dissabte, 19 de juny de 2010

Via Wagner al Sentinella i Alta Tensión

Avui només sortim amb en Ricard. La resta de la colla s'han rajat de mala manera. En principi volíem anar a la nord, però la previsió dubtosa de la meteo ens fa canviar d'opinió i decidim fer algo a la vora del cotxe per si de cas. Doncs, 1 hora ens porta arribar al peu del Sentinella, a tocar del cotxe!!!!. L'intenció és fer primer la Wagner, i després la GEDE. Doncs li demano a en Ricard de començar, així el llarg més dur li toca a ell. Des de peu de via ja veiem els primers parabolts. La via està molt ben assegurada amb parabolts, i tots els llargs són mantinguts de pebrots.



El Ll1(V+) comença tranquil, per anar a buscar un mur més vertical però amb bon canto. Aquí les alkalines ja comencen a ratejar, però superat el tram vertical, la cosa s'ajeu, i trobem la R1 a la dreta d'una altra R d'espits. La nostra té tres parabolts, dos d'ells amb anella. Puja en Ricard, i en un moment ja comença el Ll2(6b). Aquí la cosa es posa vertical de debò, però la proximitat de les assegurances convida a intentar-ho en lliure. Ho treu a vista no sense fer alguna esbufegada, ja que costa força encertar quin és el bon canto o forat.
Em toca. A la que em poso a la vertical veig que aquí les passarem canutes. Mica a mica va sortint, però les piles es van acabant. A mig llarg, hi ha un pas que se m'entrevessa. No em surt, i vaig fos. Crido en Ricard que em pilli, que reposo. Torno a provar-ho i què va. Al final Ao que t'hi cagues i amunt. Després la cosa es torna més humana i arribo a la R2.



El Ll3(6a) em toca. Començo mica a mica, mirant aquí i allà, i va sortint una titada genial amb suficient canto per anar fent. Cal dir que en tota la via la roca és excepcional. Mica a mica la cosa es va posant vertical fins arribar a un bombet on trobem els passos més durs del llarg. Hi ha bon canto, però s'hi ha d'apretar i l'esforç fet fins al moment passa factura. Un altre cop, Ricard pilla`m que reposo!!! Collons quin estat físic més deplorable!!! Llavors amunt i fins al cim. Podem rapelar la via, però en Ricard diu de fer cim, i baixar pel rèpel de l'altre costat que és molt xulo.



Un cop al cim, escrivim al pot de piades, ràpel xulíssim i ja tornem a ser al peu del Sentinella. Bebem una mica, i observem que el cel s'està tapant. Diem de deixar la GEDE per un altre dia i li proposo d'anar a fer una via que l'any passat varem intentar amb en Marçal. La via Alta Tensión que està situada just davant de la Granota. De camí avall, a l'alçada de la Panxa del Bisbe, en unes vies d'esportiva, ens entrebanquem amb un mosquetó. No el deixarem per un altre i ens el quedem. Jejejejeje!!!



Ja estem a peu de via. El cel està ben tapat. Aquí si plou, estem més a la vora del cotxe. El LL1(V), és un diedre molt disfrutón equipat amb espits, i algun pitó. La R1 la trobem just a sota del sostre.




En Ricard es posa al Ll2(6a), equipat amb buríns en bon estat. Cal dir que totes les assegurances estan pintades de color blau. Tot el flanqueig es prou fí, i trobem la R2 a la sortida del sostre. Tota l'estona veiem una gran cortina d'aigua. Aquí no plou, però el cel està insegur. Em toca. A la que haig de fer un Ao, ja no em pu deixar anar de les cintes. M'atabalo al flanqueig, amb un possible pèndol, ruineja, i totes les excuses del món, però passo el llarg anant de cinta a cinta.





A la que arribo a la R2, cau alguna gota. Seguim amunt. Aquí veiem uns burils a l'esquerra, i una filera de parabolts. Evidentment tiro pels parabolts.






El Ll3(V+), o almenys és el que posa al llibre de ressenyes, comença finet de collons. Es va fent, però deu ni do. Això sí, és guapíssim. Seguim la tirada de parabolts, i mica a mica, passet a passet, i no sense patir en algun moment, arribem a la R3. Puja en Ricard, i fem un ràpel d'uns 45 o 50 metres, i ens plantem al peu de la Granota.








Deu ni do avui quines vies. Els dos coincidim en que els dits dels peus ens fan zub-zub!!!! I és que tant en una via com a l'altra, ens hem fet un bon fart d'apretar!!! Vies molt recomanables.
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!
Ah, i a més no ens hem mullat!!!!!!!!!






4 comentaris:

Mingo ha dit...

Enhorabona, si arriba a fer bon temps escaleu tot montserrat. Que xula q es veu la segona via.

Jaumegrimp ha dit...

Renoi quin parell de viots que heu triat! D'això s'en diu aprofitar el matí!! me les apunto que es vèuen molt interessants, qui és el grau obligat?

llembresku ha dit...

38809650wEi gent! Molt bones. Mingo, quasi vam estar més estona caminant, i observant vies pendents per fer que no pas escalant! Les vies que varem fer són curtetes. La segona, la Alta Tensión, és molt xula, i molt propera al monestir. Si no l'has fet, és prou recomanable i molt variada. En tres llargs escales un diedre, flanqueiges un sostre, i finalment una placa.
Ei Jaume, de les dues em quedo amb la Wagner. Molt ben assegurada amb parabolts, vertical i amb la roca perfecta. El grau obligat no sé, però al llarg de 6b potser quasi arribariem de xapa a xapa. Potser V+ tant en una via com a l'altra, però és només una opinió. Salut!!!!!!!!!!

Roque ha dit...

Enhorabona per les vies, veig que encara us queda pendent la GEDE, jo també tinc un "afaire" amb el segon llarg.
El flanqueig de la Granota molt guapo.

Salut i records.