diumenge, 6 de juny de 2010

El Vianant a la Paret de Santa Cecília

Aquest dissabte teníem clar que ja tocava anar a l'ombra, i la via estava més que escollida després d'unes trucades divendres. Quedem en Gerard, en Ramon, en Ricard i un servidor per dirigir-nos cap a la Paret de Santa Cecília, i concretament a la via El Vianant. Deixem el cotxe al Monestir de Santa Cecília, i caminem un tros de carretera fins les runes de l'antic restaurant, on ens enfilem per les escales. Un cop al GR, tirem cap a la dreta una estona fins a trobar una fita a mà esquerra, i on neix un tímid corriolet que seguint-lo ens deixarà a peu de parets. Llavors resseguint la paret cap a la dreta fins a trobar la fisura on comença la via. En total a la vora d'una horeta, però ja estem ben empapats de suor.


Doncs bé, ens repartim, primer comencem en Gerard i jo, i ens seguiran en Ricard amb en Ramon. Començo el Ll1. Xapo un pitó prop del terra, miro amunt, i el següent parabolt allunya prou com per ja posar-nos les piles. Encinto un roc encastat dins la fisura, faig uns metres més, poso un minitascó salvador de coco, i finalment xapo el parabolt. Uns passets més i ja sóc a la R1, al capdamunt de l'agulleta. Empalmo amb el Ll2. Aquí ja ens trobem amb una placa fina de collons, però molt ben assegurada, que ens porta a una espècie de fisura. Al capdamunt de la fisura i uns metres a l'esquerra, sobre una repiseta trobem la R2, amb tres espits, cadena i anella. Dos llargs guapíssims i molt mantinguts que ens fan pancar de valent.



aquestes que puja en Gerard, i ja seguidament en Ricard, que farà la R1, i així anirem fent amb una tirada de diferència per no trepitjar-nos. Cal dir que al cap d'una estona van començar uns altres companys, que al veure`ns van decidir baixar. I és que la rapidesa no és el nostre fort!


En Gerard comença el Ll3, en tendència a l'esquerra va a bucar una marcada fisura que puja vertical, amb una espècie de sostret al mig, uns passets més verticals, i ja per terreny més tombat cap a l'esquerra trobem la R3. El llarg està també molt ben equipat amb pitons a la fisura i parabolts. Només crec que hi ha una paraula per definir-lo: ESPECTACULAR!!! Quina tirada més guapa!! Amb prou canto per anar fent i disfrutant a cada pas.


En Ricard i en Ramon ens venen al darrera trepitjant-nos els talons.




El Ll4, segueix la rampa, puja un ressalt finet i ben protegit, continua a mà esquerra, supera un altre ressalt amb un pas una mica raro sobre roca dubtosa, i ja per terreny tombat, puja recte fins a trobar la R4.




Des d'aquí veiem uns companys que pugen a la nostra esquerra per la via Directa del Prostíbul.




El Ll5, és una rampa que ens condueix fins a la base d'una placa molt vertical. Hi trobem un parell de parabolts. La R5 no està ressenyada al llibre d'escalades del vessant nord, però hi és amb dos parabolts amb argolla i cadena.





El Ll6, ressegueix una fisura que primer puja vertical, i amb un angle de 90 graus gira a la dreta. Aquest tram el fem en artificial, està prou equipat, però tot i això i hi posem el camalot lila, un tascó mitjà, i un alien grog. Al sortir de la placa, ens trobem amb la roca molt trencada, i per terreny tombat arribem a la R6.






Les vistes són espectaculars, i la tranquilitat que ens envolta, fan que disfrutem encara més aquest viot que estem fent avui!!!!







El Ll7, comença amb un flanqueig cap a la dreta per una placa vertical amb passos finets, per ja deixar-nos al peu del ràpel de la ferrata Teresina. Seguim per una espècie de xemeneia, i fem la R7 a un arbre que trobem al capdamunt d'aquesta






Llavors, el Ll8 surt des del collet per terreny prou vertical, el qual es va tombant a mida que arribem al cim. Trobem un parell d'espits.






