Un mundo para ellos+Gam+Schizo a la Prenyada, Boy-Roca a l'Elefant, i Normal a la Mòmia

Aquest dissabte quedem molt, però que molt d'hora per disfrutar de la fresqueta d'unes vies que en principi creiem que estan a l'ombra. Sóm en Jaume, en Marçal, en Ricard, i un servidor. Més tard queden en Ramon i en Xavier, que sincerament ens fan una demostració d'experiència, ja que són els únics que escalen a l'ombra. Crec que ens ho sentirem a dir uns quants dies!!!!!! Bé, doncs el que sí que tenim clar és, que xino-xano, ens dirigim cap a Sant Benet.



En Ricard i jo volem probar d'enllaçar el Contrafort i la Prenyada, unint les vies Un mundo para ellos, GAM, i Schizo. No en tenim moltes referències, per no dir cap, i trobar l'inici ja ens porta prou feina tot i estar al costat del camí. Just abans de començar, passen per allà en Joan i en Toni, els primers bloggers que coneixem en persona. Ells també ho fan bé, i van a buscar l'ombra. Doncs al que anàvem, els primers passos els fem enfilant-nos per un arbre, xapem el primer buríl, i després la feina és meva per enganxar-me a la paret. Amb un Ao com una casa em poso a la paret, i passet a passet xapo un altre buríl, miro amunt, i veig la R1 un bon troç amunt. Collons, com allarguen, però realment l'escalada és molt disfrutona i amb el canto suficient per anar fent, i sense adonar-me arribo a la R1.



Al Ll2 s'hi posa en Ricard. Un mini flanqueig cap a la dreta, xapa un buríl, i llavors vertical amunt, supera una panxa amb unes bones apretades de passos finets, i continua prou fi i vertical fins a la R2. Un llarg molt mantingut amb passos força potents, i amb els burils que de vegades costen de veure, que hi són eh!!, però que s'hi ha d'escalar entre ells.





En Jaume i en Marçal es posen a la Boy-Roca de l'Elefant, que en Marçal la té pendent.






Entre els uns i els altres, tenim mig Sant Benet ocupat. La zona és preciosa, i si per aquesta época us poseu al sol, us assegurem que no trobareu cua a cap via!!!!!

Em poso al Ll3. Un altre bombo força potent, però que quan trobes la presa bona... és lo màxim en disfrutamenta vertical!!!!!!! I mica a mica tires amunt. El següent buríl no es veu, però està uns metres per sobre el bombo. Te'l trobes quan hi ets a sobre. La cosa comença a perdre verticalitat, a l'hora que no veig cap indici de per on va la via. Tiro amunt. No trobo res. Estic perdut al mig d'un mar de roca, això sí quina roca!!!!!!!!!! Sense adonar-me'n tinc l'últim buríl xapat a pendre pel sac, i quan me n'adono, el cap comença a fer de les seves. Poso un parell de merlets, un tascó, trobo un parell de buríls més, i fins i tot algun plom. Arribo a la R3 ben amarat.

Llavors queda arribar al cim del Contrafort, fer una mini desgrimpada i pujar una rampa que ens porta a la R del llarg que farem de la via GAM. Li toca a en Ricard. Comença amb un bombo que et fa apretar lo seu, i amunt. A l'alçada d'una fisura diagonal en Ricard diu que hi ha un parell de pitons: Un fa por, i l'altre molta por!!!!! Gran frase!!!!!! Xapa els dos, segueix, troba un espit, i supera una llastra sospitosa per la dreta per arribar a la nostra R5.

Semblem els amos de la zona. Només veiem gent (molta gent!!) a Gorros.

En aquest llarg s'ha d'anar força al lloro ja que hi ha trams amb la roca un pèl dubtosa, tot i ser bona, però com que no hi ha res... A sota es pot mig veure la llastra.

I l'últim llarg, és la cirereta del pastís!!!!!! Està amb parabolts inox del 8. Surto de la R, cap a la fisura, xapo un parabolillu (quin plaer!!!!), tiro amunt, un parell de savines, i em poso a la placa de l'esquerra. Molt vertical, molt de canto, molt d'apretar el culet, o sigui molt de tot!!!!! Quin llarg més guapo.

I ja sóm al cim. Quina integral més bona!! Arribem al cim alhora amb en Jaume i en Marçal, i com no, amb el solano que no ens ha abandonat en tota la via!

En Jaume i en Marçal també van disfrutar lo seu a ple sol.

Aquí us passo l'enllaç de quan la varem fer, http://llembresku.blogspot.com/2008/10/amb-una-no-nhi-ha-prou.html

La foto inferior, amb zoom no té desperdici!!!!!!!!!!

I tot això sota la atenta vigilància dels que varen dormir més, varen esmorzar, i varen escalar a l'ombra!!!!!!!!! No ens queda ni res per aprendre!!! En Ramon i en Xavier, que varen fer la Normal de la Mòmia.

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!