalo al flanqueig, amb un possible pèndol, ruineja, i totes les excuses del món, però passo el llarg anant de cinta a cinta.

A la que arribo a la R2, cau alguna gota. Seguim amunt. Aquí veiem uns burils a l'esquerra, i una filera de parabolts. Evidentment tiro pels parabolts.

El Ll3(V+), o almenys és el que posa al llibre de ressenyes, comença finet de collons. Es va fent, però deu ni do. Això sí, és guapíssim. Seguim la tirada de parabolts, i mica a mica, passet a passet, i no sense patir en algun moment, arribem a la R3. Puja en Ricard, i fem un ràpel d'uns 45 o 50 metres, i ens plantem al peu de la Granota.

Deu ni do avui quines vies. Els dos coincidim en que els dits dels peus ens fan zub-zub!!!! I és que tant en una via com a l'altra, ens hem fet un bon fart d'apretar!!! Vies molt recomanables.

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!

Ah, i a més no ens hem mullat!!!!!!!!!

El Vianant a la Paret de Santa Cecília

Aquest dissabte teníem clar que ja tocava anar a l'ombra, i la via estava més que escollida després d'unes trucades divendres. Quedem en Gerard, en Ramon, en Ricard i un servidor per dirigir-nos cap a la Paret de Santa Cecília, i concretament a la via El Vianant. Deixem el cotxe al Monestir de Santa Cecília, i caminem un tros de carretera fins les runes de l'antic restaurant, on ens enfilem per les escales. Un cop al GR, tirem cap a la dreta una estona fins a trobar una fita a mà esquerra, i on neix un tímid corriolet que seguint-lo ens deixarà a peu de parets. Llavors resseguint la paret cap a la dreta fins a trobar la fisura on comença la via. En total a la vora d'una horeta, però ja estem ben empapats de suor.


Doncs bé, ens repartim, primer comencem en Gerard i jo, i ens seguiran en Ricard amb en Ramon. Començo el Ll1. Xapo un pitó prop del terra, miro amunt, i el següent parabolt allunya prou com per ja posar-nos les piles. Encinto un roc encastat dins la fisura, faig uns metres més, poso un minitascó salvador de coco, i finalment xapo el parabolt. Uns passets més i ja sóc a la R1, al capdamunt de l'agulleta. Empalmo amb el Ll2. Aquí ja ens trobem amb una placa fina de collons, però molt ben assegurada, que ens porta a una espècie de fisura. Al capdamunt de la fisura i uns metres a l'esquerra, sobre una repiseta trobem la R2, amb tres espits, cadena i anella. Dos llargs guapíssims i molt mantinguts que ens fan pancar de valent.



aquestes que puja en Gerard, i ja seguidament en Ricard, que farà la R1, i així anirem fent amb una tirada de diferència per no trepitjar-nos. Cal dir que al cap d'una estona van començar uns altres companys, que al veure`ns van decidir baixar. I és que la rapidesa no és el nostre fort!

En Gerard comença el Ll3, en tendència a l'esquerra va a bucar una marcada fisura que puja vertical, amb una espècie de sostret al mig, uns passets més verticals, i ja per terreny més tombat cap a l'esquerra trobem la R3. El llarg està també molt ben equipat amb pitons a la fisura i parabolts. Només crec que hi ha una paraula per definir-lo: ESPECTACULAR!!! Quina tirada més guapa!! Amb prou canto per anar fent i disfrutant a cada pas.

En Ricard i en Ramon ens venen al darrera trepitjant-nos els talons.

El Ll4, segueix la rampa, puja un ressalt finet i ben protegit, continua a mà esquerra, supera un altre ressalt amb un pas una mica raro sobre roca dubtosa, i ja per terreny tombat, puja recte fins a trobar la R4.

Des d'aquí veiem uns companys que pugen a la nostra esquerra per la via Directa del Prostíbul.

El Ll5, és una rampa que ens condueix fins a la base d'una placa molt vertical. Hi trobem un parell de parabolts. La R5 no està ressenyada al llibre d'escalades del vessant nord, però hi és amb dos parabolts amb argolla i cadena.

El Ll6, ressegueix una fisura que primer puja vertical, i amb un angle de 90 graus gira a la dreta. Aquest tram el fem en artificial, està prou equipat, però tot i això i hi posem el camalot lila, un tascó mitjà, i un alien grog. Al sortir de la placa, ens trobem amb la roca molt trencada, i per terreny tombat arribem a la R6.

Les vistes són espectaculars, i la tranquilitat que ens envolta, fan que disfrutem encara més aquest viot que estem fent avui!!!!

El Ll7, comença amb un flanqueig cap a la dreta per una placa vertical amb passos finets, per ja deixar-nos al peu del ràpel de la ferrata Teresina. Seguim per una espècie de xemeneia, i fem la R7 a un arbre que trobem al capdamunt d'aquesta

Llavors, el Ll8 surt des del collet per terreny prou vertical, el qual es va tombant a mida que arribem al cim. Trobem un parell d'espits.

Per fer la via duiem unes 20 cintes, els estreps, un joc de tascons, un d'aliens, i algun camalot. Tot i estar molt ben equipada, hem posat varis trastets. Hem tardat unes 6 hores i mitja els quatre. Al cim estem molt contents, però una mica atrotinats per la via i la calor. Tot i això encara ens queda baixar!!!

Per baixar, decidim fer-ho per la ferrata Teresina. Una horeta més i al cotxe. Hi arribem fets caldo, però amb un molt bon regust de boca per la via feta avui. Viot totalment recomanable, amb uns tres llargs inicials boníssims, i els altres també què carai!!!!!!!!!

Apa gent, salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!

Via aresta Jan

Bé gent, l'activitat del cap de setmana passat, us la passo a l'enllaç del blog d'en Gerard que se l'ha currat de valent:
http://neuifoc.blogspot.com/2010/06/aresta-den-jan-al-serrat-de-les.html
Salut a tothom, i comenceu a passar per l'ombra!!!!!!