dilluns, 12 de juliol de 2010

Cutreclub a l'Agulla del Ninet

Dissabte ens tornen a sortir les coses de revés. Matinem molt per anar a x via. La nit abans, aquell rum, rum a la panxa degut als nervis, per x via. Tot el viatge amb cotxe xerrant de x via. Fem l'aproximació a x via. Arribem conjuntament amb un parell de companys que faran una altra via, però que té els primers llargs conjunts amb x via, però és que ja hi ha una cordada de tres a punt de començar x via!!! Collons, què fem? No ens agrada anar ni al davant ni al darrera de ningú, i és que la muntanya és molt gran. La cosa és que no portem cap més ressenya, i la zona no està com per posar-nos allà on no ens demanen. Decidim tornar al cotxe i anar a una altra zona. Un cop al cotxe ens apareix la pàgina on surt l'Agulla del Ninet. En Ricard ja hi ha pujat, però ni en Jaume, ni jo, hi hem estat mai. I farem la via Cutreclub, que llibre en mà pinta prou bé.



L'aproximació és la mateixa que per anar a la Ven Suri Ven, i un cop a peu de paret, tirar a mà esquerra fins que sens acaba el camí. Allà al costat d'un pi sec que després ens mirarem d'una altra manera, veiem un espit rovellat, i un altre a uns metres amunt. Demano permís per començar. Doncs amunt amb decisió, la roca dona una mica de cangueli, xapo el segon espit, i no es veu res més. La roca dubtosa, tirant a molt dubtosa. Vaig tirant amunt, i l'únic que veig és el pi a sota. Quin mal Karma!!!!!! La cosa s'ajeu i la roca empitjora a l'hora. Finlment fem la R1 a un arbre.




El Ll2 el fa en Ricard. Molt similar a l'anterior, però amb uns passos molt més finets i diguem que obligats, amb roca xunga. El pas crític, per nosaltres, està passat el segon espit, tot i que en Ricard troba un foradet a mà esquerra on hi entra un alien salvador. Llavors la cosa s'ajeu i la roca empitjora. En aquests trams, la via és un pèl exposada, ja que en qualsevol moment pot saltar una presa i fotret un meco considerable, ja que només hi ha espits als trams més difícils.





El Ll3 el fa en Jaume. Tot el llarg amb roca molt dubtosa, i només un parell d'espits.




El LL4 el faig jo. Tram molt vertical amb un canto espectacular, que ens fa disfrutar de valent, però que pensant amb la fiabilitat de la roca, i que ballen vàries xapes d'espits rovellats, doncs tu mateix. Llavors s'ajeu, i més del mateix. Fem R a un arbre.A la ressenya marca Ae, però en lliure és molt factible. Potser 6a+? Els colegues disfruten el tram al màxim.



El Ll5 el fa en Ricard. Un curt muret protegit amb un espit, que deuria haver estat la R, on realment et jugues un bon ostiot. Tots aquests llargs que hem fet fins ara són molt similars. Primer tram dret d'escalada, i després perd verticalitat fins al següent ressalt.
El Ll6 el fa en Jaume. Aquest ressegueix l'esperonet fins arribar al peu de l'Agulla del Ninet. Aquest llarg, tot i la dubtosa qualitat de la roca, és prou xulo.




I finalment, l'Agulla del Ninet. Em toca. Tirada neta, amb roca encara més dubtosa, però que s'aguanta. Hi coloco una savina, un tascó, un pont de roca, i un parell d'aliens.





Al cim, hi pujem d'un en un. Hi ha un parell de savines enllaçades entre elles que fan de R cimera.







Tot i no poder fer x via, avui, hem escalat una agulla d'aquelles que sempre recordarem.






Pel que fa a la via Cutreclub, doncs per vosaltres va, nosaltres ja l'hem fet. No crec que la repetim.






Un altre dissabte al sac, i esperant a veure quan hi tornem, que avui ens ha quedat un regust de boca una mica agre.
Salut a tothom, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!!








5 comentaris:

joan asin ha dit...

Ei van caure moltes pedres de la Desideratum?.. el meu correu és asinjoan@gmail.com.

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats per la via i l'agulla! de col.leccionista!!!
Per cert, cada cop feu víes més d'aventura i on xapar ja xapeu, però ben poc!!!

Roque ha dit...

Enhorabona, una via que fa temps que quan arriba l'estiu me la miro, però no m'he acabat de decidir mai.
A l'agulla del Ninet podieu haber fet una foto més guapa des del camí... un altre que sempre que paso per allà li faig una ullada.
Salut.

llembresku ha dit...

Ei gent!!! Gràcies pels comentaris...
Joan, et miro de passar les fotos per correu. De pedres en van caure unes cuantes just quan passàvem per sota vostre per arribar al nostre peu de via, però no us vèiem i no sabíem d'on venien. Sort en vau tenir, ja que sinó us les tornem jejejejeje!!!
Jaume, gràcies a vies com aquesta i d'altres que hem fet ultimament, coneixem com les gastaven els pioners montserratins. Hi ha vies molt bones i ben solitàries on regna la tranquilitat que de fet és el que ens agrada. Pel que fa a xapar, pensa que xapem tot el que podem i més!!!!!!!!
Roque, la Cutreclub pse,pse, però pujar al cim del Ninet és prou guapo com per dedicar-hi un dia.
Salut a tothom!!

Joan Leonel ha dit...

Una abraçada des de XILE