Per fer la via duiem unes 20 cintes, els estreps, un joc de tascons, un d'aliens, i algun camalot. Tot i estar molt ben equipada, hem posat varis trastets. Hem tardat unes 6 hores i mitja els quatre. Al cim estem molt contents, però una mica atrotinats per la via i la calor. Tot i això encara ens queda baixar!!!











Per baixar, decidim fer-ho per la ferrata Teresina. Una horeta més i al cotxe. Hi arribem fets caldo, però amb un molt bon regust de boca per la via feta avui. Viot totalment recomanable, amb uns tres llargs inicials boníssims, i els altres també què carai!!!!!!!!!









Apa gent, salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!










10 comentaris:

Mingo ha dit...

Cada cop us veig mes bous. Aquesta via és molt guapa i els primers llargs no són fàcils. Felicitats a la colla

albert56 ha dit...

Bona escalada companys, aquesta queda apuntada per el pròxim cop que anem a la Paret de Santa Cecília. Nosaltres som els de la Directa del Prostíbul, per cert,la foto es molt guapa, aquí et passo la adreça del correu aastalss@terra.es Gracies i arreveure

Roque ha dit...

Enhorabona, fa temps que me la miro (no sé perquè però el nom sempre m'ha cridat l'atenció). La tindrem en compte.

Salut.

llembresku ha dit...

ei gent!!!!!!
Mingo, més bous no sé, però més trinxats sí. Encara portem agulletes retrassades de dissabte!!
Albert, el que és guapo és el recorregut de la via que vareu fer vosaltres. Deu ni do!! Per cert, dona records al teu company de cordada, que no recordo el nom.
I Roque, doncs ja saps, enreda a l'Albertako i aneu-hi, que val molt la pena, i ens dius el què.
Salut a tothom.

Amadeu ha dit...

Hola,m'alegra que hagueu disfrutat.
Voldria fer notar que els dos espits del darrer llarg son de propina i van apareixer fa pocs anys.Aquest darrer llarg es de la Stae i tot i ser facil tenia un fort compromis,dons si no portaves pitons no es podia asegurar (apart d'un merletet curios)i en cas de saque t'esperava amb les branques obertes una sabina seca molt punxeguda(ja no hi es).Seria una acció lloable que les generacions actuals portesiu a sobre la clau anglesa per a retornar la dignitat a la roca i a totes les cordades que han pujat asumint risqs.
Gaudeix i grimpa! Amadeu

llembresku ha dit...

Molt bones Amadeu. Sense cap ànim de crear discussió, ja que per discutir ja hi ha altres coses a la vida, m'agradaria comentar-te la nostra manera de fer. Nosaltres, moltes de les vies que fem, no hi hem anat mai, i no sabem com era l'equipament utilitzat a la seva obertura. Llavors no sabem si les assegurances les han colocat després o no. Cal dir que no sóm partidaris ni d'aquests que van posant assegurances on volen, ni tampoc dels que les van treient. Nosaltres escalem, que és el que ens agrada, sigui la via que sigui i com molt bé diu el nom de la nostra colla, ho xapem tot, tot el que trobem, i si no intentem autoprotegir, però mai alterant l'equipament existent a la via. Si no podem, baixem i punt, que ja hi tornarem.
No sé si m'he explicat bé o no, però de totes maneres crec que el més important és el respecte. Respecte per les vies, i entre els escaladors, i així no hi hauría cap problema i tots faríem el que ens agrada i ja està, que és escalar.
Salut i escalades!!!

llembresku ha dit...

Amadeu, a part de tot el rotllo de sobre, cal dir que sempre que fem una clàssica, ens imaginem als primers que van passar per allà, i els pebrots que teníeu. Un tros de via Amadeu. Salut i escalades!

Amadeu ha dit...

Hola Llembresku,
T'has explicat molt bé.La paraula clau ja l'has dit: respecte.A vegades,pero,quant aquest es vulnerat crec que s'ha de pendre partit.
Ah! i de pebrots res,que quant obres vas preparat i portes el xip canviat;a mes el Vianant esta cosit,no?
Bones escalades!

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona pel tros de via! no la coneixia i ara me la poso a la llista
Gràcies per la informació.

Jaumegrimp ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.